Primera Part

Tema 1. Globalització  i supranacionalitat normativa

1.1. Les manifestacions de globalització econòmica.
1.2. Les normes internacionals i comunitàries de contingut laboral: el seu paper en els escenaris marcats per la globalització.
1.3. La mundialització dels drets socials: els continguts sociolaborals de la Declaració Universal de Drets Humans.
1.4. La construcció normativa d’un concepte de ciutadania social. 

Tema 2. El dret social comunitari com a ordenament supranacional: principis estructurals i principis instrumentals del sistema normatiu

2.1. Dret social comunitari i principis informadors.
2.2. Polítiques econòmiques i polítiques legislatives d’igualtat.
2.3. Polítiques específiques de no discriminació: per raons ideològiques, ètniques o racials, orientació sexual i gènere.

Tema 3. Normes comunitàries i contracte de treball (I)

3.1. Contracte de treball, elements essencials i drets d’informació.
3.2. No discriminació per gènere en salari, condicions de treball i Seguretat Social.
3.3. Les normes supranacionals i el dret a la limitació de la jornada, a les vacances i a la protecció del salari.

Tema 4. Normes comunitàries i contracte de treball (II)

4.1. Contractació temporal i drets socials en les normes comunitàries.
4.2. La regulació per la Unió Europea dels contractes a temps parcial: una nova forma de gestar les normes.
4.3. La protecció davant dels acomiadaments col·lectius en el dret social comunitari.

Tema 5. Normes supranacionals i salut laboral

5.1. Organització productiva i dret a la protecció de la salut laboral.
5.2. Les normes comunitàries de protecció de la salut dels treballadors.
5.3. Salut laboral i col·lectius especialment protegits.
5.4. Contractes de treball temporal, ETT i salut laboral. 

 Tema 6. Normes supranacionals i drets de conciliació de la vida familiar i laboral

6.1. Les normes comunitàries sobre permisos parentals.
6.2. Les normes sobre salut laboral de les dones.
6.3. La reconstrucció normativa d’un model basat en la coresponsabilitat familiar: l’eliminació de la discriminació salarial, la igualtat de tracte en condicions de treball i en requisits en matèria de Seguretat Social.

Tema 7. Els drets de representació dels treballadors i de negociació de condicions de treball en les normes supranacionals

7.1. Les normes internacionals sobre llibertat sindical. L’important paper de les normes internacionals.
7.2. Els mecanismes de representació en el dret social comunitari: els comitès d’empresa europeus.
7.3. La negociació col·lectiva de condicions de treball: la seva ordenació supranacional. 7.4. Acords d’empresa i  comitès d’empresa europeus.

Tema 8. El dret de vaga en els textos internacionals

8.1. Les noves formes de manifestació del conflicte social.
8.2. El dret de vaga en els textos internacionals.
8.3. Dret de vaga i normes comunitàries.

Tema 9. La protecció social comunitària

9.1. La protecció social en els textos internacionals.
9.2. Assistència social i Seguretat Social en les normes i la jurisprudència comunitària. 
9.3. Llibertat de circulació i Seguretat Social comunitària.
9.4. La Seguretat Social comunitària en el dret originari.

Tema 10. La Seguretat Social dels treballadors migrants

10.1. La Seguretat Social comunitària en el dret derivat com a coordinació de sistemes nacionals.
10.2. La igualtat de tracte com a principi estructural del sistema de Seguretat Social per als treballadors migrants.
10.3. El model de Seguretat Social dels treballadors migrants: els seus principis instrumentals.
10.4. La totalització de períodes.
10.5. La no-acumulació de prestacions.
10.6. El prorrateig entre estats competents.
10.7. Les regles de l’exportabilitat de les prestacions. Reembossament de despeses mèdiques i jurisprudència comunitària.
10.8. El principi de cooperació administrativa.
10.9. La substitució dels convenis internacionals en matèria de Seguretat Social per la norma comunitària.

 

[1]              Romagnoli, Umberto. “Globalización y derecho del trabajo”. Revista de Derecho Social, 5. 1999.

[2]              Hongju Koh, Harold. “The Globalization of Freedom”. The Yale Journal of Internationl Law, 2. Estiu del 2001. Vol. 26.

[3]              Held, David. “The transformation of political community: rethinking democracy in the context of globalization”. Democracy’s Edges (ed. de Ian Shapiro i C. Hacker-Cordon). Cambridge University Press, 1999.

[4]              Nussbaum, Martha C. Women and Human Development. The capabilities Approach. Cambridge University Press, 2001. Pàg. 1-11 i 298-303.

[5]              López López, Julia “Salud laboral y protección por maternidad”. A: J. López López (coord.). Nuevos escenarios para el derecho del trabajo: familia, inmigración y concepto de trabajador. Homenaje a Massimo d’Antona. Madrid: Marcial Pons, 2001.

[6]              Cook, Rebecca J. “International Human Rights and Women’s Reproductive Health”. A: Women’s Rights. International feminist perspectives. Human Rights (ed. de Julie Peters i Andrea Wolper). Nova York: Routledgte, 1995.

[7]              García-Perrote Escartín, Ignacio. “Concepto, contenido y eficacia del derecho social internacional y del derecho social comunitario”. Revista del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2.

[8]              Sciarra, Silvana. “Derechos sociales. Reflexiones sobre la Carta Europea de Derechos Fundamentales”. Temas Laborales, 62. 2001.

[9]              Douglas, Davison M.; Devins, Neal. “1. Introduction. The pursuit of Equality”. A: Redefining Equality (ed. de Neal Devins i Davison M. Douglas). Oxford University Press, 1998.

[10]          Devins, Neal. “The Judicial Role in Equality Decisionmaking”. A: Redefining Equality (ed. de Neal Devins i Davison M. Douglas). Oxford University Press, 1998.

[11]          Fernández López, María Fernanda; Calvo Gallego, Fco. Javier. “La Directiva 78/2000/CE y la prohibición de discriminación por razones ideológicas: una ampliación del marco material comunitario”. Temas Laborales, 59, 2001.

[12]          Gómez Muñoz, José Manuel. “La prohibición de discriminación por causas étnicas o raciales. A propósito de la Directiva 2000/43/CE”. Temas Laborales, 59. 2001.

[13]          Mercader Uguina, Jesús R.; Muñoz Ruiz, Ana Belén. “El tratamiento de la política migratoria en la Unión Europea”. Revista del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 32.

[14]          Chacartegui Jávega, Consuelo. Discriminación y orientación sexual del trabajador. Valladolid: Lex Nova, 2001. Pàg. 51-88.

[15]          Rodríguez-Piñero Miguel; Bravo-Ferrer. “Discriminación salarial e igualdad de género”. Relaciones Laborales.

[16]          Soete, Luc. “Nuevas tecnologías, trabajo del conocimiento y empleo. Retos para Europa”. Revista Internacional del Trabajo, 2. Vol. 120. 2001.

[17]          Rubery, Jill; Grimshaw, Damian. “Las nuevas tecnologías y el problema de la calidad del trabajo”. Revista Internacional del Trabajo, 2. Vol. 120. 2001.

[18]          OECD. “Chapter 3. The Characteristics and Quality of Service Sector Jobs”. 2001.

[19]          Pérez Rey, Joaquín. “La incidencia de la Directiva 1999/70 sobre contratación temporal”. Revista de Derecho Social, 10. 2000.

[20]          OECD. “Chapter 4. Balancing Work and Family Life: Helping Parents into Paid Employment”. 2001.

[21]          López López, Julia. “Corresponsabilidad familiar y políticas legislativas sobre igualdad”. (En prensa).

[22]          Rojo Torrecilla, Eduardo. “La Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea y los derechos de información y consulta”. Temas Laborales, 59. 2001.

[23]          Monereo Pérez, José Luis. “Los comités de empresa europeos: los derechos sociales de información y consulta de los trabajadores en las empresas y grupos de empresas de dimensión comunitaria”. Tribunal Social, 98. 1999.

[24]          García Ninet, José Ignacio; Yanini Baeza, Jaime. “Sentido e impacto de los Convenios 87 y 98 de la OIT sobre la realidad sindical española”. Revista del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2.

[25]          López López, Julia. “La Seguridad Social comunitaria y el principio de coordinación de sistemas nacionales: una lectura desde el derecho derivado y la jurisprudencia comunitaria”. (En prensa).