Objectius

L’objectiu principal de l’assignatura és capacitar l’estudiant per a l’anàlisi lingüística, especialment, en aquells aspectes que són pertinents per a la traducció. Més concretament, l’assignatura té com a objectius:

·        presentar els conceptes teòrics fonamentals de la lingüística,

·       fer evident a l’estudiant la importància de la teoria i l’anàlisi lingüístiques per a la traducció, i

·        desenvolupar les habilitats d’anàlisi de l’estudiant i fer-lo capaç de proposar explicacions per a problemes lingüístics.

Per tal de desenvolupar aquests objectius, gran part del treball de l’assignatura consisteix a descobrir els principis i conceptes teòrics a partir de l’observació de problemes lingüístics i a aplicar aquests principis i conceptes a la resolució de problemes.

Continguts:

Els continguts de l’assignatura, agrupats per unitats són els següents:

Unitat 1.  El llenguatge i els estudis de traducció

Objectius d’aquesta unitat:

Veure el llenguatge des del punt de vista de la lingüística i comparar aquesta visió amb la que es fa des dels estudis de traducció

Saber a què es refereix “generalització lingüística”

·        El llenguatge des de la lingüística

§         Objecte d’anàlisi, en totes les seves facetes

§         Classificació en diversos components per facilitar la descripció objectiva

§         Perspectiva sincrònica o perspectiva diacrònica en la descripció

§         El llenguatge és un fet universal

§         Descripció de les dades i prescripció social

·        Algunes conseqüències d’aquesta aproximació a l’estudi del llenguatge, importants per a la relació entre lingüística i traducció:

×           Relació entre l’anàlisi lingüística i el context

×           Importància de les característiques formals, en detriment de les funcionals

×           Tendència a analitzar unitats més reduïdes que no pas un text sencer: importància del nivell oracional (sintaxi), del nivell de la paraula (morfologia), del nivell dels sons independents (fonologia)

·        El llenguatge des dels estudis de traducció:

×           Codi del missatge però no l’objecte d’anàlisi

×           Interessen sobretot les característiques del llenguatge en funció de ser el mitjà d’expressió, per tant, els estudis de traducció s’interessen en:

§         El lèxic (equivalència en els continguts semàntics)

§         La pragmàtica

§         El significat, però ha de ser el significat contextualitzat

×           Prescripció i descripció lingüístiques des del punt de vista del traductor de textos pragmàtics i del traductor de textos literaris

Unitat 2.  Les característiques principals del llenguatge

Objectius d’aquesta unitat:

Saber explicar les característiques principals del llenguatge: donar-ne exemples i saber contrastar-les amb les característiques d’altres sistemes de comunicació

• L’arbitrarietat
• La doble articulació
• El desplaçament
• La creativitat
• La recursivitat
• L’estructura complexa de la gramàtica: noció de gramàtica
• La transmissió cultural

Unitat 3. Categories sintàctiques:

Objectius d’aquesta unitat:

Saber classificar les paraules segons el seu comportament morfosintàctic

Saber reconèixer els constituents sintàctics d’un enunciat

·          Classes de paraules/categories lèxiques:

·       En què es fonamenta la classificació de les paraules en categories com nom, adjectiu, verb, etc.?

·       Arguments en contra d’una base nocional o semàntica: p. ex., els verbs deno­ten esdeveniments (accions, processos, etc.), els noms denoten entitats, etc.

·       Fenòmens en els quals se sosté la classificació en classes de paraules: morfo­logia (p. ex., morfologia verbal, morfologia nominal, etc.), coocurrència amb altres elements en la sintaxi.

·          Constituents sintàctics:

·       Arguments a favor de la idea que les paraules s’agrupen en unitats més grans progressivament fins arribar a l’oració.

·       Importància de l’estructura de constituents per a la interpretació semàntica.

·       Categories sintàctiques de nivell superior a la paraula: sintagmes; el concepte de nucli d’un sintagma.

·       Representació dels constituents: l’arbre sintagmàtic.

Unitat 4. Arguments i funcions sintàctiques:

Objectius d’aquesta unitat:

Aprendre la terminologia bàsica dels papers semàntics i aplicar-la a l’anàlisi d’enuciats en les llengües de l’estudi

Saber diferenciar entre la funció sintàctica i el paper semàntic d’un constituent

Saber identificar els arguments i els adjunts en una oració

·          Funcions semàntiques:

·       Paper semàntic o funció semàntica que fan alguns constituents sintàctics dins l’oració. Terminologia descriptiva: agent, receptor, tema, causa, lloc, etc.

·       Distinció entre argument i adjunt: tests o criteris que es poden fer servir per distingir els dos conceptes.

·       Predicat i arguments: alternances que presenten algunes paraules pel que fa al significat del predicat i el nombre i tipus d’argument que porta.

·          Funcions sintàctiques:

·       Arguments per distingir les funcions sintàctiques de les funcions semànti­ques: per què necessitem les funcions sintàctiques com a concepte indepen­dent de les funcions semàntiques i no reductible a aquest?

·       Propietats de les funcions sintàctiques en llengües concretes.

·       Realització morfosintàctica de les funcions sintàctiques.

·       Comparació entre llengües diferents.

Unitat 5. Estructura argumental:

Objectius d’aquesta unitat:

Saber identificar les funcions sintàctiques dels arguments

Reconèixer on pot haver-hi diferències entre les llengües de l’estudi quant a l’estructura argumental d’una noció verbal

Observar algunes alternances que es relacionen amb l’estructura argumental

·          Correspondència entre arguments i funcions sintàctiques:

·       Comparació entre formes diferents

·       Diferències semàntiques i d’estructura argumental entre formes diferents d’una mateixa llengua.

·       Diferències semàntiques i d’estructura argumental entre formes parcialment equivalents de llengües diferents.

·       Variació semàntica (polisèmia) amb reflex o sense reflex en l’estructura ar­gumental.

·          Alternances en l’estructura argumental sense reflex morfològic:

·       l’alternança causativa.

·       l’alternança locativa.

·          Alternances en l’estructura argumental amb reflex morfològic:

·       Els verbs pronominals, amb clític reflexiu. Diferents significats que pot assenyalar el clític refle­xiu: reflexivitat, reciprocitat, anticausativitat, impersonalitat, etc. Comparació amb altres llengües.

·       Alternança activa/passiva: descripció del fenomen. Comparació de la passiva en llengües diferents.

·       Comparació de la passiva amb altres construccions impersonals. La passiva reflexa i el se impersonal.

Unitat 6.  Metodologia de l’anàlisi lingüística, aplicada a la fonologia

Objectius d’aquesta unitat:

Trobar generalitzacions que donen compte de les alternances observades

Conèixer les classes naturals dels sons segons la classificació articulatòria/acústica

·        Processos d’assimilació consonàntica (les nasals en castellà i en català)

·        Processos de sonorització de sibilants (en català i en castellà)

·        Processos de caiguda de –n/-r/consonants oclusives a final de paraula en català

Unitat 7.  L’equivalència en traducció vista des de l’anàlisi lingüística

Objectius d’aquesta unitat:

Conèixer les característiques principals del lèxic d’una llengua

Conèixer les relacions semàntiques principals que es poden establir en el lèxic

Conèixer dues aproximacions a l’anàlisi del significat

Saber relacionar l’anàlisi del lèxic amb el concepte d’equivalència en traducció

·        Històricament, l’equivalència a nivell lèxic, que correspon a una visió simplista del lèxic

          Equivalència i diccionaris bilingües

·        Visió més realista del lèxic

          Paraules de contingut semàntic principalment

          Paraules de funció gramatical principalment

          Expressió de categories morfosintàctiques en la paraula: falta de coincidència entre llengües

           Regularitats en la relació so-significat a un nivell inferior al nivell de paraula (morfemes, formants cultes)

·        Aproximacions a la descripció del contingut semàntic/del significat

·        Visió més realista de l’equivalència: en molts casos, impossible d’establir al nivell lèxic, al nivell de constituents, al nivell d’oracions

Bibliografia recomanada:

Bel, Aurora. 2002. Les funcions sintàctiques. A Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.), Gramàtica del català contemporani, vol. 2, 1075-1147. Barcelo­na: Editorial Empúries.

Fromkin, Victoria (ed.). 2000. Linguistics. An Introduction to Linguistic Theory. Oxford i Malden, Mass.: Blackwell.

Hernanz, M. Lluïsa. 2002. L’oració. A Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.), Gramàtica del català contemporani, vol. 2, 993–1073. Barcelo­na: Editorial Empúries.

Julià i Muné, Joan. 2002. Els sons del català. A Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.), Gramàtica del català contemporani, vol. 1, 37–87. Barcelo­na: Editorial Empúries.

Lyons, John. 1997. Semántica lingüística. Traducció i adaptació de Santiago Alcoba. Barcelona: Paidós.

Radford, Andrew. 1988. Transformational Grammar: A first course. Cambridge: Cambridge University Press.

Rosselló, Joana. 2002. El SV I: Verb i arguments verbals. A Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dir.), Gramàtica del català contemporani, vol. 2, 1853–1949. Barcelo­na: Editorial Empúries.

Avaluació:

L’avaluació consistirà en un 30% en les tasques escrites lliurades al professor de les sessions pràctiques i en un 70% en l’examen final. L’examen consistirà en l’anàlisi de dades lingüístiques i la resolució de problemes lingüístics. Ja que en aquesta assignatura no s’avalua la memorització, l’estudiant pot consultar tots els documents que ho desitgi durant l’examen, inclosos els apunts.