OBJECTIUS

El curs té tres objectius principals. D'una banda, explicar el comportament de diversos actors polítics, tant de caràcter tradicional (partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials) com nou (moviments socials). D'altra banda, analitzar com les modalitats organitzatives adoptades per aquests actors influeixen en les estratègies utilitzades per defensar els seus interessos. Per últim, examinar els processos de canvi experimentats per aquests actors i els reptes als quals s'enfronten en l'actualitat. El curs té una perspectiva comparada; per tant, les anàlisis d'actors específics serviran per il·lustrar les discussions conceptuals i teòriques.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1. El marc teòric tradicional: la visió pluralista de la intermediació d'interessos
La teoria de grups. Pluralisme versus corporativisme. Els grups d'interès i els partits polítics com a formes de participació política de la ciutadania. La seva formació i funcions segons la teoria de grups pluralista. Crítiques a aquesta teoria.
Berger (1981, pàg. 1-23); Schmitter (1979); Webb (2002, pàg.1-25).

Tema 2. Els orígens dels partits polítics i dels sistemes de partit
Origen dels partits. Famílies de partits. Sistemes de partits i clivatges socials. L'enfocament sociològic: la hipòtesi de la "congelació" dels clivatges socials. L'enfocament institucional: les regles del joc. L'enfocament de l'elecció racional: les estratègies dels partits. L'"excepcionalisme americà". Dimensions dels sistemes de partits.
Duverger (cap. 1 i 2); Rae (2006); Lipset i Rokkan (1967, pàg. 1-67); Sani i Sartori (1983).

Tema 3. L'organització dels partits polítics
Les tres "cares" dels partits. El canvi en l'organització partidista: dels partits de quadres als partits de masses. La professionalització dels partits polítics: el partit "catch-all" o "electoral-professional". Partits i estat. La "cartelització" dels partits i del sistema de partits: plantejaments i crítiques. Objectius dels partits: polítiques, vots o càrrecs públics.
Krouwel (2006); Katz i Mair (1993); Strøm (1990).

Tema 4. Crisi dels partits polítics?
Evidència de la descongelació dels sistemes de partits: abstenció, volatilitat electoral, desafecció amb els partits. Explicacions del declivi del vot de classe i religiós. Realiniament o desaliniament de l'electorat? Els partits antisistema: el cas dels partits populistes d'extrema dreta.
Mair (2006); Linz (2002); Inglehart (1984); Pedahzur i Avraham (2002); Verge (2006).

Tema 5. Hi ha diferències importants entre els partits?
Fan les mateixes polítiques els partits de dreta que els d'esquerra? Socialisme sense nacionalitzacions ni polítiques keynesianes: processos de convergència ideològica. El valor heurístic de l'eix esquerra-dreta per analitzar les polítiques implementades pels governs. La transformació de la socialdemocràcia: la Tercera Via.
Budge i d'altres (2001, cap.1); Kitschelt (1994, cap. 1-2); Kersbergen (2003); Giddens (1999).

Tema 6. Objectius i organització dels sindicats de "classe"
Objectius "sociopolítics" versus objectius "organitzatius". Tipus de moviments sindicals. Els recursos per a la mobilització i les oportunitats del context polític. Estratègies sindicals i el govern de l'economia: elecció entre el mercat i l'estat. La relació entre els sindicats i els treballadors. Les relacions partit-sindicat.
Pontusson (1992, pàg. 1-37); Golden, Wallerstein, Lange (1999, cap. 7); Lehmbruch (1984); Astudillo (2001).

Tema 7. La democràcia interna en partits i sindicats
La qüestió de la representativitat: pot no haver-hi democràcia dins les organitzacions voluntàries? Com s'organitzen partits i sindicats? La "Llei de ferro de l'oligarquia". Són els afiliats representatius de la societat? La "llei de la disparitat curvilínia". Processos de selecció i reclutament de candidats.
Michels (1996 [1915]); Wilson (1995, cap. 12); May (1998); Scarrow (2000).

Tema 8. Les organitzacions empresarials
Origen de les organitzacions empresarials. La seva especificitat: associació d'organitzacions. Què busquen? Són necessàries per als empresaris? El problema de l'acció col·lectiva en l'empresariat. Classes de corporativisme i la concertació social. Grups d'interès i partits polítics.
Coleman (1994, pàg. 31-58); Wilson (1995, cap. 8); Siaroff (1999); Rozell i Wilcox (1999, cap. 2 i 4).

Tema 9. Els nous moviments socials
La protesta fora de les institucions. L'estructura d'oportunitats política. Relacions partits-moviments socials. De l'ecologisme social a l'ecologisme polític: els partits verds. El desenvolupament del tercer sector. El paradigma "societalista" versus el paradigma "estatista". Globalització, noves formes d'acció col·lectiva i participació en xarxa. Nous moviments socials conservadors.
Kitschelt (1988); Burchell (2002); della Porta i d'altres (1999); Meyer i Staggenborg (1996).

AVALUACIÓ

L'avaluació consta de dues parts. Les pràctiques comptaran un 30% de la nota final. La resta -(70%), serà un examen final. Per valorar l'assignatura caldrà tenir aprovades les dues parts.

Bibliografía recomanada
ASTUDILLO, J. "Without Unions, but Socialist: The Spanish Socialist Party and its divorce from its union confederation". Politics & Society, 29, 2001. Pàg. 271-294.
BERGER, S. "Introduction". A: BERGER, S.; HIRSCHMAN, A.; MAIER, C. Organizing Interests in Western Europe: Pluralism, Corporatism, and the Transformation of Politics. Cambridge: Cambridge University, 1981.
BUDGE, I. i d'altres. Mapping Policy Preferences. Estimates for Parties, Electors and Governments 1945-1988. Oxford: Oxford University Press, 2001.
BURCHELL, J. "Evolving or Conforming? Assessing Organisational Reform within European Green Parties". West European Politics, 24 (3), 2002. Pàg. 113-134.
COLEMAN, W. "Banking, Interest Intermediation and political power". European Journal of Political Research, 26, 1994. Pàg. 31-58.
DELLA PORTA, D.; KRIESI, H.; RUCHT, D. Social movements in a globalizing world. Londres: Macmillan Press, 1999.
DUVERGER, M. Los partidos políticos. Mèxic, D. F.: Fondo de Cultura Económica, 1957.
GIDDENS, A. La Tercera Via: la renovació de la socialdemocràcia. Barcelona: Edicions 62, 1999.
GOLDEN, M.; LANGE, P.; WALLERSTEIN, M. "Postwar Trade-Union Organization and Industrial Relations in Twelve Countries". A: KITSCHELT, H. i d'altres. Continuity and Change in Contemporary Capitalism. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.
INGLEHART, R. "The Changing Structure of Political Cleavages in Western Society". A: DALTON, R. J.; FLANAGAN, S. C.; BECK, P. A. Electoral Change in Advanced Industrial Democracies: Realignment or Dealignment? Princeton: Princeton University Press, 1984.
KATZ, R.; MAIR, P. "The Evolution of Party Organizations in Europe: The Three Faces of Party Organization". The American Review of Politics, 14, 1993. Pàg. 593-617.
KERSBERGEN, K. VAN "The Politics and Political Economy of Social Democracy". Acta Política, 38, 2003. Pàg. 255-273.
KITSCHELT, H. "Left Libertarian Parties: Explaining Innovation in Competitive Party Systems". World Politics, 40 (2), 1988. Pàg. 127 154.
KITSCHELT, H. The Transformation of European Social Democracy. Cambridge: Cambridge University Press, 1994.
KROUWEL, A. "Party Models". A: KATZ, R. S.; CROTTY, W. (ed.). Handbook of Political Parties. Londres: Sage, 2006.
LEHMBRUCH, G. "Concertation and the Structure of Corporatist Networks". A: GOLDTHORPE, J. H. Order and Conflict in Contemporary Capitalism: Studies in the Political Economy of Western European Nations. Oxford: Clarendon Press, 1984.
LIPSET, S. M.; ROKKAN, S. "Cleavage Structures, Party Systems and Voter Alignments". Party Systems and Voter Alignments: Cross National Perspectives. Nova York: Free Press, 1967.
MAIR, P. "Party system change". A: KATZ, R. S.; CROTTY, W. (ed.). Handbook of Political Parties. Londres: Sage, 2006.
MAY, J. D. "Opinion Structure of Political Parties: The Special Law of Curvilinear Disparity". A: WOLINETZ, B. (ed.). Political Parties. Aldershot: Ashgate, 1998.
MEYER, D.; STAGGENBORG, S. "Movements, Countermovements, and the Structure of Political Opportunity". American Journal of Sociology, 101 (6), 1996. Pàg. 1628-1660.
MICHELS, R. Los Partidos políticos un estudio sociológico de las tendencias oligárquicas de la democracia moderna. Buenos Aires: Amorrortu, 1969.
PEDAHZUR, A.; BRICHTA, A. "The Institutionalization of Extreme Right-wing Charismatic Parties: A Paradox?". Party Politics, 8 (1), 2002. Pàg. 31-49.
POGUNTKE, T. "Anti-party Sentiment. Conceptual Thoughts and Empirical Eevidence: Explorations into a Minefield". European Journal of Political Research, 29 (3), 1996. Pàg. 319-344.
PONTUSSON, J. "Introduction: Organizational and Political-Economic Perspectives on Union Politics". A: GOLDEN, M.; PONTUSSON, J. Bargaining for Change: Union Politics in North America and Europe. Ítaca: Cornell University Press, 1992.
RAE, N. "Exceptionalism in the United States". A: KATZ, R. S.; CROTTY, W. (ed.). Handbook of Political Parties. Londres: Sage, 2006.
ROZELL, M. J.; WILCOX, C. Interest Groups in American Campaigns: The New Face of Electioneering. Washington, D.C.: CQ Press cop., 1999.
SANI, G.; SARTORI, G. "'Polarisation, Fragmentation and Competition in Western Democracies". A: DAALDER, H.; MAIR, P. Western European Party Systems: Continuity and Change. Beverly Hills: Sage, 1983.
SCARROW, S. "Parties without Members? Party Organization in a Changing Electoral Environment". A: DALTON, R. J.; WATTENBERG, M. P. (ed.). Parties without Partisans. Political Change in Advanced Industrial Democracies. Oxford: Oxford University Press, 2000.
SCHMITTER, P. "Still the Century of Corporatism?". A: SCHMITTER, P.; LEHMBRUCH, G. (ed.). Trends Toward Corporatist Intermediation. Londres: Sage, 1979.
SIAROFF, A. "Corporatism in 24 Democracies: Meaning and Measurement". European Journal of Political Research, 36, 1999. Pàg. 175-205.
STRØM, K. "A Behavioural Theory of Competitive Political Parties". American Journal of Political Science, 34, 1990. Pàg. 565-598.
VERGE, T. "¿Crisis de los partidos en España? Una revisión crítica". Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas, 5 (1), 2006. Pàg. 105-127.
WEBB, P. "Introduction: Political Parties in Advanced Industrial Democracies". A: WEBB, P.; FARRELL, D.; HOLLIDAY, I. (ed.). Political Parties in Advanced Industrial Democracies. Oxford: Oxford University Press, 2002.
WILSON, J. Q. Political Organizations. Princeton: Princeton University Press, 1995.