El marc institucional comú a totes les Comunitats Autònomes
establert a la Constitució. Institucions de la Generalitat de
Catalunya: Parlament, President de la Generalitat, Govern i
administració de la Generalitat, Consell de Garanties Estatutàries
i altres institucions de la Generalitat. Organització del govern
local a Catalunya. El Poder Judicial a Catalunya: Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya i Consell de Justícia de Catalunya.
Els criteris generals d'ordenació del sistema de competències.
Àmbits materials i funcionals. Límits a l'exercici de les competències
estatals i autonòmiques. Tipologia de competències: competències
exclusives, competències compartides, competències executives.
La incidència de l'ordenament europeu en el sistema competencial
autonòmic. Modificació extraestatutària de competències: la
llei marc, la llei de transferència, la llei de delegació i
la llei d'harmonització. Els principis de prevalença i supletorietat
i clàusula residual.
Les relacions de col·laboració entre Estat i Comunitats Autònomes
i entre Comunitats Autònomes: auxili, coordinació i cooperació.
La participació de les Comunitats Autònomes en els òrgans de
l'Estat. Les relacions de la Generalitat amb l'Estat i amb altres
Comunitats Autònomes a l'Estatut d'Autonomia. Participació de
la Generalitat en institucions i en procediments de presa de
decisions estatals. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat.
Finançament de la Generalitat i Comissió Mixta d'Afers Econòmics
i Fiscals Estat-Generalitat. Relacions de la Generalitat amb
la Unió Europea i acció exterior.
Control jurisdiccional: la resolució de conflictes entre l'estat
i les Comunitats Autònomes. El recurs d'inconstitucionalitat
de caràcter competencial. El conflicte de competències: classes
i procediment. La impugnació de disposicions i resolucions de
les Comunitats Autònomes. L'execució forçosa.
Evolució històrica i positivització. La sistemàtica constitucional.
Naturalesa jurídica. L'exercici dels drets: titularitat, eficàcia,
límits i criteris d'interpretació. Drets als Estatuts d'Autonomia,
especial referència al Títol Primer de l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya.
La reserva de llei i el respecte al contingut essencial. El
Defensor del Poble i les figures autonòmiques similars. La suspensió
dels drets i llibertats: suspensió general i suspensió individual.
Al·lusió a les garanties de protecció dels drets estatutaris.
Tutela judicial dels drets. L'emparament ordinari de drets i
de llibertats: el procediment preferent i el sumari. El recurs
d'empara constitucional. Conveni Europeu de Drets Humans i protecció
de drets davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. El paper
del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees com a protector
de drets.
Principi d'igualtat: dret a la igualtat en la llei i en l'aplicació
de la llei.
Drets de llibertat. Especial referència a la llibertat d'expressió
i d'informació en conflicte amb drets de la personalitat. Drets
de l'àmbit polític i de participació. Especial referència al
dret de sufragi actiu i passiu. Drets de l'àmbit socio-econòmic.
PRIMERA
PART. ESTRUCTURA TERRITORIAL DE L'ESTAT I ESTATUT D'AUTONOMIA
DE CATALUNYA.
MANUALS
L' únic text fins a la data amb una certa estructura d'explicació
sistemàtica dels continguts de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
2006 és:
SANTOS, L.; BONET, L i FUENTES, D.: El nou Estatut. Comentaris
a peu d'obra. Frc Llibres, Barcelona 2006.
M.CARRILLO, A.TORRES i H.LÓPEZ BOFILL: L'Estatut de Catalunya
de 2006 en els seus textos. Institut d'Estudis Autonòmics, Barcelona,
2007.
BARCELÓ, M.; VINTRÓ, J. Dret Públic de Catalunya. Rubí,
Cedecs Editorial, 2001.
LÓPEZ GUERRA, L. i altres. Derecho Constitucional. Vol.
II, Tirant lo Blanch, Valencia 2001.
AA.DD: Vint-i-cinc anys d'Estatut d'autonomia de Catalunya:
balanç i perspectives. Institut d'Estudis Autonòmics, Barcelona,
2005.
CASTELLÀ ANDREU, J.M. La función constitucional del Estatuto
de Autonomía de Cataluña, Institut d'Estudis Autonòmics,
Barcelona, 2004.
FERRERES, V.; BIGLINO. P. i CARRILLO, M.: Derechos, deberes
y principios en el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña,
Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid, 2006.
JIMÉNEZ ASENSIO, R., La ley autonómica en el sistema constitucional
de fuentes del derecho. Marcial Pons/IVAP, Madrid-Barcelona,
2001.
LÓPEZ GUERRA, L.: "La función y el contenido del Estatuto de
Autonomía". Estudios sobre la reforma del Estatuto. Institut
d'Estudis Autonòmics, 2004. pp. 11-45.
ORTEGA ÁLVAREZ, L i d'altres: Legislación básica y Estatutos
de Autonomía, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales,
Madrid, 2006.
ROIG MOLÉS, E: Las Comunidades Autónomas y la posición española
en asuntos europeos, Institut d'Estudis Autonòmics/Tirant,
València, 2002.
PLA BOIX, A.M:. "La llengua al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya"
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, nº3. Institut
d'Estudis Autonòmics, 2006, pp. 259-293.
SAIZ ARNAIZ, A.: "La titularidad de los derechos históricos
y las reformas estatutarias" a F.J. LAPORTA i A. SAIZ ARNAIZ:
Los derechos históricos en la Constitución. Centro de Estudis
Políticos y Constitucionales, 2006, pp.87-135.
VIVER PI-SUNYER, C., "En defensa dels Estatuts d'autonomia com
a normes jurídiques delimitadores de competències. Contribució
a una polèmica juridicoconstitucional" Revista d'Estudis
Autonòmics i Federals, n.1, 2005, pp.97-130.
MANUALS
BASTIDA FREIJEDO, F. J., Teoría general de los derechos fundamentales
en la Constitución Española de 1978. Madrid: Tecnos, 2004.
DÍEZ-PICAZO, L.M., Sistema de Derechos Fundamentales,
Thomson-Civitas, Madrid, 2003.
LÓPEZ GUERRA, L. i altres. Derecho Constitucional. Vol.
I, Tirant lo Blanch, Valencia 2001.
ALEXY, R., Teoría de los derechos fundamentales. Madrid:
Centro de Estudios Constitucionales, 1993.
BÖKENFÖRDE, E. W., Escritos sobre derechos fundamentales.
Baden-Baden, Nomos Verlag, 1993.
BRAGUE CAMAZANO, J., Los límites a los derechos fundamentales,
Dykinson, Madrid, 2004.
CAAMAÑO, F. i d'altres: Jurisdicción y procesos constitucionales,
McGraw-Hill, Madrid,1997. pp.82-110.
CARRILLO, M., El Derecho a no ser molestado. Información
y vida privada, Thomson/Aranzadi, Madrid, 2003.
CRUZ VILLALÓN, P., "Formación y evolución de los Derechos Fundamentales"
a La curiosidad del jurista persa, y otros estudios sobre
la Constitución. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales,
Madrid, 1999, pp. 23-55.
DWORKIN, R., Los derechos en serio. Barcelona, Ariel,
1989.
FERRAJOLI, L., Derechos y garantías: la ley del más débil.
Madrid, Trotta, 1999.
GAVARA DE CARA, J. C., El sistema de organización del ejercicio
del derecho de reunión y manifestación. Madrid: McGraw-Hill,
1997.
MEDINA GUERRERO, M. La vinculación negativa del legislador
a los derechos fundamentales, McGraw Hill, Madrid, 1996.
REY MARTÍNEZ, F. El derecho fundamental a no ser discriminado
por razón de sexo. Madrid, McGraw-Hill, 1995.
SAIZ ARNAIZ, A., La apertura constitucional al Derecho Internacional
y europeo de los Derechos Humanos. El artículo 10.2 de la
Constitución Española. Consejo General del Poder Judicial, Madrid,
1999.