Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques (3336)
Història de la Publicitat i les Relacions Públiques(13369)
COMPETÈNCIES GENERALS
Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica
Treball autònom
Treball en equip
Capacitat de crítica/autocrítica
Competència comunicativa
Coneixement del vocabulari bàsic i aplicacions
Puntualitat i respecte cap al treball dels altres (professor i alumnes)
Atenció a la presentació realitzada pels companys del grup (professor i alumnes)
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
Competències de grau mínim:
Coneixement dels factors econòmics, tècnics i socials que contribueixen al naixement de la
Publicitat i les Relacions Públiques.
Aplicació dels conceptes i teories a la línia temporal de la història social i econòmica
occidental.
Comprensió dels factors que afavoreixen i faciliten el naixement de la publicitat i que
contribueixen al procés de maduració de l’agència de publicitat.
Comprensió del paradigma de les relacions públiques en els EUA i a Europa.
Comprensió i comparativa de l’evolució de les formes i estratègies de publicitat arreu
del món, i de RR.PP. especialment a Catalunya i a Espanya.
Capacitat d’anàlisi i crítica en l’evolució de la comunicació publicitària i de
relacions publiques d’una marca/organització en el seu context econòmic i social.
Competències per al grau d’excel·lència:
Utilització creativa i àgil dels conceptes i teories del curs per a l’anàlisi dels
fets històrics clau de la professió publicitària i de les relacions públiques.
AVALUACIÓ
2.1. Criteris d’avaluació generals
L’objectiu que es proposa en el curs d’
Història de la Publicitat i les Relacions Públiques és que l’alumne assoleixi amb un
grau satisfactori les competències de la 1 a la 6. La competència 7 és la que distingeix un grau
satisfactori d’un grau excel·lent en l’assoliment dels objectius globals
d’aprenentatge.
Específicament, hi haurà una avaluació final de l’assign atura a través de la
realització d’un examen i un treball de síntesi sobre unes lectures recomanades. Tot i així,
es realitzarà una avaluació continuada a través del seguiment dels alumnes en les sessions de tipus
seminari on s’utilitzarà també amb un sistema de co-avaluació.
Sense tenir un pes específic en l’avaluació global de l’assignatura, en la nota
final intervindran també elements com la presentació dels treballs realitzats, tant oral com
escrita, i la participació a classe, tant en les sessions magistrals com en el treball dels
seminaris. És a dir, sense tractar-se de competències especifiques de l’assignatura es dona
per descomptat i assolit un domini mínim d’aquestes darreres competències.
2.2. Què s’avaluarà?
Les competències 1, 2, 3 i 4 s’avaluaran definitivament en el moment de la realització de l’examen final de l’assignatura, tot i que seran avaluades de manera progressiva en els diferents seminaris realitzats en grup.
La competència 5 s’avaluarà a partir de la realització de 2 exercicis individuals de recerca, un de publicitat i un de relacions públiques, a partir de lectures recomanades. Aquesta avaluació tindrà lloc en el moment del lliurament dels treballs
La competència 6 s’avaluarà a partir del treball en grup en les sessions de seminari. Aquesta avaluació tindrà lloc a partir de la sisena setmana del curs (veure planificació temporal).
La competència 7 s’avaluarà al llarg de la realització de les diferents activitats del curs: participació activa en els seminaris, realització del treball de recerca individual, realització dels exercicis en grup i l’examen.
2.3. Quan s’avaluarà?
Veure la planificació temporal (al final del document).
2.4. Desglossament de les competències, mètodes d’avaluació i indicadors
|
||||||||||||||||||||||
2.5. Pes de cada mètode d’avaluació en la qualificació global
L’experimentació de la docència a partir del mètode Bolonya convida a relativitzar el pes de la nota obtinguda en l’examen i afavorir l’avaluació continuada dels avenços progressius en l’assoliment de competències i domini dels continguts de l’assignatura.
Seguint l’estructura proposada, es detalla a continuació el pes que cada mètode d’avaluació té en la qualificació final de l’assignatura:
|
Examen Història de la Publicitat Història de les Relacions Públiques |
25% 25% |
50% |
|
Realització del treball pràctic i seminari |
30% |
|
|
Realització de l’exercici de recerca Història de la Publicitat Història de les Relacions Públiques |
10% 10% |
20% |
3. CONTINGUTS TEÒRICS DE L’ASSIGNATURA
Història de la Publicitat
Bloc de Contingut 1: Els orígens de la comunicació publicitària (fins a 1850)
Conceptes:
Dels antecedents de la publicitat al descobriment de la impremta i la revolució industrial.
Les primeres activitats anunciadores.
La premsa i el cartell.
Bloc de Contingut 2: Les primeres passes de la publicitat moderna (1850 – 1920)
Conceptes:
Factors que afavoreixen el naixement de la publicitat moderna.
Conversió dels mitjans en mass media.
Naixement d’una professió.
Els pioners de la publicitat.
Bloc de Contingut 3: La consolidació de la publicitat moderna (1920 – 1950)
Conceptes:
Evolució de la professió i organització de la publicitat.
Desenvolupament de la tècnica publicitària en relació a les formes de pensament.
Desenvolupament i ascens del marketing.
El fenomen de la ràdio.
Bloc de Contingut 4: El boom de la publicitat (1950 – 1970)
Conceptes:
Els efectes de l’arribada de la televisió.
Els publicitaris que més han influït en els darrers 50 anys de professió: de la USP al
“Brand Image”.
Les grans agències.
Els grans anunciants. Les grans inversions
Bloc de Contingut 5: De l’era del Posicionament (1970 – fins l’actualitat)
Conceptes:
De les característiques de producte al
branding; trencar la igualtat.
Les agències multinacionals i la internacionalització.
La crisi dels anys '93- '98.
Els nous mitjans i la comunicació integral.
Història de les Relacions Públiques
Bloc de Contingut 6: Primera etapa: l’origen de les RR.PP.
Conceptes:
L’evolució de les ciències socials.
Referents i paràmetres de base.
Bloc de Contingut 7: Segona etapa: la consolidació i desenvolupament als EUA
Conceptes:
El descobriment de la rendibilitat de les RR.PP.
Fets clau i protagonistes.
Conceptes:
Ivy Ledbetter Lee
Edward Bernays.
Bloc de Contingut 9: Tercera etapa: consolidació i desenvolupament
Conceptes:
Adaptació de les RR.PP. als països del sud d’Europa en la segona meitat del s.XX.
Activitat professional i educativa a l’estat espanyol.
Bloc de Contingut 10: Present i futur de la professió de les RR.PP.
Conceptes:
Tendències i especialitats en el s.XXI.
Bibliografia
4.1. Història de la Publicitat
4.1.1. Bibliografia bàsica:
EGUIZÁBAL MAZA, R.
Historia de la Publicidad. Eresma y Celeste Ediciones, 1998.
SÁNCHEZ GUZMÁN, J.R.
Breve Historia de la Publicidad. Editorial Ciencia, 1989.
PÉREZ RUIZ, M.A.
La transición de la publicidad española. Anunciantes, Agencias, Centrales y Medios
(1950-1980). Editorial Fragua, 2003.
PÉREZ RUIZ, M.A.
La publicidad en España. Anunciantes, Agencias y Medios (1950-1980). Editorial Fragua,
2001.
ALTARRIBA, M. Del pregó a la Web.
Una síntesi històrica de la redacció creativa en publicitat. Trípodos, 2003.
BEREMEJO BERROS, J.
Publicidad y cambio social. Contribuciones históricas y perspectivas de futuro. Ed.
Comunicación Social, 2005.
CASTELLBLANQUE, M.R.
Estructura de la actividad publicitaria. La industria de la publicidad de la A a la Z. España:
un caso extrapolable. Paidós, 2001.
HERREROS, M.
La publicitat: fonaments de la comunicació publicitària. Pòrtic, 1996.
4.1.2. Bibliografia complementària:
LÓPEZ LITA, R.
Las agencias de publicidad: evolución y posicionamiento futuro. Ed. Universitat Jaume I,
2001.
VICTORIA MAS, J.S.
Reestructuración del sistema publicitario. Ed. Ariel, 2005.
RAVENTOS, J.M.
100 anys de publicitat catalana 1899-1999. Mediterrànea Books, 1999.
SUMMERS, G
Yo soy aquel negrito (llibre + VHS). Los anuncios que marcaron nuestra vida. Editorial (a
confirmar), 2000.
BARNICOAT, J.
Los carteles, su historia y su lenguaje. Gustavo Gili, 1995.
TIMOTEO ÁLVAREZ, J.
Historia de los medios de comunicación en España. Ariel, 1989.
BAGET I HERMS, J. Mª
Historia de la televisión en España. 1956-1975. Feed-Back Ediciones, 1993.
RIES, A. TROUT, J.
Posicionamiento: la batalla por su mente. Mc GrawHill, 2002.
OGILVY, D. Ogilvy & Publicidad. Folio, 1999.
OGILVY, D.
Confesiones de un publicitario. Oikos Tau, 1997.
HOPKINS, C.
Publicidad científica. Eresma, 1980.
YOUNG, J.W.
Una técnica para producir ideas. Eresma, 1982.
DRU, J.M. Disruption.
Desafiar los convencionalismos y estimular el mercado. Eresma & Celeste, 1997.
SEGUELA, J.
Hollywood lava más blanco. Ed (a confirmar), 1992.
4.2. Història de les Relacions Públiques
4.2.1.
Bibliografia bàsica:
BERNAYS, E.,
Los años últimos: radiografía de las relaciones públiques 1956-1987. Barcelona: ESRP-PPU,
1982.
GRUNIG, J. -HUNT, T.
Dirección de Relaciones Públicas. Barcelona: Gestión 2000, 2000.
NOGUERO, A.
Relaciones públicas e industria de la persuación. Barcelona: ESRP-PPU, 1982.
NOGUERO, A.
La función social de las Relaciones Públicas. Historia, teoría y marco legal. Barcelona:
ESRP-PPU, 1995.
NOGUERO, A.; y XIFRA, J.:
Premios Yunque de Plata 1987, ESRP-PPU, Barcelona. 1990.
WILCOX, D. L. - AULT, H.P.-AGEE, W.K.
Relaciones Públicas. Estrategias y Tácticas. 6a Ed. Madrid, Addisonwesley Longman Inc.,
2000.
4.2.2. Bibliografia complementària:
ADECEC, 4
0 éxitos en Comunicación. Editorial Pearson Educación, 2ª Edición 2005.
ARCEO VACAS, J.L.;
Las Relaciones Públicas en España, McGraw Hill 2004.
BLACK, Sam
; El libro de oro de las Relaciones Públicas. Gestión 2000.
BOIRY, P.A.
Las Relaciones Públicas o la estrategia de la confianza. París: Gestión 2000, 1989.
FERRER, A.
Relaciones públicas: empresa y sociedad. Una apuesta por la comunicación. 2a ed.
Barcelona: La Llar del llibre, 1993.
RIES, Al y RIES, Laura;
La caída de la publicidad y el auge de las relaciones públicas. Edición espanyola Raúl G.
del Rio. Empresa Activa, 2002.
URZAIZ, J.;
El concepto de las Relaciones Públicas. Madrid: Fundación Universidad-Empresa, 1986.
YALE, David:
The Publicity Handbook. Ed. NtcBusiness books.