Introducció
Els gèneres ja no són el que eren. Escèptics i radicalment irònics, els postmoderns van assassinar la noció clàssica de gènere, aquella que havia nodrit d'eficaces fórmules narratives el cinema de l'era daurada de Hollywood. Ara que les històries han abusat d'idèntiques estructures i constants durant massa temps, han de començar a qüestionar-se a si mateixes, a plantejar-se dubtes, a arrugar les pàgines dels llibres de guió, llançar-les enlaire i recombinar-les d'una manera totalment nova. En els darrers anys, els gèneres han après a canviar-se de pell, a barrejar-se, a fingir, a jugar. Juguem, doncs, a construir històries que respectin els gèneres divertint-se amb la seva identitat. Juguem, doncs, a escriure sense més regles del joc que la llibertat creativa.

Bibliografia recomanada
Altman, R. Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós, 1998.
Carrière, J. C.; Bonitzer, P. Práctica del guión cinematográfico. Barcelona: Paidós, 1991.
Chion, M. Cómo se escribe un guión. Madrid: Cátedra, 2001.
Neale, S. Genre and Contemporary Hollywood. Londres: BFI, 2002.
Thompson, K. Storytelling in New Hollywood. Cambridge: Harvard University Press, 1999.

Bibliografia complementària
Field, S. El libro del guión. Madrid: Plot Ediciones, 1994.
Neale, S.; Smith, M. Contemporary Hollywood Cinema. Londres: Routledge, 1998.
Onaindía, M. El guión clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1996.