Sessió 1. Introducció a les relacions entre art i publicitat: Allò modern. Les institucions de l’art. Obra d’art/objecte; interpretació; subjectivitat. La dissolució de les excepcions. Ref.: GIBBONS, J. Art & Advertising. Londres: I.B. Taurus, 2005.

Sessió 2. L’apropiació de la tradició: Manet i la modernització de la ciutat. Urbanisme i art. Regeneració urbana i regeneració moral. L’aparició de l’espectador. Ref.: FOUCAULT, M. La pintura de Manet. Barcelona: Alpha Decay, 2005.

Sessió 3. Art i política a finals del segle XIX: els realismes de Coubert i Manet. El problema de la tolerància oficial. Impressionisme, originalitat i independència estètica. Ref.: FRASCINA, F. i d'altres. La modernidad y lo moderno. La pintura francesa en el siglo XIX. Madrid: Akal, 1998.

Sessió 4. Avantguardes primitivistes, utòpiques, utilitaristes i comunitàries: surrealisme, mite i psicoanàlisi. Els efectes de l’aplicació del positivisme en l’art. Taylorisme i eficiència. Ref.: DALÍ, S. El mito trágico del “Angelus de Millet”. Barcelona: Tusquets Editores, 1978.

Sessió 5. Realisme social als anys trenta i quaranta als EUA i a Europa: l’apropiació oficial del llenguatge avantguardista. Realisme social als EUA. Identitat nacional i modernitat. Neue Sachlichkeit, Agit-prop. Realisme socialista. Ref.: WOOD, P. i d'altres. La modernidad a debate. Madrid: Akal, 1999.

Sessió 6. L’ego expressionista abstracte: l’abstracció de tipus americà i la conquesta de l’imaginari social. Pollock i la revista Life. L’individualisme possessiu. Ref.: LEJA, M. Reframing Abstract Art. Subjectivity and Painting in the 1940s. New Haven i Londres: Yale University Press, 1993.

Sessió 7. L’art integrat en la societat de consum: la modernitat reconsiderada i el cas d’Andy Warhol. Història, trauma i amnèsia. Pop a Europa. The Independent Group. Richter i Polke. L’alta cultura i la baixa cultura. Ref.: FOSTER, H. “Acerca de la primera era del pop art”. A: New Left Review, 19. Madrid: Ediciones Akal, 2003. Pàg. 68-87.

Sessió 8. La redefinició de la categoria d’obra d’art a la societat industrialitzada: minimalisme. Donald Judd i els objectes específics. Ad Reinhardt i el qüestionament de la noció d’art. El llenguatge de l’administració i la necessitat de donar-se normes. Robert Smithson i la reconceptualització del lloc de l’obra d’art. Ref.: JONES, C. A. Machine in the Studio. Constructing the Postwar American Artist. Chicago: Chicago University Press, 1996.

Sessió 9. L’art de la primera globalització: la crítica del sistema de l’art per part de l’Art Conceptual, Arte Povera, Marcel Boodthaers i Hélio Oiticica. L’art de la primera globalització (finals dels anys seixanta) i la creixent circulació de les obres. Ref.: BOLTANSKI, L.; CHIAPELLO, E. El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal, Cuestiones de Antagonismo, 2002.

Sessió 10. La producció d’estils de vida: l’art infiltrat als mitjans de comunicació. La recepció de l’art contemporani a la societat postcapitalista. La circulació de la imatge i el cinema d’exposició. Els fenòmens del mercat. Estètiques relacionals. Ref.: BOURDIEU, P.; HAACKE, H. L'art i el poder. Intercanvi lliure. Barcelona: Edicions de 1984, 2004.

Seminari A: 1. El grup haurà visitat una sèrie d’exposicions recomanades pel tutor. 2. Durant la sessió es debatran els continguts i els formats institucionals. 3. Els alumnes lliuraran un comentari personalitzat i per escrit de 3.500 caràcters amb espais inclosos.

Seminari B: 1. El grup haurà visitat una sèrie d’exposicions recomanades pel tutor. 2. Durant la sessió es debatran els continguts i els formats institucionals. 3. Els alumnes lliuraran un comentari personalitzat i per escrit de 3.500 caràcters amb espais inclosos.

Seminari C: 1. El grup haurà visitat una sèrie d’exposicions recomanades pel tutor. 2. Durant la sessió es debatran els continguts i els formats institucionals. 3. Els alumnes lliuraran un comentari personalitzat i per escrit de 3.500 caràcters amb espais inclosos.

Seminari A: 1. El grup haurà recollit textos de premsa i mitjans escrits en què l’art contemporani és tractat des d’una perspectiva periodística. 2. Durant la sessió es debatran els textos recollits. 3. Els alumnes lliuraran el seu recull personal d’imatges i textos amb un comentari de 2.000 caràcters amb espais inclosos.

Seminari B: 1. El grup haurà recollit textos de premsa i mitjans escrits en què l’art contemporani és tractat des d’una perspectiva periodística. 2. Durant la sessió es debatran els textos recollits. 3. Els alumnes lliuraran el seu recull personal d’imatges i textos amb un comentari de 2.000 caràcters amb espais inclosos.

Seminari C: 1. El grup haurà recollit textos de premsa i mitjans escrits en què l’art contemporani és tractat des d’una perspectiva periodística. 2. Durant la sessió es debatran els textos recollits. 3. Els alumnes lliuraran el seu recull personal d’imatges i textos amb un comentari de 2.000 caràcters amb espais inclosos.

Seminari A: 1. El grup haurà enregistrat un espot de televisió, o recollit imatges d'una campanya, per comparar-ho tot plegat amb altres formes d’art contemporani. 2. Durant la sessió es debatran els exemples triats. 3. Els alumnes lliuraran la seva anàlisi personal d’aquesta comparació.

Seminari B: 1. El grup haurà enregistrat un espot de televisió, o recollit imatges d'una campanya, per comparar-ho tot plegat amb altres formes d’art contemporani. 2. Durant la sessió es debatran els exemples triats. 3. Els alumnes lliuraran la seva anàlisi personal d’aquesta comparació.

Seminari C: 1. El grup haurà enregistrat un espot de televisió, o recollit imatges d'una campanya, per comparar-ho tot plegat amb altres formes d’art contemporani. 2. Durant la sessió es debatran els exemples triats. 3. Els alumnes lliuraran la seva anàlisi personal d’aquesta comparació.

Seminaris A, B i C. Conclusió. Sessió final del curs en què s’avaluarà col·lectivament el desenvolupament de l’assignatura.