OBJECTIUS

L'objectiu de l'assignatura és l'estudi de la societat internacional contemporània en la seva evolució de 1945 als nostres dies, des de la perspectiva de les Relacions Internacionals: actors, estructura de poder i dinàmica (tendències, factors de canvi). L'assignatura aplicarà els conceptes i pautes d'anàlisi presentats a Relacions Internacionals I a la realitat internacional objecte d'estudi.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

I. INTRODUCCIÓ: UN MÓN GLOBAL, UN MÓN FRAGMENTAT

Tema 1. El sistema internacional actual: un sistema en transformació
Les transformacions del sistema internacional contemporani a partir de 1989. El nou (des)ordre internacional. Elements de canvi i de continuïtat. Globalització i fragmentació.

II. LA SOCIETAT INTERNACIONAL DES DE 1945

A.) CONSTRUCCIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI

Tema 2. La nova estructura del sistema internacional després de la segona guerra mundial
Els diferents significats de la victòria aliada: l'hegemonia dels Estats Units i la consolidació de la Unió Soviètica en el sistema internacional. De l'aliança a la ruptura: les dues superpotències i la polarització del sistema internacional.

Tema 3. Configuració d'un nou ordre polític multilateral: Nacions Unides
El significat de l'organització universal en el nou ordre internacional. La Carta de San Francisco. L'estructura institucional. L'estructura de poder: els mecanismes de presa de decisions. Principals àmbits d'actuació.

Tema 4. Les Nacions Unides i el manteniment de la pau i la seguretat internacional
Les previsions de la Carta: l'arrenjament pacífic de controvèrsies i l'acció en cas d'amenaces a la pau, quebrantaments de la pau o actes d'agressió. L'evolució dels mecanismes inicials. Les operacions de manteniment de la pau.

Tema 5. L'evolució de Nacions Unides fins a l'actualitat
Les crisis dels anys vuitanta. Les possibilitats obertes amb la fi de la guerra freda. Les propostes de reforma.

Tema 6. Configuració d'un nou ordre econòmic multilateral: Bretton Woods
El finançament de la posguerra: el BIRD. El nou ordre financer i monetari: el FMI. La regulació del comerç internacional: del GATT a l'OMC.

Tema 7. La fractura Est/Oest: heterogeneïtat i bipolaritat
La guerra freda en perspectiva històrica. Un sistema heterogeni: conflicte d'interessos, incompatibilitats ideològiques i desconfiança mútua. La construcció dels blocs: elements ideològics (política interna i política exterior de les superpotències), els instruments econòmics i les aliances militars.

Tema 8. Armaments i desarmament
Les armes nuclears. La cursa d'armaments: definició i característiques. Control i limitació d'armaments i desarmament. Concepte de dissuasió nuclear i concepcions estratègiques. El comerç d'armes.

Tema 9. La fractura Nord/Sud: dependència i subdesenvolupament
De la independència política al neocolonialisme. L'emergència del tercer món a les relacions internacionals. El Moviment de Països No Aliniats. Els fòrums multilaterals de reivindicació dels nous Estats: la UNCTAD, el PNUD, el Grup dels 77. Algunes organitzacions regionals: la Unió Africana i l'ASEAN.

Tema 10. La interdependència i les dependències econòmiques
Etapes en les relacions de dependència i interdependència en el sistema internacional. La interdependencia econòmica i la primera crisi energètica. El NOEI. L'evolució del Moviment de Països No Aliniats i del Grup dels 77. La fragmentació de la perifèria i les economies emergents.

B.) EVOLUCIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI

Tema 11. La distensió (1962-1979) i la segona guerra freda (1979-1985)
La crisi dels míssils de Cuba: la introducció de la lògica negociadora. El triangle de la distensió: EEUU, URSS i República Popular Xinesa. La distensió a Europa: l'Ostpolitik i el procés CSCE. La fi de la distensió i la segona guerra freda.

Tema 12. Cap a la postguerra freda (1985-1991). Un sistema en transformació
La doctrina i les polítiques de Gorbatxev. Els seus efectes: negociacions armamentístiques i resolució de vells conflictes regionals. La descomposició del bloc de l'Est. La fi de la bipolaritat mundial. Incerteses d'un sistema en transformació.

C.) CANVIS I CONSTANTS A LA SOCIETAT INTERNACIONAL GLOBAL

Tema 13. La seguretat a la postguerra freda
La gestió de la seguretat global i la definició de les amenaces. La seguretat político-militar i la desintegració del Pacte de Varsòvia. Les transformacions de l'OTAN: les ampliacions i el nou concepte estratègic de l'Aliança. La redefinició de la seguretat a Europa.

Tema 14. La inseguretat a la postguerra freda
Factors de conflictivitat i riscos potencials d'extensió dels conflictes. La guerra a Europa. Els desafiaments a la pax americana: de l'11 de setembre del 2001 a la guerra d'Iraq.

Tema 15. La globalització: fenomen múltiple i desigual
Les dimensions de la globalització. Conseqüències sobre l'Estat com a actor internacional. Les respostes sociopolítiques i ideològiques a la globalització.

PRÀCTIQUES

Les pràctiques s'agruparan en cinc sessions de dues hores cadascuna. El grup de classe es dividirà en dos subgrups (A i B), els quals realitzaran les sessions de pràctiques per separat, segons el calendari i l'organització previstos que es publicaran a l'Aula Global de l'assignatura.

Les pràctiques s'avaluaran en base a la participació dels estudiants a les sessions i als exercicis de pràctiques que es realitzaran al llarg del curs sobre els temes de les sessions. Per tal de superar les pràctiques, serà necessari haver realitzat almenys tres exercicis de pràctiques. Les quatre millors notes obtingudes constituiran la nota de pràctiques. El material bàsic per a la preparació de les sessions és lectura obligatòria i es trobarà a l'Aula Global o al servei de reprografia.

AVALUACIÓ

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a través d'un examen final i d'exercicis (pràctiques i altres activitats) que es realitzaran al llarg del curs. Sobre la nota final de l'assignatura, dos terços de la nota estaran constituïts per l'examen final i un terç de la nota estarà constituït pels exercicis de pràctiques. La nota final podrà ser augmentada fins a un punt amb la realització d'un treball sobre una de les lectures optatives.

L'examen final constarà de dos apartats: el primer consistirà a l'exposició per escrit d'un tema a triar entre dos, i el segon consistirà a respondre breument per escrit cinc preguntes.

Bibliografia
Bibliogragia sumària de Relacions Internacionals
BARBÉ, E. Relaciones Internacionales. 2a. ed. Madrid: Tecnos, 2003.
BONIFACE, P. Les monde contemporain: grandes lignes de partage. Ed. rev. París: PUF, 2003. (1a. ed. 2001).
CARR, E. H. La crisis de los veinte años (1919-1939). Una introducción al estudio de las relaciones internacionales. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2004. [1a. ed. en anglès, 1939].
COLARD, D. Les relations internationales de 1945 à nos jours. 4a. ed. París: Masson, 1991.
CROKATT, R. The Fifty Years' War. The United States and the Societ Union in World Politics, 1941-1991. Londres: Routledge, 1994.
GUELLEC, J. Relations internationales. Naissance du troisième millénaire. París: Ellipses, 1994.
HOCKING, B.; SMITH, M. World Politics. 2a. ed. Englewood Cliffs: Prentice Hall, 1995.
GUILHAUDIS, J-F. Relations internationales contemporaines. 2a. ed. París: LexisNexis, 2005.
KEGLEY, CH. W.; WITTKOPF, E. R. World Politics. Trend and Transformation. 5a. ed. Nova York: St. Martin's Press, 1995.
KEYLOR, W. R. The Twentieth-Century World. An International History. 4a. ed. Oxford: Oxford University press, 2001. [1a. ed. 1983].
LAÏDI, Z. Un monde privé de sens. París: Fayard, 1994.
LUNDESTAD, G. East, West, North, South major developments in international politics, 1945-1990. Ed. rev. Oslo: Norwegian University Press, 1991.
MCWILLIAMS, W. C.; PIOTROWSKI, H. The World Since 1945 a History of International Relations. 4a. ed. Londres: Adamantine Press, 1997.
MOREAU-DEFARGES, Ph. Relations Internationales. 2 Vol. (Vol. 1. Questions regionales /Vol. 2. Questions mondiales). París: Ed. du Seuil, 1994.
PEÑAS, F. J. Occidentalización, fin de la Guerra Fría y relaciones internacionales. Madrid: Alianza, 1997.
VAÏSSE, M. Les relations internationales depuis 1945. 4a. ed. París: Armand Colin, 1995.
YOUNG, J. W.; KENT, J. International Relations Since 1945. A Global History. Oxford: Oxford University Press, 2004.
ZORGBIBE, Ch. Historia de las relaciones internacionales. Ed. i trad. de M. A. Vecino Quintana. 2 Vol. (Vol. 2. Del sistema de Yalta hasta nuestros días). Madrid: Alianza, 1997.
Bibliografia de suport
ARACIL, R.; OLIVAR, J.; SEGURA, A. El mundo actual. De la Segunda Guerra mundial a nuestros días. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995.
CIPOLLA, C.M. (ed.). Historia económica de Europa. El siglo XXI. Vol. 5. Barcelona: Ariel, 1981.
DIEZ de VELASCO, M. Las Organizaciones Internacionales. 13a. ed. Madrid: Tecnos, 2003.
GARCÍA DE CORTÁZAR, F.; LORENZO ESPINOSA, J. M. Historia del mundo actual (1945-1995). 2 vol. Madrid: Alianza, 1996.
HOWARD, M.; LOUIS, R. (ed.). Historia Oxford del siglo XX. Barcelona: Planeta, 1999.
MARTÍNEZ CARRERAS, J. U. et al. Historia del mundo actual. Madrid: Marcial Pons, 1996.
NOUSHI, M. Historia del siglo XX. Todos los mundos, el mundo. Madrid: Cátedra, 1996.
PROCACCI, G. Historia General del siglo XX. Barcelona: Crítica, 2001. (1a. ed. en italià, 2000).
TAMAMES, R. Estructura económica internacional. 18a. ed. rev. i ampl. Madrid: Alianza, 1995.
Obres de referència
BONIFACE, P. (dir.). Atlas des Relations Internationales. París: Hatier, 2004.
BALENCIE, J-M.; LA GRANGE, A. DE (dir.). Les nouveaux mondes rebelles: conflits, contestations, terrorismes. París: Éditions Michalon, 2005.
BOYD, A. An Atlas of World Affairs. 9a. ed. Londres: Routledge, 1991.
CORDELIER, S. Le dictionnaire historique et géopolitique du XXe siècle. París: La Découverte, 2000.
EVANS, G.; NEWNHAM, J. Dictionary of International Relations. Londres: Penguin Books, 1998.
OSMANCZYK, E. J. Enciclopedia mundial de Relaciones Internacionales y Naciones Unidas. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1976.
PEREIRA CASTAÑARES, J. C.; MARTÍNEZ-LILLO, P. A. Documentos básicos sobre historia de las relaciones internacionales. Madrid: Ed. Complutense, 1995.
PLANO, J. C.; OLTON, R. The International Relations Dictionary. 4a. ed. Santa Bàrbara (Califòrnia): ABC-Clio, 1988.
THOMAS, D. C.; KLARE, M. T. (ed.). Peace and World Order Studies. A Curriculum Guide. 5a. ed. Boulder: Westview Press, 1989.
TILLEMA, H. K. International Armed Conflicts Since 1945. A Bibliographic Handbook of Wars and Military Interventions. Boulder: Westview Press, 1991.

VAÏSSE, M. i altres. Dictionnaire des relations internationales au 20e siècle. París: Armand Colin, 2000.
WEIGALL, D. International Relations. A Concise Companion. Londres: Arnold, 2002.
ZORGBIBE, Ch. Dictionnaire de politique internationale. París: PUF, 1988.
Anuaris
Anuari internacional CIDOB. Barcelona: Fundació CIDOB.
Anuario Internacional del CIP. Madrid: Centro de Investigación para la Paz.
El estado del mundo. Madrid: Akal.
Ramses. París: Institut Français de Relations Internationales.
SIPRI Yearbook. Oxford: Oxford University Press.
The Statesman's Yearbook. Londres: Longman.
Yearbook of International Organizations. Guide to Global Civil Society Networks. Munic: K. G. Saur.

Lectures optatives

Amb caràcter voluntari els estudiants podran realitzar un treball d'anàlisi i comentari crític sobre una de les obres suggerides per a l'assignatura. Tot i tractar-se de lectures optatives, són recomanables en la mesura que la qualificació dels treballs podrà augmentar fins a un punt la nota final de l'assignatura.

Les obres suggerides són les següents:

GARCÍA SEGURA, C.; RODRIGO, A. J. (ed.). El imperio inviable. El orden internacional tras el conflicto de Irak. Madrid: Tecnos, 2004.
MANN, M. El imperio incoherente. Estados Unidos y el nuevo orden internacional. Barcelona: Paidós, 2004.