Llicenciatura en Biologia (3361)

Fisiologia Especial(12325) 

IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA

L'assignatura Fisiologia Especial és una matèria obligatòria del currículum de Biologia que s'imparteix al segon curs. Consta de 8 crèdits teòrics i 5 de pràctics.

COORDINACIÓ I PROFESSORAT

Els coordinadors de l'assignatura són el Dr. Miguel A. Valverde i la Dra. Esther Vázquez. Els doctors Guzman Franch, José Manuel Fernandez, Joaquim Gea, Jaume Puig, Mariano Sentí, Esther Vázquez i Francisco J. Muñoz seran responsables d’impartir-ne la docència, tant pel que fa als crèdits teòrics com als pràctics.  

OBJECTIUS GENERALS

Aquest curs de fisiologia representa la primera aproximació de l'estudiant a la funció i a la regulació de les diferents estructures que componen l'individu, així com la seva relació i adaptació al medi ambient. La matèria que es cobrirà en aquest curs comprèn:

- El sistema nerviós, amb una especial atenció a la neurofisiologia dels sentits i del control motor, per la seva rellevància clínica.

- Anàlisi de la funció i de la regulació dels diversos components del sistema càrdio-vascular.

- La secció dedicada al sistema respiratori posarà l'èmfasi en la mecànica de la respiració i en l'intercanvi de gasos.

- El control dels diferents processos que contribueixen a la digestió i a l'absorció d'aliments.

- La importància del ronyó en el manteniment de l'equilibri hidroelectrolític de l'organisme.

- La influència del sistema endocrí en l'orquestració dels altres sistemes.

AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE

L'avaluació del rendiment acadèmic s'efectuarà de la forma següent (sobre un total de 10 punts):

Prova d'elecció múltiple 2,5 punts (s'inclouran els continguts dels seminaris)

Prova escrita teòrica. Caldrà contestar cinc preguntes curtes, escollides entre deu (una cara un foli, com a màxim) 5 punts

A més a més, en l'examen teòric s'inclourà en cada trimestre una pregunta sobre els continguts donats a les classes pràctiques (1.5 punts)

La nota dels informes dels ABPs seran 1 punt a la nota final de l'assignatura.

Els continguts dels ABPs podran ser avaluats a l'examen teòric.

Només es farà mitjana quan la part teòrica estigui aprovada.

Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d’avaluació implica la no superació de l’assignatura.  

REQUERIMENTS

És aconsellable un coneixement previ de l'assignatura Fisiologia General (cel·lular), impartida al primer curs de la llicenciatura, així com el seguiment d'Anatomia II i d'Histologia, que s'imparteix coordinadament amb Fisiologia Especial (de sistemes). Tots els estudiants hauran de realitzar els quatre ABPs de l'assignatura, amb els respectius informes individuals i de grup. 

La falta d'assistència a les pràctiques requereix una justificació del l'organisme competent.

 

TEMARI TEÒRIC

Tema 1. Introducció a l'assignatura

SISTEMA NERVIÓS

Tema 2. Organització funcional dels sistemes motors

Definició dels sistemes de control segmentari i suprasegmentari. Integració sensorial i motora.

Tema 3. Control segmentari del moviment i de la postura I

Reflexos segmentaris. Característiques funcionals del reflex miotàctic, tendinós i de retirada.

Tema 4. Control segmentari del moviment i de la postura II

Control del reflex segmentari. Activitat dels receptors musculars. Components i funcions del sistema gammamotor.

Tema 5. Control suprasegmentari del moviment i de la postura I

Organització funcional del còrtex cerebral motor. Funció i alteracions del còrtex motor.

Tema 6. Control suprasegmentari del moviment i de la postura II 

Organització funcional, paper fisiològic i alteracions dels ganglis basals. Organització funcional, paper fisiològic i alteracions dels centres motors del troncoencèfal.

Tema 7. Control suprasegmentari del moviment i de la postura III

Connexions i organització funcional del cerebel. Funcions i alteracions del cerebel.

Tema 8. Introducció a la fisiologia sensorial

Funcions generals i components del sistema sensorial. Òrgans sensorials. Tipus de sensibilitat.

Tema 9. Receptors sensorials

Clasificació. Tacte i pressió. Receptors de temperatura. Receptors cutanis. Sensibilitat profunda i sensibilitat visceral. Sensacions orgàniques. Receptors articulars.

Temes 10. Transmissió de l'impuls des del receptor

Nervis perifèrics. Vies sensorials de la medul·la espinal. Sistema sensorial del troncoencèfal. Funció tàlamo-cortical.

Tema 11. Fisiologia del dolor I

Mecanismes de transmissió i d'integració del dolor. Tipus de transmissió dolorosa. Vies de transmissió del dolor a la medul·la espinal. Formació reticular. Funció del tàlem. Estructures implicades en la interpretació dels estímuls dolorosos.

Tema 12. Fisiologia del dolor II

Sistemes implicats en el control dels estímuls dolorosos. Aspectes funcionals i neuroquímics implicats en el sistema inhibidor descendent.

Tema 13. Fisiologia de la visió

Principis físics d'òptica. Anatomia funcional de l'ull. Bases fotoquímiques de la visió. Funció nerviosa de la retina. Agudesa visual i visió en colors. Vies visuals centrals. Àrea visual cortical.

Tema 14. Fisiologia de l'audició

Principis físics bàsics del so. Anatomia funcional de l'audició. Fisiologia coclear. Transmissió dels estímuls auditius. Funció de les cèl·lules ciliades internes i externes. Sintonització mecànica. Sintonització elèctrica. Integració dels estímuls auditius. Teories de l'audició.

Tema 15. Fisiologia vestibular

Receptors vestibulars. Control de l'equilibri i de l'acceleració pel sistema vestibular. Reflexos vestibulars.

Tema 16. Receptors químics

Sentit del gust. El botó gustatiu. La cèl·lula receptora gustativa. Transducció dels quatre gustos bàsics. Representació dels gustos al tàlem i al còrtex. Sentit de l'olfacte. Receptors del neuroepiteli olfactori. Transducció de les olors per part de les cèl·lules receptores. Projecció de la informació al paleocòrtex i a l'escorça cerebral olfactòria.

Tema 17. Sistema nerviós autònom I

Organització funcional dels sistemes simpàtic i parasimpàtic. Equilibri fisiològic entre tots dos sistemes. Activitat i variacions funcionals.

Tema 18. Sistema nerviós autònom II

Efectes generals dels sistemes simpàtic i parasimpàtic. Efectes específics sobre les glàndules, la musculatura llisa visceral i la vascular. Reflexos neurovegetatius.

Tema 19. Regulació central de les funcions viscerals

Organització funcional del bulb raquidi. Paper de l'hipotàlem en el control neuroendocrí. Paper de l'hipotàlem en el control neurovegetatiu.

Tema 20. Funcions superiors del sistema nerviós I

Organització funcional i connexions del sistema límbic. Control de les emocions i de la conducta. Funcions específiques de l'amígdala, de l'hipocamp i de l'escorça límbica.

Tema 21. Funcions superiors del sistema nerviós II

Organització funcional i connexions del neocòrtex. Aprenentatge i memòria. Bases moleculars de la memòria. Bases neuronals de la consciència i del llenguatge.

SISTEMA CÀRDIO-VASCULAR

Tema 22. Propietats del múscul cardíac

Automatisme: origen del batec cardíac en els marcapassos. Conducció de l'impuls cardíac. Excitabilitat del cor. Extrasístoles. Contractibilitat. Relació tensió-llargària al múscul cardíac. Control vegetatiu de la funció cardíaca.

Tema 23. Electrocardiograma (ECG)

Activitat elèctrica del cor en registres de superfície. Ones que apareixen a l'ECG. Durada dels diversos intervals i segments. Derivacions estàndard. Hipòtesi d'Einthoven. Interpretació vectorial de l'ECG. Derivacions unipolars. Derivacions precordials i dels membres. Característiques generals. Tipus generals d'alteracions que es poden detectar a l'ECG.

Tema 24. El cor com a bomba

El cicle cardíac. Cavitats i vàlvules cardíaques. Mesura de la pressió i volum de les cavitats cardíaques i anàlisi dels seus canvis durant el cicle cardíac. Correlacions temporals amb l'ECG. Funció valvular: sorolls cardíacs. Canvis del cicle cardíac ocasionats pels canvis de freqüència cardíaca.

Tema 25. Regulació del batec cardíac

Control de la freqüència cardíaca. To simpàtic i parasimpàtic com a determinants de la freqüència cardíaca. Control de la força de contracció. Regulació intrínseca: llei de Frank-Starling, regulació per freqüència i potenciació postextrasistòlica. Regulació extrínseca nerviosa i hormonal.

Tema 26. Organització general de l'aparell circulatori

Circulació major i circulació menor. Característiques funcionals de cadascun dels trams de l'aparell circulatori. Pressió, volum i velocitat de la sang a cada tram.

Tema 27. Hemodinàmica

Concepte. Mesura i interrelacions entre pressió, flux i resistència. Factors de què depenen les resistències perifèriques: llei de Poiseuille. Flux en tubs elàstics. Concepte de pressió crítica de tancament. Capacitància arterial i venosa i la seva importància funcional.

Tema 28. Circulació en grans artèries

Funcions de les artèries. Artèries musculars i artèries elàstiques. Pressió arterial. Tècniques de mesurament i oscil·lacions durant el cicle cardíac. Anàlisi dels factors que modifiquen la pressió arterial mitjana i la pressió del pols. Mesura de la pressió arterial en l'ésser humà. Valors normals i variacions fisiològiques. Pols arterial.

Tema 29. Circulació capil·lar

Característiques generals i funció del flux capil·lar. Tipus de capil·lars. Intercanvi de substàncies al nivell dels capil·lars. Difusió de soluts. Moviments nets de fluid. Filtració capil·lar. Equilibri de Starling. Importància dels vasos limfàtics en la reabsorció capil·lar. Edema.

Tema 30. Circulació venosa

Característiques generals. Pressió venosa central i pressió venosa perifèrica: mesurament i factors de què depenen. Factors generals que faciliten la circulació venosa.

Tema 31. Circulació perifèrica i el seu control

Control de la perfusió tissular: factors locals i autoregulació del flux. Control de la pressió arterial com a determinant de la perfusió tissular: paper central del reflex baroreceptor. Altres reflexos càrdio-circulatoris. Factors hormonals. Sistema renina-angiotensina. Paper del ronyó en el control de la pressió arterial a llarg termini.

Tema 32. Control del volum/minut cardíac i acoblament entre el cor i les venes

Mètodes de mesura, valors normals i variacions fisiològiques del volum/minut cardíac. Factors de què depèn el volum/minut cardíac. Factors cardíacs: corbes de funció cardíaca. Factors vasculars: corbes de funció vascular. Anàlisi de les modificacions del volum /minut cardíac que s'esdevenen en diverses circumstàncies.

Tema 33. Circulacions especials

Circulació coronària. Característiques generals. Mesurament del flux sanguini coronari. Valors normals i variacions fisiològiques. Canvis de pressió i flux dels vasos coronaris durant el cicle cardíac. Regulació del flux sanguini coronari. Circulació cerebral. Circulació muco-cutània.

SISTEMA RESPIRATORI

Tema 34. Funcions generals de l'aparell respiratori

Estructura funcional: vies aèries i unitats respiratòries. Mecànica dels moviments respiratoris. Músculs respiratoris. Mesurament del volum i de la capacitat pulmonar. Funcions de defensa i metabòliques de l'aparell respiratori.

Tema 35. Propietats mecàniques estàtiques del pulmó i de la caixa toràcica

Propietats elàstiques del pulmó: relacions pressió-volum en el pulmó aïllat. Tensió superficial als alvèols: surfactant pulmonar. Propietats elàstiques de la paret toràcica. Propietats elàstiques del sistema pulmó-paret toràcica. Espai pleural. Estudi de les corbes de compliança pulmonar, de la caixa toràcica i del sistema pulmó-caixa toràcica: posició de repòs del sistema.

Tema 36. Propietats mecàniques dinàmiques del pulmó i de la caixa toràcica

Resistències al flux d'aire: distribució al llarg de la via aèria. Efectes del volum pulmonar i to bronquial. Dinàmica del cicle ventilatori. Mesura de les resistències a la via aèria. Compressió dinàmica de la via àeria. Estudi de les corbes del flux respiratori i el volum pulmonar i les del flux respiratori i la pressió pleural. Treball respiratori.

Tema 37. Ventilació alveolar

Espai mort anatòmic. Mesura de la ventilació alveolar. Espai pleural. Efectes de la gravetat i diferències regionals en la ventilació. Composició del gas a les vies aèries i als alvèols. Factors que modifiquen la composició del gas alveolar.

Tema 38. Circulació pulmonar

Vasos pulmonars. Vasos bronquials. Hemodinàmica pulmonar: pressions i resistències. Flux sanguini pulmonar: distribució regional. Regulació de la circulació pulmonar. Edema pulmonar.

Tema 39. Intercanvi gasós als pulmons

Difusió de gasos. Estructura de la membrana respiratòria. Limitants en el procés de difusió a la membrana alveolocapil·lar. Difusió de O ₂ i de CO ₂ a la membrana capil·lar pulmonar.

Tema 40. Transport d'oxigen per la sang

Estructura i propietats de l'hemoglobina. Corba de dissociació de l'oxihemoglobina. Càrrega i descàrrega de O ₂ de la sang. Factors que modifiquen l'afinitat entre l'hemoglobina i l'oxigen: factors normals i intoxicació per monòxid de carboni. Anèmia i hemoglobines anormals.

Tema 41. Transport de diòxid de carboni

Compostos en què es transporta el CO ₂ a la sang. Corba de dissociació del CO ₂. Efectes de Bohr i de Haldane. Reaccions i canvis associats amb els moviments de CO ₂ de la sang. Paper del CO ₂ en l'equilibri àcid-base.

Tema 42. Relació ventilació-perfusió

Mesures de les alteracions del quocient ventilació-perfusió: càlcul del xunt fisiològic i de l'espai mort fisiològic. Diferències regionals del quocient ventilació-perfusió. Causes d’hipòxia tissular.

Tema 43. Control de la ventilació pulmonar

Control nerviós. Centres respiratoris. Generació del ritme respiratori. Reflexos respiratoris pulmonars i extrapulmonars.

Tema 44. Control químic de la ventilació

Quimioreceptors centrals i perifèrics. Respostes integrades davant de la hipòxia, la hipercàpnia i l'acidosi. Resposta respiratòria a l'exercici. Adaptació a ambients especials: aclimatació a l'altura.

FISIOLOGIA DE LA SANG

Tema 45. Funcions generals de la sang

Composició. Proteïnes plasmàtiques. Propietats físico-químiques: viscositat, velocitat de sedimentació globular i volèmia.

Tema 46. Hematopoesi

Eritropoesi. Regulació de l'eritropoesi. Factors de maduració de l'eritròcit. Fisiologia de l'eritròcit: estructura i funció. Hematòcrit i índexs eritrocitaris. Metabolisme de l'hematie. Mecanismes de degradació de l'eritròcit. Metabolisme del ferro.

Tema 47. Propietats antigèniques de l'hematic

Grups sanguinis: sistema AB0 i sistema Rh. Proves de determinació de grup. Incompatibilitat sanguínia. Leucòcits: característiques generals i de cada subtipus. Formació dels leucòcits. Fórmula leucocitària.

Tema 48. Hemostasia i coagulació

Fisiologia de les plaquetes. Coagulació plasmàtica: factors de la coagulació; vies de la coagulació; regulació; proves clíniques. Fibrinòlísi.

SISTEMA DIGESTIU

Dels temes 49 al 52 no seran impartits a classe, sino que s'analitzaran al llarg del trimestre mitjançant tres ABPs:

ABP10 - En aquest ABP els estudiants resoldran amb l'ajuda d'un tutor, un problema relaionat amb la motilitat de tub digestiu.

ABP11 - En aquest ABP es resoldrà un problema relacionat amb la secreció al tub digestiu.

ABP12 - En aquest ABP es resoldrà un problema relacionat amb l'absorció intestinal.

Tema 49. Funcions generals de l'aparell digestiu

Motilitat. Múscul llis intestinal: característiques funcionals. Integració i control de l'activitat motora intestinal. Masticació. Deglució. Organització nerviosa de la deglució. Control de l'esfínter esofàgic inferior.

Tema 50. Secreció salival

Funcions de la saliva. Composició de la saliva. Regulació de la secreció salival.

Tema 51. L'estómac

Motilitat gàstrica. Ompliment gàstric. Moviments de l'estómac ple. Buidatge del contingut gàstric. Activitat elèctrica de la musculatura gàstrica. Control intrínsec i extrínsec. Regulació del buidatge gàstric. Vòmit.

Tema 52. Secreció gàstrica

Composició i funcions digestives. Secreció de ClH. Secreció d'enzims. Barrera mucosa de l'estómac.

Tema 53. Control de la secreció gàstrica

Secreció basal. Fases cefàlica, gàstrica i intestinal. Mecanismes reguladors nerviosos i humorals. Inhibició de la secreció gàstrica.

Tema 54. Secreció pancreàtica

Composició i funcions digestives. Secreció d'ions i aigua. Secreció enzimàtica. Regulació de la secreció pancreàtica: fases gàstrica i intestinal.

Tema 55. Secreció biliar

Composició. Sals biliars: secreció i funcions digestives. Fetge. Regulació de la secreció biliar. Circulació enterohepàtica. Regulació de l'excreció biliar: períodes digestius i interdigestius. Secreció intestinal.

Tema 56. Motilitat intestinal

Control intrínsec i extrínsec. Activitat elèctrica de la musculatura intestinal. Reflexos intestinals. Complex mioelèctric migratori. Motilitat de l'intestí gros. Defecació.

Tema 57. Digestió i absorció

Consideracions generals. Digestió i absorció d'hidrats de carboni. Paper digestiu de la fibra. Digestió i absorció de proteïnes i de lípids. La flora intestinal.

Tema 58. Absorció d'aigua, electròlits i vitamines

Mecanismes transportadors i regulació.

METABOLISME HIDROSALÍ I FUNCIÓ RENAL

Tema 59. Volum i composició dels líquids corporals

Aigua. Balanç hídric. Compartiments extracel·lular i intracel·lular. Tècniques de mesurament dels compartiments. Osmolalitat. Introducció als conceptes de deshidratació i d’hiperhidratació.

Tema 60. Fisiologia renal

Estructura funcional del ronyó. La nefrona, el còrtex i la medul·la renal. Generalitats funcionals. Funció excretora (conceptes de filtració, reabsorció i secreció), homeostàsica i endocrina.

Tema 61. Funció glomerular

Flux renal, regulació nerviosa i hormonal i autoregulació. Factor natriurètic. Filtració. Pressió hidrostàtica i col·loidosmòtica. Grandària i propietats de les partícules. Permeabilitat. Composició del filtrat. Avaluació de la funció renal. Concepte de depuració ( clearance). Filtració glomerular. Depuració de creatinina, urea i inulina.

Tema 62. Funció tubular I. Reabsorció

Reabsorció activa i passiva. Gradients elèctric, químic i osmòtic. Topografia de la reabsorció.

Tema 63. Funció tubular II. Secreció

Secreció activa i passiva. Topografia de la secreció. Concentració de l’orina: túbul proximal, nansa de Henle, segments descendent i ascendent, túbul distal i col·lector. Micció. Transport de l’orina. Fisiologia de la bufeta. Control de la micció.

Tema 64. Regulació renal de l'equilibri àcid-base

Concepte. Sistemes reguladors. Secreció d'H+, reabsorció i excreció de bicarbonat. Alteracions d'origen metabòlic. Presentat per un grup de quatre estudiants.

FISIOLOGIA HORMONAL

Tema 65. Introducció a la fisiologia endocrina

Modalitats generals de la regulació hormonal. Glàndules endocrines. Sistemes endocrí, paracrí i autocrí. Síntesi i transport hormonals.

Tema 66. Hipòfisi i hipotàlem

Vies neurosecretores. Sistema portal. Eix hipotalamohipofisari. Factors hipofisaris. Hormones hipotalàmiques. Factors alliberadors de TSH, ACTH, gonadotrofines, GH i prolactina. Hormona antidiürètica. Oxitocina.

Tema 67. Adenohipòfisi

Fisiologia de les hormones TSH, ACTH, GH, LH i FSH.

Tema 68. Glàndula tiroide

Metabolismes del iode. Hormones tiroidees. Síntesi, transport i accions. Regulació i exploració funcional de la tiroide.

Tema 69. Pàncrees endocrí i altres hormones del tracte digestiu

Síntesi i secreció d'insulina. Accions. Regulació. Avaluació funcional. Glucagó, síntesi i secreció. Accions i mecanismes. Regulació. Avaluació. Homeòstasi de la glucosa. Somatostatina. Pèptid intestinal vasoactiu.

Tema 70. Hormones relacionades amb el metabolisme ossi (calci i fòsfor)

Paper dels ions minerals. Breu repàs del metabolisme del calci i del fòsfor. Fisiologia metabòlica de l'os i homeòstasi mineral. Paratohormona: síntesi i secreció. Accions i regulació. Mètodes d'avaluació. Calcitonina: síntesi i secreció. Accions i regulació. Mètodes d'avaluació. Vitamina D: síntesi i aportació exògena; transport i metabolisme. Accions i regulació. Avaluació funcional del metabolisme mineral.

Tema 71. Hormones de la glàndula adrenal I. Còrtex suprarenal. Glucocorticoides: síntesi i secreció; transport i metabolisme. Accions. Regulació. Exploració funcional. Mineralocorticoides: síntesi, secreció, transport i metabolisme. Accions. Regulació. Avaluació funcional dels sistemes glucocorticoide i mineralocorticoide.

Tema 72. Hormones de la glàndula adrenal II. Medul·la suprarenal. Catecolamines: síntesi, accions i mecanismes. Avaluació de l'activitat simpàtico-adrenal. Regulació del pes corporal. Regulació de la ingesta i de l’homeòstasi de l'energia per part del sistema nerviós central. Regulació de les despeses energètiques. L'adipòcit com a cèl·lula endocrina. Leptina.

FISIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ

Tema 73. Fisiologia de la reproducció I. Modalitats. Reproducció sexual. Aspectes del sistema reproductor femení

Hormones femenines (adrenals i gonadals). Síntesi, secreció i accions. Cicle ovàric. Migració de l'òvul. Cicle endometrial. Orgasme femení. Funcions mamàries. Regulació hormonal hipofisiària i hipotalàmica. Mètodes d'avaluació funcional. Pubertat i menopausa.

Tema 74. Fisiologia de la reproducció II. Sistema reproductor masculí

Estructura. Espermatogènesi i elaboració seminal. Funció testicular. Hormones masculines (adrenals i gonadals). Síntesi, secreció, accions i regulació. Mètodes d'avaluació funcional. Erecció i ejaculació. Regulació hormonal i vascular. Orgasme masculí. Mètodes d'avaluació. Pubertat i andropausa.

El tema 74 no s'impartirà a classe, sinó que es donarà al ABP13 del segon trimestre.

Tema 75. Fecundació i gestació

Fecundació de l'òvul i fusió pronuclear. Implantació. Desenvolupament de l’òvul fecundat. Creixement de l'embrió. Funcions de la placenta. Fisiologia del part.

Tema 76. Fisiologia de la dona gestant

Particularitats hormonals, metabòliques, respiratòries i càrdio-vasculars.

CRÈDITS PRÀCTICS

1. Neuroprotecció mitjançada per estrògens enfront a agents productors d'estrès oxidatiu (6 hores; 3+3). Experiment realitzat en línies cel·lulars. Mesura de la toxicitat cel·lular mitjançant mètodes morfològics (recompte de neurites diferenciades) i bioquímiques (activitat mitocondrial amb l'assaig de MIT).
2. Electrocardiografia I (3 hores)
   
   Familiarització amb l'electrocardiògraf. Relació de l'activitat elèctrica del cor amb els esdeveniments mecànics que es produeixen durant el cicle cardíac. Observació dels canvis en el ritme cardíac associats a canvis posturals.
3. Electrocardiografia II (3 hores)
   
   Registres simultanis de derivats precordials i pols arterial. Utlització dels pletismògraf per avaluar canvis en la pressió arterial perifèrica.
4. Cicle respiratori (3 hores)
   
   Registre de ventilació pulmonar utilitzant un pneumògraf i transductors del fluxe de l'aire ventilat.
5. Fluxos pulmonars (3 hores)
   
   Determinació de la capacitat vital forçada, volum expiratori forçat i ventilació voluntària màxima.
6. Grups sanguinis (1 hora)
   
   Extracció de mostres de sang per al seu processament i la determinació dels grups sanguinis i el factor Rh.
7. Electromiografia i temps de reacció (3 hores)
   
   Registre del to muscular basal i màxim durant una contracció voluntària, així com del temps de reacció.
8. Resposta galvànica de la pell i el polígraf (3 hores)
   
   S'estudiarà la resposta bioelèctrica de la pell, la qual canvia depenent dels nivells de sudoració (control simpàtic). El polígraf (detector de mentides) associa el registre de la resposta galvànica amb altres variables fisiològiques com ara freqüències respiratòries i cardíaca, el control de les quals depèn del sistema vegetatiu.

   SEMINARIS DE CASOS PRÀCTICS

   1. Control de la funció motora.
   2. Percepció somato-sensorial.
   3. Percepció química i sensorial.
   4. Components del sistema nerviós.
   5. El cor com a bomba.
   6. El sistema arterial.
   7. La circulació perifèrica.
   8. Estructura i funció de l'aparell respiratori.
   9. Control de la ventilació.
   10. Transport d'oxigen i de diòxid de carboni.
   11. Components de la sang. Anèmia.
   12. Control de l'osmolalitat i el volum dels fluïds corporals.
   13. Regulació iònica del ronyó.
   14. Hipotàlem i glàndula pituïtària.
   15. La glàndula tiroide.
   16. Les glàndules adrenals.