Llicenciatura en Biologia (3361)

Bioètica(12318) 

IDENTIFICACIÓ DE L’ASSIGNATURA

L’assignatura de Bioètica és una matèria troncal del currículum de Biologia que s’imparteix al quart curs. Consta de 4,5 crèdits.

COORDINACIÓ I PROFESSORAT

La coordinadora de l'assignatura serà la professora Montserrat Bordes Solanas. En la docència teòrica també participaran els professors: Antonio García de Herreros, Jordi Pérez, Francesc Real, Montse Torà i Balbina Ugena.  

OBJECTIUS GENERALS

1. Dotar l’estudiant del bagatge conceptual necessari per accedir argumentativament i amb la terminologia adient als debats bioètics contemporanis.

2. Valorar el diàleg i la interacció entre els diferents agents socials, tot evitant les participacions narcisistes i valorant les decisions de consens.

3. Reconèixer sense dogmatismes la viabilitat racional de diferents opcions ètiques en una societat multicultural, lluny d’emotivismes i d’intuïcionismes fàcils.

4. Servir-se del coneixement científic i del raonament lògic en certes circumstàncies de la vida pràctica, tant personal com en les professions de l’àrea de ciències de la salut i de la vida (clínica, recerca científica, membre de comitè d’ètica).  

AVALUACIÓ

L’avaluació del rendiment acadèmic es farà de la manera següent:

Prova de preguntes breus…………………………3

Assaig acotat..………………………………………….2

Prova d’elecció múltiple…………………………...3,5

Pràctiques dels seminaris LEDA ……………….1,5

 

TEMARI TEÒRIC

PART I. CONCEPTES ÈTICS BÀSICS

Tema 1

Bioètica com a ètica aplicada, secular i pluralista. El Janus de la biotecnologia: origen històric i justificació de l’ètica de les ciències de la salut i de la vida. El valor de l’argumentació contra l’intuïcionisme en les deliberacions prudencials.

Tema 2

Conceptes d’ètica normativa i metaètica: realisme i relativisme ètics. El valor del consens i la noció de dilema moral. Obligació moral i supererogació, correcció objectiva i subjectiva. Teories ètiques: deontologisme, utilitarisme, teories de la virtut.

Tema 3

Principis i regles: autonomia, beneficència, no-maleficència, justícia distributiva. Regles de consentiment informat (voluntarietat, competència i deliberació racional), de validesa científica, de proporció riscos-beneficis.

Tema 4

Relacions interpersonals: enfocaments dirigistes/no dirigistes. Models de relació metge-pacient i aplicació a la relació assessor genètic-assessorat (el fenomen Tirèsies i el dret a no saber).

PART II. DRET A VIURE I DRET A MORIR

Tema 5

Introducció a la noció i a la tipologia de l’eutanàsia: passiva, activa. Santedat de la vida o qualitat de vida? Paternalisme mèdic i el jurament hipocràtic contra el principi d’autonomia del pacient (documents de voluntats anticipades).

Tema 6

L’avortament. El concepte de persona. L’argument gradualista i l’argument del conflicte d’autonomies. Teories pro vida/pro elecció. Bioètica de la recerca amb cèl·lules-mare embrionàries: l’estatut moral i jurídic de l’embrió (teories condicionades, incondicionades i pragmatistes). Les diferents normatives nacionals.

PART III. GENÈTICA: ELS RISCOS DE DÈDAL

Tema 7

El biòleg com a enginyer. Ètica de la biotecnologia genòmica: els diferents criteris de salut, genetocràcia i estigmatització social (treball, assegurances). Excepcionalisme genètic o visió holista? Ètica de la teràpia gènica somàtica/germinal. Eugenèsia positiva i negativa.

Tema 8

Bioètica dels Biobancs i de la recerca amb mostres biològiques humanes: consentiment informat (segons el vincle de la mostra amb el donant), confidencialitat, propietat/custòdia. Casos: el cas Moore, la deCODE Genetics islandesa i la noció de consentiment col·lectiu implícit, el HGDP i el HapMap. Guies de la UNESCO, l’MRC, l’ASHG, l’ESHG, l’RMGA. Models de consentiment en recerca amb mostres biològiques humanes.

Tema 9

Patents d’informació genètica. Els criteris de novetat, no obvietat, invenció humana i aplicació industrial. Invencions/descobriments. Posicions kantianes de beneficència i justícia distributiva contra el model empresarial de científic.

Tema 10

Idèntic contra duplicat: el debat sobre la clonació en el marc de la reproducció assistida. Nous conceptes parentals i l'entitat jurídica dels elements implicats. L’ACT i la clonació d’espècies en perill.

PART IV. EXPERIMENTACIÓ AMB ORGANISMES

Tema 11

Experimentació amb humans. Noció de competència i tutela (nens, deficients psíquics). El cas Tuskegee, les aberracions nazis, el cas de la talidomida. Els codis de Nüremberg, el Belmont Report i la Declaració de Helsinki. Comitès d’ètica (CEEA, CEIC, CEA). Bones pràctiques científiques.

Tema 12

Experimentació amb animals no humans. La regla de les “tres erres”. Drets dels animals. Antiviviseccionisme, vegetarianisme i especiecisme.

PART V. JUSTÍCIA SOCIAL I DISTRIBUCIÓ DE RECURSOS

Tema 13

Economia, salut i recerca biomèdica. Micro i macrodistribució de recursos nacionals i internacionals.

SESSIONS DE PRÀCTIQUES I DEBAT ORAL

Part de la dedicació horària de l'assignatura es destinarà a l'elaboració de sessions de discussió (una mena de Laboratori d'Ètica i Deontologia Aplicada - LEDA). L'assistència serà una condició necessària (però no suficient) per aspirar a la consecució de la nota corresponent. Les sessions seran un complement a les classes teòriques, que consistiran en la discussió directa al voltant d'articles (tècnics i/o periodístics) sobre bioètica, resolució de preguntes i debats sobre casos pràctics tipificats*. Quan calgui, el material de debat serà distribuït entre l'alumnat amb l'antelació suficient com per possibilitar-ne la reflexió prèvia. Les sessions estaran orientades a discutir i subratllar problemes i trencaclosques relatius als temes exposats a classe i a aplicar conceptes generals als casos particulars (l’avaluació es farà mitjançant exercicis escrits). En la majoria dels casos les discussions (i) seran raonablement lliures (el professor farà de moderador-orientador) a fi de permetre considerar diferents idees, independentment de si són o no defensades per qui les exposa i (ii) estaran concebudes com la millor manera (la pràctica directa) d'aprendre a analitzar arguments i contraarguments, sense cap voluntat d'adoctrinament, sinó amb l'objectiu que l'estudiant conegui les diferents opcions viables al seu abast des d'una ment crítica i orientada cap a la presa de decisions en la seva futura vida personal i laboral.

* Inclouen escenaris concrets amb exemples de pacients i/o situacions estàndard que faciliten el debat i l'avaluació bioètica. L'estoc disponible inclou guies i vídeos de: 14 casos de bioètica mèdica (part del projecte OSCE, de l' Educating Future Physicians for Ontario).

Bibliografia

BEAUCHAMP, T. L.; CHILDRESS, J. F. Principles of biomedical ethics. Oxford: OUP, 1989.

BEAUCHAMP, T. L.; WALTERS, L. Contemporary issues in bioethics. Ed.Wadsworth, Pub Co., 1999.

BURLEY, J.; HARRIS, J. A companion to genethics. Oxford: Blackwell Publishers, 2002.

ECKSTEIN, S. Manual for research ethics committees. Cambrigde: CUP, 2003.

ENGELHARDT, H. T. Los fundamentos de la bioética. Barcelona: Paidós, 1995.

HARE, R. M. Essays on bioethics. Oxford: Clarendon Press, 1993.

JONAS, H. Técnica, medicina y ética. Sobre la práctica del principio de responsabilidad. Barcelona: Paidós, 1997.

KNOPPERS, B.M. i d'altres. Human DNA: law and policy. International and comparative perspectives. CUP, 2003.

KUHSE, H.; SINGER, P. A companion to bioethics. Ed. Blackwell Companions to Philosophy, Blackwell Publishers, 1998.

MAYOR ZARAGOZA, F.; ALONSO BEDATE, C. Gen-ética. Barcelona: Ariel, 2003.

SINGER, P.; KUHSE, H. Bioethics. An anthology. Ed. Blackwell Publishers, 1999.

SUZUKI, D.; KUNTDSON, P. Genethics. The clash between the new genetics and human values. Cambridge MA: Harvard University Press, 1990.