1.-
Competències de l'assignatura
1.1 Transversals
1.- Capacitat per aplicar el coneixement a la
pràctica
2.- Capacitat d’adaptació a noves situacions
3.- Impuls a la creativitat individual
i en equip
4.- Promoció del treball autònom i en equip
5.- Capacitat de crítica/autocrítica
6.- Competència comunicativa
7.- Capacitat d’organització del temps
i el treball personal
8.- Puntualitat i respecte cap al treball
dels altres (professor i alumnes)
9.- Atenció a la presentació realitzada
pels companys del grup (professor i alumnes)
1.2
Específiques
1.- Coneixement i domini dels conceptes
desenvolupats en les classes magistrals del curs:
Cinema: invenció i antecedents tecnològics
del cinema
Fotografia: principis tecnològics fonamentals
Cinema: càmeres, projectors, formats i
sales especials.
So: característiques, percepció i sistemes
analògics de codificació i tractament.
Televisió: codificació i transmissió electròniques
de la imatge.
2.- Coneixement aplicat d'algunes de les bases científiques
que sustenten les tecnologies de la comunicació audiovisual.
3.- Coneixement profund, a base de teoria
i aplicació a exemples de les característiques generals d'un
model analògic qualsevol de comunicació.
4.- Coneixement i aplicació del vocabulari
bàsic i les aplicacions de la tecnologia de l'audiovisual
5.- Estudi, anàlisi, redacció i presentació
de diverses solucions tecnològiques relacionades amb els diversos
aspectes de la comunicació audiovisual.
6.- Capacitat de situar i valorar l'aparició
de cada tecnologia en el moment històric i social pertinent.
7.- Capacitat d'analitzar l'impacte de
les diverses tecnologies en la societat que les acull.
8.- Relacionar entre elles les diverses
tecnologies, tant a nivell tecnològic com social
9.- Aplicació del coneixement teòric a
l’anàlisi de diverses situacions tecnològiques
2.-
Avaluació
L'objectiu de l'assignatura "Tecnologia de
l'Audiovisual" és que l'alumne assoleixi un grau harmònic
i equilibrat en totes les competències específiques. Per tant
es tindran en compte totes en el procés d'avaluació.
L'assignatura es desenvoluparà en dues
parts, classes magistrals i seminaris. En correspondència, hi
haurà una avaluació final de l’assignatura a través de la realització
d’un examen i una avaluació continuada a través del seguiment
dels alumnes en les sessions de tipus seminari.
Les competències transversals no tindran
un pes específic en l’avaluació global de l’assignatura. No
obstant això, en tractar-se de competències bàsiques, sovint
necessàries per recolzar les específiques, poden tenir un cert
pes en la nota global. Per això fem també una certa divisió
de la seva preponderància en les dues parts de l'assignatura.
Específiques classes teòriques i seminaris:
4, 5, 6, 7, 8
Específiques seminaris: 9
Transversals classes teòriques i seminaris:
7, 8, 9
Transversals seminaris: 1, 2, 3, 4, 5,
6
2.2.
Pes de cada mètode d’avaluació en la qualificació global
L’experimentació de la docència a partir del mètode
Bolonya convida a relativitzar el pes de la nota obtinguda en
l’examen i afavorir l’avaluació continuada dels avenços progressius
en l’assoliment de competències i domini dels continguts de
l’assignatura.
D'acord amb l’estructura exposada abans,
es detalla a continuació el pes que cada mètode d’avaluació
té en la qualificació final de l’assignatura:
|
Examen |
50% |
|
Documentació, anàlisi i selecció, disseny i redacció dels seminaris |
30% |
|
Presentació dels seminaris |
20% |
En el cas dels seminaris s’avaluaran els
treballs realitzats per grups reduïts de 5 o 6 persones (veure
ampliació al punt 3.3). L’avaluació es realitzarà a partir de
la documentació lliurada reforçada pel seguiment de les activitats
dels alumnes en el procés de planificació i realització d’aquest
document. Finalment, l’avaluació també puntuarà la presentació
a classe davant dels companys, tot tenint en compte l’estructuració,
presentació visual i presentació oral del treball. Les notes
del treball seran comunes per tots els membres del grup de treball.
Novament, per a més detalls veure punt 3.3.
3.-
Continguts de l'assignatura
3.1
Material de recolzament a seminaris i teoria
Bloc de contingut 0
La percepció de la llum
El sistema visual humà
Les transformacions òptiques
Defectes òptics de l'ull
Agudesa visual de l'ull
Les transformacions químiques
Les transformacions nervioses
Els elements de la percepció visual
La percepció de la lluminositat (intensitat
de la llum)
La percepció del moviment
Moviment aparent
El moviment en el cinema
Ones. Moviments ondulatoris
La naturalesa de les ones
Ones longitudinals
Ones transversals
Característiques de les ones
Electromagnetisme. Ones electromagnètiques
Nocions elementals d’electromagnetisme
Ones electromagnètiques
Espectre electromagnètic
La llum i el color
La llum com a ona electromagnètica
Polarització de la llum
Nocions bàsiques de Fotometria
La naturalesa dels colors
Característiques o qualitats dels colors
Diagrama cromàtic
Composicions additiva i sustractiva de
colors
Composició additiva de colors
Composició sustractiva de colors
Temperatura de color. Radiació del cos
negre
Nocions d’òptica geomètrica: reflexió i
refracció
Sistemes òptics centrats: les lents
La percepció dels colors
3.2
Continguts teòrics de les classes magistrals
Bloc de contingut
1: Invenció i antecedents tecnològics del cinema.
Conceptes:
Introducció i antecedents
Representació: panorames i diorames
Animació i projecció: ombres xineses
Projecció
Projecció cap endins: la cambra fosca
Projecció cap enfora: la llanterna màgica
La il·lusió del moviment
Dispositius amb dibuixos
Dispositius amb dibuixos i projecció: Emile
Reynaud
La fotografia
Anàlisi i síntesi del moviment: Muybridge
i Marey
Cap a un suport il·limitat i transparent
Les perforacions i l'inventor americà del
cinema: Edison
L'avanç intermitent i els inventors del
cinema: els Lumière
Altres inventors del cinema després del
cinema
Una època de grans canvis
Material
de base: Tema 2 dels Apunts Generals de l'Assignatura
Bloc de contingut 2:
Principis tecnològics fonamentals de la fotografia.
Conceptes:
De la cambra fosca a la càmera fotogràfica.
Objectius.
Enfocament
Objectius fotogràfics: les seves característiques.
Diafragma
Profunditat de camp
Elements bàsics de la càmera fotogràfica
Tipus de càmeres
Formats de pel·lícula
Material
de base: Tema 3 dels Apunts Generals de l'Assignatura
Bloc de contingut 3:
El cinema: càmeres, projectors, formats i sales especials.
Conceptes:
Els mecanismes d’avanç intermitent
Càmeres: mecanismes d’avanç intermitent
La càmera cinematogràfica
El projector cinematogràfic
Avanç intermitent: el mecanisme clàssic
de la creu de Malta
Arrossegament i obturació: l'eliminació
del centelleig
Altres parts del projector
Formats cinematogràfics
Formats de pel·lícula
Formats d'exposició
Formats d'exposició especials
El so en el cinema
Breu història del so en el cinema
Diversos sistemes de so cinematogràfic
El so i la projecció
Breu història del color en el cinema
Postproducció i distribució.
Formats espectaculars i sales especials
La prehistòria dels formats espectaculars
Cinerama i altres competidors de la televisió
L'Imax i els seus derivats
Material
de base: Tema 4 dels Apunts Generals de l'Assignatura
Bloc de contingut
4: El so. Característiques, percepció i sistemes analògics de
codificació i tractament.
Conceptes:
La naturalesa del so: ones longitudinals
de pressió
Característiques bàsiques del so: to, timbre
i intensitat
To o altura del so
Timbre del so
Intensitat sonora
El decibel
L’oïda humana i la percepció del so
Breu història de l'enregistrament i reproducció
del so
Codificació analògica del so
Codificació mecànica: els discos de vinil
Codificació electrònica
Algunes característiques bàsiques dels
aparells electrònics
Micròfons
Tipus de micròfons segons la tecnologia
de transducció
Característiques definitòries dels
micròfons
Altaveus
Enregistrament i reproducció magnètiques
en cinta
Els processos d'enregistrament i lectura
de so
Codi de temps
Material
de base: Tema 5 dels Apunts Generals de l'Assignatura
Bloc de contingut
5: Codificació i transmissió electròniques de la imatge: la
televisió
Conceptes:
Breu història de la TV
Antecedents, televisió mecànica i televisió
electrònica
Les primeres emissions: de la radio a la
“radio visual”
Definició mínima d’un sistema de televisió
Exploració electrònica en el tub de raigs
catòdics: producció, acceleració, focalització
El tub d'imatge d'un receptor de televisió
en blanc i negre
Escombrat
L'exploració entrellaçada
El senyal de televisió en blanc i negre
Exemple: contrast i brillantor en un monitor
en blanc i negre
Els CCD
Material
de base: Tema 6 dels Apunts Generals de l'Assignatura
Els seminaris serviran per a que els alumnes,
treballant en grups reduïts, preparin un tema de l’assignatura
a partir dels conceptes físics o de percepció humana en que
es basen les tecnologies d’aquell tema.
Els treballs hauran d’acomplir les següents
fases:
Documentació
Anàlisi i selecció
Disseny i redacció
Presentació
D’aquesta
manera es vol que els alumnes assoleixin capacitats de recerca
d’informació, anàlisi crítica d’aquesta informació, selecció
de la informació rellevant, disseny i redactat d’un document
formal, i finalment, presentació davant una audiència. Tot això
aprenent a treballar en equip de forma coordinada, coherent
i equilibrada.
Els grups de treball seran de 5
o 6 alumnes. Cada grup haurà de triar un dels temes llistats
més avall (no es podran repetir temes dins d’un grup de seminari).
Les classes de seminari serviran per a
comentar els temes triats de cada grup, planificar la feina
del tema, realitzar un seguiment de la planificació i aclarir
dubtes. Aquest procés servirà per a realitzar una avaluació
continuada i prou individualitzada.
La informació essencial per la realització
dels treballs es troba als apunts de l’assignatura i en especial
al Bloc de continguts 0. Això però no ha de ser l’única font
d’informació i per tant es motivarà als alumnes a cercar més
informació a la bibliografia recomanada, a la bibliografia addicional,
a Internet, etc.
El document final resultant haurà de ser
presentat en format MS-Word. El seu contingut (veure més avall)
tindrà una extensió de no més de 10 planes. Això haurà de garantir
la capacitat de concreció i síntesi dels alumnes. El contingut
bàsic del document haurà de ser el següent:
1.-
Caràtula amb:
a) Títol, Noms i NIAs dels integrants.
b) Resum (màxim 150 paraules)
2.- Introducció al tema (màxim una plana).
3.- Contingut del tema (veure llista de
Temes de Seminari més avall) (màxim 10 planes)
4.- Bibliografia utilitzada
La presentació que es realitzarà a classe,
haurà de ser realitzada en PowerPoint. Tindrà una durada de
10 minuts màxim. Es valorarà l’exactitud del temps utilitzat,
restant punts si es queda molt curta, però també si es passa
del temps donat. A més el professor no permetrà que se sobrepassi
en més d’un minut, ja que en aquest cas es tallarà la presentació
i es donarà pas a la següent. Aquesta presentació haurà de tenir
tres parts:
Introducció
Descripció de les qüestions físiques i
perceptuals
Descripció de la tecnologia
Cada part serà presentada oralment per
un membre diferent del grup sense que hi hagi talls ni interrupcions.
3.4
Temes a desenvolupar en els seminaris
1. Electromagnetisme: Tecnologies de l'audiovisual
que utilitzin electromagnetisme.
1.1. Explicar què és l'electromagnetisme
com a propietat física.
1.2. Descriure les lleis de Maxwell.
1.3. Descriure breument les tecnologies
basades en l'electromagnetisme, tot contextualitzant-les en
el seu moment històric, donant referències del seu impacte en
la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
1.4. Explicar a fons una de les tecnologies
descrites com exemple.
2.
Llum i Color: Tecnologies de l'audiovisual i models de llum
i color.
2.1. Explicar la percepció humana de la
llum.
2.2. Explicar la percepció humana del color.
2.3. Descriure els models de color més
habituals: RGB, HSB, CMYK, CIE.
2.4. Descriure breument les tecnologies
basades en els models de llum i color, tot contextualitzant-les
en el seu moment històric, donant referències del seu impacte
en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
2.5. Explicar a fons una de les tecnologies
descrites com exemple.
3.
Moviment: Tecnologies de l'audiovisual i percepció del moviment.
3.1. Explicar la percepció humana del moviment.
3.2. Descriure sistemes mecànics i/o òptics
de generació de moviment.
3.3. Descriure breument les tecnologies
basades en cadascuna i diferenciar-les, tot contextualitzant-les
en el seu moment històric, donant referències del seu impacte
en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
3.4. Explicar a fons una de les tecnologies
descrites com exemple.
4.
Ones: Tecnologies de l'audiovisual i les ones.
4.1. Descriure les ones en mitjans físics.
4.2. Descriure les ones electromagnètiques.
4.3. Descriure breument les tecnologies
basades en cadascuna i diferenciar-les, tot contextualitzant-les
en el seu moment històric, donant referències del seu impacte
en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
4.4. Explicar a fons una de les tecnologies
descrites com exemple.
4.-
Planificació temporal
4.1
Calendari resumit
|
Setmana |
Sessió 1 |
Sessió 2 |
Sessió 3 |
Sessió 4 |
|
1 |
Classes magistrals |
|||
|
2 |
Classes magistrals |
|||
|
3 |
Classes magistrals |
|||
|
4 |
Classes magistrals |
|||
|
5 |
Classes magistrals |
|||
|
6 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
7 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
8 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
9 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
10 |
Presentacions seminaris + dubtes + preparació examen |
|||
|
|
|
|
|
|
4.2
Calendari detallat per sessions
|
Set. |
Sess. |
Horari |
Estructura d'aprenentatge |
Professor |
Continguts |
|
1 |
1 |
25/09/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
|
|
2 |
25/09/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
|
|
|
3 |
28/09/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Presentació / Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
4 |
28/09/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
2 |
1 |
02/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
2 |
02/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
3 |
05/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
4 |
05/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 2 (Tema 3) |
|
|
3 |
1 |
09/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 2 (Tema 3) |
|
2 |
09/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
3 |
12/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
NO LECTIUcal recuperar-la) |
|
|
4 |
12/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
|
|
|
4 |
1 |
16/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
2 |
16/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
3 |
19/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
4 |
19/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
5 |
1 |
23/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
2 |
23/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
|
3 |
26/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
|
4 |
26/10/06 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
|
6 |
1 |
30/10/06 12.00-13.00 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Grups
de treball (5 o 6 alumnes): |
|
2 |
30/10/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Grups
de treball (5 o 6 alumnes): |
|
|
3 |
02/11/06 15.00-16.00 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Grups
de treball (5 o 6 alumnes): |
|
|
4 |
02/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups. Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema |
|
|
7 |
1
|
06/11/06 12.00-13.00 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Preparació de la Introducció al Tema i cerca de bibliografia. |
|
2 |
06/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Preparació de la Introducció al Tema i cerca de bibliografia. |
|
|
3 |
09/11/06 15.00-16.00 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Preparació de la Introducció al Tema i cerca de bibliografia. |
|
|
4 |
09/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Preparació de la Introducció al Tema i cerca de bibliografia. |
|
|
8 |
1
|
13/11/06 12.00-13.00 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
2 |
13/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
|
3 |
16/11/06 15.00-16.00 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
|
4 |
16/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
|
9 |
1
|
20/11/06 12.00-13.00 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
2 |
20/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
|
3 |
23/11/06 15.00-16.00 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
|
4 |
23/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
|
10 |
|
27/11/06 12.00-13.00 |
Presentació Grup 1 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
|
|
27/11/06 13.00-14.00 |
Presentació Grup 2 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
|
|
|
30/11/06 15.00-16.00 |
Presentació Grup 3 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
|
|
|
30/12/06 13.00-14.00 |
Presentació Grup 4 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
|
|
|
|
|
|
|
|
4.3
Esforç horari requerit pels alumnes:
Les hores de treball presencial a classe són les
següents:
Classe magistral
20 hores
Seminaris 4 hores
Presentacions i Recopilació Final
4 hores
Subtotal presencial
28 hores
Les hores de treball individual fora de classe
recomanades són:
Realització de treball de Seminari
Documentació (setmana 6)
10 hores
Anàlisi i Selecció (setmana 7)
10 hores
Disseny i Redacció (setmana 8)
10 hores
Preparació Presentació (setmana 9)
10 hores
Preparació Examen
(setmana 10 i ss.) 10 hores
Subtotal no presencial
70 hores
Total 98 hores
5.-
Recursos didàctics
Com s'ha comentat més amunt, el treball en aquesta
assignatura té com a excel·lent eix vertebrador els anomenats
Apunts Generals de l'Assignatura, elaborats durant els
darrers anys de docència i dividits de forma natural en temes.
Són la base per a les explicacions de les classes magistrals
i a l'hora el primer punt de referència pel treball individual
i col·lectiu dels alumnes en els seminaris.
Per altra banda, cada tema deriva cap a
un selecte conjunt bibliogràfic, punt de partida al seu torn
per
les ampliacions específiques d'un grup o alumnes en un aspecte
determinat de la matèria.
Aquest material estarà disponible en paper,
en el Campus Global i, si s'escau, en zones de servidor accessibles
als alumnes. Això ha de permetre la seva utilització, re-utilització,
modificació i adaptació, per part dels alumnes en el seu treball
individual.
Complemetant aquesta columna es disposa
d'una web de l'assignatura que, com s'explica més avall, inclou
també diverses utilitats específiques pensades per cobrir processos
d'aprenentatge.
Per altra banda es disposa també d'algunes
parts d'una web experimental anomenada " Idees i vincles
en el segle XX. La ciència" realitzada en col·laboració
amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Es tracta
també, en general, d'activitats d'autoaprenentatge d'un nivell
de complexitat superior a les incloses en la web anterior.
Com s'ha explicat abans, aquest és el material
didàctic de base de l'assignatura. Es tracta d'uns apunts d'unes
250 pàgines dividits en 8 temes, numerats de l'1 al 8. Es proporcionaràn
als alumnes de manera opcional en format paper (fotocòpies)
o electrònic, via Campus Global.
5.2
Web de l'assignatura
Es tracta d'una adaptació d'una part dels apunts
al format internet feta durant 2 o 3 cursos a partir de diversos
ajuts del Programa per a la Innovació i Qualitat Docent. Inclouen
diverses interactivitats que permeten en punts específics assajar
fórmules d'autoaprenentatge.
La
web serà accessible des del Campus Global. L'adreça directa
és:
5.3 Altra web de recursos addicionals específicsAquesta és una web experimental anomenada "Idees i vincles en el segle XX. La ciència" que hem realitzat en el nostre Grup de Recerca en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Tracta de la ciència del segle XX des de molt diversos aspectes. El tema 9, sobre les tecnologies de la informació, conté moltes idees interesants per a l'asignatura de Tecnologia de l'Audiovisual.
Adreça: http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/navegador/index.htm (cal habilitar pop-ups o finestres emergents)
Pàgines
d'exemple:
web "Idees i Vincles":
web "Idees i Vincles":
web "Idees i Vincles":
web "Idees i Vincles":
web "Idees i Vincles":
web "Idees i Vincles":
web "Idees i Vincles":
web "Idees i Vincles":
web "Idees i Vincles":
web "Idees i Vincles":
5.4
Bibliografia reduïda
BELLAÏCHE, Philippe. Les secrets de l’image
vidéo. Paris: Eyrolles, 1995.
WYN, Michel. Le cinéma et ses techniques.
Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.
LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnològicos
de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.
CHARDÈRE, Bernard. Le roman des Lumière.
Gallimard, 1995
BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo.
Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Video. Principes
et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio
digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
PRADERA, Alejandro. El libro de la fotografía.
Madrid: Alianza Editorial, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento. Valencia:
Filmoteca Valenciana, 1991.TORRES URGELL,
Luis i altres. Sistemas analógicos y digitales de televisión.
Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona,
1994.
BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos
y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de
Formación RTVE, 1991.
Aquesta és la bibliografia emprada en l'elaboració
dels apunts de l'assignatura. A banda de possibles afegits,
actualitzacions i adreces web, constituïrà el corpus bàsic que
ha de nodrir els treballs dels alumnes als seminaris.
AUMONT, Jacques. La imagen. Barcelona:
Paidós Comunicación, 1992.
FRISBY, John P. Del ojo a la visión.
Madrid: Alianza, 1987.
DE LAURETIS, T. i HEATH, S. (comps.). The
Cinematic Apparatus. Londres: Macmillan, 1980.
TORRES URGELL, Luis i altres. Sistemas
analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions
de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
VIDAL, José Mª. Curso de Física. Barcelona:
Herder, 1969
LUXERAU, François. Video. Principes
et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
AA. DD. Microsoft Encarta Multimedia
Encyclopedia. Redmont (USA): Microsoft Corporation, 1994.
DE GRANDIS, Luigina. Teoría y uso del
color. Madrid: Cátedra, 1985
BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión.
Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones.
Centro de Formación RTVE, 1991.
ITTEN, Johannes. The elements of color.
New York: Van Nostrand Reinhold, 1970
5.5.2 Bibliografia Bloc
1 / Tema 2
AA.DD. Historia Universal del Cine. Madrid:
Editorial Planeta, 1982. vol. I, caps. 1 i 2 (fascicles 79,
80 i 81).
WYVER, J. La imagen en movimiento.
Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
FIELDING, Raymond. A Technological History
of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University
of California Press, 1983.
SAUVAGE, Léo. L’affaire Lumière.
Paris: Editions Pierre Lherminier, 1985.
CLOQUET, Arthur. Initiation à l’image
de film. Issoudun: Femis (Institut de Formation et d’Enseignement
pour les métiers de l’image et du son), 1992.
JEANNE, René i FORD, Charles. Historia
Ilustrada del Cine. Madrid. Alianza Editorial, 1974.
RIPOLL, Xavier. Cent anys projectant
cinema (1895-1995). Barcelona: P.M.A.V. (Departament d'Ensenyament),
1993. Format video.
5.5.3
Bibliografia Bloc 2 / Tema 3
PRADERA, Alejandro. El libro de la fotografía.
Madrid: Alianza Editorial, 1994.
VIDAL, José Mª. Curso de Física.
Barcelona: Herder, 1969
JACOBSON, R. E. Manual de fotografia.
Barcelona: Omega, 1993
5.5.4 Bibliografia Bloc
3 / Tema 4
CLOQUET, Arthur. Initiation à l’image de film.
Issoudun: Femis (Institut de Formation et d’Enseignement pour
les métiers de l’image et du son), 1992.
COUTANT, Pierre-Antoine. La reproduction
du son au cinéma. Issoudun: Femis (Institut de Formation
et d’Enseignement pour les Métiers de l’Image et du Son). 1991.
BERNARD MAPPÉ, L. La película y el laboratorio
cinematográfico. Andoain (Gipuzkoa): Escuela de Cine y Video.
1993.
JUIN, P. i CASTAN, D. Futuroscope. Le
Guide technique. Poitiers: Futuroscope, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento.
Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
FIELDING, Raymond. A Technological History
of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University
of California Press, 1983.
WYN, Michel. Le cinéma et ses techniques.
Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.WHEELER,
Leslie J. Principles of Cinematography. London: Fountain
Press, 1953 (2ª edició 1958).
AA.DD. Historia Universal del Cine.
Madrid: Editorial Planeta, 1982. vol. I, caps. 1 i 2 (fascicles
79, 80 i 81).
AMYES, Tim. Técnicas de postproducción
de audio en video y film. Madrid: Departamento de Publicaciones.
Centro de Formación RTVE, 1991.
VIVANCO, Felip. Impacto Imax. Barcelona:
Ciencia y Vida. La Vanguardia, 10 de juny 1995.
MEREDITH, Susan i MOTTRAM, Phil. Cine
y efectos especiales. Ediciones PLESA, Madrid, 1987
5.5.5
Bibliografia Bloc 4 / Tema 5
TALBOT-SMITH, Michael. Broadcast Sound Technology.
London: Butterworths, 1990
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio
digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento.
Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
MILLERSON, Gerald. Técnicas de realización
y producción en televisión. Madrid: Centro de Formación
RTVE, 1990.
RECUERO LÓPEZ, Manuel. Técnicas de grabación
sonora. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1992.
ALTEN, Stanley, R. Audio in media.
Belmont, CA: Wadsworth Publishing Company,
5.5.6
Bibliografia Bloc 5 / Tema 6
BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona:
Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Video. Principes
et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio
digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento.
Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
KING, G. J. Introducción a la televisión.
Barcelona: Labor, 1976
BROUSSAUD, G.: Les vidéodisques, Masson, París, 1986
MOMPIN POBLET, José. Estudios de grabación
de TV. Barcelona: Orbis / Marcombo, 1986.
MILLERSON, Gerald. Técnicas de realización
y producción en televisión. Madrid: Centro de Formación
RTVE, 1990.
TORRES URGELL, Luis i altres. Sistemas
analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions
de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión.
Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones.
Centro de Formación RTVE, 1991.
LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnològicos
de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.
MATTHEWSON, D.K. Video. Madrid: Alhambra,
1983.
5.5.7
Bibliografia Bloc 6 / Tema 7
BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona:
Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Vídeo. Principes
et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio
digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento.
Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
MILLERSON, Gerald. Técnicas de realización
y producción en televisión. Madrid: Centro de Formación
RTVE, 1990.
BROUSSAUD, G.: Les vidéodisques, Masson, París, 1986
LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnològicos
de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.
FERNÁNDEZ CASADO, José Luis i NOHALES ESCRIBANO,
Tirso. Postproducción digital. Cine y vídeo no lineal.
Andoaín: Escuela de Cine y Vídeo, 1999