OBJECTIUS
El principi de legalitat que ha de presidir l'acció dels òrgans de l'administració exigeix el coneixement de les normes de Dret internacional públic. L'assignatura pretén oferir una introducció als fonaments d'aquest ordenament jurídic. Les qüestions estudiades en aquesta assignatura tenen un caracter eminentment estructural o formal i poden agrupar-se en quatre grans blocs: la comunitat internacional, les fonts, les relacions entre el dret internacional públic i els drets interns i els membres de la comunitat internacional. En el primer bloc s’estudia el concepte de dret internacional públic i l’evolució històrica i institucionalització de la comunitat internacional. En les fonts s'examinen el costum internacional, els tractats internacionals i llur règim jurídic, els principis generals del dret, les resolucions de les organitzacions internacionals i els actes unilaterals. En els membres de la comunitat internacional s’estudia l'estat, incloent-hi la immunitat i la successió d’estats, el règim jurídic general de les organitzacions internacionals, algunes organitzacions internacionals universals (l’ONU) i regionals, altres subjectes de caràcter no estatal i la situació dels particulars.
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
I. LA COMUNITAT INTERNACIONAL I EL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Tema
1. La comunitat internacional
Idees generals.
Formació històrica i evolució de la comunitat internacional.
Naturalesa de la comunitat internacional. Estructura de la comunitat
internacional i les seves transformacions. L'organització
a la comunitat internacional.
Tema 2. Concepte de dret internacional
públic
El dret internacional públic: concepte. Contingut
del dret internacional públic. Classificació de les obligacions
internacionals. Diferències i relacions amb altres ordres normatius:
moral internacional i cortesia internacional. Dret internacional
públic i dret internacional privat.
II. LA IDENTIFICACIÓ I LA CREACIÓ DE LES NORMES INTERNACIONALS
Tema
3. Les
fonts del dret internacional
Idees generals.
Els tractats internacionals: concepte i classes. El costum internacional:
elements. El costum insternacional i els tractats internacionals.
Els règims internacionals. La codificació del
dret internacional.
Els principis
generals del Dret. Els mitjans auxiliars de determinació de
les normes internacionals.
Tema
4. La conclusió dels tractats internacionals
Idees generals.
La conclusió dels tractats: a) capacitat; b) plens poders; c)
negociació, adopció del text i autenticació del text; d) manifestació
del consentiment. La conclusió dels tractats segons el Dret
espanyol. Les reserves als tractats internacionals.
Tema
5. Efectes i aplicació dels tractats internacionals
Entrada en vigor dels tractats. L'aplicació
provisional dels tractats. Efectes dels tractats: a) en el temps;
b) en l'espai; c) respecte a altres tractats. Els tractats i
els tercers Estats. La interpretació
dels tractats. Mesures per reforçar l'aplicació dels tractats.
Tema
6. La nul·litat,
la terminació i la suspensió dels tractats
Idees
generals. La nul·litat dels tractats: causes. La terminació
dels tractats. La suspensió dels tractats. Procediment
per als casos de nul·litat o terminació, de retirada
d'una part o de suspensió de la seva aplicació.
Tema
7. Altres fonts del dret internacional públic
Idees generals. Les resolucions de les organitzacions internacionals.
Els processos de creació i de determinació del
costum internacional a través de les resolucions de les
organitzacions internacionals. Els actes unilaterals.
La conducta dels Estats: referència a la doctrina de l'estoppel.
III. LES RELACIONS ENTRE EL DRET INTERNACIONAL I ELS DRETS INTERNS
Tema
8. Les relacions entre el dret internacional i els drets interns
Idees generals.
Posicions doctrinals.
La recepció
del dret internacional general. La recepció del dret internacional
convencional. La recepció de les resolucions de les organitzacions
internacionals.
IV. ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL
A.) ELS ESTATS
Tema
9. L'Estat en el dret internacional
Idees generals.
L'Estat com a subjecte de dret internacional. Unions d'Estats.
El principi d'igualtat sobirana. El principi de no-intervenció.
La immunitat de l'Estat. La successió d'Estats.
B.) LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
I. QÜESTIONS GENERALS SOBRE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALSTema
10. La subjectivitat i estructura de les organitzacions internacionals
Idees generals.
Concepte i caràcters. La subjectivitat de les organitzacions
internacionals. Classificació
de les organitzacions internacionals. Els òrgans de les organitzacions
internacionals. Els agents i funcionaris internacionals.
Tema
11. Les competències i el dret de les organitzacions internacionals
Idees generals. Naturalesa. Classes de competències.
Els actes de
les organitzacions internacionals: concepte i classes. La formació
de la voluntat de les organitzacions internacionals. El dret
intern de les organitzacions internacionals.
II. ORGANITZACIONS INTERNACIONALS UNIVERSALS, REGIONALS I LIMITADES
Tema
12. Les Nacions Unides
La Carta de les Nacions Unides. Naturalesa
jurídica. Propòsits i principis. Estructura orgànica.
Membres.
Idees generals. Els organismes especialitzats. Altres organitzacions internacionals universals.
Tema
14. Les organitzacions regionals i les organitzacions limitades
El regionalisme
internacional. L'Organització d'Estats Americans. El Consell
d'Europa. La Unió Africana. Les organitzacions limitades: l'OCDE.
Tema
15. Altres entitats de caràcter no estatal,
els pobles i les persones
La Santa Seu
i la Ciutat del Vaticà. El Comitè Internacional de la Creu Roja.
Els pobles: el principi de lliure determinació. La persona
humana. Les
organitzacions internacionals no governamentals. Les empreses
transnacionals.
Bibliografia
CARRILLO SALCEDO, J.A. Curso de Derecho
internacional público. Madrid: Tecnos, 1991.
CASANOVAS i LA ROSA, O. Casos y textos de Derecho Internacional
Público. 4a. ed. 4a. reimpr. rev. Madrid: Tecnos, 1990.
DIEZ DE VELASCO, M. Instituciones de Derecho Internacional
Público. 13a. ed. Madrid: Tecnos, 2001.
DIEZ DE VELASCO, M. Las organizaciones internacionales.
12a. ed. Madrid: Tecnos, 2002.
GONZÁLEZ CAMPOS, J.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L. I.; ANDRÉS SÁENZ
DE SANTAMARÍA, M.P. Curso de Derecho Internacional Público.
7a. ed. (2a. ed. revisada). Madrid: Civitas, 2002.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. Derecho Internacional Público. Madrid:
Trotta, 1995.
JUSTE RUÍZ, J.; CASTILLO DAUDÍ, M. Derecho internacional
público. València: Punto y Coma, 2000.
MARIÑO MENÉNDEZ, F. M. Derecho Internacional Público (Parte
general). 3a. ed. rev. Madrid: Trotta, 1999.
PASTOR RIDRUEJO, J. A. Curso de Derecho Internacional Público
y organizaciones internacionales.
8a. ed. Madrid: Tecnos, 2001.
REMIRO BROTONS, A. et al. Derecho Internacional. Madrid:
McGraw Hill, 1997.
RODRÍGUEZ CARRIÓN, A. J. Lecciones de Derecho Internacional
Público. 4a. ed. Madrid: Tecnos, 1998.
Alguns tractats i textos internacionals d'especial importància
han estat traduïts privadament al català:
Carta
de les Nacions Unides i Estatut de la Cort Internacional de
Justícia, amb la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General
de 24 d'octubre de 1970. Versió catalana i introducció
de Miquel A. Marín. Barcelona: Bosch, 1984.
Els drets humans: els textos bàsics. Carles Duarte
i Montserrat, Joan Ramon Solé i Durany. Barcelona: Departament
d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, 1988.
Conveni Europeu de Drets Humans. Carta Social Europea.
Moià (Barcelona): Publicacions de l'Institut de Drets
Humans de Catalunya, 1987.
Les Nacions Unides i els Drets Humans. Xavier Pons Ràfols
(dir.). Barcelona: Associació per a les Nacions Unides
a Espanya, 1997.