Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques (3336)
Tecnologia de l'Audiovisual(13359)
1.- Competències de l'assignatura
1.1 Transversals
1.- Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica
2.- Capacitat d’adaptació a noves situacions
3.- Impuls a la creativitat individual i en equip
4.- Promoció del treball autònom i en equip
5.- Capacitat de crítica/autocrítica
6.- Competència comunicativa
7.- Capacitat d’organització del temps i el treball personal
8.- Puntualitat i respecte cap al treball dels altres (professor i alumnes)
9.- Atenció a la presentació realitzada pels companys del grup (professor i alumnes)
1.2 Específiques
1.- Coneixement i domini dels conceptes desenvolupats en les classes magistrals del curs:
Cinema: invenció i antecedents tecnològics del cinema
Fotografia: principis tecnològics fonamentals
Cinema: càmeres, projectors, formats i sales especials.
So: característiques, percepció i sistemes analògics de codificació i tractament.
Televisió: codificació i transmissió electròniques de la imatge.
2.- Coneixement aplicat d'algunes de les bases científiques que sustenten les tecnologies de la comunicació audiovisual.
3.- Coneixement profund, a base de teoria i aplicació a exemples de les característiques generals d'un model analògic qualsevol de comunicació.
4.- Coneixement i aplicació del vocabulari bàsic i les aplicacions de la tecnologia de l'audiovisual
5.- Estudi, anàlisi, redacció i presentació de diverses solucions tecnològiques relacionades amb els diversos aspectes de la comunicació audiovisual.
6.- Capacitat de situar i valorar l'aparició de cada tecnologia en el moment històric i social pertinent.
7.- Capacitat d'analitzar l'impacte de les diverses tecnologies en la societat que les acull.
8.- Relacionar entre elles les diverses tecnologies, tant a nivell tecnològic com social
9.- Aplicació del coneixement teòric a l’anàlisi de diverses situacions tecnològiques
2.- Avaluació
2.1 Criteris i mètodes d'avaluació
L'objectiu de l'assignatura "Tecnologia de l'Audiovisual" és que l'alumne assoleixi un grau harmònic i equilibrat en totes les competències específiques. Per tant es tindran en compte totes en el procés d'avaluació.
L'assignatura es desenvoluparà en dues parts, classes magistrals i seminaris. En correspondència, hi haurà una avaluació final de l’assignatura a través de la realització d’un examen i una avaluació continuada a través del seguiment dels alumnes en les sessions de tipus seminari.
En general, totes les competències es desenvolupen al llarg de tota l'assignatura, però es pot establir una certa assignació d'algunes d'elles a les classes magistrals, als seminaris o a tots dos. Això es reflectirà en el sistema d'avaluació en una corresponent assignació a la valoració a través de l'examen per una banda i a l'avaluació contínua a través de seminaris per l'altra.
Les competències transversals no tindran un pes específic en l’avaluació global de l’assignatura. No obstant això, en tractar-se de competències bàsiques, sovint necessàries per recolzar les específiques, poden tenir un cert pes en la nota global. Per això fem també una certa divisió de la seva preponderància en les dues parts de l'assignatura.
Específiques classes teòriques: 1, 2, 3
Específiques classes teòriques i seminaris: 4, 5, 6, 7, 8
Específiques seminaris: 9
Transversals classes teòriques i seminaris: 7, 8, 9
Transversals seminaris: 1, 2, 3, 4, 5, 6
2.2. Pes de cada mètode d’avaluació en la qualificació global
L’experimentació de la docència a partir del mètode Bolonya convida a relativitzar el pes de la nota obtinguda en l’examen i afavorir l’avaluació continuada dels avenços progressius en l’assoliment de competències i domini dels continguts de l’assignatura.
D'acord amb l’estructura exposada abans, es detalla a continuació el pes que cada mètode d’avaluació té en la qualificació final de l’assignatura:
|
Examen |
50% |
|
Documentació, anàlisi i selecció, disseny i redacció dels seminaris |
30% |
|
Presentació dels seminaris |
20% |
El contingut de l'examen es basarà en les competències específiques de les classes de teoria més les de classes de teoria i seminaris. Constarà de 2 preguntes conceptuals específiques, força completes i autocontingudes, de les quals es pot esperar una resposta d'una a dues planes d'extensió i d'una part tipus test amb una desena de preguntes aproximadament. Les tres parts tindran el mateix valor, amb la qual cosa la nota final s'obtindrà mitjançant la mitjana aritmètica de la primera pregunta, la segona pregunta i la bateria de preguntes tipus test.
En el cas dels seminaris s’avaluaran els treballs realitzats per grups reduïts de 5 o 6 persones (veure ampliació al punt 3.3). L’avaluació es realitzarà a partir de la documentació lliurada reforçada pel seguiment de les activitats dels alumnes en el procés de planificació i realització d’aquest document. Finalment, l’avaluació també puntuarà la presentació a classe davant dels companys, tot tenint en compte l’estructuració, presentació visual i presentació oral del treball. Les notes del treball seran comunes per tots els membres del grup de treball. Novament, per a més detalls veure punt 3.3.
3.- Continguts de l'assignatura
Advertència: com s'explica més avall, el material didàctic de base són els Apunts Generals de l'Assignatura, elaborats durant els darrers anys de docència. Aquests apunts estan dividits de forma natural en temes. La numeració dels temes no coincideix amb la dels blocs que desenvolupem tot seguit.
3.1 Material de recolzament a seminaris i teoria
Bloc de contingut 0
La percepció de la llum
El sistema visual humà
Les transformacions òptiques
Defectes òptics de l'ull
Agudesa visual de l'ull
Les transformacions químiques
Les transformacions nervioses
Els elements de la percepció visual
La percepció de la lluminositat (intensitat de la llum)
La percepció del moviment
Moviment aparent
El moviment en el cinema
Ones. Moviments ondulatoris
La naturalesa de les ones
Ones longitudinals
Ones transversals
Característiques de les ones
Electromagnetisme. Ones electromagnètiques
Nocions elementals d’electromagnetisme
Ones electromagnètiques
Espectre electromagnètic
La llum i el color
La llum com a ona electromagnètica
Polarització de la llum
Nocions bàsiques de Fotometria
La naturalesa dels colors
Característiques o qualitats dels colors
Diagrama cromàtic
Composicions additiva i sustractiva de colors
Composició additiva de colors
Composició sustractiva de colors
Temperatura de color. Radiació del cos negre
Nocions d’òptica geomètrica: reflexió i refracció
Sistemes òptics centrats: les lents
La percepció dels colors
Material de base: Tema 1 dels Apunts Generals de l'Assignatura3.2 Continguts teòrics de les classes magistrals
Bloc de contingut 1: Invenció i antecedents tecnològics del cinema.
Conceptes:
Introducció i antecedents
Representació: panorames i diorames
Animació i projecció: ombres xineses
Projecció
Projecció cap endins: la cambra fosca
Projecció cap enfora: la llanterna màgica
La il·lusió del moviment
Dispositius amb dibuixos
Dispositius amb dibuixos i projecció: Emile Reynaud
La fotografia
Anàlisi i síntesi del moviment: Muybridge i Marey
Cap a un suport il·limitat i transparent
Les perforacions i l'inventor americà del cinema: Edison
L'avanç intermitent i els inventors del cinema: els Lumière
Altres inventors del cinema després del cinema
Una època de grans canvis
Material de base: Tema 2 dels Apunts Generals de l'Assignatura
Bloc de contingut 2: Principis tecnològics fonamentals de la fotografia.
Conceptes:
De la cambra fosca a la càmera fotogràfica. Objectius.
Enfocament
Objectius fotogràfics: les seves característiques.
Diafragma
Profunditat de camp
Elements bàsics de la càmera fotogràfica
Tipus de càmeres
Formats de pel·lícula
Material de base: Tema 3 dels Apunts Generals de l'Assignatura
Bloc de contingut 3: El cinema: càmeres, projectors, formats i sales especials.
Conceptes:
Els mecanismes d’avanç intermitent
Càmeres: mecanismes d’avanç intermitent
La càmera cinematogràfica
El projector cinematogràfic
Avanç intermitent: el mecanisme clàssic de la creu de Malta
Arrossegament i obturació: l'eliminació del centelleig
Altres parts del projector
Formats cinematogràfics
Formats de pel·lícula
Formats d'exposició
Formats d'exposició especials
El so en el cinema
Breu història del so en el cinema
Diversos sistemes de so cinematogràfic
El so i la projecció
Breu història del color en el cinema
Postproducció i distribució.
Formats espectaculars i sales especials
La prehistòria dels formats espectaculars
Cinerama i altres competidors de la televisió
L'Imax i els seus derivats
Material de base: Tema 4 dels Apunts Generals de l'Assignatura
Bloc de contingut 4: El so. Característiques, percepció i sistemes analògics de codificació i tractament.
Conceptes:
La naturalesa del so: ones longitudinals de pressió
Característiques bàsiques del so: to, timbre i intensitat
To o altura del so
Timbre del so
Intensitat sonora
El decibel
L’oïda humana i la percepció del so
Breu història de l'enregistrament i reproducció del so
Codificació analògica del so
Codificació mecànica: els discos de vinil
Codificació electrònica
Algunes característiques bàsiques dels aparells electrònics
Micròfons
Tipus de micròfons segons la tecnologia de transducció
Característiques definitòries dels micròfons
Altaveus
Enregistrament i reproducció magnètiques en cinta
Els processos d'enregistrament i lectura de so
Codi de temps
Material de base: Tema 5 dels Apunts Generals de l'Assignatura
Bloc de contingut 5: Codificació i transmissió electròniques de la imatge: la televisió
Conceptes:
Breu història de la TV
Antecedents, televisió mecànica i televisió electrònica
Les primeres emissions: de la radio a la “radio visual”
Definició mínima d’un sistema de televisió
Exploració electrònica en el tub de raigs catòdics: producció, acceleració, focalització
El tub d'imatge d'un receptor de televisió en blanc i negre
Escombrat
L'exploració entrellaçada
El senyal de televisió en blanc i negre
Exemple: contrast i brillantor en un monitor en blanc i negre
Els CCD
Material de base: Tema 6 dels Apunts Generals de l'Assignatura
3.3 Estructuració dels seminaris
Els seminaris serviran per a que els alumnes, treballant en grups reduïts, preparin un tema de l’assignatura a partir dels conceptes físics o de percepció humana en que es basen les tecnologies d’aquell tema.
Els treballs hauran d’acomplir les següents fases:
Documentació
Anàlisi i selecció
Disseny i redacció
Presentació
D’aquesta manera es vol que els alumnes assoleixin capacitats de recerca d’informació, anàlisi crítica d’aquesta informació, selecció de la informació rellevant, disseny i redactat d’un document formal, i finalment, presentació davant una audiència. Tot això aprenent a treballar en equip de forma coordinada, coherent i equilibrada.
Els grups de treball seran de 5 o 6 alumnes. Cada grup haurà de triar un dels temes llistats més avall (no es podran repetir temes dins d’un grup de seminari).
Les classes de seminari serviran per a comentar els temes triats de cada grup, planificar la feina del tema, realitzar un seguiment de la planificació i aclarir dubtes. Aquest procés servirà per a realitzar una avaluació continuada i prou individualitzada.
La informació essencial per la realització dels treballs es troba als apunts de l’assignatura i en especial al Bloc de continguts 0. Això però no ha de ser l’única font d’informació i per tant es motivarà als alumnes a cercar més informació a la bibliografia recomanada, a la bibliografia addicional, a Internet, etc.
El document final resultant haurà de ser presentat en format MS-Word. El seu contingut (veure més avall) tindrà una extensió de no més de 10 planes. Això haurà de garantir la capacitat de concreció i síntesi dels alumnes. El contingut bàsic del document haurà de ser el següent:
1.- Caràtula amb:
a) Títol, Noms i NIAs dels integrants.
b) Resum (màxim 150 paraules)
2.- Introducció al tema (màxim una plana).
3.- Contingut del tema (veure llista de Temes de Seminari més avall) (màxim 10 planes)
4.- Bibliografia utilitzada
La presentació que es realitzarà a classe, haurà de ser realitzada en PowerPoint. Tindrà una durada de 10 minuts màxim. Es valorarà l’exactitud del temps utilitzat, restant punts si es queda molt curta, però també si es passa del temps donat. A més el professor no permetrà que se sobrepassi en més d’un minut, ja que en aquest cas es tallarà la presentació i es donarà pas a la següent. Aquesta presentació haurà de tenir tres parts:
Introducció
Descripció de les qüestions físiques i perceptuals
Descripció de la tecnologia
Cada part serà presentada oralment per un membre diferent del grup sense que hi hagi talls ni interrupcions.
Les notes del treball seran comunes per tots els membres del grup de treball.
3.4 Temes a desenvolupar en els seminaris
1. Electromagnetisme: Tecnologies de l'audiovisual que utilitzin electromagnetisme.
1.1. Explicar què és l'electromagnetisme com a propietat física.
1.2. Descriure les lleis de Maxwell.
1.3. Descriure breument les tecnologies basades en l'electromagnetisme, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
1.4. Explicar a fons una de les tecnologies descrites com exemple.
2. Llum i Color: Tecnologies de l'audiovisual i models de llum i color.
2.1. Explicar la percepció humana de la llum.
2.2. Explicar la percepció humana del color.
2.3. Descriure els models de color més habituals: RGB, HSB, CMYK, CIE.
2.4. Descriure breument les tecnologies basades en els models de llum i color, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
2.5. Explicar a fons una de les tecnologies descrites com exemple.
3. Moviment: Tecnologies de l'audiovisual i percepció del moviment.
3.1. Explicar la percepció humana del moviment.
3.2. Descriure sistemes mecànics i/o òptics de generació de moviment.
3.3. Descriure breument les tecnologies basades en cadascuna i diferenciar-les, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
3.4. Explicar a fons una de les tecnologies descrites com exemple.
4. Ones: Tecnologies de l'audiovisual i les ones.
4.1. Descriure les ones en mitjans físics.
4.2. Descriure les ones electromagnètiques.
4.3. Descriure breument les tecnologies basades en cadascuna i diferenciar-les, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.
4.4. Explicar a fons una de les tecnologies descrites com exemple.
4.- Planificació temporal
4.1 Calendari resumit
|
Setmana |
Sessió 1 |
Sessió 2 |
Sessió 3 |
Sessió 4 |
|
1 |
Classes magistrals |
|||
|
2 |
Classes magistrals |
|||
|
3 |
Classes magistrals |
|||
|
4 |
Classes magistrals |
|||
|
5 |
Classes magistrals |
|||
|
6 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
7 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
8 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
9 |
Seminari Gr. 1 |
Seminari Gr. 2 |
Seminari Gr. 3 |
Seminari Gr. 4 |
|
10 |
Presentacions seminaris + dubtes + preparació examen |
|||
4.2 Calendari detallat per sessions
|
Set. |
Sess. |
Horari |
Estructura d'aprenentatge |
Professor |
Continguts |
|
1 |
1 |
25/09/06 12.00-13.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
|
|
2 |
25/09/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
||
|
3 |
28/09/06 12.00-13.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Presentació / Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
4 |
28/09/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
2 |
1 |
02/10/06 12.00-13.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
2 |
02/10/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
3 |
05/10/06 12.00-13.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 1 (Tema 2) |
|
|
4 |
05/10/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 2 (Tema 3) |
|
|
3 |
1 |
09/10/06 12.00-13.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 2 (Tema 3) |
|
2 |
09/10/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
3 |
12/10/06 12.00-13.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
NO LECTIU (cal recuperar-la) |
|
|
4 |
12/10/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
||
|
4 |
1 |
16/10/06 12.00-13.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
2 |
16/10/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
3 |
19/10/06 12.00-13.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
4 |
19/10/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 3 (Tema 4) |
|
|
5 |
1 |
23/10/06 12.00-13.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
2 |
23/10/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
|
3 |
26/10/06 15.00-16.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
|
4 |
26/10/06 13.00-14.00 |
Classe magistral |
J. Ignasi Ribas |
Bloc 4 (Tema 5) |
|
|
6 |
1 |
30/10/06 12.00-13.00 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups. Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema |
|
2 |
30/10/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups. Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema |
|
|
3 |
02/11/06 15.00-16.00 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups. Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema |
|
|
4 |
02/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups. Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema |
|
|
7 |
1 |
06/11/06 12.00-13.00 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Preparació de la Introducció al Tema i cerca de bibliografia. |
|
2 |
06/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Preparació de la Introducció al Tema i cerca de bibliografia. |
|
|
3 |
09/11/06 15.00-16.00 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Preparació de la Introducció al Tema i cerca de bibliografia. |
|
|
4 |
09/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Preparació de la Introducció al Tema i cerca de bibliografia. |
|
|
8 |
1 |
13/11/06 12.00-13.00 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
2 |
13/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
|
3 |
16/11/06 15.00-16.00 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
|
4 |
16/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema. |
|
|
9 |
1 |
20/11/06 12.00-13.00 |
Seminari Grup 1 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
2 |
20/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 2 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
|
3 |
23/11/06 15.00-16.00 |
Seminari Grup 3 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
|
4 |
23/11/06 13.00-14.00 |
Seminari Grup 4 |
Narcís Parés |
Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe. |
|
|
10 |
27/11/06 12.00-13.00 |
Presentació Grup 1 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
|
|
27/11/06 13.00-14.00 |
Presentació Grup 2 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
||
|
30/11/06 15.00-16.00 |
Presentació Grup 3 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
||
|
30/12/06 13.00-14.00 |
Presentació Grup 4 / tothom |
Narcís Parés J. Ignasi Ribas |
Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun. |
4.3 Esforç horari requerit pels alumnes:
Les hores de treball presencial a classe són les següents:
Classe magistral 20 hores
Seminaris 4 hores
Presentacions i Recopilació Final 4 hores
Subtotal presencial 28 hores
Les hores de treball individual fora de classe recomanades són:
Reforç Sincrònic de Teoria (1h. estudi / 1h. classe) 20 hores
Realització de treball de Seminari
Documentació ( setmana 6) 10 hores
Anàlisi i Selecció ( setmana 7) 10 hores
Disseny i Redacció ( setmana 8) 10 hores
Preparació Presentació ( setmana 9) 10 hores
Preparació Examen ( setmana 10 i ss.) 10 hores
Subtotal no presencial 70 hores
Total 98 hores
5.- Recursos didàctics
Com s'ha comentat més amunt, el treball en aquesta assignatura té com a excel·lent eix vertebrador els anomenats Apunts Generals de l'Assignatura, elaborats durant els darrers anys de docència i dividits de forma natural en temes. Són la base per a les explicacions de les classes magistrals i a l'hora el primer punt de referència pel treball individual i col·lectiu dels alumnes en els seminaris.
Per altra banda, cada tema deriva cap a un selecte conjunt bibliogràfic, punt de partida al seu torn per a les ampliacions específiques d'un grup o alumnes en un aspecte determinat de la matèria.
Aquest material estarà disponible en paper, en el Campus Global i, si s'escau, en zones de servidor accessibles als alumnes. Això ha de permetre la seva utilització, re-utilització, modificació i adaptació, per part dels alumnes en el seu treball individual.
Complemetant aquesta columna es disposa d'una web de l'assignatura que, com s'explica més avall, inclou també diverses utilitats específiques pensades per cobrir processos d'aprenentatge.
Per altra banda es disposa també d'algunes parts d'una web experimental anomenada " Idees i vincles en el segle XX. La ciència" realitzada en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Es tracta també, en general, d'activitats d'autoaprenentatge d'un nivell de complexitat superior a les incloses en la web anterior.
5.1 Apunts Generals de l'Assignatura
Com s'ha explicat abans, aquest és el material didàctic de base de l'assignatura. Es tracta d'uns apunts d'unes 250 pàgines dividits en 8 temes, numerats de l'1 al 8. Es proporcionaràn als alumnes de manera opcional en format paper (fotocòpies) o electrònic, via Campus Global.
5.2 Web de l'assignatura
Es tracta d'una adaptació d'una part dels apunts al format internet feta durant 2 o 3 cursos a partir de diversos ajuts del Programa per a la Innovació i Qualitat Docent. Inclouen diverses interactivitats que permeten en punts específics assajar fórmules d'autoaprenentatge.
La web serà accessible des del Campus Global. L'adreça directa és:
http://www.iua.upf.es/~ribas/TecnoAV/web/prehome.htm
5.3 Altra web de recursos addicionals específics
Aquesta és una web experimental anomenada "Idees i vincles en el segle XX. La ciència" que hem realitzat en el nostre Grup de Recerca en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Tracta de la ciència del segle XX des de molt diversos aspectes. El tema 9, sobre les tecnologies de la informació, conté moltes idees interesants per a l'asignatura de Tecnologia de l'Audiovisual.
Adreça: http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/navegador/index.htm
(cal habilitar pop-ups o finestres emergents)
Pàgines d'exemple:
web "Idees i Vincles":
Física quàntica : la màgia del món petit / Els quàntums / Ones i partícules
web "Idees i Vincles":
Física quàntica : la màgia del món petit / Els quàntums / Algunes característiques de les ones
web "Idees i Vincles":
Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge so i societat de masses / Codificació analògica electrònica del so. Micrófons, altaveus, amplificadors.
web "Idees i Vincles":
Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Abans i després de l'electricitat / La telegrafia per ràdio.
web "Idees i Vincles":
Física quàntica : la màgia del món petit / Els quàntums / Les ones electromagnètiques
web "Idees i Vincles":
Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / La fixació de la realitat: la fotografia.
web "Idees i Vincles":
Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / La cerca de la imatge en moviment: el cinema
web "Idees i Vincles":
Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / El cinema, el seu llenguatge i l'espectacle com a indústria.
web "Idees i Vincles":
Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / L'enregistrament i reproducció mecàniques del so
i els tres nodes següents
web "Idees i Vincles":
Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge so i societat de masses / Codificació analògica electrònica del so. Micrófons, altaveus, amplificadors.
5.4 Bibliografia
Bibliografia reduïda
BELLAÏCHE, Philippe. Les secrets de l’image vidéo. Paris: Eyrolles, 1995.
WYN, Michel. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.
LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnològicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.
CHARDÈRE, Bernard. Le roman des Lumière. Gallimard, 1995
BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Video. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
PRADERA, Alejandro. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento. Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
TORRES URGELL, Luis i altres. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.
.5 Bibliografia ampliada
Aquesta és la bibliografia emprada en l'elaboració dels apunts de l'assignatura. A banda de possibles afegits, actualitzacions i adreces web, constituïrà el corpus bàsic que ha de nodrir els treballs dels alumnes als seminaris.
5.5.1 Bibliografia Bloc 0 / Tema 1
AUMONT, Jacques. La imagen. Barcelona: Paidós Comunicación, 1992.
FRISBY, John P. Del ojo a la visión. Madrid: Alianza, 1987.
DE LAURETIS, T. i HEATH, S. (comps.). The Cinematic Apparatus. Londres: Macmillan, 1980.
TORRES URGELL, Luis i altres. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
VIDAL, José Mª. Curso de Física. Barcelona: Herder, 1969
LUXERAU, François. Video. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
AA. DD. Microsoft Encarta Multimedia Encyclopedia. Redmont (USA): Microsoft Corporation, 1994.
DE GRANDIS, Luigina. Teoría y uso del color. Madrid: Cátedra, 1985
BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.
TTEN, Johannes. The elements of color. New York: Van Nostrand Reinhold, 1970
5.5.2 Bibliografia Bloc 1 / Tema 2
AA.DD. Historia Universal del Cine. Madrid: Editorial Planeta, 1982. vol. I, caps. 1 i 2 (fascicles 79, 80 i 81).
WYVER, J. La imagen en movimiento. Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
FIELDING, Raymond. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.
SAUVAGE, Léo. L’affaire Lumière. Paris: Editions Pierre Lherminier, 1985.
CLOQUET, Arthur. Initiation à l’image de film. Issoudun: Femis (Institut de Formation et d’Enseignement pour les métiers de l’image et du son), 1992.
JEANNE, René i FORD, Charles. Historia Ilustrada del Cine. Madrid. Alianza Editorial, 1974.
RIPOLL, Xavier. Cent anys projectant cinema (1895-1995). Barcelona: P.M.A.V. (Departament d'Ensenyament), 1993. Format video.
5.5.3 Bibliografia Bloc 2 / Tema 3
PRADERA, Alejandro. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994.
VIDAL, José Mª. Curso de Física. Barcelona: Herder, 1969
JACOBSON, R. E. Manual de fotografia. Barcelona: Omega, 1993
5.5.4 Bibliografia Bloc 3 / Tema 4
CLOQUET, Arthur. Initiation à l’image de film. Issoudun: Femis (Institut de Formation et d’Enseignement pour les métiers de l’image et du son), 1992.
COUTANT, Pierre-Antoine. La reproduction du son au cinéma. Issoudun: Femis (Institut de Formation et d’Enseignement pour les Métiers de l’Image et du Son). 1991.
BERNARD MAPPÉ, L. La película y el laboratorio cinematográfico. Andoain (Gipuzkoa): Escuela de Cine y Video. 1993.
JUIN, P. i CASTAN, D. Futuroscope. Le Guide technique. Poitiers: Futuroscope, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento. Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
FIELDING, Raymond. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.
WYN, Michel. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.
WHEELER, Leslie J. Principles of Cinematography. London: Fountain Press, 1953 (2ª edició 1958).
AA.DD. Historia Universal del Cine. Madrid: Editorial Planeta, 1982. vol. I, caps. 1 i 2 (fascicles 79, 80 i 81).
AMYES, Tim. Técnicas de postproducción de audio en video y film. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.
VIVANCO, Felip. Impacto Imax. Barcelona: Ciencia y Vida. La Vanguardia, 10 de juny 1995.
MEREDITH, Susan i MOTTRAM, Phil. Cine y efectos especiales. Ediciones PLESA, Madrid, 1987
5.5.5 Bibliografia Bloc 4 / Tema 5
TALBOT-SMITH, Michael. Broadcast Sound Technology. London: Butterworths, 1990
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento. Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
MILLERSON, Gerald. Técnicas de realización y producción en televisión. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1990.
RECUERO LÓPEZ, Manuel. Técnicas de grabación sonora. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1992.
ALTEN, Stanley, R. Audio in media. Belmont, CA: Wadsworth Publishing Company,
5.5.6 Bibliografia Bloc 5 / Tema 6
BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Video. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento. Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
KING, G. J. Introducción a la televisión. Barcelona: Labor, 1976
BROUSSAUD, G.: Les vidéodisques, Masson, París, 1986
MOMPIN POBLET, José. Estudios de grabación de TV. Barcelona: Orbis / Marcombo, 1986.
MILLERSON, Gerald. Técnicas de realización y producción en televisión. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1990.
TORRES URGELL, Luis i altres. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.
LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnològicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.
MATTHEWSON, D.K. Video. Madrid: Alhambra, 1983.
5.5.7 Bibliografia Bloc 6 / Tema 7
BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Vídeo. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento. Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
ILLERSON, Gerald. Técnicas de realización y producción en televisión. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1990.
BROUSSAUD, G.: Les vidéodisques, Masson, París, 1986
LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnològicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.
FERNÁNDEZ CASADO, José Luis i NOHALES ESCRIBANO, Tirso. Postproducción digital. Cine y vídeo no lineal. Andoaín: Escuela de Cine y Vídeo, 1999.