|
I. Llengua i periodisme: l'adequació
Tema
1. Evolució i consolidació d’un model de llengua
Models i controvèrsies. De l’Avui del 1976
a l'actualitat: anàlisi pràctica dels canvis lingüístics. Període
1983-1987: el naixement de Catalunya Ràdio i TV3, l’aparició de l’edició
en català del Diari de Barcelona i la nova etapa de l’Avui com a
punts clau en la configuració del model vigent. Present i futur
del llenguatge periodístic: la traducció automàtica
i la informació digital.
Tema 2. Els llibres d'estil dels mitjans de comunicació
Trets comuns de les tries lingüístiques
de Catalunya Ràdio, TV3, l’Avui, El Periódico i El 9 Nou.
Tema 3. Llengua
escrita i llengua oral
El text segons el context. La proposta per a un estàndard oral de l’Institut
d’Estudis Catalans (IEC).
II. Llengua i norma: la correcció
Tema 4. Fonètica
Qüestions no previstes a la proposta de l’IEC
i solucions adoptades als mitjans audiovisuals. Locució i ortologia.
Pronúncia de sigles i acrònims. Desplaçaments no normatius de l’accent.
Tema
5. Lèxic
Els treballs lexicogràfics del postfabrisme:
eines, en suport paper o electrònic, a l’abast del periodista. Falsos
sinònims. Neologismes i usos no recollits per la normativa. El
lèxic esportiu.
Tema
6. Morfologia
Casos conflictius de gènere i nombre.
La resistència a feminitzar certs noms de càrrecs i oficis. Formació
de plurals nous en periodisme. L’apostrofació davant sigles, símbols
i essa líquida.
Tema
7. Sintaxi
El complement directe. Canvi i caiguda de preposicions. L'article davant els dies
de la setmana. L’ús de per i per
a als mitjans de comunicació.
Pronoms febles. Oracions de relatiu. Gerundis.
III. Llengua i convencions: la coherència
Tema 8. Els noms propis estrangers als mitjans de comunicació
Criteris
de traducció de títols d’obres, noms d’institucions i entitats, antropònims i
topònims. Introducció a la transcripció al català de noms procedents de
llengües d’alfabet no llatí.
Tema
9. Convencions gràfiques
Observació
crítica de l'ús de les cometes dobles, les cometes simples,
la lletra cursiva, els signes d'interrogació i admiració,
les sigles i les majúscules en la premsa actual en català.
Bibliografia
recomanada
AMADEO, Imma; SOLÉ, Jordi. Curs
pràctic de redacció. Barcelona: Columna, 2004 [1996].
Avui. Llibre d’estil. Barcelona: Empúries, 1997.
CASTELLANOS, J.A. Quadern. Normativa bàsica de la llengua
catalana (amb exercicis autocorrectius). 7a ed. Barcelona: ICE Universitat
Autònoma de Barcelona, 1999.
COROMINA,
Eusebi. El 9 Nou. Manual de redacció i estil. Vic: Eumo Editorial,
1991.
El
Periódico de Catalunya. Llibre d’estil. Barcelona: Ediciones Primera Plana,
2002.
TELEVISIÓ DE CATALUNYA. El català
a TV3. Llibre d’estil. Barcelona: Edicions 62, 1995.
ésAdir [Web lingüístic de la CCRTV].
Bibliografia complementària
BASSOLS, M. i altres. La llengua de TV3. Barcelona: Empúries, 1997.
CASALS, Daniel. «Les polèmiques entre
lights i heavies i les seves repercussions
en l’elaboració dels models lingüístics per als mitjans de comunicació
de massa». Dins PRADILLA, Miquel Àngel [ed.]. Societat, llengua i norma. Benicarló: Alambor, 2001.
CASALS, Daniel. "Vint-i-cinc anys de futbol en català". Serra d'Or,
núm. 503, novembre 2001, p. 33-35.
CASALS, Daniel. El català en antena. 20 anys construint el model
lingüístic de Catalunya Ràdio. Benicarló: Onada Edicions, 2003.
CASTELLANOS, J.A. Manual de pronunciació. Vic: Eumo, 1993.
FITÉ, Ricard. “Avui:
del normativisme ultrancer a la llengua de masses”. Punt Diari
(23-IV-1987). Dins GRUP D’ESTUDIS CATALANS. El barco fantasma.
Barcelona: Llibres de l’Índex, 1992.
FITÉ, Ricard. “La traducció automàtica
aplicada a la premsa escrita. El cas d’El Periódico
en català”. Treballs de comunicació. Barcelona: Soc. Catalana de Comunicació,
10, desembre 1998.
GRUP D’ESTUDIS CATALANS. El barco
fantasma (1982-1992). Barcelona: Llibres de l’Índex, 1992.
JULIÀ, Joan (ed.). Llengua i ràdio (pròleg de Salvador Alsius).
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.
LACREU, J. Manual d’ús de l’estàndard oral. 2a ed. València:
Servei de Publicacions de la Universitat de València, 1992.
LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís. Diccionari complementari del català normatiu.
Barcelona: Edicions 62, 1998.
MESTRES, Josep M.; COSTA, Joan; OLIVA,
Mireia; FITÉ, Ricard. Manual d’estil.
La redacció i l’edició de textos. 2a ed., rev.
Vic / Barcelona: Eumo / UB /
UPF / Rosa Sensat, 2000.
OLIVA,
Llúcia; SITJÀ, Xavier. Les notícies a la televisió. Barcelona:
Instituto Oficial de Radio y Televisión, 1990.
ORTEGA, Rudolf. Diccionari de futbol. Barcelona: Edicions 62,
2003.
Orientacions lingüístiques. Barcelona:
Catalunya Ràdio, 2001 [inèdit].
PALOMA, David; RICO, Albert. Diccionari de pronunciació en
català. Barcelona: Edicions 62, 2000.
PERICAY, Xavier; TOUTAIN, Ferran. Verinosa
llengua. Barcelona: Empúries, 1986.
Proposta
per a un estàndard oral de la llengua catalana, I: Fonètica. Barcelona: Institutd’Estudis Catalans, 1990.
Proposta
per a un estàndard oral de la llengua catalana, II: Morfologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1992.
SOLÀ, Joan. Parlem-ne: converses
lingüístiques. Barcelona: Proa, 1999.
TERUEL,
Elvira. Retòrica, informació i metàfora: anàlisi aplicada als mitjans
de comunicació de massa (amb pròleg de Sebastià Serrano). Barcelona:
Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I i Universitat
de València, 1997.
TOUTAIN,
Ferran. Sobre l'escriptura. Barcelona: Blanquerna, 2001.
TUBAU, I. El català que ara es parla.
Llengua i periodisme a la ràdio i la televisió. Barcelona:
Empúries, 1990.
Un model de llengua pels mitjans de comunicació. Llibre
d’estil del Diari de Barcelona. Barcelona: Empúries, 1987.
VALLVERDÚ,
Francesc. Elocució i ortologia catalanes per a ús de locutors de
ràdio i televisió. Barcelona: Jonc, 1986.
VALLVERDÚ,
Francesc. El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona:
Edicions 62, 2000.
Obres de consulta
ALCOVER, A.M.; MOLL, Francesc de
B. Diccionari català-valencià-balear.
[en línia]. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1926-1962. 10
v.
Diccionari ortogràfic i de pronúncia. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, 2004.
FABRA,
Pompeu. Gramàtica catalana.
8a ed. Barcelona: Aqua, 1981 [1918].
FABRA, Pompeu. Gramàtica catalana. 16a ed. Barcelona:
Teide, 1993 [1956].
Gran diccionari de la llengua
catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
Gran diccionari 62 de la llengua
catalana. Barcelona:
Edicions 62, 2000.
Gran Larousse català. Barcelona: Edicions 62, 1990-1993.
10 v.
Hiperenciclopèdia [en línia]. Enciclopèdia Catalana.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana.
Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, 2007
SOLÀ, Joan [dir.] i altres. Gramàtica del català contemporani. Barcelona:
Empúries, 2002. 3 v.
TERMCAT.
Cercaterm [en línia].
UNIVERSITAT POMPEU FABRA. Servei d'autoformació en llengua catalana
[en línia].
YourDictionay.com (recursos lingüístics en línia
sobre un centenar de llengües).
|