1. Competències de l'assignatura
1.2. Específiques.
2. Avaluació
2.2. Pes de cada mètode d’avaluació en la qualificació global
3. Continguts de l'assignatura
3.2. Continguts teòrics de les classes
magistrals3.3. Estructuració dels seminaris.
3.4. Temes a desenvolupar en els seminaris.
4. Planificació temporal
5. Recursos didàctics
5
5.2. Web de l'assignatura5.3. Una altra web de recursos addicionals específics.
5.4. Bibliografia reduïda.
5.5. Bibliografia ampliada.
5.5.1. Bibliografia Bloc 0 / Tema 1
5.5.2. Bibliografia Bloc 1 / Tema 25.5.3. Bibliografia Bloc 2 / Tema 35.5.4. Bibliografia Bloc 3 / Tema 4
1. Competències de l'assignatura
1.1. Transversals
1. Capacitat per aplicar el coneixement
a la pràctic
2. Capacitat d’adaptació a noves
situacions.
3. Impuls a la creativitat individual
i en equip.
4. Promoció del treball autònom
i en equi
5. Capacitat de crítica/autocrítica.
6. Competència comunicativa.
7. Capacitat d’organització del
temps i del treball persona
8. Puntualitat i respecte cap al
treball dels altres (professor i alumnes)
9. Atenció a la presentació feta
pels companys del grup (professor i alumnes).
1. Coneixement i domini dels conceptes desenvolupats en les classes magistrals del curs:
Cinema: invenció i antecedents tecnològics del cinema.
Fotografia: principis tecnològics fonamentals.
Cinema: càmeres, projectors, formats i sales especials.
So: característiques, percepció i sistemes analògics de codificació i tractament.
Televisió: codificació i transmissió
electròniques de la imatge.
2. Coneixement aplicat d'algunes
de les bases científiques que sustenten les tecnologies de la
comunicació audiovisual.
3. Coneixement profund, a base
de teoria i aplicació a exemples, de les característiques generals
d'un model analògic qualsevol de comunicació.
4. Coneixement i aplicació del
vocabulari bàsic i les aplicacions de la tecnologia de l'audiovisual.
5. Estudi, anàlisi, redacció i
presentació de diverses solucions tecnològiques relacionades amb
els diversos aspectes de la comunicació audiovisual
6. Capacitat de situar i valorar
l'aparició de cada tecnologia en el moment històric i social pertinent.
7. Capacitat d'analitzar l'impacte
de les diverses tecnologies en la societat que les acull
8. Relacionar entre elles les diverses
tecnologies, tant a nivell tecnològic com social
9. Aplicació del coneixement teòric
a l’anàlisi de diverses situacions tecnològique
2.
Avaluació
2.1.
Criteris i mètodes d'avaluació
L'objectiu de l'assignatura Tecnologia
de l'Audiovisual és que l'alumne assoleixi un grau harmònic i
equilibrat en totes les competències específiques. Per tant, es
tindran en compte totes en el procés d'avaluació.
En general, totes les competències es desenvolupen
al llarg de tota l'assignatura; però es pot establir una certa
assignació d'algunes d'elles a les classes magistrals, als seminaris
o a tots dos. Això es reflectirà en el sistema d'avaluació en
una assignació corresponent a la valoració a través de l'examen,
per una banda, i a l'avaluació contínua a través de seminaris,
per l'altra
Les competències transversals no tindran
un pes específic en l’avaluació global de l’assignatura. No obstant
això, pel fet de tractar-se de competències bàsiques, sovint necessàries
per donar suport a les específiques, poden tenir un cert pes en
la nota global. Per això fem també una certa divisió de la seva
preponderància en les dues parts de l'assignatura.
Específiques classes teòriques: 1, 2, 3
Específiques classes teòriques i seminaris: 4, 5, 6, 7, 8
Específiques seminaris:
Transversals classes teòriques i seminaris: 7, 8, 9
Transversals seminaris: 1, 2, 3,
4, 5,
2.2. Pes de cada mètode d’avaluació
en la qualificació global
L’experimentació de la docència
a partir del mètode Bolonya convida a relativitzar el pes de la
nota obtinguda en l’examen i afavorir l’avaluació continuada dels
avenços progressius en l’assoliment de competències i domini dels
continguts de l’assignatura.
|
Examen |
50% |
|
Documentació, anàlisi i selecció, disseny i redacció dels seminaris |
30% |
|
Presentació dels seminaris |
20% |
En el cas dels seminaris s’avaluaran
els treballs realitzats per grups reduïts de 5 o 6 persones (vegeu-ne
l'ampliació al punt 3.3). L’avaluació es farà a partir
de la documentació lliurada reforçada pel seguiment de les activitats
dels alumnes en el procés de planificació i realització d’aquest
document. Finalment, l’avaluació també puntuarà la presentació
a classe davant dels companys, tot tenint en compte l’estructuració,
la presentació visual i la presentació oral del treball. Les notes
del treball seran comunes per a tots els membres del grup de treball.
Novament, per a més detalls, vegeu el punt 3.3.
3. Continguts de l'assignatura
Advertència: com s'explica més
endavant, el material didàctic de base són els Apunts generals
de l'assignatura, elaborats durant els darrers anys de docència.
Aquests apunts estan dividits de manera natural en temes. La numeració
dels temes no coincideix amb la dels blocs que desenvolupem tot
segui
3.1. Material de suport a seminaris i teoria
Bloc de contingut 0
El sistema visual humà
Les transformacions òptiques
Defectes òptics de l'ull
Agudesa visual de l'ull
Les transformacions químiques
Les transformacions nervioses
Els elements de la percepció visual
La percepció de la lluminositat (intensitat
de la llum)
La percepció del moviment
Moviment aparent
El moviment en el cinema
Ones. Moviments ondulatoris
La naturalesa de les ones
Ones longitudinals
Ones transversals
Característiques de les ones
Electromagnetisme. Ones electromagnètiques
Nocions elementals d’electromagnetisme
Ones electromagnètiques
Espectre electromagnètic
La llum i el color
La llum com a ona electromagnètica
Polarització de la llum
Nocions bàsiques de fotometria
La naturalesa dels colors
Característiques o qualitats dels colors
Diagrama cromàtic
Composicions additiva i sustractiva de colors
Composició additiva de colors
Composició sustractiva de colors
Temperatura de color. Radiació del cos negre
Nocions d’òptica geomètrica: reflexió i refracció
Sistemes òptics centrats: les lents
La percepció dels colors
Material de
base: Tema 1 dels Apunts generals de l'assignatura
3.2. Continguts teòrics
de les classes magistrals
Bloc de contingut 1: Invenció i
antecedents tecnològics del cinema.
Conceptes:
Introducció i antecedents
Representació: panorames i diorames
Animació i projecció: ombres xineses
Projecció
Projecció cap endins: la cambra fosca
Projecció cap enfora: la llanterna màgica
La il·lusió del moviment
Dispositius amb dibuixos
Dispositius amb dibuixos i projecció: Emile Reynaud
La fotografia
Anàlisi i síntesi del moviment: Muybridge i Marey
Cap a un suport il·limitat i transparent
Les perforacions i l'inventor americà del cinema: Edison
L'avanç intermitent i els inventors del cinema: els Lumière
Altres inventors del cinema després del cinema
Una època de grans canvis
Material de base: Tema 2 dels Apunts
generals de l'assignatura
Bloc de contingut 2: Principis
tecnològics fonamentals de la fotografia.
Conceptes:
De la cambra fosca a la càmera fotogràfica. Objectius
Enfocament
Objectius fotogràfics: les seves característiques
Diafragma
Profunditat de camp
Elements bàsics de la càmera fotogràfica
Tipus de càmeres
Formats de pel·lícula
Material de base:
Tema 3 dels Apunts generals de l'assignatura
Bloc de contingut 3: El cinema:
càmeres, projectors, formats i sales especials
Conceptes:
Els mecanismes d’avanç intermitent
Càmeres: mecanismes d’avanç intermitent
La càmera cinematogràfica
El projector cinematogràfic
Avanç intermitent: el mecanisme clàssic de la creu de Malta
Arrossegament i obturació: l'eliminació del centelleig
Altres parts del projector
Formats cinematogràfics
Formats de pel·lícula
Formats d'exposició
Formats d'exposició especials
El so en el cinema
Breu història del so en el cinema
Diversos sistemes de so cinematogràfic
El so i la projecció
Breu història del color en el cinema
Postproducció i distribució
Formats espectaculars i sales especials
La prehistòria dels formats espectaculars
Cinerama i altres competidors de la televisió
L'Imax i els seus derivats
Material de base:
Tema 4 dels Apunts generals de l'assignatura
Bloc de contingut 4: El so. Característiques,
percepció i sistemes analògics de codificació i tractament.
Conceptes
La naturalesa del so: ones longitudinals de pressió
Característiques bàsiques del so: to, timbre i intensitat
To o altura del so
Timbre del so
Intensitat sonora
El decibel
L’oïda humana i la percepció del so
Breu història de l'enregistrament i reproducció del so
Codificació analògica del so
Codificació mecànica: els discos de vinil
Codificació electrònica
Algunes característiques bàsiques dels aparells electrònics
Micròfons
Tipus de micròfons segons la tecnologia de transducció
Característiques definitòries dels micròfons
Altaveus
Enregistrament i reproducció magnètiques en cinta
Els processos d'enregistrament i lectura de so
Codi de temp
Material de base:
Tema 5 dels Apunts generals de l'assignatura
Bloc de contingut 5: Codificació
i transmissió electròniques de la imatge: la televisió
Conceptes:
Breu història de la TV
Antecedents, televisió mecànica i televisió electrònica
Les primeres emissions: de la ràdio a la “ràdio visual”
Definició mínima d’un sistema de televisió
Exploració electrònica en el tub de raigs catòdics: producció, acceleració, focalització
El tub d'imatge d'un receptor de televisió en blanc i negre
Escombrat
L'exploració entrellaçada
El senyal de televisió en blanc i negre
Exemple: contrast i brillantor en un monitor en blanc i negre
Els CCD
Material de
base: Tema 6 dels Apunts generals de l'assignatura
3.3. Estructuració dels seminaris
Els seminaris serveixen perquè els alumnes, treballant en grups reduïts, preparin un tema de l’assignatura a partir dels conceptes físics o de percepció humana en què es basen les tecnologies d’aquell tema.
Els treballs han de complir les fases següents:
Documentació
Anàlisi i selecció
Disseny i redacció
Presentaci
D’aquesta manera es vol que els
alumnes assoleixin capacitats de recerca d’informació, anàlisi
crítica d’aquesta informació, selecció de la informació rellevant,
disseny i redactat d’un document formal i, finalment, presentació
davant una audiència. Tot això aprenent a treballar en equip de
manera coordinada, coherent i equilibrada.
Els grups de treball seran de 5
o 6 alumnes. Cada grup haurà de triar un dels temes llistats més
avall (no es podran repetir temes dins d’un grup de seminari)
Les classes de seminari serviran
per comentar els temes triats de cada grup, planificar la feina
del tema, fer un seguiment de la planificació i aclarir dubtes.
Aquest procés servirà per fer una avaluació continuada i prou
individualitzada.
La informació essencial per fer
els treballs es troba als apunts de l’assignatura i en especial
al Bloc de continguts 0. Això, però, no ha de ser l’única font
d’informació i per tant es motivarà els alumnes a cercar més informació
a la bibliografia recomanada, a la bibliografia addicional, a
Internet, etc.
El document final resultant s'ha de presentar en format MS-Word. El seu contingut (vegeu més avall) tindrà una extensió de 10 planes com a màxim. Això haurà de garantir la capacitat de concreció i síntesi dels alumnes. El contingut bàsic del document haurà de ser el següent:
1. Caràtula amb:
a) Títol, noms i NIA dels integrants.
b) Resum (màxim: 150 paraules).
2. Introducció al tema (màxim: una plana).
3. Contingut del tema (vegeu la llista de Temes de seminari més avall) (màxim: 10 planes).
4. Bibliografia utilitzada.
La presentació de classe s'ha de fer en PowerPoint. Tindrà una durada de 10 minuts com a màxim. Es valorarà l’exactitud del temps utilitzat, restant punts si es queda molt curta, però també si es passa del temps donat. A més, el professor no permetrà que se sobrepassi en més d’un minut, ja que en aquest cas es tallarà la presentació i es donarà pas a la següent. Aquesta presentació haurà de tenir tres parts:
-Introducció
-Descripció de les qüestions físiques i perceptuals
-Descripció de la tecnologia
Cada part serà presentada oralment
per un membre diferent del grup sense que hi hagi talls ni interrupcions
Les notes del treball seran comunes
per a tots els membres del grup de treball
3.4. Temes a desenvolupar en els seminaris
1. Electromagnetisme: tecnologies de l'audiovisual que utilitzin electromagnetisme.
1.1. Explicar què és l'electromagnetisme com a propietat física.
1.2. Descriure les lleis de Maxwell.
1.3. Descriure breument les tecnologies basades en l'electromagnetisme, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
1.4. Explicar a fons una de les
tecnologies descrites com a exemple.
2. Llum i color: tecnologies de l'audiovisual i models de llum i color.
2.1. Explicar la percepció humana de la llum.
2.2. Explicar la percepció humana del color.
2.3. Descriure els models de color més habituals: RGB, HSB, CMYK, CIE.
2.4. Descriure breument les tecnologies basades en els models de llum i color, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
2.5. Explicar a fons una de les
tecnologies descrites com a exemple.
3. Moviment: tecnologies de l'audiovisual i percepció del moviment.
3.1. Explicar la percepció humana del moviment.
3.2. Descriure sistemes mecànics i/o òptics de generació de moviment.
3.3. Descriure breument les tecnologies basades en cadascuna i diferenciar-les, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
3.4. Explicar a fons una de les
tecnologies descrites com a exemple.
4. Ones: tecnologies de l'audiovisual i les ones.
4.1. Descriure les ones en mitjans físics.
4.2. Descriure les ones electromagnètiques.
4.3. Descriure breument les tecnologies basades en cadascuna i diferenciar-les, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
4.4. Explicar a fons una de les
tecnologies descrites com a exemple
4. Planificació temporal
4.1. Calendari resumit
|
Setmana |
Sessió 1 |
Sessió 2 |
Sessió 3 |
Sessió 4 |
|
1 |
Classes magistrals |
|||
|
2 |
Classes magistrals |
|||
|
3 |
Classes magistrals |
|||
|
4 |
Classes magistrals |
|||
|
5 |
Classes magistrals |
|||
|
6 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
7 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
8 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
9 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
10 |
Presentacions seminaris + dubtes + preparació examen |
|||
|
|
|
|
|
|
|
Set. |
Sess. |
Horari |
Estructura d'aprenentatge |
Professor |
Continguts |
|
1 |
|
25/09/06 9 - 9.40 |
|
|
NO LECTIU |
|
|
25/09/06 9.40 - 10.20 |
|
|
|
|
|
1 |
27/09/06 9 - 9.50 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Presentació / Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
2 |
29/09/06 11.40-12.30 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
2 |
1 |
02/10/06 9 - 9.40 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
2 |
02/10/06 9.40 - 10.20 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
3 |
04/10/06 9 - 9.50 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
4 |
06/10/06 11.40-12.30 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 2 (Tema 3) |
|
|
3 |
1 |
09/10/06 9 - 9.40 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 2 (Tema 3) |
|
2 |
09/10/06 9.40 - 10.20 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
3 |
11/10/06 9 - 9.50 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
4 |
13/10/06 11.40-12.30 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
4 |
1 |
16/10/06 9 - 9.40 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
2 |
16/10/06 9.40 - 10.20 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
3 |
18/10/06 9 - 9.50 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
|
4 |
20/10/06 11.40-12.30 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
|
5 |
1 |
23/10/06 9 - 9.40 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
2 |
23/10/06 9.40 - 10.20 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
|
3 |
27/10/06 9 - 9.50 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 5 (Tema 6) |
|
|
4 |
27/10/06 11.40-12.30 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 5 (Tema 6) |
|
|
6 |
1 |
30/10/06 9 - 9.45 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema |
|
2 |
30/10/06 9.45 - 10.30 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups. Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema |
|
|
3 |
01/11/06 9 - 9.50 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema |
|
|
4 |
03/11/06 11.40-12.30 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema |
|
|
7 |
1
|
06/11/06 9 - 9.45 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Preparació de la introducció al tema i cerca de bibliografia. |
|
2 |
06/11/06 9.45 - 10.30 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Preparació de la introducció al tema i cerca de bibliografia. |
|
|
3 |
08/11/06 9 - 9.50 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Preparació de la introducció al tema i cerca de bibliografia. |
|
|
4 |
10/11/06 11.40-12.30 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Preparació de la introducció al tema i cerca de bibliografia. |
|
|
8 |
1
|
13/11/06 9 - 9.45 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
2 |
13/11/06 9.45 - 10.30 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
|
3 |
15/11/06 9 - 9.50 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
|
4 |
17/11/06 11.40-12.30 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
|
9 |
1
|
20/11/06 9 - 9.45 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
2 |
20/11/06 9.45 - 10.30 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
|
3 |
22/11/06 9 - 9.50 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
|
4 |
24/11/06 11.40-12.30 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
|
10 |
|
27/11/06 9 - 9.45 |
Presentació Grup 1 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
|
|
27/11/06 9.45 - 10.30 |
Presentació Grup 2 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
|
|
|
29/11/06 9 - 9.50 |
Presentació Grup 3 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
|
|
|
01/12/06 11.40-12.30 |
Presentació Grup 4 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
|
|
|
|
|
|
|
|
4.3. Esforç horari requerit pels alumnes
Les hores de treball presencial
a classe són les següents:
Classe magistral: 20 hores
Seminaris: 4 hores
Presentacions i recopilació final: 4 hores
Subtotal presencial: 28 hores
Les hores de treball individual
fora de classe recomanades són
Reforç sincrònic de teoria (1 h estudi / 1 h classe): 20 hores
Realització de treball de seminari
Documentació (setmana 6): 10 hores
Anàlisi i selecció (setmana 7): 10 hores
Disseny i redacció (setmana 8): 10 hores
Preparació de la presentació (setmana 9): 10 hores
Preparació de l'examen (setmana 10 i següents): 10 hores
Subtotal no presencial: 70 hores
Total: 98 hores
Com s'ha comentat més amunt, el
treball en aquesta assignatura té com a excel·lent eix vertebrador
els anomenats Apunts generals de l'assignatura, elaborats durant
els darrers anys de docència i dividits de manera natural en temes.
Són la base per a les explicacions de les classes magistrals i,
alhora, el primer punt de referència per al treball individual
i col·lectiu dels alumnes en els seminaris.
Per altra banda, cada tema deriva cap a un
selecte conjunt bibliogràfic, punt de partida al seu torn per
a les ampliacions específiques d'un grup o alumnes en un aspecte
determinat de la matèria.
Aquest material estarà disponible en paper,
en el Campus Global i, si escau, en zones de servidor accessibles
als alumnes. Això ha de permetre la seva utilització, reutilització,
modificació i adaptació, per part dels alumnes en el seu treball
individual.
Complementant aquesta columna es disposa
d'una web de l'assignatura que, com s'explica més avall, inclou
també diverses utilitats específiques pensades per cobrir processos
d'aprenentatge.
Per altra banda, es disposa també d'algunes
parts d'una web experimental anomenada "Idees i vincles en
el segle XX. La ciència", realitzada en col·laboració amb
el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Es tracta també,
en general, d'activitats d'autoaprenentatge d'un nivell de complexitat
superior a les incloses en la web anterior.
5.1. Apunts generals
de l'assignatura
Com s'ha explicat abans, aquest
és el material didàctic de base de l'assignatura. Es tracta d'uns
apunts d'unes 250 pàgines dividits en 8 temes, numerats de l'1
al 8. Es proporcionaran als alumnes de manera opcional en format
paper (fotocòpies) o electrònic, via Campus Global.
5.2. Web de l'assignatura
Es tracta d'una adaptació d'una
part dels apunts al format Internet feta durant 2 o 3 cursos a
partir de diversos ajuts del Programa per a la Innovació i la
Qualitat Docents. Inclouen diverses interactivitats que permeten
en punts específics assajar fórmules d'autoaprenentatge.
La web serà accessible des del
Campus Global. L'adreça directa és
http://www.iua.upf.es/~ribas/TecnoAV/web/prehome.htm
5.3. Una altra web de recursos addicionals específics
Aquesta és una web experimental anomenada "Idees i vincles en el segle XX. La ciència", que hem realitzat en el nostre grup de recerca en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Tracta de la ciència del segle XX des de molt diversos aspectes. El tema 9, sobre les tecnologies de la informació, conté moltes idees interessants per a l'assignatura Tecnologia de l'Audiovisual.
Adreça: http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/navegador/index.htm
(cal habilitar pop-ups o finestres
emergents
Pàgines d'exemple:
Web "Idees i vincles":
Física quàntica: la màgia del món
petit / Els quàntums / Ones i partícules
Web
"Idees i vincles":
Física quàntica: la màgia del món
petit / Els quàntums / Algunes característiques de les ones
Web
"Idees i vincles":
Informació: a distància, per a
tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / Codificació
analògica electrònica del so. Micròfons, altaveus, amplificadors
Web
"Idees i vincles":
Informació: a distància, per a
tothom, per a cadascú / Abans i després de l'electricitat / La
telegrafia per ràdio
Web
"Idees i vincles":
Física quàntica: la màgia del món
petit / Els quàntums / Les ones electromagnètiques
Web
"Idees i vincles":
Informació: a distància, per a
tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / La fixació
de la realitat: la fotografia
Web
"Idees i vincles":
Informació: a distància, per a
tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / La cerca
de la imatge en moviment: el cinema
Web
"Idees i vincles":
Informació: a distància, per a
tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / El cinema,
el seu llenguatge i l'espectacle com a indústria
Web
"Idees i vincles":
Informació:
a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat
de masses / L'enregistrament i reproducció de mecàniques del so
I els tres nodes següents
Web
"Idees i vincles":
Informació: a distància, per a
tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / Codificació
analògica electrònica del so. Micròfons,
altaveus, amplificadors
5.4. Bibliografia reduïd
BELLAÏCHE, Philippe. Les secrets
de l’image vidéo. París: Eyrolles, 1995.
WYN, Michel. Le cinéma et ses
techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes,
1982.
LLORENS, Vicente. Fundamentos
tecnológicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones
Paidós, 1995.
CHARDÈRE, Bernard. Le roman
des Lumière. Gallimard, 1995
BARBEY, Pierre. Iniciació al
vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Video. Principes
et techniques. París: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El
magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
PRADERA, Alejandro. El libro
de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento.
València: Filmoteca Valenciana, 1991.
TORRES URGELL, Luis i d'altres.
Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona:
Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.
Aquesta és la bibliografia emprada
en l'elaboració dels apunts de l'assignatura. A banda de possibles
afegits, actualitzacions i adreces web, constituïrà el corpus
bàsic que ha de nodrir els treballs dels alumnes als seminaris.
5.5.1.
Bibliografia Bloc 0 / Tema 1
AUMONT, Jacques. La imagen.
Barcelona: Paidós Comunicación, 1992.
FRISBY, John P. Del ojo a la
visión. Madrid: Alianza, 1987.
DE LAURETIS, T. i HEATH, S. (comp.).
The Cinematic Apparatus. Londres: MacMillan, 1980.
TORRES URGELL, Luis i d'altres.
Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona:
Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
VIDAL, José Mª. Curso de Física.
Barcelona: Herder, 1969.
LUXERAU, François. Video. Principes
et techniques. París: Editions Dujarric, 1989.
D. A. Microsoft Encarta Multimedia
Encyclopedia. Redmont (USA): Microsoft Corporation, 1994.
DE GRANDIS, Luigina. Teoría
y uso del color. Madrid: Cátedra, 1985
BETHENCOURT
MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados.
Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE,
1991.
ITTEN, Johannes. The elements
of color. Nova York: Van Nostrand Reinhold, 1970.
5.5.2.
Bibliografia Bloc 1 / Tema 2
D. A. Historia universal del
cine. Madrid: Editorial Planeta, 1982. vol. I, cap. 1 i 2
(fascicles 79, 80 i 81).
WYVER, J. La imagen en movimiento.
València: Filmoteca Valenciana, 1991.
FIELDING, Raymond. A Technological
History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University
of California Press, 1983.
SAUVAGE, Léo. L’affaire Lumière.
París: Editions Pierre Lherminier, 1985.
CLOQUET, Arthur. Initiation
à l’image de film. Issoudun: Femis (Institut de Formation
et d’Enseignement pour les métiers de l’image et du son), 1992.
JEANNE, René i FORD, Charles. Historia
ilustrada del cine. Madrid. Alianza Editorial, 1974.
RIPOLL, Xavier. Cent anys projectant
cinema (1895-1995). Barcelona: PMAV (Departament d'Ensenyament),
1993. Format vídeo.
5.5.3.
Bibliografia Bloc 2 / Tema 3
PRADERA, Alejandro. El libro
de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994.
VIDAL, José Mª. Curso de Física.
Barcelona: Herder, 1969.
JACOBSON, R. E. Manual de fotografia.
Barcelona: Omega, 1993
5.5.4.
Bibliografia Bloc 3 / Tema 4
CLOQUET, Arthur. Initiation
à l’image de film. Issoudun: Femis (Institut de Formation
et d’Enseignement pour les métiers de l’image et du son), 1992.
COUTANT, Pierre-Antoine. La
reproduction du son au cinéma. Issoudun: Femis (Institut de
Formation et d’Enseignement pour les Métiers de l’Image et du
Son), 1991.
BERNARD MAPPÉ, L. La película
y el laboratorio cinematográfico. Andoain (Gipuzkoa): Escuela
de Cine y Video, 1993.
JUIN, P.; CASTAN, D. Futuroscope.
Le Guide technique. Poitiers: Futuroscope, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento.
València: Filmoteca Valenciana, 1991.
FIELDING, Raymond. A Technological
History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University
of California Press, 1983.
WYN, Michel. Le cinéma et ses
techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes,
1982.
WHEELER, Leslie J. Principles
of Cinematography. Londres: Fountain Press, 1953 (2a. ed.:
1958).
D. A. Historia universal del
cine. Madrid: Editorial Planeta, 1982. vol. I, cap. 1 i 2
(fascicles 79, 80 i 81).
AMYES, Tim. Técnicas de postproducción
de audio en video y film. Madrid: Departamento de Publicaciones.
Centro de Formación RTVE, 1991.
VIVANCO, Felip. Impacto Imax.
Barcelona: Ciencia y Vida. La Vanguardia, 10 de juny de
1995.
MEREDITH, Susan; MOTTRAM, Phil.
Cine y efectos especiales. Ediciones PLESA, Madrid, 1987.
5.5.5.
Bibliografia Bloc 4 / Tema 5
TALBOT-SMITH, Michael. Broadcast
Sound Technology. Londres: Butterworths, 1990.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El
magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento.
València: Filmoteca Valenciana, 1991.
MILLERSON, Gerald. Técnicas
de realización y producción en televisión. Madrid: Centro
de Formación RTVE, 1990.
RECUERO LÓPEZ, Manuel. Técnicas
de grabación sonora. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1992.
ALTEN, Stanley, R. Audio in
media. Belmont, CA: Wadsworth Publishing Company.
5.5.6.
Bibliografia Bloc 5 / Tema 6
BARBEY, Pierre. Iniciació al
vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Video. Principes
et techniques. París: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El
magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento.
València: Filmoteca Valenciana, 1991.
KING, G. J. Introducción a la
televisión. Barcelona: Labor, 1976.
BROUSSAUD, G. Les vidéodisques.
París: Masson.
MOMPIN POBLET, José. Estudios
de grabación de TV. Barcelona: Orbis / Marcombo, 1986.
MILLERSON, Gerald. Técnicas
de realización y producción en televisión. Madrid: Centro
de Formación RTVE, 1990.
TORRES URGELL, Luis i d'altres.
Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona:
Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
BETHENCOURT
MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados.
Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE,
1991.
LLORENS, Vicente. Fundamentos
tecnológicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones
Paidós, 1995.
MATTHEWSON, D. K. Video.
Madrid: Alhambra, 1983.
5.5.7.
Bibliografia Bloc 6 / Tema 7
BARBEY, Pierre. Iniciació al
vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Vídeo. Principes
et techniques. París: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El
magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento.
València: Filmoteca Valenciana, 1991.
MILLERSON, Gerald. Técnicas
de realización y producción en televisión. Madrid: Centro
de Formación RTVE, 1990.
BROUSSAUD, G. Les vidéodisques.
París: Masson, 1986
LLORENS, Vicente. Fundamentos
tecnológicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones
Paidós, 1995.
FERNÁNDEZ CASADO, José Luis; NOHALES
ESCRIBANO, Tirso. Postproducción digital. Cine y vídeo no lineal.
Andoaín: Escuela de Cine y Vídeo, 1999.