2006-2007

Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques (3336)


Art Contemporani(13372) 


Sessió 1. Introducció a les relacions entre art i publicitat: Allò modern. Les institucions de l’art. Obra d’art/objecte; interpretació; subjectivitat. La dissolució de les excepcions. Ref.: GIBBONS, J. Art & Advertising. Londres: I.B. Taurus, 2005.

Sessió 2. L’apropiació de la tradició: Manet i la modernització de la ciutat. Urbanisme i art. Regeneració urbana i regeneració moral. L’aparició de l’espectador. Ref.: FOUCAULT, M. La pintura de Manet. Barcelona: Alpha Decay, 2005.

Sessió 3. Art i política a finals del segle XIX: els realismes de Coubert i Manet. El problema de la tolerància oficial. Impressionisme, originalitat i independència estètica. Ref.: FRASCINA, F. i d'altres. La modernidad y lo moderno. La pintura francesa en el siglo XIX. Madrid: Akal, 1998.

Sessió 4. Avantguardes primitivistes, utòpiques, utilitaristes i comunitàries: surrealisme, mite i psicoanàlisi. Els efectes de l’aplicació del positivisme en l’art. Taylorisme i eficiència. Ref.: DALÍ, S. El mito trágico del “Angelus de Millet”. Barcelona: Tusquets Editores, 1978.

Sessió 5. Realisme social als anys trenta i quaranta als EUA i a Europa: l’apropiació oficial del llenguatge avantguardista. Realisme social als EUA. Identitat nacional i modernitat. Neue Sachlichkeit, Agit-prop. Realisme socialista. Ref.: WOOD, P. i d'altres. La modernidad a debate. Madrid: Akal, 1999.

Sessió 6. L’ego expressionista abstracte: l’abstracció de tipus americà i la conquesta de l’imaginari social. Pollock i la revista Life. L’individualisme possessiu. Ref.: LEJA, M. Reframing Abstract Art. Subjectivity and Painting in the 1940s. New Haven i Londres: Yale University Press, 1993.

Sessió 7. L’art integrat en la societat de consum: la modernitat reconsiderada i el cas d’Andy Warhol. Història, trauma i amnèsia. Pop a Europa. The Independent Group. Richter i Polke. L’alta cultura i la baixa cultura. Ref.: FOSTER, H. “Acerca de la primera era del pop art”. A: New Left Review, 19. Madrid: Ediciones Akal, 2003. Pàg. 68-87.

Sessió 8. La redefinició de la categoria d’obra d’art a la societat industrialitzada: minimalisme. Donald Judd i els objectes específics. Ad Reinhardt i el qüestionament de la noció d’art. El llenguatge de l’administració i la necessitat de donar-se normes. Robert Smithson i la reconceptualització del lloc de l’obra d’art. Ref.: JONES, C. A. Machine in the Studio. Constructing the Postwar American Artist. Chicago: Chicago University Press, 1996.

Sessió 9. L’art de la primera globalització: la crítica del sistema de l’art per part de l’Art Conceptual, Arte Povera, Marcel Boodthaers i Hélio Oiticica. L’art de la primera globalització (finals dels anys seixanta) i la creixent circulació de les obres. Ref.: BOLTANSKI, L.; CHIAPELLO, E. El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal, Cuestiones de Antagonismo, 2002.

Sessió 10. La producció d’estils de vida: l’art infiltrat als mitjans de comunicació. La recepció de l’art contemporani a la societat postcapitalista. La circulació de la imatge i el cinema d’exposició. Els fenòmens del mercat. Estètiques relacionals. Ref.: BOURDIEU, P.; HAACKE, H. L'art i el poder. Intercanvi lliure. Barcelona: Edicions de 1984, 2004.

Teoria

Les sessions teòriques seran 10 (d'1.30 hores cadascuna). Aquest recorregut està dissenyat per suggerir que l’art contemporani manté una relació constant amb els aspectes constitutius del capitalisme. En aquest sentit, el curs manté una ordenació cronològica que destaca les relacions entre producció estètica i publicitat. Així mateix subratlla les constants apropiacions entre un camp i l’altre. En finalitzar les sessions d’aquest bloc els estudiants lliuraran una ressenya bibliogràfica d’un títol escollit entre una llista proporcionada pel professor.

Competències de l’estudiant

Amb l’assignatura Art Contemporani l’estudiant ha d’assolir un nivell suficient de comentari i anàlisi de les produccions de l’art contemporani. Ha de ser capaç de relacionar debats estètics amb debats públics, de manera que pugui objectivar les dades d’aquest camp a través de les institucions que organitzen exposicions i la premsa escrita i la crítica.

Seminari

La classe es repartirà en 3 grups. Cada classe tindrà 3 sessions de seminari (1.30 hores). En els seminaris els estudiants analitzaran l’art contemporani i la seva mediació a través de tres mitjans: l’exposició, la cobertura en premsa i un espot de televisió. Amb el seminari es pretén examinar les diferents formes públiques que adquireix l’art contemporani. Cada grup de seminari (A, B, C) podrà triar diferents objectes d’estudi.

Seminari A: 1. El grup haurà visitat una sèrie d’exposicions recomanades pel tutor. 2. Durant la sessió es debatran els continguts i els formats institucionals. 3. Els alumnes lliuraran un comentari personalitzat i per escrit de 3.500 caràcters amb espais inclosos.

Seminari B: 1. El grup haurà visitat una sèrie d’exposicions recomanades pel tutor. 2. Durant la sessió es debatran els continguts i els formats institucionals. 3. Els alumnes lliuraran un comentari personalitzat i per escrit de 3.500 caràcters amb espais inclosos.

Seminari C: 1. El grup haurà visitat una sèrie d’exposicions recomanades pel tutor. 2. Durant la sessió es debatran els continguts i els formats institucionals. 3. Els alumnes lliuraran un comentari personalitzat i per escrit de 3.500 caràcters amb espais inclosos.

Seminari A: 1. El grup haurà recollit textos de premsa i mitjans escrits en què l’art contemporani és tractat des d’una perspectiva periodística. 2. Durant la sessió es debatran els textos recollits. 3. Els alumnes lliuraran el seu recull personal d’imatges i textos amb un comentari de 2.000 caràcters amb espais inclosos.

Seminari B: 1. El grup haurà recollit textos de premsa i mitjans escrits en què l’art contemporani és tractat des d’una perspectiva periodística. 2. Durant la sessió es debatran els textos recollits. 3. Els alumnes lliuraran el seu recull personal d’imatges i textos amb un comentari de 2.000 caràcters amb espais inclosos.

Seminari C: 1. El grup haurà recollit textos de premsa i mitjans escrits en què l’art contemporani és tractat des d’una perspectiva periodística. 2. Durant la sessió es debatran els textos recollits. 3. Els alumnes lliuraran el seu recull personal d’imatges i textos amb un comentari de 2.000 caràcters amb espais inclosos.

Seminari A: 1. El grup haurà enregistrat un espot de televisió, o recollit imatges d'una campanya, per comparar-ho tot plegat amb altres formes d’art contemporani. 2. Durant la sessió es debatran els exemples triats. 3. Els alumnes lliuraran la seva anàlisi personal d’aquesta comparació.

Seminari B: 1. El grup haurà enregistrat un espot de televisió, o recollit imatges d'una campanya, per comparar-ho tot plegat amb altres formes d’art contemporani. 2. Durant la sessió es debatran els exemples triats. 3. Els alumnes lliuraran la seva anàlisi personal d’aquesta comparació.

Seminari C: 1. El grup haurà enregistrat un espot de televisió, o recollit imatges d'una campanya, per comparar-ho tot plegat amb altres formes d’art contemporani. 2. Durant la sessió es debatran els exemples triats. 3. Els alumnes lliuraran la seva anàlisi personal d’aquesta comparació.

Seminaris A, B i C. Conclusió. Sessió final del curs en què s’avaluarà col·lectivament el desenvolupament de l’assignatura.

Bibliografia

Bibliografia bàsica

BOURDIEU, P.; HAACKE, H. L'art i el poder. Intercanvi lliure. Barcelona: Edicions de 1984, 2004.

BUCHLOH, H. D. Formalismo e historicidad. Madrid: Akal, 2004.

DALÍ, S. El mito trágico del “Angelus de Millet”. Barcelona: Tusquets Editores, 1978.

FOSTER, H. Diseño y delito. Madrid: Akal, 2004.

FOUCAULT, M. La pintura de Manet. Barcelona: Alpaha Decay, 2005.

GIBBONS, J. Art & Advertising. Londres: I.B. Taurus, 2005.

Bibliografia complementària

BATTOCK, G. (ed.). La idea como arte. Documentos del arte conceptual. Barcelona: Gustavo Gili, 1977.

BOLTANSKI, L.; CHIAPELLO, E. El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal Cuestiones de Antagonismo, 2002.

BREA, J. L. El tercer umbral. Estatuto de las prácticas artísticas en la era del capitalismo cultural. Múrcia: Cendeac, 2004.

BUCHLOH, H. D. Formalismo e historicidad. Madrid: Akal, 2004.

BUCHLOH, H. D. Neo-Avantgarde and Culture Industry. Cambridge Massachussets: MIT Press, 2000.

CLARK, T. J. Farewell to an Idea. Episodes from a History of Modernism. New Haven i Londres: Yale University Press, 1999.

FOSTER, H. El retorno de lo real. La vanguardia a finales de siglo. Madrid: Akal, 2001.

FOSTER, H. “Acerca de la primera era del pop art”. A: New Left Review, 19. Madrid: Ediciones Akal, 2003. Pàg. 68-87.

FRASCINA, F. i d'altres. La modernidad y lo moderno. La pintura francesa en el siglo XIX. Madrid: Akal, 1998.

FRIED, M. Arte y objetualidad. Madrid: Akal, 2004.

GREENBERG, C. Arte y cultura. Barcelona: Gustavo Gili, 1979.

GUASCH, A. M. El arte último del siglo XX. Madrid: Alianza, 2000.

HARRISON, CH.; WOOD, P. Art in Theory 1900-1990. An Anthology of Changing Ideas. Oxford: Blackwell, 1992.

JONES, C. A. Machine in the Studio. Constructing the Postwar American Artist. Chicago: Chicago University Press, 1996.

LEJA, M. Reframing Abstract Art. Subjectivity and Painting in the 1940s. New Haven i Londres: Yale University Press, 1993.

MARCHÁN FIZ, S. Del arte objetual al arte de concepto. Madrid: Akal, 1986.

MARTÍN PRADA, J. La apropiación posmoderna. Arte, práctica apropiacionista y teoría de la posmodernidad. Madrid: Fundamentos, 2001.

OWENS, C. Beyond Recognition. Berkeley: University of California Press, 1992.

RAMÍREZ, J. A.; CARRILLO, J. Tendencias del arte, arte de tendencias a principios del siglo XXI. Ensayos de arte. Madrid: Cátedra, 2004.

WOOD, P. i d'altres. La modernidad a debate. Madrid: Akal, 1999.

WALLIS, B. (ed.). Arte después de la modernidad. Nuevos planteamientos en torno a la representación. Madrid: Akal, 2001.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona