I. Introducció al Dret Comparat

Tema 1. La ciència del Dret comparat
1.1. Naixement i evolució del Dret comparat com a ciència.
1.2.Concepte del Dret comparat.
1.3. Delimitació del Dret comparat:
a) Dret comparat i Dret positiu
b) Dret comparat i Dret internacional públic
c) Dret comparat i Dret internacional privat
1.4. La utilitat del Dret comparat.

Tema 2. El problema de la comparabilitat
2.1. Estructura jurídica i coordenades econòmiques, polítiques i socials.
2.2. Problemes de traducció dels conceptes jurídics: Exemples.
2.3. Problemes de fonts de coneixement i fonts de producció.
2.3.1. Fonts de producció.
2.3.2. Fonts de coneixement.

Tema 3. La estructuració del Dret comparat per matèries
3.1. La divisió del Dret en públic i privat.
3.2. Dret públic: Dret constitucional comparat; Dret penal comparat; Dret processal comparat
3.3.  Dret privat: Dret civil, Dret mercantil.
3.4.  Relativitat i provisionalitat d'aquestes classificacions: Interdependència: Un exemple significatiu de la comparació.

Tema 4. Els grans sistemes jurídiques
4.1. La estructuració tradicional del Dret comparat en famílies jurídiques.
4.2.  La autonomia del Dret com a criteri d'estructuració en un mon canviant.
4.3.  Orient i el Confucianisme.
4.4.  L'Islam.
4.5.  La recepció del Dret privat europeu al llunyà i al mitjà Orient. 

Tema 5. La oposició Civil Law i Common Law
5.1. Terminologia: Tres accepcions de la expressió "Common Law":      
a) Common Law/Civil Law                                                                                              
b) Common Law/Equity
c) Common Law/Statutes.
5.2. Els criteris per a la separació dels dos sistemes:
a)      El criteri geogràfic:
b)      El criteri històric:
c)      El criteri de les fonts: Dret codificat i Dret del cas concret.  
d)      El criteri de la rellevància del Dret subjectiu o de la  acció (en sentit material) .

Tema 6. Els sistemes en el sí del Civil Law
6.1. Els arrels del Dret romà.
6.2. El Dret comú.
6.3. Problemes de sistemàtica.

Tema 7. El grup romà - francès i la seva projecció                 
7.1. La recepció del Dret romà i la seva evolució: (Droit escrit i Droit coutomier; Domat i Pothier).
7.2. Code civil de 1804.
7.3.La projecció del Code civil .
a)      Europa
b)      Hispanoamèrica
c)      La projecció fins altres països

Tema 8.  El grup germànic
8.1. Els arrels romanístics.
8.2. Àustria: El Codi civil austríac de 1811 (ABGB).
8.3. Alemanya: El Codi civil  alemany de 1896 (BGB) .
8.4. El Codi civil suïs de 1907 (ZGB).

Tema 9. El Dret dels països socialistes
9.1.      Els arrels històrics.
9.2.      El marxisme-leninisme.
9.3.      El fracàs del dirigisme en  la economia.
9.4.      Recepció i fracàs  de la economia de mercat.
9.5.      Vers a la globalització ?

Tema 10. Metodologia del dret comparat 
10.1. Metodologia per a la comparació: la ciència del dret comparat.
10.2. Una metodologia crítica: la topologia dels conceptes jurídics.
10.3. Consideracions pràctiques.

II.        EL DRET DE FAMÍLIA  ALS PAÏSOS DEL CIVIL LAW  I  DEL COMMON LAW  
Introducció històrica

Tema  11. Coordenades històriques: l'aportació del dret romà
11.1. Lleis de la naturalesa versus dret positiu.
11.2. El status en el dret de família.
11.3. Poders en el dret de família.
a) Manus: règim de béns del matrimoni.
b) Patria potestas i filiació.
c) La tutela com a vis ac potestas i la flexibilitat de la curatela.

A) LA FAMÍLIA I EL MATRIMONI

Tema 12. La família
12.1. La família i el dret de família.
12.2. El parentiu.
12.3. Obligacions entre parents.

Tema 13. El matrimoni
13.1. Celebració del matrimoni.
13.2. Efectes personals del matrimoni: consortium omnis vitae.

Tema 14. Efectes patrimonials del matrimoni
14.1. Règim primari i consortium omnis vitae.
14.2. Els diversos règims patrimonials en el common law i civil law.
14.3. El règim de separació de béns:
a) Règim de separació de bens constant matrimoni.
b) Règim de separació de béns per mort d'un dels cònjuges.
c) Casos de crisis matrimonials.
14.4      El règim de guanys.
14.5  El règim de participació en els guanys.

Tema 15. El divorci
15.1.   El divorci.
15.2.   Evolució: del divorci com sanció al divorci com remei.
15.3. La reforma del divorci en el dret comparat.

Tema 16. Les unions de fet en el dret comparat

B)  LA FILIACIÓ

Tema 17. La filiació
17.1. L'antítesi entre determinació i efectes de la filiació.
17.2. Concepte de filiació.
17.3. Jerarquia d'oposicions rellevants en la filiació:
a) Filiació per naturalesa i filiació per artifici.
b) Filiació materna i filiació paterna.
c) Filiació matrimonial i filiació no matrimonial.

Tema 18. La filiació per naturalesa.
18.1.  Filiació materna.
18.2.   Filiació paterna:
a) Filiació matrimonial: aplicació i exclusió de la regla pater ist est.
b) Filiació no matrimonial: reconeixement i determinació judicial.

Tema 19. Filiació per artifici tecnològic
19.1. Biologia i dret en la fecundació artificial: la realitat biològica.
19.2. La regulació jurídica: història de la fecundació artificial:
a) Una sistemàtica dels problemes fins al 1978.
b) La situació actual: una sistemàtica dels seus problemes.
19.3. Reproducció assistida mèdicament i adopció.

Tema 20. Filiació adoptiva
20.1. Història de l'adopció:
a) Dret romà i Common law.
b) El moviment codificador del segle XIX: l'adopció en el Code Civil, en el Codi Civil Espanyol i en el BGB de 1896.
c) L'adopció en el segle XX: l'adopció actual en el Civil law i en el Common law.
20.2. Els principis del sistema:
a) Sistema unitari versus sistema dual.
b) La importància de l'acolliment .
c) La intervenció administrativa.
d) La importància creixent de l'adopció internacional.
20.3. El futur de l'adopció.

Tema 21. Efectes de la filiació. La cura parental
21.1.      Terminologia.
21.2.      Atribució de la cura parental:
a) Filiació "legítima" i "natural" en l'atribució de la pàtria  potestat.
b) Extensió de l'autoritat parental al pare natural. Contingut de la cura parental.
21.3.  Contingut de la cura parental.

C)  INSTITUCIONS TUTELARS

Tema 22. La tutela
22.1. La protecció de la persona i dels béns dels menors i dels incapacitats: els càrrecs de la tutela.
22.2.  Constitució de la tutela.
22.3. Exercici de la tutela: facultats del tutor (gestió i  representació).
22.4. Extinció de la tutela i accions per exigir responsabilitat.

Tema 23. Les curateles
23.1. Concepte i classes en el dret comparat.
23.2. Constitució de la curatela.
23.3. Exercici de la curatela: facultats del curador (gestió i representació).
23.4. Extinció de la curatela i accions per exigir responsabilitat.

D)   PROTECCIÓ DE MENORS

Tema 24. Protecció de menors desemparats
24.1.  La declaració del desemparament.
24.2.  La figura de l'acolliment familiar.

Bibliografia:

A) Dret comparat:
La bibliografia d'aquesta primera part del programa és pràcticament inabastable.
L'obra clàssica és la de René David:
DAVID, R. Los Grandes sistemas jurídicos contemporáneos (trad. de Pedro Bravo,  2a. edició francesa). Madrid: Aguilar 1968.
Naturalment és millor consultar una edició més recent:
DAVID, R.; JAUFFRET-SPINOSI, C. I Grandi sistemi giuridici contemporanei (trad. de Oreste Calliano, 4a. edició francesa). Padua:.Cedam 1994.
Un llibre excel·lent és:
GALGANO, F. (Coordinador) Atlante di Diritto privato comparato. 3a. ed. Bolonya: Zanichelli, 1999.
Traducció espanyola de Juan Antonio Fernández i Rafael Verdera Server:
GALGANO, F. Atlas de derecho privado comparado. Madrid: Fundación Cultural del Notariado 2000.
B) Dret positiu com a base de la comparació: 
Malgrat que es tracti d'un recull del Dret de família dels diversos països d'Europa (i no d'una obra de Institucions jurídiques comparades), pot ser molt útil,  amb la corresponent actualització, l'obra següent:
HAMILTON, C. ; STANDLEY, K. Family law in Europe. Londres et. Al. loc. Butterworths  1995
C)    Institucions jurídiques comparades. Dret de família:
Manca una obra de conjunt.  Es pot trobar bibliografia sobre dret de família a:
MIQUEL, Joan. "Sistema y sistemática del Derecho de familia en los países del Civil Law y del Common Law". ÀREA DE DRET CIVIL (Coord.)
 Materials de les vuitenes jornades de Dret català a Tossa 1994. Universitat de Girona.  València. Tirant lo Blanch, 1996.
Aquesta monografia és un treball científic. Aleshores  resultarà adient solament pels estudiants amb un cert nivell i sentit  crític.