Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (3333)

Audiovisual Interactiu(11745) 

Objectius

L'objectiu d'aquesta assignatura és aprofundir en el coneixement de les estratègies i dels processos de la interactivitat com a característica específica de l'audiovisual digital. La idea d'interactivitat suposa una reconfiguració dels esquemes amb els quals expliquem la comunicació audiovisual entre persones i ordinadors. En l'horitzó d'aquest tipus de processos comunicacionals hi ha la dilució de la frontera que tradicionalment ha separat les figures del creador i de l'espectador.

L'assignatura es planteja com un seguit d'estudis de casos concrets en diversos suports (aplicacions en CD ROM, televisió, Internet, realitat virtual, etc.), amb els quals s'explica com la interactivitat afecta la comunicació audiovisual en tots els seus aspectes de concepció, guionatge, disseny, direcció, producció, realització, difusió i consum.

Sessió 1.

Què és la interactivitat? Conceptes bàsics que s'han de tenir en compte

Definició general d'interactivitat i la seva aplicació en el context cultural, especialment en les produccions audiovisuals digitals.  

Sessió 2.

Són per tot arreu. Tipologia d'audiovisuals digitals interactius

Diverses formes de classificació dels audiovisuals interactius: segons la seva funció, nivell d'interactivitat, contingut, àmbit d'aplicació, mode d'accés a la informació, mode de presentació de la informació i resposta del sistema, entre d'altres.  

Sessió 3.

De la nina de drap a la superjoguina. Caracterització de l'audiovisual digital interactiu

Característiques específiques d'aquest tipus de produccions i aspectes fonamentals que cal tenir en compte a l'hora d'analitzar-les: usabilitat, modificabilitat, no linealitat, autoria, retroalimentació i accessibilitat, entre d'altres.

Sessió 4.

De la finestreta a la finestra global. Abast dels mitjans audiovisuals interactius

Aproximació als audiovisuals interactius segons el seu encaix en relació amb el context. Transcendència de l'accés a la xarxa i del seu aprofitament en la naturalesa dels sistemes interactius.

Sessió 5.

Usuari local versus usuari global? La cibercultura i els habitants de la xarxa

Bases tecnològiques d'Internet, àmbits de distribució de la informació i realitats culturals pròpies de la interactivitat a la xarxa: espais de relació (xats, fòrums, diaris interactius (o weblogs)...), habitants (agents, avatars, robots...) i regles del joc global.  

Sessió 6.

Connectats. Internet: com a usuari i com a autor

Anàlisi del disseny d'informació, de navegació i d'interfície de diversos llocs web i experiència d'autopublicació editant i publicant a la xarxa la informació resultant d'aquesta anàlisi.  

Sessió 7.

La catedral i el basar. El context polític, econòmic i jurídic de la creació d'audiovisuals interactius

Concepte de 'societat de la informació' i polítiques relacionades amb la indústria de l'audiovisual interactiu i amb el desenvolupament del software. La problemàtica dels drets d'autor i del copyright. Copyleft. Llicència GPL versus patents. El debat sobre la lliure circulació de la informació.

Sessió 8.

De la galàxia Gutemberg al planeta Matrix. L'audiovisual interactiu en xarxa com a creador de realitat

Format dels audiovisuals interactius en xarxa desenvolupats pels mitjans de comunicació tradicionals en contraposició als que són desenvolupats al si dels moviments socials. Informació, contrainformació i democratització de les formes de comunicació.

Sessió 9.

Presentació de treballs. Posada en comú i avaluació

Sessió de presentacions dels estudiants. Cada grup disposarà de 10 minuts per exposar la seva anàlisi d'un producte o servei audiovisual digital interactiu.

Sessió 10.

Experiència de net.art cooperatiu. La interactivitat entre persones a la xarxa com a forma d'autoria

Experiència-demostració de creació col·lectiva en xarxa. Debat posterior sobre les possibilitats dels audiovisuals interactius com a factors de canvi de les formes de participació i dels rols de l'autor i de l'espectador.

Criteris d'avaluació

Nivell teòric

El curs s'avaluarà a partir de tres factors determinants: participació, coneixements i experimentació. Donat que la nostra Universitat es basa en un model d'ensenyament presencial, l'assistència és imprescindible, ja que sense ella no és possible la participació. Aquesta assignatura és optativa per als alumnes dels últims cursos de Comunicació Audiovisual, i per aquest motiu s'espera que s'hi integrin els coneixements fins ara adquirits. Tot i no tractar-se d'un curs pràctic o taller pròpiament dit, l'estadi en què es troba l'objecte d'estudi obliga a una metodologia que recolza en l'experimentació amb materials que permetin assajar nous models de comunicació audiovisual basats en la interactivitat.

Nivell pràctic

Puntuarà la participació a classe. Coincidint amb les darreres sessions els estudiants hauran de fer una presentació/defensa del treball realitzat al llarg de l'assignatura. Cada tema/producte/sistema tractat durant el curs pot donar peu a una aportació a aquest lloc web; cada col·laboració repercutirà positivament en la nota final.

Bibliografia

Bibliografia recomanada

CASACUBERTA, D. Creación colectiva, en Internet el creador es el público. Gedisa, 2003.

CATELLS, M. La Galaxia Internet; reflexiones sobre internet, empresa y sociedad. Barcelona: Random House Mondadori, 2003.

LANDOW, G. (compilador). Teoría del hipertexto. Paidós Multimedia, 1997. (Autors 1994).

LAUREL, B. (ed.). The Art of Human-Computer Interface Design. D. A. Addison-Wesley, 1990.

MATTELART, A. Historia de la sociedad de la información. Paidós, 2002. (Autor 2001).

WAYNER, P. La ofensiva del software libre. Granica, 2001.

Bibliografia complementària

BARBACETTO. (ed.). Design Interface, How Man and Machine Communicate. D. A. Arcadia Edizioni, 1987.

CREMADES, J. El paraíso digital. Barcelona: Plaza & Janés, 2001.

EARNSHAW, V. (ed.). Virtual Reality Applications. Academic Press, 1995.

GUBERN, R. Del bisonte a la relidad virtual. Anagrama, 1996.

LANDOW, G. Hipertexto, la convergencia de la teoría crítica contemporánea y la tecnología. Paidos Hipermedia, 1995. (Autor 1992).

MOLINA, Á.; LANDA, K. (ed.). Futuros emergentes; arte, interactividad y nuevos medios. Institució Alfons el Magnànim-Diputació de València, 2000. Textos de: Roy Ascott, Bill Seaman, Christa Sommerer/Laurent Mignonneau, Victoria Vesna, Joseph Nechvatal, Char Davies, Eduardo Kac, Chris Speed, Miroslaw Rogala, Mike Phillips/Geoff Cox.

MUÑOZ, S. La Regulación de la red poder y derecho en Internet. Madrid: Taurus, 2000.

NEGROPONTE, N. Viure en digital. Moll, 1997.

NIELSEN, J. Usabilidad. Diseño de sitios web. Prentice Hall, 2000.

SHNEIDERMAN, B. Designing the User Interface, Strategies for Effective Human-Computer Interaction. Addison-Wesley, 1987.