Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)
TRADUCCIÓ C-A I (fr-cast/cat)(12987)
Prof. Gemma Andújar: GG (dimarts, 11-12.30 h), Seminari castellà 1 (dimecres, 11-11.45 h) i Seminari castellà 2 (dimecres, 12-12.45 h)
Prof. Natàlia Izard: Seminari català 1 (dimecres, 11-11.45 h) i Seminari català 2 (dimecres, 12-12.45h)
Quart curs, primer trimestre
Curs 2006-2007
OBJECTIUS
L’assignatura, que es concep com una continuació de Metodologia i pràctica de la traducció C-A II (francès-castellà/català), té com a objectiu principal aprofitar la competència traductora del alumnes ja assolida a la combinatòria B-A, i el domini de la llengua A, per aprofundir el desenvolupament de la competència lingüística, textual i traductora en llengua C. A més, els estudiants hauran d’assolir les competències instrumentals de comprensió escrita en llengua de partida (francès), de producció escrita en llengua d’arribada (castellà i català), i d’anàlisi lingüística i textual que es detallen a continuació.
COMPETÈNCIES
INSTRUMENTALS
► Comprensió escrita en llengua de partida (francès):
● Comprendre de forma global i detallada textos de temàtica diversa i de diferent tipologia textual: informatius, narratius, argumentatius...
● Capacitat d’aplicar estratègies de comprensió e interpretació d’un text escrit de temàtica i dificultat diverses.
Aquestes competències impliquen alhora desenvolupar les capacitats següents:
■ Comprendre diferents registres lingüístics.
■ Saber detectar i comprendre referents extralingüístics propis de la cultura de partida («culturemes»).
■ Capacitat d’activar coneixements textuals i enciclopèdics previs.
■ Capacitat d’inferència a partir del context textual.
■ Capacitat d’identificar i interpretar els valors pragmàtics i argumentatius d’algunes unitats lingüístiques.
► Anàlisi de la llengua i el text de partida (francès):
● Capacitat d’analitzar el text de partida tenint en compte els nivells microtextual, macrotextual i peritextual.
● Capacitat de distingir els fenòmens convencionals de la llengua dels mecanismes específics del text creats per l’autor (llengua/discurs).
● Capacitat de detectar dificultats i problemes de traducció i de prendre decisions per a resoldre’ls.
► Producció escrita en les llengües d’arribada (castellà i català):
● Capacitat de produir textos escrits en les llengües d’arribada que expressin el mateix contingut que el text de partida, tenint en compte les instruccions de l’encàrrec de traducció.
● Capacitat d’expressar en llengua d’arribada elements culturals o propis de la cultura o del text d’arribada.
● Capacitat d’evitar interferències entre els sistemes lingüístics (llengua de partida/llengua d’arribada).
● Capacitat d’evitar castellanismes al català i catalanismes al castellà.
● Capacitat de valorar la idoneïtat de les diferents estratègies traductores (traducció literal, adaptació...)
● Capacitat de revisar i corregir el resultat (normativa i estil).
SISTÈMIQUES: APRENDRE A APRENDRE
● Capacitat d’emprar correctament diccionaris monolingües i bilingües.
● Capacitat d’emprar altres instruments d’ajuda (recursos electrònics, textos paral·lels...)
● Capacitat de justificat de manera coherent les decisions adoptades en el procés de traducció.
● Capacitat d’organitzar i planificar el temps de treball.
● Capacitat de treballar individualment i en grup.
● Capacitat d’autoaprenentatge i formació continuada.
CONTINGUTS
Les competències exposades s’assoliran a partir de l’estudi d’unitats didàctiques integrades per:
- Textos de tipologies diverses: textos narratius, argumentatius i informatius de diferents temàtiques i graus de dificultat...
- Encàrrecs de traducció que imposen diferents constriccions al producte final i obliguen a reflexionar sobre alguns aspectes del procés traductològic.
- Activitats relacionades (de documentació, de comparació de traduccions, d’anàlisi i interpretació lingüística)
METODOLOGIA
La docència s’articula en tres grans eixos:
● Sessions de «Grup Gran»: Aquestes sessions es dedicaran a analitzar els trets més pertinents del text i les constriccions que imposa l’encàrrec de traducció al producte final. L’objectiu principal d’aquestes sessions és orientar l’estudiant en la seva feina autònoma.
● Sessions de seminari: Als seminaris es comentaran les dificultats puntuals que hagin quedat pendents o que no s’hagin sabut resoldre de forma autònoma.
● Treball autònom: Una vegada realitzades la traducció i les activitats de cada unitat didàctica, l’alumne corregirà ell mateix la seva traducció a partir dels comentaris de classe i dels models de traducció que s’aniran publicant a Aula Global (en castellà i català). Caldrà incloure tot aquest material treballat (traducció, activitats, exercicis, autocorrecció) al portafoli final de l’assignatura (vegeu-ne més detalls a l’apartat «Avaluació»).
AVALUACIÓ
La nota final de l’assignatura es determinarà a partir de dos aspectes:
1. La nota de dues traduccions comentades en grup que sumaran el 50% de la nota final. S ó n imprescindibles per a poder-se presentar a l’examen final.
2. Un examen final que comptarà el 50% de la nota final i que consistirà en la traducció d’un text semblant als del dossier (40%) i una pregunta de reflexió o anàlisi sobre aspectes treballats a l’assignatura (10%).
MOLT IMPORTANT: Per poder ser avaluat és condició sine qua non la presentació del portafoli final de l’assignatura. El portafoli inclourà tot el material que l’alumne hagi produït i treballat durant el trimestre: les traduccions, les autocorreccions i les activitats realitzades, a més de tot el material que s’hagi consultat o treballat per dur a terme els encàrrecs proposats. Per poder ser avaluat, caldrà presentar-lo a la data que s’indiqui i incloure-hi un mínim de set unitats didàctiques.
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS D’APRENENTATGE
► Obres teòriques
HURTADO, A., Traducción y traductología. Introducción a la traductología, Madrid, Cátedra, 2001.
LEDERER, M., La traduction aujourd´hui. Le modèle interprétatif. París, Hachette, 1994.
MUÑOZ MARTÍN, R., Lingüística para traducir, Barcelona, Teide 1995.
ROULEAU, M., Initiation à la traduction générale. Du mot au texte. Brossard, Québec, 2001.
TRICÁS, M., Manual de traducción francés-castellano. Barcelona, Gedisa, 1995.
► Obres lexicogràfiques i de consulta
BRUGUERA, J. (2000): Diccionari de dubtes i dificultats del català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
CASTELLANOS, C., LENOIR, F. (2000): Diccionari de paranys de traducció francès-català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, El Calidoscopi.
DIVERSOS AUTORS (1998): Clave. Diccionario de uso del español actual. Madrid, Ediciones S/M.
DIVERSOS AUTORS (1998): Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
FRÉMY, D. y M. (1993): QUID, França, Ed. Robert Laffont.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1995): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62.
LITTRÉ, E. (1981): Le Petit Littré, Paris, Gallimard-Hachette.
MARTÍNEZ DE SOUSA, J. (1998): Diccionario de usos y dudas del español actual. Barcelona: Biblograf.
MESTRES, J. M., GUILLÉN, J. (1992): Diccionari d’abreviacions, Barcelona, Enciclopèdia Catalana (2001).
MOLINER, M. (1987): Diccionario del uso del español. Madrid, Gredos.
PEY, S. (1993): Diccionari de sinònims i antònims, Barcelona, Teide.
RAE (2001): Diccionario de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe.
RAE (2005): Diccionario panhispánico de dudas, Madrid, RAE.
RASPALL, J., MARTÍ, J., (1984): Diccionari de locucions i frases fetes, Barcelona, Edicions 62.
ROBERT, P. (1993): Le Petit Robert 1. Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française, París, Le Robert.
ROBERT, P. (1993): Le Petit Robert 2. Dictionnaire universel des noms propres alphabétique et analogique, París, Le Robert.
SECO, M. (1981): Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española. Madrid: Aguilar.
SOLÀ, J., PUJOL, J. M. (1990): Tractat de puntuació, Barcelona, Columna.