Llicenciatura en Humanitats (3351)

Art Contemporani C (11612) 

Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial es van rebutjar les manifestacions artístiques i les proposicions estètiques que s'havien erigit com a estendard de la modernitat en els primers lustres del segle, i el retorn a posicions més tradicionals va transformar l'evolució de l'art cap a un nou classicisme i una nova figuració. Simultàniament, però, van aparèixer les posicions artístiques més radicals del segle XX. L'objectiu del curs és estudiar i analitzar aquesta transformació.

L'ART D'ENTREGUERRES (1918-1938)

1. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències.

2. "Le retour à l'ordre" a França.

3. Le Corbusier i el purisme. "L'esprit nouveau".

4. Els nous realismes. De Chirico i Valori Plastici. El Novecento italià. Els nous realismes a Alemanya. Europa i Amèrica.

5. Dada. Condicions i conseqüències d'una crisi. Unitat i diversitat d'un moviment. Zuric, Berlín, Hannover, Colònia, París, Nova York. Marcel Duchamp.

6. El neoplasticisme. Les experiències no figuratives en el període d'entreguerres. "De Stijl" i el moviment neoplàstic holandès; Mondrian, arquitectura i disseny. Experiències abstractes a Europa a partir de 1925.

7. Les avantguardes a la Unió Soviètica. El nou espai per a l'avantguarda: la dinàmica entre el Narcompros a la Aru. Suprematisme, realisme, constructivisme, productivisme.

8. Picasso entre les dues guerres mundials.

9. El moviment surrealista. La globalitat d'una alternativa: ideologia i praxi vital. El surrealisme i els diferents gèneres d'expressió cultural. La difusió mundial del surrealisme.

10. L'art a Espanya entre 1917 i 1939. La recepció de l'avantguarda fins a 1930. L'art espanyol entre la Sociedad de Artistas Ibéricos i el final de la dictadura. Entre la República i la Guerra Civil.

Observacions sobre l'assignatura

1. L'exposició del professor serà recollida, per escrit, per dos alumnes que el dia següent l'exposaran a classe i serà discutit per la resta dels assistents.

2. Seminari amb presentació obligatòria sobre aspectes puntuals del programa.

3. Treball escrit obligatori.

4. Valoració de la participació activa a classe.

5. S'acostumarà a preguntar als alumnes sobre qualsevol qüestió relacionada amb la materia.

6. Avaluació: presentació oral 30%; treball escrit 40%; examen 30%.  

Bibliografia

BALL, HUGO. La huída del tiempo (con el primer manifiesto dadaísta). Barcelona: Acantilado, 2005.

BARILLI, R. El arte contemporáneo. Barcelona: Norma,1998.

BOZAL, VALERIANO (ed.). . Vol. I i II. Madrid: Visor, 1996. Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas

BRETON, ANDRÉ. Manifiestos del surrealismo. Barcelona: Anagrama, 1995.

CHIPP, H.B. Teorías del arte contemporáneo (Fuentes artísticas y opiniones críticas). Madrid: Akal, 1995.

GREEN, CHRISTOPHER. Arte en Francia, 1900-1940. Madrid: Cátedra, 2001.

HAMILTON, G. H. Pintura y escultura en Europa 1880-1940. Madrid: Cátedra, 1987.

MICHELI, MARIO DE. Las vanguardias artísticas del siglo XX. Madrid: Alianza, 1990.

RICHARD, LIONEL. Del expresionismo al nazismo. Barcelona: Gustavo Gili, 1979.

SILVER, K. E. Vers le retour à l'ordre. L'avant-garde parisienne et la première guerre mondiale, 1914-1925. París: Flammarion, 1991.