Llicenciatura en Biologia (3361)
Botànica(12299)
IDENTIFICACIÓ DE L’ASSIGNATURA
L’assignatura Botànica és una matèria troncal del currículum de Biologia que s’imparteix en el primer curs. Consta de 9 crèdits, 6 teòrics i 3 pràctics.
COORDINACIÓ I PROFESSORAT
El coordinador i professor responsable del temari teòric de l’assignatura és el Dr. Lluís Cardona, i la coordinadora i professora responsable del temari pràctic de l’assignatura és la Dra. Elisabeth Moyano.Els alumnes podran fer totes les consultes que considerin oportunes per correu electrònic o presencialment dins de l’horari previst de consultes.
OBJECTIUS GENERALS
El projecte docent de l’assignatura pretén que els alumnes
adquireixin una visió fonamental de l’organització i el
funcionament dels sistemes vegetals així com de la seva diversitat.
També s’hi tractarà la producció de substàncies vegetals
d’interès farmacèutic.
AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES
Per avaluar el rendiment acadèmic dels estudiants es tindran en
compte tant els continguts teòrics de l’assignatura (60%) com
els pràctics (40%). Al final del trimestre es farà una prova
d’elecció múltiple amb 38 preguntes, que aportarà un màxim de
4 punts, i una prova d’assaig amb 8 preguntes, que aportarà 2
punts. A més, durant el trimestre els alumnes hauran de
confeccionar i exposar a classe el contingut d’una fitxa
d’herbari, que aportarà com a màxim 1 punt. L’examen de
pràctiques aportarà un màxim de 2 punts i l’ABP, 1 punt.
PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA
TEMARI TEÒRIC
PART 1. SISTEMÀTICA VEGETAL
Tema 1
Àmbit d’estudi de la botànica. Concepte de vegetal:
importància de la paret i de la fotosíntesi. Cicles biològics dels
vegetals.
Tema 2
Botànica sistemàtica. Categories taxonòmiques. Nomenclatura.
Classificació de la diversitat vegetal.
Tema 3
Algues procariotes: divisió
Cyanophyta.
Tema 4
Algues eucariotes: divisió
Rhodophyta.
Tema 5
Algues eucariotes: divisió Ochrophyta i divisió
Dinophyta.
Tema 6
Algues eucariotes: divisió
Chlorophyta.
Tema
7
Fongs: divisió Zygomycota. Divisió Ascomycota. Divisió
Basidiomycota. Els líquens.
Tema 8
Molses: divisió
Marchantiophyta, divisió
Anthocerotophyta i divisió
Bryophyta.
Tema 9
Les plantes vasculars: divisió
Tracheophyta. Organització del corm, arrel, tija i fulles.
Tema 10
Les cues de cavall i les falgueres: classe
Equisetopsida i classe
Filicopsida.
Tema 11
La subdivisió
Spermatophyta: el gra de pol·len i la formació de la
llavor.
Tema 12
Les espermatòfites basals: gimnospermes.
Tema 13
Les espermatòfites amb carpels: angiospermes. Origen
evolutiu i estructura de la flor. Formació del fruit.
Tema 14
Classe
Magnoliopsida. Subclasse
Magnoliidae. Subclasse
Hamamelidae. Subclasse
Caryophyllidae.
Subclasse Dilleniidae. Subclasse Rosidae. Subclasse Asteridae.
Tema 16
Classe Liliopsida. Subclasse Arecidae. Subclasse Commelinidae. Subclasse Liliidae.
Tema 17
Estructura de les comunitats vegetals. Successió i clímax. Fitogeografia.
PART 2. ÚS TERAPÈUTIC DE LES PLANTES
Tema 18
Plantes productores de compostos terpènics.
Tema 19
Plantes productores de compostos fenòlics.
Tema 20
Plantes alcaloídiques.
DESENVOLUPAMENT DE LES CLASSES TEÒRIQUES
Del temps dedicat a la docència teòrica, un 80-90%
s’impartirà com a lliçó magistral. El professor durant les
seves explicacions utilitzarà una sèrie de transparències i
diapositives de les quals els alumnes en disposaran de còpies
informatitzades (format PowerPoint) abans de l’inici de la
classe.* (Temes 12, 13 i 14). Per al desenvolupament
d’aquests temes, el professor disposarà de 30 minuts per
explicar resumidament les característiques dels tàxons inclosos en
el tema. La resta de la classe es dedicarà a comentar les fitxes
d’herbari, corresponents a aquests tàxons, que hagin elaborat
els alumnes prèviament amb ajuda de les Lecciones hipertextuales de
botánica de la UNEX i la base de dades PFAF.
TEMARI PRÀCTIC
Hi ha set pràctiques de laboratori (14 hores), dues sortides
de camp (8 hores) i quatre sessions d’ABP (8 hores). A les
sessions d’ABP hauran de resoldre una sèrie de casos pràctics
sobre botànica.
Pràctica 1. Microscòpia. Citologia i histologia vegetal
L’objectiu d’aquesta pràctica és que els alumnes
es familiaritzin amb l’ús del microscopi i observin una
col·lecció de preparacions d’histologia vegetal. També en
aquesta pràctica els alumnes faran unes preparacions
d’epidermis de fulla per estudiar-ne el procés de plasmòlisi
i deplasmòlisi i observar-ne els estomes.
Durada: 2 hores
Pràctica 2. Identificació d’algues
L’objectiu d’aquesta pràctica és introduir
l’estudiant en la classificació de les algues (al
laboratori).
Durada: 2 hores
Pràctica 3. Identificació de molses i falgueres
L’objectiu d’aquesta pràctica és introduir
l’estudiant en la classificació dels briòfits i falgueres (al
laboratori).
Durada: 2 hores
Pràctica 4. Identificació de gimnospermes
L’objectiu d’aquesta pràctica és introduir
l’estudiant en la classificació de les gimnospermes (al
laboratori).
Durada: 2 hores
Pràctica 5. Identificació d’angiospermes I
L’objectiu d’aquesta pràctica és introduir
l’estudiant en la classificació de les angiospermes (al
laboratori).
Durada: 2 hores
Pràctica 6. Identificació d’angiospermes II
L’objectiu d’aquesta pràctica és introduir
l’estudiant en la classificació de les angiospermes (al
laboratori).
Durada: 2 hores
Pràctica 7. Classificació de plantes medicinals.
Identificació de drogues d’origen vegetal
L’objectiu d’aquesta pràctica és aprofundir en
el coneixement d’algunes de les plantes medicinals de la
nostra flora i que els alumnes hi reconeguin les característiques
morfològiques que els són pròpies. A més, durant aquesta pràctica
els alumnes podran estudiar amb detall una col·lecció de drogues
vegetals comercialitzades.
Durada: 2 hores
Pràctica 8. Sortida de camp
En aquesta pràctica els estudiants podran observar, en el
seu hàbitat natural, algunes de les espècies vegetals més comunes
de la flora mediterrània. L’objectiu d’aquesta pràctica
és, a més d’aprofundir en les característiques anatòmiques de
molts tàxons freqüents en la flora catalana, conèixer els hàbitats
naturals on es desenvolupen.
Durada: 4 hores
Pràctica 9. Sortida de camp
En aquesta pràctica els estudiants podran observar, en el
seu hàbitat natural, algunes de les espècies vegetals més comunes
de la flora eurosiberiana. L’objectiu d’aquesta
pràctica és, a més d’aprofundir en les característiques
anatòmiques de molts tàxons freqüents en la flora catalana,
conèixer els hàbitats naturals on es desenvolupen.
Durada: 4 hores
BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
Títols de text:
CARRIÓN, J. S.
Evolución vegetal. Múrcia: D. M., 2003.
IZCO J. i d’altres.
Botánica. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España,
1997.
MAUSETH, J. D.
Botany. An introduction to Plant Biology. Boston: Jones
& Bartlett Publ, 1998.
TORMO, R.
Lecciones hipertextuales de botánica. 1997.
(HYPERLINK, http://www.unex.es/botanica/presenta.htm
http://www.unex.es/botanica/presenta.htm)
Títols de consulta:
BOLÒS, O. de i d’altres.
Flora manual dels Països Catalans. Barcelona:
Pòrtic, 1993.
FONT QUER, P.
Diccionario de botánica. Barcelona: Labor, 1989.
BLANCO, E. i d’altres.
Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica.
Barcelona: Editorial Planeta, 1997.
FOLCH, R.
La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres
Editora, Barcelona Catalans. Volum 7. Fundació Enciclopèdia
Catalana, 1986.
GRAHAM, L. E.; WILCOX, E. W.
Algae. Prentice Hall, 2000.
HENRY, R. J.
Plant diversity and evolution. CAB International, 2005.
KENRICK, P.; DAVIS, P.
Fossil Plants. Londres: Natural History Museum, 2004.
NUENT, J.; PANADERA, J. A.; ROMO, A.
Vegetació de Catalunya. Vic: Eumo, 1992.
RITA, J. i d’altres.
Herbari virtual de les Illes Balears
(http://herbarivirtural.uib.es)
SPOONER, B.
Fungi. Harper Collins, 2005.
TREASE, G. E.; EVANS, W. C.
Tratado de farmacognosia. 13a. edició. Madrid:
Interamericana, 1991.
WILLIS, K. J.; MCELWAIN, J. C.
The evolution of plants. Oxford University Press, 2001 .