PRIMERA PART. ESTRUCTURA TERRITORIAL DE L'ESTAT I ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA.

TEMA 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ESTAT AUTONÒMIC.
Estats políticament descentralitzats i estats centralitzats. La formació de l'estat espanyol des del punt de vista de l'organització territorial. Els principis d'autonomia política, unitat i solidaritat a la Constitució espanyola. L'autonomia dels ens locals. Titularitat del dret a l'autonomia. Vies d'accés a l'autonomia. Els estatuts d'autonomia i la seva reforma, especial referència a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Títol Preliminar de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya: fonaments de la norma institucional bàsica.

TEMA 2. EL MARC INSTITUCIONAL DE L'AUTOGOVERN.
El marc institucional comú a totes les Comunitats Autònomes establert a la Constitució. Institucions de la Generalitat de Catalunya: Parlament, President de la Generalitat, Govern i administració de la Generalitat, Consell de Garanties Estatutàries i altres institucions de la Generalitat. Organització del govern local a Catalunya. El Poder Judicial a Catalunya: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i Consell de Justícia de Catalunya.

TEMA 3. EL SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES
Els criteris generals d'ordenació del sistema de competències. Àmbits materials i funcionals. Límits a l'exercici de les competències estatals i autonòmiques. Tipologia de competències: competències exclusives, competències compartides, competències executives. La incidència de l'ordenament europeu en el sistema competencial autonòmic. Modificació extraestatutària de competències: la llei marc, la llei de transferència, la llei de delegació i la llei d'harmonització. Els principis de prevalença i supletorietat i clàusula residual.

TEMA 4. PRINCIPIS D'INTEGRACIÓ I RELACIONS DE COL·LABORACIÓ. FINANÇAMENT I ACCIÓ EXTERIOR.
Les relacions de col·laboració entre Estat i Comunitats Autònomes i entre Comunitats Autònomes: auxili, coordinació i cooperació. La participació de les Comunitats Autònomes en els òrgans de l'Estat. Les relacions de la Generalitat amb l'Estat i amb altres Comunitats Autònomes a l'Estatut d'Autonomia. Participació de la Generalitat en institucions i en procediments de presa de decisions estatals. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Finançament de la Generalitat i Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea i acció exterior.

TEMA 5. CONTROL I CONFLICTIVITAT COMPETENCIAL
Control jurisdiccional: la resolució de conflictes entre l'estat i les Comunitats Autònomes. El recurs d'inconstitucionalitat de caràcter competencial. El conflicte de competències: classes i procediment. La impugnació de disposicions i resolucions de les Comunitats Autònomes. L'execució forçosa.

SEGONA PART. DRETS I LLIBERTATS

TEMA 6. CARACTERITZACIÓ GENERAL DEL SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS.
Evolució històrica i positivització. La sistemàtica constitucional. Naturalesa jurídica. L'exercici dels drets: titularitat, eficàcia, límits i criteris d'interpretació. Drets als Estatuts d'Autonomia, especial referència al Títol Primer de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

TEMA 7. GARANTIES DELS DRETS (I)
La reserva de llei i el respecte al contingut essencial. El Defensor del Poble i les figures autonòmiques similars. La suspensió dels drets i llibertats: suspensió general i suspensió individual. Al·lusió a les garanties de protecció dels drets estatutaris.

TEMA 8. GARANTIES DELS DRETS (II)
Tutela judicial dels drets. L'emparament ordinari de drets i de llibertats: el procediment preferent i el sumari. El recurs d'empara constitucional. Conveni Europeu de Drets Humans i protecció de drets davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. El paper del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees com a protector de drets.

TEMA 9. DRETS EN ESPECIAL (I)
Principi d'igualtat: dret a la igualtat en la llei i en l'aplicació de la llei.

TEMA 10. DRETS EN ESPECIAL (II)
Drets de llibertat. Especial referència a la llibertat d'expressió i d'informació en conflicte amb drets de la personalitat. Drets de l'àmbit polític i de participació. Especial referència al dret de sufragi actiu i passiu. Drets de l'àmbit socio-econòmic.

Fonts d'informació bàsica
PRIMERA
PART. ESTRUCTURA TERRITORIAL DE L'ESTAT I ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA.
MANUALS
L' únic text fins a la data amb una certa estructura d'explicació sistemàtica dels continguts de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya 2006 és:
SANTOS, L.; BONET, L i FUENTES, D.: El nou Estatut. Comentaris a peu d'obra. Frc Llibres, Barcelona 2006.

Com a compilació de textos vinculats a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya:
M.CARRILLO, A.TORRES i H.LÓPEZ BOFILL: L'Estatut de Catalunya de 2006 en els seus textos. Institut d'Estudis Autonòmics, Barcelona, 2007.

En espera de nous manuals que recullin la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, pels aspectes generals sobre l'Estat de les Autonomies i en allò que no hagi estat derogat per la reforma estatutària ens podem remetre encara als següents textos:

AJA, E. El Estado Autonómico. Federalismo y hechos diferenciales. Madrid, Alianza, 2003.
ALBERTÍ, E. i d'altres, Manual de Dret Públic de Catalunya, Institut d'Estudis Autonòmics, Barcelona, 2002.
BARCELÓ, M.; VINTRÓ, J. Dret Públic de Catalunya. Rubí, Cedecs Editorial, 2001.
LÓPEZ GUERRA, L. i altres. Derecho Constitucional. Vol. II, Tirant lo Blanch, Valencia 2001.

LECTURES PER LES ACTIVITATS
AA.DD: Vint-i-cinc anys d'Estatut d'autonomia de Catalunya: balanç i perspectives. Institut d'Estudis Autonòmics, Barcelona, 2005.
CASTELLÀ ANDREU, J.M. La función constitucional del Estatuto de Autonomía de Cataluña, Institut d'Estudis Autonòmics, Barcelona, 2004.
CRUZ VILLALÓN, P., "La reforma del Estado de las Autonomías" a Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, n.2, 2006, pp.77-87.
FERRERES, V.; BIGLINO. P. i CARRILLO, M.: Derechos, deberes y principios en el nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid, 2006.
JIMÉNEZ ASENSIO, R., La ley autonómica en el sistema constitucional de fuentes del derecho. Marcial Pons/IVAP, Madrid-Barcelona, 2001.
LÓPEZ GUERRA, L.: "La función y el contenido del Estatuto de Autonomía". Estudios sobre la reforma del Estatuto. Institut d'Estudis Autonòmics, 2004. pp. 11-45.
ORTEGA ÁLVAREZ, L i d'altres: Legislación básica y Estatutos de Autonomía, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid, 2006.
ROIG MOLÉS, E: Las Comunidades Autónomas y la posición española en asuntos europeos, Institut d'Estudis Autonòmics/Tirant, València, 2002.
PLA BOIX, A.M:. "La llengua al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya" Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, nº3. Institut d'Estudis Autonòmics, 2006, pp. 259-293.
SAIZ ARNAIZ, A.: "La titularidad de los derechos históricos y las reformas estatutarias" a F.J. LAPORTA i A. SAIZ ARNAIZ: Los derechos históricos en la Constitución. Centro de Estudis Políticos y Constitucionales, 2006, pp.87-135.
VIVER PI-SUNYER, C., "En defensa dels Estatuts d'autonomia com a normes jurídiques delimitadores de competències. Contribució a una polèmica juridicoconstitucional" Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, n.1, 2005, pp.97-130.

SEGONA PART. DRETS I LLIBERTATS
MANUALS
BASTIDA FREIJEDO, F. J., Teoría general de los derechos fundamentales en la Constitución Española de 1978. Madrid: Tecnos, 2004.
DÍEZ-PICAZO, L.M., Sistema de Derechos Fundamentales, Thomson-Civitas, Madrid, 2003.
LÓPEZ GUERRA, L. i altres. Derecho Constitucional. Vol. I, Tirant lo Blanch, Valencia 2001.

LECTURES COMPLEMENTÀRIES
ALEXY, R., Teoría de los derechos fundamentales. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1993.
BÖKENFÖRDE, E. W., Escritos sobre derechos fundamentales. Baden-Baden, Nomos Verlag, 1993.
BRAGUE CAMAZANO, J., Los límites a los derechos fundamentales, Dykinson, Madrid, 2004.
CAAMAÑO, F. i d'altres: Jurisdicción y procesos constitucionales, McGraw-Hill, Madrid,1997. pp.82-110.
CARRILLO, M., El Derecho a no ser molestado. Información y vida privada, Thomson/Aranzadi, Madrid, 2003.
CRUZ VILLALÓN, P., "Formación y evolución de los Derechos Fundamentales" a La curiosidad del jurista persa, y otros estudios sobre la Constitución. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid, 1999, pp. 23-55.
DWORKIN, R., Los derechos en serio. Barcelona, Ariel, 1989.
FERRAJOLI, L., Derechos y garantías: la ley del más débil. Madrid, Trotta, 1999.
GAVARA DE CARA, J. C., El sistema de organización del ejercicio del derecho de reunión y manifestación. Madrid: McGraw-Hill, 1997.
MEDINA GUERRERO, M. La vinculación negativa del legislador a los derechos fundamentales, McGraw Hill, Madrid, 1996.
REY MARTÍNEZ, F. El derecho fundamental a no ser discriminado por razón de sexo. Madrid, McGraw-Hill, 1995.
SAIZ ARNAIZ, A., La apertura constitucional al Derecho Internacional y europeo de los Derechos Humanos. El artículo 10.2 de la Constitución Española. Consejo General del Poder Judicial, Madrid, 1999.