Llicenciatura en Biologia (3361)
Farmacologia(12324)
Identificació de l’assignatura
L’assignatura Farmacologia és una matèria obligatòria del currículum de Biologia que s’imparteix durant el segon trimestre del tercer curs. Consta de quatre crèdits teòrics i dos crèdits pràctics.
Coordinació i professorat
El coordinador de l’assignatura és el Dr. Rafael Maldonado. Els doctors Fernando Berrendero, Magí Farré, Olga Valverde, Patricia Robledo, Miguel Valverde i Joaquim Gea participaran en les tasques docents.
Objectius generals i específics
El programa teòric s’ha dividit en 11 àrees temàtiques que
comprenen els principals camps d’aplicació de la
farmacologia. Les classes teòriques es complementaran amb seminaris
en els quals es discutiran casos pràctics i s’hi
formularan problemes referents als aspectes més destacats
exposats a la part teòrica. Així mateix es faran pràctiques en les
quals s’utilitzaran predominantment models virtuals
informàtics i gravacions de vídeo de diferents respostes
d’animals d’experimentació exposats a diversos fàrmacs.
Amb aquesta assignatura pretenem que l’alumne adquireixi uns
coneixements essencials sobre:
-Els principis fàrmaco-cinètics i fàrmaco-dinàmics bàsics
que expliquen l’efecte dels fàrmacs en l’organisme i la
seva capacitat de modificar l’activitat biològica.
-Els fonaments de la farmacologia del sistema nerviós
central perifèric.
-Els fonaments de la farmacologia dels mediadors cel.lulars,
el dolor, la inflamació i el sistema endocrí.
-Els principis bàsics sobre la farmacologia de la sang, els
sistemes càrdio-vascular i digestiu i la nutrició.
-Els diferents grups de fàrmacs utilitzats per al tractament
de les malalties infeccioses i els principis generals de la
quimioteràpia antineoplàsica.
Avaluació dels aprenentatges
L’avaluació del rendiment acadèmic s’efectuarà de la
manera següent (sobre un total de 10 punts):
- Prova d’elecció múltiple: 5 punts
- Prova de preguntes breus: 2 punts
- Avaluació de les pràctiques: 1,5 punts
- Avaluació en els seminaris: 1,5 punts
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats
d’avaluació implica la no superació de l’assignatura.
Requeriments
És necessari tenir un coneixement previ de l’assignatura Fisiologia General, impartida en el primer curs, així com de l’ assignatura Fisiologia Especial, que s’imparteix en el segon curs de la llicenciatura. Tots els estudiants hauran de fer com a mínim una presentació oral en el curs dels seminaris.
PROGRAMA TEÒRIC DE FARMACOLOGIA
I. FARMACOLOGIA GENERAL
Tema 1. El cicle general dels fàrmacs en
l’organisme
El cicle general dels fàrmacs en l’organisme.
Mecanismes de transport a través de membranes. Característiques de
l’absorció i tipus. Vies d’administració de
medicaments. Administració local i administració general. Concepte
de biodisponibilitat. Modificacions de l’absorció dels
medicaments. Sistemes especials d’alliberació de fàrmacs al
medi intern.
Tema 2. Destinació dels fàrmacs en
l’organisme
Concepte de transport, distribució i emmagatzemament de
fàrmacs en l’organisme. El transport de fàrmacs a la sang. La
unió a les proteïnes plasmàtiques. Els fenòmens de distribució.
Emmagatzemament de fàrmacs en òrgans de dipòsit. El volum aparent
de distribució. Concepte de barrera natural: la barrera
hematoencefàlica i la barrera placentària.
Tema 3. El metabolisme de fàrmacs
Objectius i significat farmacològic del metabolisme.
Concepte de metabòlit actiu i/o tòxic. Sistemes enzimàtics
metabolitzadors. Vies metabòliques. Metabolisme hepàtic i
extrahepàtic. Metabolisme de primer pas. Variabilitat entre
espècies, variabilitat interindividual i intraindividual;
influència dels factors genètics, ambientals i patològics.
Tema 4. L’excreció de fàrmacs
Record fisiològic de la funció renal. Concepte de depuració.
Eliminació de fàrmacs pel ronyó. Característiques i factors que
l’alteren. Fàrmacs que alteren el pH de l’orina i
fàrmacs que alteren l’excreció de molècules orgàniques.
Eliminació biliar. Altres vies d’eliminació.
Tema 5. Fàrmaco-cinètica
Conceptes generals. Paràmetres fàrmaco-cinètics: cinètica
d’absorció, distribució i eliminació. Ànalisis
compartimentals: models fàrmaco-cinètics. Anàlisis no
compartimentals. Concepte de semivida, volum de distribució,
depuració i àrea sota la corba. Càlcul de paràmetres
fàrmaco-cinètics (biodisponibilitat, etc.). Administració única
intravascular i extravascular. Administració de dosis repetides.
Acumulació. Pautes de dosificació. Relació entre els nivells
plasmàtics i efecte farmacològic. Influència dels processos
patològics i altres variables sobre els paràmetres
fàrmaco-cinètics.
Tema 6. Fàrmaco-dinàmica
Mecanismes generals d’acció farmacològica. Concepte
d’acció i efecte. Selectivitat i reversibilitat. Lloc
d’acció dels fàrmacs: receptors, enzims, molècules
transportadores, canals iònics i altres. El concepte de receptor i
metodologia del seu estudi. Interacció fàrmac-receptor (afinitat i
activitat intrínseca/eficàcia). Concepte d’agonista i
antagonista. Relació dosi/efecte. Anàlisi matemàtica. Concepte de
potència, pendent i efecte màxim. Conseqüències moleculars de la
interacció fàrmac-receptor. Acció dels fàrmacs sobre els mecanismes
de control cel.lular.
Tema 7. Interaccions farmacològiques
Concepte i classificació. Concepte de sinergia i
antagonisme. Tipus d’interaccions (fàrmaco-cinètiques,
fàrmaco-dinàmiques i d’efectes) i mecanismes fonamentals.
Importància real de les interaccions. Crítica de la
polifarmàcia.
Tema 8. Toxicitat dels fàrmacs
Concepte de toxicitat i mecanismes generals de producció.
Mecanismes generals de producció. Toxicitat aguda, subaguda i
crònica; genotoxicitat i teratogènia. Variabilitat entre espècies,
variabilitat interindividual i intraindividual. Concepte
d’efecte indesitjable, terminologia i classificació
(sobredosificació, efectes colaterals, efectes secundaris,
hipersensibilitat, idiosincràsia, dependència i tolerància).
Diferents tipus de reaccions. Concepte de risc terapèutic.
II. FARMACOLOGIA DE LA NEUROTRANSMISSIÓ PERIFÈRICA
Tema 9. Neurotransmissió catecolaminèrgica. Agonistes i
antagonistes catecolaminèrgics
Agonistes directes dels adrenoceptors. Catecolamines. Altres
agonistes dels adrenoceptors. Fàrmacs adrenèrgics d’acció
indirecta. Agonistes dels receptors dopaminèrgics. Efectes
farmacològics i reaccions adverses. Utilització clínica. Concepte
de fàrmac inhibidor de l’activitat simpàtica. Classificació.
Característiques generals dels antagonistes dels adrenoceptors.
Efectes farmacològics i reaccions adverses. Utilització clínica.
Tema 10. Neurotransmissió colinèrgica. Agonistes
colinèrgics. Antagonistes muscarínics
Concepte d’agonista colinèrgic. Classificació. Fàrmacs
muscarínics d’acció directa. Anticolinesteràsics reversibles
i irreversibles. Efectes farmacològics i principals efectes
indesitjables i intoxicacions. Els gasos de guerra. Utilització
clínica. Concepte d’antagonista muscarínic. Classificació.
Mecanisme d’acció. Substàncies d’origen natural,
semisintètiques i sintètiques. Efectes farmacològics, efectes
indesitjables i intoxicació. Utilització clínica.
Tema 11. Farmacologia de la transmissió ganglionar i de la
placa motora. Anestèsics locals
Concepte. Classificació. La transmissió nerviosa en el
gangli vegetatiu. Fàrmacs ganglioplègics. Classificació: monofàsics
i bifàsics. La neurotransmissió en la placa motora. Bloquejants
neuromusculars: despolaritzants i no despolaritzants.
Classificació. Mecanisme d’acció i efectes indesitjables.
Utilització clínica. Anestèsics locals. Classificació. Mecanisme
d’acció. Utilització clínica.
III. FARMACOLOGIA DELS MEDIADORS CEL.LULARS I DE LA IMMUNITAT
Tema 12. Histamina i serotonina
Concepte d’autacoide i classificació. Cicle biològic
de la histamina. Tipus de receptors histamínics (H
1 i H
2). Efectes fisiofarmacològics. Fàrmacs antagonistes i
inhibidors de l’alliberació. Efectes farmacològics i
indesitjables. Utilització clínica. Cicle biològic de la
serotonina. Tipus de receptors serotonèrgics. Efectes
fisiofarmacològics. Fàrmacs antagonistes. Efectes farmacològics i
principals efectes indesitjables. Utilització clínica.
Tema 13. Autacoides derivats de la membrana
fosfolipídica
Concepte. Tipus: eicosanoides (prostaglandines,
prostaciclina, tromboxà A
2 i leucotriens) PAF (factor activador
plaquetari). Cicle biològic. Classificació. Mecanisme
d’acció. Efectes fisiofarmacològics. Efectes indesitjables.
Utilització clínica. Fàrmacs inhibidors de la síntesi. Efectes
farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització
clínica.
IV. FARMACOLOGIA DEL DOLOR I DE LA INFLAMACIÓ
Tema 14. Analgèsics antitèrmics. Antiinflamatoris no
esteroideus
Mediadors de la inflamació. Característiques de la sensació
dolorosa i avaluació experimental. Farmacologia del dolor.
Analgèsics-antiinflamatoris no esteroideus. Característiques
generals. Mecanisme d’acció. Efectes farmacològics.
Utilització clínica.
Tema 15. Fàrmacs analgèsics opioides
Receptors opioides. Classificació. Opioides endògens.
Fàrmacs opioides. Classificació: agonistes, agonistes parcials,
agonistes-antagonistes i antagonistes. Morfina: mecanisme
d’acció. Propietats farmacològiques i principals efectes
indesitjables. Utilització clínica.
V. FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Tema 16. Farmacologia dels ansiolítics
Benzodiazepines. Classificació. Mecanisme d’acció: el
complex GABA-clor-BZD i tipus de lligands benzodiazepínics,
(agonistes, antagonistes i agonistes inversos). Propietats
farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització
clínica. Azaspirones (buspirona). Altres fàrmacs ansiolítics.
Tema 17. Farmacologia dels anticonvulsivants i
hipnòtics
Epilèpsia: tipus, mecanismes patogenètics i models
experimentals. Mecanisme d’acció dels anticonvulsivants.
Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables dels
fàrmacs antiepilèptics: hidantoïnes, barbiturats, valproat sòdic,
benzodiazepines, carbamazepina, etosuximida, gabapentina,
lamotrigina i altres. Utilització clínica en les diferents
epilèpsies. Utilització dels barbitúrics com a hipnòtics. Altres
fàrmacs utilitzats com a hipnòtics.
Tema 18. Farmacologia del sistema dopaminèrgic cerebral.
Antiparkinsonians. Relaxants musculars
Parkinson: hipòtesi dopaminèrgica de la malaltia i factors
de risc. Models experimentals (MPTP). Fàrmacs antiparkinsonians:
L-dopa, agonistes dopaminèrgics, inhibidors perifèrics de la
descarboxilasa, antimuscarínics i inhibidors de la MAO. Efectes
farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització
clínica. Farmacologia de les corees i altres moviments anormals.
Fàrmacs antiespàstics o relaxants musculars centrals (baclofèn,
dantrolè, i benzodiazepines). Efectes farmacològics. Utilització
clínica.
Tema 19. Farmacologia dels antipsicòtics
Consideracions generals. Hipòtesi neuroquímica de les
manifestacions esquizofrèniques. Classificació. Fenotiazines.
Butirofenones. Els nous antipsicòtics risperidona. Mecanisme
d’acció. Propietats farmacològiques. Efectes indesitjables.
Utilització clínica.
Tema 20. Farmacologia dels trastorns afectius
Hipòtesi neuroquímica de la depressió i models
experimentals. Classificació dels fàrmacs antidepressius
(tricíclics i heterocíclics), inhibidors de la monoaminooxidasa, de
la recaptació de serotonina i altres antidepressius. Propietats
farmacològiques. Efectes indesitjables. Utilització clínica.
Fàrmacs antimaníacs. Mecanisme d’acció de les sals de liti.
Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables.
Utilització clínica.
VI. FARMACOLOGIA DE LA SANG
Tema 21. Farmacologia de l’hemostàsia i de la
trombosi. Fàrmacs antianèmics
Mecanismes principals d’acció farmacològica sobre
l’hemostàsia i la coagulació. Vitamina K. Anticoagulants:
heparina i anticoagulants orals. Antiagregants plaquetaris.
Farmacologia de la fibrinòlisi, trombolítics i inhibidors de la
fibrinòlisi. Mecanismes d’acció. Efectes farmacològics i
principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Farmacologia
de les anèmies ferropèniques i megaloblàstiques. Compostos de ferro
vitamina B
12, àcid fòlic i folínic. Propietats farmacològiques i
principals efectes indesitjables. Utilització clínica.
Eritropoetina.
VII. FARMACOLOGIA CÀRDIO-VASCULAR
Tema 22. Fàrmacs en el tractament de la insuficiència
cardíaca. Fàrmacs antiarítmics
Consideracions generals sobre la funció cardíaca. El pèptid
natriurètic atrial. Concepte d’inotròpic positiu.
Classificació. Digitàlics. Estructura, mecanisme d’acció i
fàrmaco-cinètica. Efectes farmacològics i utilització clínica.
Intoxicació digitàlica. Altres fàrmacs: diurètics, vasodilatadors.
Inhibidors de la fosfodiesterasa. Classificació dels fàrmacs
antiarítmics (Vaughan Williams). Mecanismes generals d’acció.
Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables.
Selecció de fàrmacs segons el tipus d’arítmia.
Tema 23. Farmacologia dels vasodilatadors
Antagonistes del calci. Classificació, mecanisme general
d’acció, propietats farmacològiques i efectes indesitjables.
Dihidropiridines, verapamil i dilitiazem. Farmacologia de la
insuficiència coronària. Nitrats orgànics. Efectes farmacològics,
indesitjables i ús clínic. Altres fàrmacs utilitzats en el
tractament de l’angina: bloquejants beta adrenèrgics.
Inhibidors de l'enzim de conversió de l'angiotensina. Altres
vasodilatadors.
Tema 24. Fàrmacs diurètics. Farmacologia de la hipertensió
arterial
Principis fonamentals de l'estructura i funció de la
nefrona. Lloc d'acció dels diurètics. Classificació i mecanisme
d'acció. Diurètics d'acció directa. Diurètics d'acció indirecta.
Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables.
Utilització clínica. Classificació i mecanismes d'acció dels
antihipertensors. Hipotensors d'acció central. Fàrmacs
vasodilatadors directes (bloquejadors dels canals de calci;
altres). Inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina,
antagonistes de l'angiotensina i betabloquejadors.
VIII. FARMACOLOGIA DE L’APARELL RESPIRATORI
Tema 25. Farmacologia de l'aparell respiratori
Farmacologia de la musculatura lisa bronquial. Fàrmacs que
estimulen o que deprimeixen la funció respiratòria. Classificació
dels fàrmacs antiasmàtics. Teofilina i derivats. Efectes
farmacològics, indesitjables i ús clínic. Fàrmacs agonistes dels
adrenoreceptors â. Fàrmacs anticolinèrgics. Glucocorticoides.
Cromoglicat disòdic i nedocromil. Altres fàrmacs antiasmàtics.
Farmacologia de la secreció traqueobronquial. Farmacologia de la
tos. Antitussígens. Propietats farmacològiques i principals efectes
indesitjables. Utilització clínica.
IX. FARMACOLOGIA DE L’APARELL DIGESTIU I DE LA NUTRICIÓ
Tema 26. Farmacologia de la secreció
gastrointestinal
Farmacologia de la secreció gàstrica. Possibilitat d'acció
farmacològica. Fàrmacs antiulcerosos i antimicrobians. Antiàcids.
Anticolinèrgics. Antihistamínics H
2. Inhibidors de la bomba de protons. Protectors de la
mucosa. Farmacologia de la secreció biliar i pancreàtica.
Mecanismes generals d'acció. Efectes farmacològics i principals
efectes indesitjables. Utilització clínica.
Tema 27. Farmacologia de la motilitat
gastrointestinal
Neurotransmissió en el tracte gastrointestinal. Farmacologia
del vòmit. Emètics i antiemètics. Classificació dels fàrmacs
antiemètics. Fàrmacs que estimulen la motilitat gastrointestinal.
Gastrocinètics. Efectes indesitjables i ús clínic. Farmacologia de
l'estrenyiment. Classificació dels laxants. Mecanisme d'acció.
Efectes indesitjables i ús clínic. Classificació dels fàrmacs
antidiarreics. Mecanismes generals d'acció. Efectes farmacològics i
principals efectes indesitjables. Utilització clínica.
Tema 28. Farmacologia del metabolisme lipídic i de
l’àcid úric
Tipus de lipoproteïnes plasmàtiques. Alteracions del
metabolisme lipídic. Possibilitats farmacològiques. Fibrats.
Derivats nicotínics. Resines intercanviadores de ions. Inhibidors
de l’ HMG-CoA reductasa. Altres hipolipemiants. Propietats
farmacològiques, efectes indesitjables i ús clínic. Metabolisme de
l'àcid úric. Fàrmacs uricosúrics. Al.lopurinol. Colxicina. Efectes
indesitjables i ús clínic.
X. FARMACOLOGIA ENDOCRINOLÒGICA
Tema 29. Farmacologia de les hormones sexuals i de la
motilitat uterina
Introducció. Hormones sexuals masculines. Anabolitzants.
Antiandrògens. Efectes indesitjables. Hormones sexuals femenines.
Estrògens i gestàgens. Efectes indesitjables. Antiestrògens i
antagonistes de la progesterona. Fàrmacs contraceptius. Efectes
indesitjables. Estimulants i relaxants de la motilitat uterina.
Tipus i propietats farmacològiques. Efectes indesitjables.
Utilització clínica.
Tema 30. Hormones tiroidees. Farmacologia del calci i del
fòsfor
Tipus d'hormones tiroidees. Efectes fisiològics.
Possibilitats d'intervenció farmacològica. Fàrmacs antitiroideus.
Classificació. Propietats farmacològiques i principals efectes
indesitjables. Utilització clínica. Homeòstasi mineral de l'os.
Calci, hormona paratiroidea, calcitonina i vitamina D. Efectes
fisiofarmacològics. Efectes indesitjables. Altres compostos.
Utilització clínica.
Tema 31. Farmacologia de les hormones de l’ escorça
suprarenal
Introducció. Fisiologia de l'escorça suprarenal.
Mineralocorticoides. Cicle biològic. Aldosterona,
dexoxicorticosterona i derivats sintètics. Efectes indesitjables.
Glucocorticoides. Cicle biològic. Compostos naturals i sintètics.
Efectes indesitjables. Inhibidors de l'escorça suprarenal.
Utilització clínica dels esteroides.
Tema 32. Farmacologia del metabolisme glucídic
Introducció. Regulació de la glucèmia. Hormones del pàncrees
endocrí. Insulina. Efectes fisiofarmacològics. Preparacions.
Efectes indesitjables. Glucagó. Efectes fisiofarmacològics. Efectes
indesitjables. Somatostatina. Antidiabètics orals. Classificació.
Mecanisme d'acció. Efectes farmacològics. Fàrmaco-cinètica. Efectes
indesitjables. Inhibidors de les alfaglucosidases intestinals.
Efectes farmacològics i indesitjables. Utilització clínica dels
antidiabètics.
XI. QUIMIOTERÀPIA DE LES MALALTIES INFECCIOSES I NEOPLÀSIQUES
Tema 33. Antimicrobians I
Mecanisme d'acció dels antibiòtics i classificació.
Resistències bacterianes: determinants genètics, transferència de
gens resistents, mecanismes bioquímics. Antimicrobians que
interfereixen amb la síntesi o acció dels folats: sulfamides,
trimetoprim, cotrimoxazol. Antimicrobians que interfereixen l'ADN
girasa: quinolones. Altres antisèptics urinaris. Tipus i
classificació. Mecanismes d'acció i de resistència. Activitat
antibacteriana. Propietats fàrmaco-cinètiques i efectes
indesitjables. Utilització clínica.
Tema 34. Antimicrobians II
Antibiòtics â-lactàmics: penicil·lines, cefalosporines i
cefamicines. Altres antibiòtics â-lactàmics. Inhibidors de las
â-lactamases. Tipus i classificació. Mecanismes d'acció i de
resistència. Activitat antibacteriana. Propietats
fàrmaco-cinètiques i efectes indesitjables. Utilització
clínica.
Tema 35. Antimicrobians III
Antimicrobians que afecten la síntesi proteica dels
bacteris: tetraciclines, cloramfenicol, antibiòtics
aminoglucosídics, macròlids i lincosaminases, àcid fusídic. Tipus i
classificació. Mecanismes d'acció i de resistència. Activitat
antimicrobiana. Propietats fàrmaco-cinètiques i efectes
indesitjables. Utilització clínica. Altres agents
antibacterians.
Tema 36. Agents actius contra microbacteris
Fàrmacs utilitzats en el tractament de la tuberculosi:
isoniazida, rifampicina, etambutol, piracinamida. Altres
tuberculostàtics i antimicrobians utilitzats per al tractament de
la resistència. Fàrmacs utilitzats en el tractament de la lepra:
dapsona i altres.
Tema 37. Aspectes generals dels fàrmacs antimicòtics i
antivírics
Antifúngics per al tractament d'infeccions sistèmiques o
superficials. Antibiòtics antifúngics. Antimicòtics de síntesi.
Mecanismes d'acció i resistència. Efectes indesitjables.
Utilització clínica. Mecanismes de l'acció antivírica. Antivírics
per al tractament d’infeccions sistèmiques o superficials.
Antivírics utilitzats en el tractament de la sida. Propietats
farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització
clínica.
Tema 38. Aspectes generals dels fàrmacs
antiparasitaris
Protozous. Classificació dels antipalúdics. Estratègies
terapèutiques. Antiamèbics. Altres infeccions per protozous.
Antihelmíntics. Classificació de les helmintiasis. Principals
fàrmacs antihelmíntics. Fàrmacs per al tractament d'infeccions per
artròpodes.
Tema 39. Aspectes generals de la quimioteràpia
antineoplàsica
Introducció. Cicle cel·lular. Possibilitats d'actuació
farmacològica. Grups farmacològics. Mecanisme d'acció. Efectes
farmacològics. Principals efectes indesitjables.
SEMINARIS
1. SISTEMA NERVIÓS VEGETATIU. GENERALITATS I POSSIBILITATS D'INTERVENCIÓ FARMACOLÒGICA (2 HORES).
2. CASOS PRÀCTICS SOBRE EL TRACTAMENT DEL DOLOR (1 HORA).
3. CASOS PRÀCTICS SOBRE LA FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS I (2 HORES).
4. CASOS PRÀCTICS SOBRE LA FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS II (1 HORA).
5. CASOS PRÀCTICS SOBRE ELS FÀRMACS ANTICOAGULANTS (1 HORA).
6. CASOS PRÀCTICS SOBRE LA FARMACOLOGIA DEL TIROIDES I DEL METABOLISME CALCI-FÒSFOR (1 HORA).
7. CASOS PRÀCTICS SOBRE L’APLICACIÓ DE FÀRMACS ANTIHIPERTENSIUS I HORMONES SEXUALS (2 HORES).
PRÀCTIQUES
1. FÀRMACO-CINÈTICA. MODELS COMPORTAMENTALS I SOLUCIÓ DE PROBLEMES (2 HORES).
2. UTILITZACIÓ DEL GAT VIRTUAL PER A L'ESTUDI DEL CONTROL VEGETATIU (2 HORES).
3. DETERMINACIONS COMPORTAMENTALS EN ROSEGADORS. INFLUÈNCIA DE FÀRMACS ACTIUS SOBRE EL SISTEMA NERVIÓS (2 HORES).
4. UTILITZACIÓ DE LA RATA VIRTUAL PER A L'ESTUDI DE LA FARMACOLOGIA CARDIOVASCULAR (2 HORES).
5. MÈTODES RÀPIDS DE DETERMINACIÓ DE FÀRMACS I DROGUES EN FLUIDS BIOLÒGICS (2 HORES).