OBJECTIUS
El curs pretén preparar l'alumne perquè pugui utilitzar l'utillatge del dret parlamentari i comprengui quina és la lògica a què respon la institució parlamentària (organització i funcionament) i què en guia el desenvolupament.
Es proporciona un coneixement dels conceptes bàsics utilitzats en relació amb l'origen de les institucions jurídiques pròpies i característiques i a les grans tendències o línies d'evolució que s'observen en el dret comparat. S'examina la seva recepció en l'estructura político-institucional espanyola i en el seu ordenament jurídic, amb una atenció preferent a les Corts Generals però considerant també, si escau, els parlaments autonòmics, especialment el de Catalunya.
L'adquisició dels instruments conceptuals es completa amb la instrucció sobre l'ús de les fonts del dret parlamentari i el coneixement de la jurisprudència constitucional produïda en qüestions pròpies d'aquesta branca jurídica, per tal de proporcionar a l'alumne la preparació per fer front a supòsits pràctics.
El curs consta d'unes exposicions de caràcter teòric, de caràcter descriptiu, i la realització d'unes sessions de participació en les quals se sotmeten a debat i estudi, bé uns supòsits de fets problemàtics, bé la jurisprudència constitucional.
PROGRAMA
Tema 1. Les fonts del dret parlamentari
La Constitució. Els estatuts d'autonomia. Les lleis. Els reglaments
parlamentaris: característiques i naturalesa jurídica. Les
disposicions integradores, supletòries i interpretatives dels
reglaments parlamentaris. Els costums parlamentaris. Els precedents.
Tema 2. La institució parlamentària
La formació del Parlament: sistema electoral i composició.
L'estructura del Parlament: el bicameralisme de les Corts
Generals i el monocameralisme dels parlaments autonòmics.
L'autonomia del Parlament: graus i garanties. La inviolabilitat
de la seu.
Tema 3. El procés de vida de les cambres
La legislatura. La constitució de les cambres. Els períodes
de sessions. Les sessions extraordinàries. La dissolució de
les cambres. La prorrogatio i la Diputació Permanent. La caducitat
del treball parlamentari.
Tema 4. L'estatut dels parlamentaris.
Les elits
L'accés a la condició de parlamentari. La pèrdua de la condició.
Les incompatibilitats i el seu control. Les garanties per
a l'exercici de la funció parlamentària: la inviolabilitat
i la immunitat parlamentària. Els drets dels parlamentaris.
Els deures i les obligacions dels parlamentaris. Les elits
parlamentàries.
Tema 5. Els grups parlamentaris
Naturalesa jurídica del grup parlamentari. Formació i estatut
del grup parlamentari. El paper dels grups parlamentaris en
la vida de les cambres. El Grup Mixt. Les agrupacions. L'emparentament.
Els diputats no adscrits.
Tema 6. L'organització del Parlament
La Junta de Portaveus. La Mesa de les cambres: elecció i funcions.
La presidència de les cambres: elecció i funcions. El Ple
de les cambres. Les comissions: classes de comissions, composició,
estructura i funcionament. Les diputacions permanents de les
cambres. Les Corts Generals com a òrgan complex: les sessions
conjuntes, forma de les decisions en sessions conjuntes i
les comissions mixtes.
Tema 7. El funcionament general de les
cambres parlamentàries
La programació del treball parlamentari: el calendari, l'ordre
del dia i la convocatòria de les sessions parlamentàries.
El debat i la regulació de l'ús de la paraula: el dret a la
paraula, l'ordenació dels debats, l'obstruccionisme i les
tècniques per abreujar els debats. Els sistemes de decisió,
el quòrum i les votacions: el quòrum de presència, el quòrum
de decisió, els sistemes de votació i les majories. Els sistemes
de publicitat dels treballs parlamentaris: la presència del
públic i dels mitjans de comunicació social. Les publicacions
oficials: el Butlletí Oficial i el Diari de sessions, els
mitjans de comunicació.
Tema 8. Els principis del parlamentarisme
democràtic
El principi de la representativitat i el pluralisme polític.
El principi del debat, la contradicció i la transacció o el
consens. El principi majoritari. El principi de la independència
del Parlament. El principi de la publicitat. El principi de
la ritualitat. El principi agregatiu.
Tema 9. Les funcions parlamentàries
La funció representativa. La funció legislativa. La funció
financera i pressupostària. La funció de control. La funció
de direcció o d'impuls polític. Altres funcions de les cambres
parlamentàries.
Tema 10. El procediment legislatiu
La iniciativa legislativa. El procediment legislatiu al Congrés
dels Diputats: procediment comú i procediments especials.
El procediment legislatiu al Senat: procediment ordinari i
procediments especials. El procediment legislatiu de reforma
constitucional. El procediment legislatiu als parlaments autonòmics:
procediment ordinari, procediments especials, procediment
legislatiu de reforma dels Estatuts, la sanció i la promulgació
de les lleis.
Tema 11. Els procediments per crear, mantenir
i substituir una majoria parlamentària i governamental
La investidura del president i l'aprovació del programa: les
consultes, la proposta del candidat, el debat i la votació
d'investidura. La qüestió de confiança i les modulacions sobre
el programa de govern: la iniciativa, l'objectiu i la tramitació.
La moció de censura: la iniciativa, la tramitació i la censura
constructiva. La moció de censura: procediment de control
i de recanvi. El desequilibri en favor de la majoria comprovada.
Tema 12. Els procediments de control
Actes de control de l'acció del Govern: la convalidació dels
decrets llei, el control dels decrets legislatius, l'autorització
del Congrés dels Diputats per a la celebració de referèndum,
la intervenció del Congrés dels Diputats en els estats d'alarma,
d'excepció i de setge i el control de mesures coactives sobre
les comunitats autònomes.
Tema 13. Els procediments per dirigir
i impulsar l'acció política i de govern
Els programes, els plans i els comunicats del Govern. Les
propostes de resolució i les proposicions no de llei. Les
mocions d'estímul i de felicitació. La compareixença del Govern
davant el Parlament i les sessions informatives. La coordinació,
l'autorització i l'aprovació d'actuacions. L'elecció de titulars
d'òrgans institucionals. La utilització de procediments de
control i d'informació en la direcció i l'impuls de l'acció
política i de govern.
Tema 14. Els procediments d'informació
Les preguntes parlamentàries. Les interpel·lacions. Les comissions
d'enquesta. El dret de petició dels ciutadans. Altres instruments
d'informació.
Tema 15. Les relacions entre el Parlament
i el Govern en el sistema parlamentari
Sistemes de relacions entre la majoria parlamentària i el
Govern. Sistemes de relacions entre la majoria parlamentària
governamental i la minoria. Les responsabilitats de la majoria
i les de la minoria.
Tema 16. L'organització administrativa
de les cambres i dels funcionaris
La Secretaria General. El servei d'assistència al Ple i a
les comissions. Els serveis administratius, econòmics i de
documentació. L'estatut del funcionari del Parlament.
BIBLIOGRAFIA
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos). Parlamento
y opinión pública. Madrid: Tecnos, 1995.
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos)
El Senado, cámara de representación territorial. Madrid:
Tecnos, 1996.
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos).
Parlamento y control del Gobierno. Pamplona: Aranzadi,
1998.
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos). Parlamento
y sistema electoral. Pamplona: Aranzadi, 1999.
ALBERTÍ, E. i d'altres. Manual de dret públic de Catalunya.
Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, 1992.
ANUARIO de Derecho Constitucional y Parlamentario.
Asamblea Regional de Murcia.
BARCELÓ, M.; VINTRÓ, J. Dret públic de Catalunya. Rubí:
Cedecs, 2001.
CAMINAL, M.; MATAS, J. [ed.]. Sistema polític de Catalunya.
Barcelona: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma
de Barcelona: Tecnos, 1998.
CAPO GIOL, J. "La legislación estatal en la España democrática.
Una aproximación politocológica". Cuadernos y Debates,
núm. 26. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1990.
COLOMER, Josep Maria. Instituciones políticas. Cap.
5. Barcelona: Ariel, 2001.
COMENTARIS sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 3
vol. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, 1988. Comentaris
91 a 106.
CORTES Generales, Las. Madrid: Instituto de
Estudios Fiscales, 1987.
DE LA PEÑA, L. Derecho parlamentario español y Tribunal
Constitucional. Madrid: Comares, 1998. DRET ***
DIVERSOS AUTORS. Los parlamentos de Europa y el Parlamento
Europeo. Madrid: Cyan, 1997.
DIVERSOS AUTORS. Parlamento y justicia constitucional.
Pamplona: Aranzadi, 1997.
DIVERSOS AUTORS. El Parlamento y sus transformaciones actuales.
Madrid: Tecnos/ Parlamento de Andalucía, 1994.
GARRORENA MORALES, A. El Parlamento y sus transformaciones
actuales. Madrid: Asamblea Regional de Murcia. Tecnos,
1990.
GUERRERO SALOM, E. El parlamento: qué es, cómo funciona,
qué hace. Madrid : Síntesis, 2004.
LINZ, Juan. "Democracia: presidencialismo o parlamentarismo".
En: LINZ i d'altres. Hacia una democracia moderna. La opción
parlamentaria. Santiago de Xile: Universidad Católica
de Chile. C.P.
LÓPEZ GUERRA, L. i d'altres. Dret constitucional. Vol.
II. València: Tirant lo Blanch, 1995.
MARTÍNEZ, A. El Congreso de los Diputados en España, funciones
y rendimiento. Madrid: Tecnos, 2000. C.P.
MOLAS, Isidre; PITARCH, Ismael. Las Cortes Generales en
el sistema parlamentario de gobierno. Madrid: Tecnos,
1987.
MONTERO GIBERT, José Ramón; GARCIA MORILLO, Joaquín. El
control parlamentario. Madrid: Tecnos, 1984.
PÉREZ ROYO, Javier. Curso de Derecho Constitucional.
Madrid: Espasa Calpe, 1990.
PRATS, J. La reforma de los Legislativos en América Latina.
Un enfoque institucional. València: Tirant lo Blanch,
1997.
PUNSET, R. Estudios parlamentarios. Madrid: Centro
de Estudios Constitucionales, 2000.
SANTAOLALLA LÓPEZ, Fernando. Derecho parlamentario español.
Madrid: Espasa Calpe, 1990.
SANTAOLALLA LÓPEZ, Fernando. El Parlamento en la encrucijada.
Madrid: Eudema, 1989.
SOLÉ, J.; APARICIO, M. A. Las Cortes Generales en el sistema
constitucional. Madrid: Tecnos, 1988.
Publicacions de consulta habitual
Anuario de Derecho Constitucional y Parlamentario.
Asamblea Regional de Murcia.
Bibliografía de Derecho Parlamentario. Junta General
del Principado de Asturias.
Jornadas de Derecho Parlamentario. Madrid: Congreso
de los Diputados.
Publicaciones de la Asociación Española de Letrados de
Parlamentos. Madrid: Tecnos.
Publicaciones del Parlamento Vasco. Vitòria: Parlamento
Vasco.
Revista de las Cortes Generales. Madrid: Congreso de
los Diputados.
Webs parlamentàries d'interès
http://www.congreso.es
http://www.senado.es
http://www.parlament.cat
http://parlamento.euskadi.net
http://iberoame.usal.es/legislativo/legislativos/presentacion1.htm
http://www.duei.de/iik
http://www.aelpa.org/informacion.htm
http://www.bibliojuridica.org
AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA
Els criteris que es tenen en compte són l'assistència i la
participació a les classes; la realització d'exercicis pràctics
i de lectures, el debat que se'n fa a classe per comprovar
que s'han assimilat els conceptes explicats; els resultats
de l'examen final, que inclou el desenvolupament de qüestions
teòriques, i la realització, si escau, de comentaris pràctics
similars als fets durant el curs.
Els professors mantenen, malgrat les dificultats creixents, una ferma vocació docent; no en tenen gens, però, d'examinadora. És per això que tenen bon rotllo amb els estudiants -participatius i actius- i fugen d'examinants tant com permet l'ordenament vigent.
Els alumnes han de fer quatre lectures obligatòries,
que també poden ser objecte d'avaluació a l'examen final.
A) Professor Pitarch
a) (triar-ne una) data de debat i lliurament: 26 d'octubre
-- KELSEN, H. Esencia y valor de la democracia. Barcelona:
Ariel, 1977.
-- SCHMITT, Carl. Sobre el parlamentarismo. Madrid:
Tecnos, 1990, pàg. 3-63.
b) (triar-ne una) data de debat i lliurament: 23 de novembre
-- CAZORLA PRIETO, Luis María. Las Cortes Generales: ¿parlamento
contemporáneo?. Madrid: Civitas, 1985. i CAZORLA PRIETO,
Luis María. El Congreso de los Diputados: su significación
actual. Pamplona: Aranzadi, 1999 (lectura històrica i
dialèctica).
-- GARCÍA MORILLO, Joaquín. "Mitos y realidades del parlamentarismo".
En: Revista del Centro de Estudios Constitucionales,
núm. 9 (1991), pàg. 115-144. i LUCAS VERDÚ, Pablo. Manual
de derecho político. 3a. ed. Madrid: Tecnos, 2001. Pàg.
263-274.
-- MARTÍNEZ, A. [ed.]. El Congreso de los Diputados en
España, funciones y rendimiento. Madrid: Tecnos, 2000.
(Cap. 1 a 6, inclusivament, i 13.)
Professor X. Muro data de debat i lliurament:
4 de desembre
c) 1. El control de l'activitat parlamentària
pel Tribunal Constitucional: fonament i límits. (triar-ne
un)
-- ÁLVAREZ, Enrique; ARNALDO, Enrique. "Autonomía parlamentaria
y jurisprudencia constitucional". En: Parlamento y Justicia
Constitucional. IV Jornadas de la Asociación Española
de Letrados de Parlamentos. Pamplona: Aranzadi, 1997. Pàg.
41-52.
-- PUNSET, Ramón. Estudios parlamentarios. Madrid:
Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2001. Pàg.
385-417.
d) 2. Quins són els problemes més destacats que planteja
la regulació del control parlamentari (insuficiències, ineficàcia,
falta de control, etc.)? Reflexionar sobre la realitat de
la contraposició Govern/Parlament i la contraposició majoria/minories.
(triar-ne un)
-- ARAGÓN, Manuel. "La forma parlamentaria de gobierno: problemas
actuales". En: Constitución, democracia y control [en
línia].
-- GARCÍA MORILLO, Joaquín. El control parlamentario.
Madrid: Tecnos, 1984. Pàg. 25-61.
-- SÁNCHEZ NAVARRO, Ángel J. La oposición parlamentaria.
Madrid: Congreso de los Diputados, 1997. Pàg. 196-223, 249-268
. -- Cal fer QUATRE resums - escollir-ne un de cada
bloc- entre quatre i sis pàgines com a màxim, a lliurar en
el termini indicat; els textos seran debatuts i presentats
a l'aula.
Aquests treballs han de tenir, com a mínim, la qualificació d'apte; altrament, a criteri del professor, s'hauran de repetir. Les lectures i els treballs reflexius són tan importants com el coneixement del programa, i signifiquen la meitat de la qualificació final.
La presentació d'aquests treballs amb les condicions establertes, i el calendari que determini el professor, és condició indispensable per poder presentar-se a l' examen final.
L'examen final es refereix als conceptes i a les institucions exposades en les classes teòriques; es pot plantejar també la resolució d'un supòsit de fet - cas pràctic- , en el qual es plantegin alguns dels problemes estudiats en els casos pràctics realitzats durant el curs; la part dedicada a avaluar l'aprofitament de les lectures interroga sobre algunes de les qüestions examinades pels autors. També es pot plantejar un tema transversal.
[B) Jurisprudència
A l'apartat "Pràctiques", de la web de l'assignatura es penjaran
tres dossiers de jurisprudència constitucional amb diversos
fragments de sentències per tal que l'alumnat els llegeixi.
Aquests dossiers estan relacionats amb temes exposats a classe.
Basant-se en aquesta jurisprudència, així com en la Constitució
Espanyola i el Reglament del Parlament de Catalunya, els dies
16 d'octubre, 6 de novembre i 27 de novembre es plantejarà
als alumnes un supòsit o una sèrie de supòsits que han de
resoldre per escrit. Per fer-ho es poden portar a classe els
dossiers i els textos esmentats.
C) Preparació del programa:
Dos temes del programa i avaluables, els prepara individualment
l'alumnat:
Tema 2
-- NOLTE, Detlef; LLANOS, Mariana i d'altres. "Función y funcionamiento
de los senados en América Latina". Arbeitspapier, núm.
4 i 5. [En línia].
-- SÁNCHEZ, Francisco; NOLTE, Detlef; LLANOS, Mariana. "I.
Bicameralismo y senados: un estudio desde las percepciones
de los senadores del Cono Sur latinoamericano". En: Bicameralismo,
senados y senadores en el Cono Sur latinoamericano. Barcelona:
Parlament de Catalunya/ICPS, 2005. Pàg.11-88.
Tema 8
MOLAS, Isidre; PITARCH, Ismael E. Las Cortes Generales
en el sistema parlamentario de gobierno. Madrid: Tecnos,
1987.
Tema 6
S'explica en una visita al Parlament que es fa el 9
de novembre.
D) Millora de la qualificació: Els alumnes que obtinguin, com a mínim, una puntuació de 8, notable, a proposta del professor poden millorar-la i assolir excel·lent o, en el seu cas, matrícula d'honor, fent un treball sobre Jurisprudència del Tribunal Constitucional o sobre Tècnica legislativa, que s'ha de lliurar abans del 8 de gener. Cal fer un resum crític (15/ 20 pàgines) d'algun dels llibres o temes següents:
Alumnat de DRET
a) Jurisprudència del Tribunal Constitucional
-- DE LA PEÑA, L. Derecho parlamentario español y Tribunal
Constitucional. Madrid: Comares, 1998. Capítols I, II,
III i IV.
-- Asociación Española de Letrados de Parlamentos. Parlamento
y justicia constitucional. Pamplona: Aranzadi, 1997. Capítols
següents:
- AGUIAR DE LUQUE, Luis. "La composición y organización parlamentarias
en la jurisprudencia constitucional".
- JIMÉNEZ CAMPO, Javier. "Sobre los derechos fundamentales
de los parlamentarios".
- VÍBORAS JIMÉNEZ, José Antonio. "La función legislativa en
la jurisprudencia constitucional".
- PEÑA RODRÍGUEZ, Luis de la. "La función de control en la
jurisprudencia constitucional".
b) Tècnica legislativa:
- KARPEN, Ulrich. "L'avaluació de la legislació". En: Legislador
i tècnica legislativa. Barcelona: Parlament de Catalunya,
2003.
- Montoro, M. Jesús. "Seguretat jurídica i tècnica legislativa".
En: Legislador i tècnica legislativa. Barcelona: Parlament
de Catalunya, 2003.
- CORONA, J.; PAU, F.; TUDELA, J. [coord.]. La técnica
legislativa a debate. Madrid: Tecnos, 1994.
- GRETEL. Curso de técnica legislativa. Madrid: CEC,
1989.
- SAINZ MORENO, F.; DA SILVA, J. C. [coord.]. La calidad
de las leyes. Vitòria: Parlamento Vasco, 1989.
Alumnat de CIÈNCIA POLÍTICA
a) Pot optar també per un treball sobre:
-- Els sistemes parlamentari i presidencialista
-- NOHLEN, D.; FERNÁNDEZ, M. El presidencialismo renovado. Caracas: Nueva Sociedad, 1998.
-- NOHLEN, Dieter. El contexto hace la diferencia: reformas
institucionales y el enfoque histórico-empírico.
-- L'estructura de les càmeres
-- Arbeitspapier, núm. 4 i 5 i dues monografies més
-- PRATS I CATALÀ, Joan. La reforma de los legislativos
en América Latina. València: Tirant lo Blanc, 1997. Cap.
1 i 2.
D) Sense perjudici de l'obligatorietat de fer aquestes lectures, cal recordar que, per al bon seguiment del curs, és necessari treballar la bibliografia bàsica. L'àrea de l'assignatura al Campus Global recull àmpliament bibliografia complementària.
SITUACIONS ESPECIALS
Els alumnes repetidors i els Erasmus s'han d'adreçar personalment
al professor, a l'inici del trimestre, per establir el seu
règim de treball.
ADVERTIMENT
Al llarg del curs, en funció de la bibliografia existent,
es poden modificar les lectures obligatòries proposades.