OBJECTIUS

L’objectiu de l’assignatura és l’estudi, des d’una perspectiva jurídica, de les bases, els principis i els òrgans de l’Estat establert per la Constitució de 1978. En finalitzar el trimestre l’estudiant ha de conèixer el significat jurídic i les conseqüències del concepte de constitució i el contingut en què s’articula la definició de l’Estat com a democràtic, social i de dret. Així mateix, ha de conèixer els poders de l’Estat, en el seu vessant orgànic i funcional.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

I.TEORIA DE LA CONSTITUCIÓ

Tema 1. El constitucionalisme
Concepte. Origen. Evolució del contingut i del valor de les constitucions al llarg dels segles XIX i XX: de l’estat liberal a l’estat social i democràtic de dret.

Tema 2. Concepte de constitució
Concepcions històriques, sociològiques i normatives. La constitució com a norma jurídica i com a sistema jurídic.

Tema 3. Les garanties de la supremacia de la constitució
La reforma de la constitució. La justícia constitucional. Els estats excepcionals.

Tema 4. La Constitució espanyola de 1978
El procés d’elaboració. Estructura i contingut. Tipologia dels preceptes constitucionals. Les funcions de la Constitució. Constitució i realitat social.

II. ELS PRINCIPIS DE L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

Tema 5. Introducció
Forma d’estat, forma de govern i organització territorial del poder polític. El cas de la Constitució espanyola: la monarquia parlamentària i l’estat de les autonomies.

Tema 6. L’estat de dret
Els valors i principis constitucionals. Les tècniques que asseguren la subjecció de l’estat al dret: el principi de constitucionalitat i els principis de l’article 9.3 de la Constitució. La divisió de poders. Els drets i les llibertats, i el sistema de garanties i suspensió (remissió).

Tema 7. L’estat democràtic
El principi de sobirania popular. El principi del pluralisme com a principi de l’estat democràtic. La participació política i el règim electoral. El règim electoral. Els partits polítics. Els mecanismes de democràcia directa.

Tema 8. L’estat social
Els valors constitucionals de justícia i d’igualtat i la clàusula de transformació social. Els drets i els principis rectors que exigeixen i orienten la intervenció socio econòmica de l’estat en sentit social. Les tècniques generals d’intervenció econòmica de l’estat.

III. ELS ÒRGANS CONSTITUCIONALS I LES FONTS DE L’ORDENAMENT

Tema 9. El poder legislatiu i la llei
Les Corts: organització i funcions. Els tractats internacionals, la llei i altres tipus de lleis.

Tema 10. El poder executiu i la seva potestat reglamentària
El Govern: organització i funcions. L’administració pública. Les normes del Govern. El reglament administratiu.

Tema 11. Les relacions entre les Corts i el Govern
Els mecanismes de control parlamentari del Govern. La moció de censura i la qüestió de confiança. La dissolució de les cambres.

Tema 12. El poder judicial
Principis d’organització i funcionament. El Consell General del Poder Judicial. El ministeri fiscal.

Tema 13. El Tribunal Constitucional
Característiques de la justícia constitucional a Espanya. Les relacions entre el poder judicial i el Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional: organització, composició, designació i estatut dels seus membres. Funcions (remissió).

AVALUACIÓ

a) El treball desenvolupat a classe mitjançant la participació activa en la resolució de casos pràctics, en la discussió sobre qüestions de jurisprudència constitucional i en el debat sobre recensions de llibres.
b) La realització de proves específiques convocades amb aquesta finalitat. L’avaluació de les proves respon al criteri de ponderar la capacitat de l’estudiant per assegurar un nivell apte dels seus coneixements en totes les preguntes plantejades.
L’estructura dels exàmens es divideix en dues parts: la primera es dedica a temes generals i específics relacionats amb el programa; la segona, a abordar els aspectes contenciosos de l’assignatura (supòsits pràctics, comentaris jurisprudencials, etc.). Els criteris de puntuació es fonamenten en l’anàlisi de la globalitat de l’examen. L’examen és una avaluació de conjunt, mai una avaluació parcial.

Bibliografia
Manuals sobre la Constitució espanyola
FOSSAS I ESPADALER, E.; PÉREZ FANCESCH, J. L. Lliçons de Dret Constitucional. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.
JIMÉNEZ ASENSIO, R. El constitucionalismo. Oñati: Instituto Vasco de Administraciones Públicas, 2001.
LÓPEZ GUERRA, L. i d’altres. Derecho constitucional. Vol. I. El ordenamiento constitucional. Derechos y deberes de los ciudadanos. València: Tirant lo Blanch, 1991.
LÓPEZ GUERRA, L. i d’altres. Derecho constitucional. Vol. II. Los poderes del Estado. La organización territorial del Estado. València: Tirant lo Blanch, 1992.
PÉREZ ROYO, J. Curso de derecho constitucional. Madrid: Marcial Pons, 1994.
Obres de caràcter general
GARCÍA MORILLO, J. La democracia en España. Madrid: Alianza Editorial, 1996.
GARCÍA PELAYO, M. Derecho constitucional comparado. Madrid: Alianza Editorial, 1984. (Alianza Universidad).
KRIELE, M. Introducción a la teoría del estado. Buenos Aires: Depalma, 1982.
MATTEUCCI, N. Organización del poder y libertad: historia del constitucionalismo moderno. Madrid: Trotta, 1998.
OTTO, I. de Derecho constitucional. Sistema de fuentes. Barcelona: Ariel, 1987.
RUBIO LLORENTE, F. La forma del poder. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1994.
ZIPPELIUS, R. Teoria general del estado. Ciencia de la política. Mèxic: Porrua, 1989.
Monografies
ANDRÉS, P.; MORILLA, C. El poder judicial. Madrid: Tecnos, 1986.
APARICIO, M. A.; SOLÉ TURA, J. Las Cortes Generales en el sistema constitucional español. Madrid: Tecnos, 1984.
BAR CENDÓN, A. El presidente del gobierno en España. Madrid: Civitas, 1983.
BARAS, M.; BOTELLA, J. El sistema electoral. Madrid: Tecnos, 1996.
BLANCO VALDÉS, R. El valor de la Constitución. Madrid: Alianza Universidad, 1994.
BLANCO VALDÉS, R. Los partidos políticos. Madrid: Tecnos, 1990.
FAVOREU, L. Los tribunales constitucionales. Barcelona: Ariel, 1984.
FERRERES COMELLA, V. Justicia constitucional y democracia. Madrid: CEC, 1997.
GARCÍA DE ENTERRÍA, E. La Constitución como norma y el Tribunal Constitucional. Madrid: Civitas, 1981.
GARCÍA PELAYO, M. "El estatus del Tribunal Constitucional". Revista Española de Derecho Constitucional, 1. Madrid, 1981.
GARRORENA, A. El lugar de la ley en la Constitución española. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1985.
GARRORENA MORALES, A. El Estado español como estado social y democrático de derecho. Madrid: Tecnos, 1984.
MANIN, B. Los principios del gobierno representativo. Madrid: Alianza, 1998.
PAREJO ALONSO, L. Estado social y Administración pública. Madrid: Civitas, 1983.
PÉREZ FRANCESCH, J. L. El Gobierno. Madrid: Tecnos, 1993.
PÉREZ ROYO, J. Las fuentes del derecho. 4a. ed. Madrid: Tecnos, 1988.
PÉREZ TREMPS, P. Tribunal Constitucional y poder judicial. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1985.
VEGA, P. de La reforma constitucional y la problemática del poder constituyente. Madrid: Tecnos, 1985.
Repertoris de jurisprudència i legislació
AJA, M.; CARRILLO, M.; ALBERTÍ, E. Manual de jurisprudencia constitucional. Madrid: Civitas, 1990.
Leyes políticas del Estado. Madrid: Civitas, 1994.
PULIDO QUECEDO, M. La Constitución española (Con la jurisprudencia del Tribunal Constitucional). Pamplona: Aranzadi, 1993.