El curs analitza el desenvolupament de l’economia
espanyola des de l’època de la difusió de la revolució industrial
fins a l’actualitat. S’estudia l’evolució econòmica d’Espanya,
que és situada en el context de l’economia europea. L’assignatura
esclareix quins han estat els factors clau del procés de modernització
econòmica d’Espanya i els factors que han obstaculitzat i retardat
aquest procés.
Es tracta d’una assignatura introductòria, que aporta a l’estudiant
en ADE/ECONOMIA una base de coneixement sobre el passat econòmic
recent del seu entorn, adequada per tenir una comprensió cabdal
de la realitat actual.
Tema 1
El creixement econòmic modern a Espanya: una perspectiva a llarg
termini.
Tema 2
La revolució liberal i la difusió de la revolució industrial.
Tema 3
1891-1914: el viratge
nacionalista.
Tema 4
1914-1936: l’economia
espanyola entre guerres.
Tema 5
1936-1950: Espanya al
marge de l’economia internacional.
1951-1959: la industrialització substitutiva d’importacions.
Tema 7
1960-1973: liberalització
i desenvolupament econòmics.
1974-1985: crisi econòmica i transició política.
Tema 9
1986-1998: de la integració
a
Tema 10
1999-2006: Espanya a l’euro.
Bibliografia bàsica
(suport paper i electrònic)
CARRERAS,
Albert; TAFUNELL, Xavier. Historia
económica de
PAREJO, Antonio. “La difusión de la industrialización y la emergencia
de las economías capitalistas (1815-1870)”. A: COMÍN,
F.; HERNÁNDEZ, M.; LLOPIS, E. (ed.).
Historia económica mundial. Siglos X-XX. Barcelona: Crítica,
2005. Pàg. 199-237.
PASCUAL,
Pere; SUDRIÀ, Carles. “El difícil arranque
de la industrialización (1840-1880)”. A:
COMÍN, F.; HERNÁNDEZ, M.; LLOPIS, E. (ed.). Historia económica de España. Siglos X-XX. Barcelona: Crítica, 2002. Pàg. 203-241.
Bibliografia complementària
(suport paper i electrònic)
CARRERAS,
Albert; TAFUNELL, Xavier. Estadísticas
históricas de España, siglos XIX y XX. 2a. ed., revisada
i augmentada. 3 vol. Madrid: Fundación BBVA, 2005.
INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (INE), página web: www.ine.es.
Criteris d’avaluació
L’avaluació es basa en la participació en els seminaris i en
l’examen final. La qualificació atorgada als aprenentatges que
s’han d’assolir en els seminaris té un pes del 40% en la qualificació
final, mentre que l’examen en té el 60%. Es requereix haver
obtingut almenys un aprovat en la primera per superar l’assignatura.
Addicionalment, i amb caràcter optatiu, l’estudiant pot avaluar
els seus coneixements i el grau de preparació inicial i final
fent un test d’autoavaluació.
El pla docent se us facilitarà el primer dia de classe.