Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (3333)

Tecnologia de l'Audiovisual(11651) 

Índex

1. Competències de l'assignatura

1.1. Transversals.

1.2. Específiques.

2. Avaluació

2.1. Criteris i mètodes d'avaluació.

2.2. Pes de cada mètode d’avaluació en la qualificació global.

3. Continguts de l'assignatura

3.1. Material de suport a seminaris i teoria.

3.2. Continguts teòrics de les classes magistrals.

3.3. Estructuració dels seminaris.

3.4. Temes a desenvolupar en els seminaris.

4. Planificació temporal

4.1. Calendari resumit.

4.2. Calendari detallat per sessions.

4.3. Esforç horari requerit pels alumnes.

5. Recursos didàctics

5.1. Apunts generals de l'assignatura.

5.2. Web de l'assignatura.

5.3. Una altra web de recursos addicionals específics.

5.4. Bibliografia reduïda.

5.5. Bibliografia ampliada.


5.5.1. Bibliografia Bloc 0 / Tema 1

5.5.2. Bibliografia Bloc 1 / Tema 2

5.5.3. Bibliografia Bloc 2 / Tema 3

5.5.4. Bibliografia Bloc 3 / Tema 4

5.5.5. Bibliografia Bloc 4 / Tema 5

5.5.6. Bibliografia Bloc 5 / Tema 6

5.5.7. Bibliografia Bloc 6 / Tema 7

1. Competències de l'assignatura

1.1. Transversals

1. Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica.

2. Capacitat d’adaptació a noves situacions.

3. Impuls a la creativitat individual i en equip.

4. Promoció del treball autònom i en equip.

5. Capacitat de crítica/autocrítica.

6. Competència comunicativa.

7. Capacitat d’organització del temps i del treball personal.

8. Puntualitat i respecte cap al treball dels altres (professor i alumnes).

9. Atenció a la presentació feta pels companys del grup (professor i alumnes).

1.2. Específiques

1. Coneixement i domini dels conceptes desenvolupats en les classes magistrals del curs:

Cinema: invenció i antecedents tecnològics del cinema.

Fotografia: principis tecnològics fonamentals.

Cinema: càmeres, projectors, formats i sales especials.

So: característiques, percepció i sistemes analògics de codificació i tractament.

Televisió: codificació i transmissió electròniques de la imatge.

2. Coneixement aplicat d'algunes de les bases científiques que sustenten les tecnologies de la comunicació audiovisual.

3. Coneixement profund, a base de teoria i aplicació a exemples, de les característiques generals d'un model analògic qualsevol de comunicació.

4. Coneixement i aplicació del vocabulari bàsic i les aplicacions de la tecnologia de l'audiovisual.

5. Estudi, anàlisi, redacció i presentació de diverses solucions tecnològiques relacionades amb els diversos aspectes de la comunicació audiovisual.

6. Capacitat de situar i valorar l'aparició de cada tecnologia en el moment històric i social pertinent.

7. Capacitat d'analitzar l'impacte de les diverses tecnologies en la societat que les acull.

8. Relacionar entre elles les diverses tecnologies, tant a nivell tecnològic com social.

9. Aplicació del coneixement teòric a l’anàlisi de diverses situacions tecnològiques.

2. Avaluació

2.1. Criteris i mètodes d'avaluació

L'objectiu de l'assignatura Tecnologia de l'Audiovisual és que l'alumne assoleixi un grau harmònic i equilibrat en totes les competències específiques. Per tant, es tindran en compte totes en el procés d'avaluació.

L'assignatura es desenvoluparà en dues parts: classes magistrals i seminaris. En correspondència, hi haurà una avaluació final de l’assignatura a través de la realització d’un examen i una avaluació continuada a través del seguiment dels alumnes en les sessions de tipus seminari.

En general, totes les competències es desenvolupen al llarg de tota l'assignatura; però es pot establir una certa assignació d'algunes d'elles a les classes magistrals, als seminaris o a tots dos. Això es reflectirà en el sistema d'avaluació en una assignació corresponent a la valoració a través de l'examen, per una banda, i a l'avaluació contínua a través de seminaris, per l'altra.

Les competències transversals no tindran un pes específic en l’avaluació global de l’assignatura. No obstant això, pel fet de tractar-se de competències bàsiques, sovint necessàries per donar suport a les específiques, poden tenir un cert pes en la nota global. Per això fem també una certa divisió de la seva preponderància en les dues parts de l'assignatura.

Específiques classes teòriques: 1, 2, 3

Específiques classes teòriques i seminaris: 4, 5, 6, 7, 8

Específiques seminaris:

Transversals classes teòriques i seminaris: 7, 8, 9

Transversals seminaris: 1, 2, 3, 4, 5,



2.2. Pes de cada mètode d’avaluació en la qualificació global

L’experimentació de la docència a partir del mètode Bolonya convida a relativitzar el pes de la nota obtinguda en l’examen i afavorir l’avaluació continuada dels avenços progressius en l’assoliment de competències i domini dels continguts de l’assignatura. D'acord amb l’estructura exposada abans, es detalla a continuació el pes que cada mètode d’avaluació té en la qualificació final de l’assignatura:

Examen	50%
Documentació, anàlisi i selecció, disseny i redacció dels seminaris	30%
Presentació dels seminaris	20%

El contingut de l'examen es basarà en les competències específiques de les classes de teoria més les de classes de teoria i seminaris. Constarà de 2 preguntes conceptuals específiques, força completes i autocontingudes, de les quals es pot esperar una resposta d'una a dues planes d'extensió, i d'una part tipus test amb una desena de preguntes aproximadament. Les tres parts tindran el mateix valor, amb la qual cosa la nota final s'obtindrà mitjançant la mitjana aritmètica de la primera pregunta, la segona pregunta i la bateria de preguntes tipus test.

En el cas dels seminaris s’avaluaran els treballs realitzats per grups reduïts de 5 o 6 persones (vegeu-ne l'ampliació al punt 3.3). L’avaluació es farà a partir de la documentació lliurada reforçada pel seguiment de les activitats dels alumnes en el procés de planificació i realització d’aquest document. Finalment, l’avaluació també puntuarà la presentació a classe davant dels companys, tot tenint en compte l’estructuració, la presentació visual i la presentació oral del treball. Les notes del treball seran comunes per a tots els membres del grup de treball. Novament, per a més detalls, vegeu el punt 3.3.

3. Continguts de l'assignatura

Advertència: com s'explica més endavant, el material didàctic de base són els Apunts generals de l'assignatura, elaborats durant els darrers anys de docència. Aquests apunts estan dividits de manera natural en temes. La numeració dels temes no coincideix amb la dels blocs que desenvolupem tot seguit.



3.1. Material de suport a seminaris i teoria

Bloc de contingut 0

La percepció de la llum

El sistema visual humà

Les transformacions òptiques

Defectes òptics de l'ull

Agudesa visual de l'ull

Les transformacions químiques

Les transformacions nervioses

Els elements de la percepció visual

La percepció de la lluminositat (intensitat de la llum)

La percepció del moviment

Moviment aparent

El moviment en el cinema

Ones. Moviments ondulatoris

La naturalesa de les ones

Ones longitudinals

Ones transversals

Característiques de les ones

Electromagnetisme. Ones electromagnètiques

Nocions elementals d’electromagnetisme

Ones electromagnètiques

Espectre electromagnètic

La llum i el color

La llum com a ona electromagnètica

Polarització de la llum

Nocions bàsiques de fotometria

La naturalesa dels colors

Característiques o qualitats dels colors

Diagrama cromàtic

Composicions additiva i sustractiva de colors

Composició additiva de colors

Composició sustractiva de colors

Temperatura de color. Radiació del cos negre

Nocions d’òptica geomètrica: reflexió i refracció

Sistemes òptics centrats: les lents

La percepció dels colors

Material de base: Tema 1 dels Apunts generals de l'assignatura



3.2. Continguts teòrics de les classes magistrals

Bloc de contingut 1: Invenció i antecedents tecnològics del cinema.

Conceptes:

Introducció i antecedents

Representació: panorames i diorames

Animació i projecció: ombres xineses

Projecció

Projecció cap endins: la cambra fosca

Projecció cap enfora: la llanterna màgica

La il·lusió del moviment

Dispositius amb dibuixos

Dispositius amb dibuixos i projecció: Emile Reynaud

La fotografia

Anàlisi i síntesi del moviment: Muybridge i Marey

Cap a un suport il·limitat i transparent

Les perforacions i l'inventor americà del cinema: Edison

L'avanç intermitent i els inventors del cinema: els Lumière

Altres inventors del cinema després del cinema

Una època de grans canvis

Material de base: Tema 2 dels Apunts generals de l'assignatura

Bloc de contingut 2: Principis tecnològics fonamentals de la fotografia.

Conceptes:

De la cambra fosca a la càmera fotogràfica. Objectius

Enfocament

Objectius fotogràfics: les seves característiques

Diafragma

Profunditat de camp

Elements bàsics de la càmera fotogràfica

Tipus de càmeres

Formats de pel·lícula

Material de base: Tema 3 dels Apunts generals de l'assignatura

Bloc de contingut 3: El cinema: càmeres, projectors, formats i sales especials

Conceptes:

Els mecanismes d’avanç intermitent

Càmeres: mecanismes d’avanç intermitent

La càmera cinematogràfica

El projector cinematogràfic

Avanç intermitent: el mecanisme clàssic de la creu de Malta

Arrossegament i obturació: l'eliminació del centelleig

Altres parts del projector

Formats cinematogràfics

Formats de pel·lícula

Formats d'exposició

Formats d'exposició especials

El so en el cinema

Breu història del so en el cinema

Diversos sistemes de so cinematogràfic

El so i la projecció

Breu història del color en el cinema

Postproducció i distribució

Formats espectaculars i sales especials

La prehistòria dels formats espectaculars

Cinerama i altres competidors de la televisió

L'Imax i els seus derivats

Material de base: Tema 4 dels Apunts generals de l'assignatura

Bloc de contingut 4: El so. Característiques, percepció i sistemes analògics de codificació i tractament.

Conceptes

La naturalesa del so: ones longitudinals de pressió

Característiques bàsiques del so: to, timbre i intensitat

To o altura del so

Timbre del so

Intensitat sonora

El decibel

L’oïda humana i la percepció del so

Breu història de l'enregistrament i reproducció del so

Codificació analògica del so

Codificació mecànica: els discos de vinil

Codificació electrònica

Algunes característiques bàsiques dels aparells electrònics

Micròfons

Tipus de micròfons segons la tecnologia de transducció

Característiques definitòries dels micròfons

Altaveus

Enregistrament i reproducció magnètiques en cinta

Els processos d'enregistrament i lectura de so

Codi de temp

Material de base: Tema 5 dels Apunts generals de l'assignatura

Bloc de contingut 5: Codificació i transmissió electròniques de la imatge: la televisió

Conceptes:

Breu història de la TV

Antecedents, televisió mecànica i televisió electrònica

Les primeres emissions: de la ràdio a la “ràdio visual”

Definició mínima d’un sistema de televisió

Exploració electrònica en el tub de raigs catòdics: producció, acceleració, focalització

El tub d'imatge d'un receptor de televisió en blanc i negre

Escombrat

L'exploració entrellaçada

El senyal de televisió en blanc i negre

Exemple: contrast i brillantor en un monitor en blanc i negre

Els CCD

Material de base: Tema 6 dels Apunts generals de l'assignatura



3.3. Estructuració dels seminaris

Els seminaris serveixen perquè els alumnes, treballant en grups reduïts, preparin un tema de l’assignatura a partir dels conceptes físics o de percepció humana en què es basen les tecnologies d’aquell tema.

Els treballs han de complir les fases següents:

Documentació

Anàlisi i selecció

Disseny i redacció

Presentació

D’aquesta manera es vol que els alumnes assoleixin capacitats de recerca d’informació, anàlisi crítica d’aquesta informació, selecció de la informació rellevant, disseny i redactat d’un document formal i, finalment, presentació davant una audiència. Tot això aprenent a treballar en equip de manera coordinada, coherent i equilibrada.

Els grups de treball seran de 5 o 6 alumnes. Cada grup haurà de triar un dels temes llistats més avall (no es podran repetir temes dins d’un grup de seminari).

Les classes de seminari serviran per comentar els temes triats de cada grup, planificar la feina del tema, fer un seguiment de la planificació i aclarir dubtes. Aquest procés servirà per fer una avaluació continuada i prou individualitzada.

La informació essencial per fer els treballs es troba als apunts de l’assignatura i en especial al Bloc de continguts 0. Això, però, no ha de ser l’única font d’informació i per tant es motivarà els alumnes a cercar més informació a la bibliografia recomanada, a la bibliografia addicional, a Internet, etc.

El document final resultant s'ha de presentar en format MS-Word. El seu contingut (vegeu més avall) tindrà una extensió de 10 planes com a màxim. Això haurà de garantir la capacitat de concreció i síntesi dels alumnes. El contingut bàsic del document haurà de ser el següent:

1. Caràtula amb:

a) Títol, noms i NIA dels integrants.

b) Resum (màxim: 150 paraules).

2. Introducció al tema (màxim: una plana).

3. Contingut del tema (vegeu la llista de Temes de seminari més avall) (màxim: 10 planes).

4. Bibliografia utilitzada.

La presentació de classe s'ha de fer en PowerPoint. Tindrà una durada de 10 minuts com a màxim. Es valorarà l’exactitud del temps utilitzat, restant punts si es queda molt curta, però també si es passa del temps donat. A més, el professor no permetrà que se sobrepassi en més d’un minut, ja que en aquest cas es tallarà la presentació i es donarà pas a la següent. Aquesta presentació haurà de tenir tres parts:

-Introducció

-Descripció de les qüestions físiques i perceptuals

-Descripció de la tecnologia

Cada part serà presentada oralment per un membre diferent del grup sense que hi hagi talls ni interrupcions

Les notes del treball seran comunes per a tots els membres del grup de treball



3.4. Temes a desenvolupar en els seminaris

1. Electromagnetisme: tecnologies de l'audiovisual que utilitzin electromagnetisme.

1.1. Explicar què és l'electromagnetisme com a propietat física.

1.2. Descriure les lleis de Maxwell.

1.3. Descriure breument les tecnologies basades en l'electromagnetisme, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.

1.4. Explicar a fons una de les tecnologies descrites com a exemple.

2. Llum i color: tecnologies de l'audiovisual i models de llum i color.

2.1. Explicar la percepció humana de la llum.

2.2. Explicar la percepció humana del color.

2.3. Descriure els models de color més habituals: RGB, HSB, CMYK, CIE.

2.4. Descriure breument les tecnologies basades en els models de llum i color, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.

2.5. Explicar a fons una de les tecnologies descrites com a exemple.

3. Moviment: tecnologies de l'audiovisual i percepció del moviment.

3.1. Explicar la percepció humana del moviment.

3.2. Descriure sistemes mecànics i/o òptics de generació de moviment.

3.3. Descriure breument les tecnologies basades en cadascuna i diferenciar-les, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.

3.4. Explicar a fons una de les tecnologies descrites com a exemple.

4. Ones: tecnologies de l'audiovisual i les ones.

4.1. Descriure les ones en mitjans físics.

4.2. Descriure les ones electromagnètiques.

4.3. Descriure breument les tecnologies basades en cadascuna i diferenciar-les, tot contextualitzant-les en el seu moment històric, donant referències del seu impacte en la societat que l’acull i relacionant-les amb altres.

4.4. Explicar a fons una de les tecnologies descrites com a exemple.



4. Planificació temporal

4.1. Calendari resumit

Setmana	Sessió 1	Sessió 2	Sessió 3	Sessió 4
1	Classes magistrals
2	Classes magistrals
3	Classes magistrals
4	Classes magistrals
5	Classes magistrals
6	Seminari Gr. 1	Seminari Gr. 2	Seminari Gr. 3	Seminari Gr. 4
7	Seminari Gr. 1	Seminari Gr. 2	Seminari Gr. 3	Seminari Gr. 4
8	Seminari Gr. 1	Seminari Gr. 2	Seminari Gr. 3	Seminari Gr. 4
9	Seminari Gr. 1	Seminari Gr. 2	Seminari Gr. 3	Seminari Gr. 4
10	Presentacions seminaris + dubtes + preparació examen

4.2. Calendari detallat per sessions

Set.	Sess.	Horari	Estructura d'aprenentatge	Professor	Continguts
1		25/09/06 9 - 9.40			NO LECTIU
		25/09/06 9.40 - 10.20
	1	27/09/06 9 - 9.50	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Presentació / Bloc 1 (Tema 2)
	2	29/09/06 11.40-12.30	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 1 (Tema 2)
2	1	02/10/06 9 - 9.40	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 1 (Tema 2)
	2	02/10/06 9.40 - 10.20	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 1 (Tema 2)
	3	04/10/06 9 - 9.50	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 1 (Tema 2)
	4	06/10/06 11.40-12.30	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 2 (Tema 3)
3	1	09/10/06 9 - 9.40	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 2 (Tema 3)
	2	09/10/06 9.40 - 10.20	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 3 (Tema 4)
	3	11/10/06 9 - 9.50	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 3 (Tema 4)
	4	13/10/06 11.40-12.30	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 3 (Tema 4)
4	1	16/10/06 9 - 9.40	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 3 (Tema 4)
	2	16/10/06 9.40 - 10.20	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 3 (Tema 4)
	3	18/10/06 9 - 9.50	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 4 (Tema 5)
	4	20/10/06 11.40-12.30	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 4 (Tema 5)
5	1	23/10/06 9 - 9.40	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 4 (Tema 5)
	2	23/10/06 9.40 - 10.20	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 4 (Tema 5)
	3	27/10/06 9 - 9.50	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 5 (Tema 6)
	4	27/10/06 11.40-12.30	Classe magistral	J. Ignasi Ribas	Bloc 5 (Tema 6)
6	1	30/10/06 9 - 9.45	Seminari Grup 1	Narcís Parés	Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema
	2	30/10/06 9.45 - 10.30	Seminari Grup 2	Narcís Parés	Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups. Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema
	3	01/11/06 9 - 9.50	Seminari Grup 3	Narcís Parés	Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema
	4	03/11/06 11.40-12.30	Seminari Grup 4	Narcís Parés	Grups de treball (5 o 6 alumnes): Formació grups Selecció i distribució de temes Consultes preliminars del tema
7	1	06/11/06 9 - 9.45	Seminari Grup 1	Narcís Parés	Preparació de la introducció al tema i cerca de bibliografia.
	2	06/11/06 9.45 - 10.30	Seminari Grup 2	Narcís Parés	Preparació de la introducció al tema i cerca de bibliografia.
	3	08/11/06 9 - 9.50	Seminari Grup 3	Narcís Parés	Preparació de la introducció al tema i cerca de bibliografia.
	4	10/11/06 11.40-12.30	Seminari Grup 4	Narcís Parés	Preparació de la introducció al tema i cerca de bibliografia.
8	1	13/11/06 9 - 9.45	Seminari Grup 1	Narcís Parés	Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema.
	2	13/11/06 9.45 - 10.30	Seminari Grup 2	Narcís Parés	Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema.
	3	15/11/06 9 - 9.50	Seminari Grup 3	Narcís Parés	Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema.
	4	17/11/06 11.40-12.30	Seminari Grup 4	Narcís Parés	Estructuració d’informació recopilada i redacció del contingut del tema.
9	1	20/11/06 9 - 9.45	Seminari Grup 1	Narcís Parés	Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe.
	2	20/11/06 9.45 - 10.30	Seminari Grup 2	Narcís Parés	Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe.
	3	22/11/06 9 - 9.50	Seminari Grup 3	Narcís Parés	Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe.
	4	24/11/06 11.40-12.30	Seminari Grup 4	Narcís Parés	Finalització de memòria amb redacció del resum i preparació de la presentació per classe.
10		27/11/06 9 - 9.45	Presentació Grup 1 / tothom	Narcís Parés J. Ignasi Ribas	Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun.
		27/11/06 9.45 - 10.30	Presentació Grup 2 / tothom	Narcís Parés J. Ignasi Ribas	Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun.
		29/11/06 9 - 9.50	Presentació Grup 3 / tothom	Narcís Parés J. Ignasi Ribas	Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun.
		01/12/06 11.40-12.30	Presentació Grup 4 / tothom	Narcís Parés J. Ignasi Ribas	Presentació dels treballs de seminari d’una durada de 10 minuts cadascun.

4.3. Esforç horari requerit pels alumnes

Les hores de treball presencial a classe són les següents:

Classe magistral: 20 hores

Seminaris: 4 hores

Presentacions i recopilació final: 4 hores

Subtotal presencial: 28 hores

Les hores de treball individual fora de classe recomanades són:

Reforç sincrònic de teoria (1 h estudi / 1 h classe): 20 hores

Realització de treball de seminari

Documentació (setmana 6): 10 hores

Anàlisi i selecció (setmana 7): 10 hores

Disseny i redacció (setmana 8): 10 hores

Preparació de la presentació (setmana 9): 10 hores

Preparació de l'examen (setmana 10 i següents): 10 hores

Subtotal no presencial: 70 hores

Total: 98 hores

Recursos didàctics

Com s'ha comentat més amunt, el treball en aquesta assignatura té com a excel·lent eix vertebrador els anomenats Apunts generals de l'assignatura, elaborats durant els darrers anys de docència i dividits de manera natural en temes. Són la base per a les explicacions de les classes magistrals i, alhora, el primer punt de referència per al treball individual i col·lectiu dels alumnes en els seminaris.

Per altra banda, cada tema deriva cap a un selecte conjunt bibliogràfic, punt de partida al seu torn per a les ampliacions específiques d'un grup o alumnes en un aspecte determinat de la matèria.

Aquest material estarà disponible en paper, en el Campus Global i, si escau, en zones de servidor accessibles als alumnes. Això ha de permetre la seva utilització, reutilització, modificació i adaptació, per part dels alumnes en el seu treball individual.

Complementant aquesta columna es disposa d'una web de l'assignatura que, com s'explica més avall, inclou també diverses utilitats específiques pensades per cobrir processos d'aprenentatge.

Per altra banda, es disposa també d'algunes parts d'una web experimental anomenada "Idees i vincles en el segle XX. La ciència", realitzada en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Es tracta també, en general, d'activitats d'autoaprenentatge d'un nivell de complexitat superior a les incloses en la web anterior.

5.1. Apunts generals de l'assignatura

Com s'ha explicat abans, aquest és el material didàctic de base de l'assignatura. Es tracta d'uns apunts d'unes 250 pàgines dividits en 8 temes, numerats de l'1 al 8. Es proporcionaran als alumnes de manera opcional en format paper (fotocòpies) o electrònic, via Campus Global.



5.2. Web de l'assignatura

Es tracta d'una adaptació d'una part dels apunts al format Internet feta durant 2 o 3 cursos a partir de diversos ajuts del Programa per a la Innovació i la Qualitat Docents. Inclouen diverses interactivitats que permeten en punts específics assajar fórmules d'autoaprenentatge.

La web serà accessible des del Campus Global. L'adreça directa és

http://www.iua.upf.es/~ribas/TecnoAV/web/prehome.htm

5.3. Una altra web de recursos addicionals específics

Aquesta és una web experimental anomenada "Idees i vincles en el segle XX. La ciència", que hem realitzat en el nostre grup de recerca en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Tracta de la ciència del segle XX des de molt diversos aspectes. El tema 9, sobre les tecnologies de la informació, conté moltes idees interessants per a l'assignatura Tecnologia de l'Audiovisual.

Adreça: http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/navegador/index.htm

(cal habilitar pop-ups o finestres emergents

Pàgines d'exemple:

Web "Idees i vincles":

Física quàntica: la màgia del món petit / Els quàntums / Ones i partícules

Web "Idees i vincles":

Física quàntica: la màgia del món petit / Els quàntums / Algunes característiques de les ones

Web "Idees i vincles":

Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / Codificació analògica electrònica del so. Micròfons, altaveus, amplificadors

Web "Idees i vincles":

Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Abans i després de l'electricitat / La telegrafia per ràdio

Web "Idees i vincles":

Física quàntica: la màgia del món petit / Els quàntums / Les ones electromagnètiques

Web "Idees i vincles":

Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / La fixació de la realitat: la fotografia

Web "Idees i vincles":

Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / La cerca de la imatge en moviment: el cinema

Web "Idees i vincles":

Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / El cinema, el seu llenguatge i l'espectacle com a indústria

Web "Idees i vincles":

Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / L'enregistrament i reproducció de mecàniques del so

I els tres nodes següents

Web "Idees i vincles":

Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú / Imatge, so i societat de masses / Codificació analògica electrònica del so. Micròfons, altaveus, amplificadors



5.4. Bibliografia reduïda

BELLAÏCHE, Philippe. Les secrets de l’image vidéo. París: Eyrolles, 1995.

WYN, Michel. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.

LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnológicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.

CHARDÈRE, Bernard. Le roman des Lumière. Gallimard, 1995.

BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.

LUXERAU, François. Video. Principes et techniques. París: Editions Dujarric, 1989.

PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.

PRADERA, Alejandro. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994.

WYVER, J. La imagen en movimiento. València: Filmoteca Valenciana, 1991.

TORRES URGELL, Luis i d'altres. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.

BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.

5.5. Bibliografia ampliada

Aquesta és la bibliografia emprada en l'elaboració dels apunts de l'assignatura. A banda de possibles afegits, actualitzacions i adreces web, constituïrà el corpus bàsic que ha de nodrir els treballs dels alumnes als seminaris.

5.5.1. Bibliografia Bloc 0 / Tema 1

AUMONT, Jacques. La imagen. Barcelona: Paidós Comunicación, 1992.

FRISBY, John P. Del ojo a la visión. Madrid: Alianza, 1987.

DE LAURETIS, T. i HEATH, S. (comp.). The Cinematic Apparatus. Londres: MacMillan, 1980.

TORRES URGELL, Luis i d'altres. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.

VIDAL, José Mª. Curso de Física. Barcelona: Herder, 1969.

LUXERAU, François. Video. Principes et techniques. París: Editions Dujarric, 1989.

D. A. Microsoft Encarta Multimedia Encyclopedia. Redmont (USA): Microsoft Corporation, 1994.

DE GRANDIS, Luigina. Teoría y uso del color. Madrid: Cátedra, 1985.

BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.

ITTEN, Johannes. The elements of color. Nova York: Van Nostrand Reinhold, 1970.

5.5.2. Bibliografia Bloc 1 / Tema 2

D. A. Historia universal del cine. Madrid: Editorial Planeta, 1982. vol. I, cap. 1 i 2 (fascicles 79, 80 i 81).

WYVER, J. La imagen en movimiento. València: Filmoteca Valenciana, 1991.

FIELDING, Raymond. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.

SAUVAGE, Léo. L’affaire Lumière. París: Editions Pierre Lherminier, 1985.

CLOQUET, Arthur. Initiation à l’image de film. Issoudun: Femis (Institut de Formation et d’Enseignement pour les métiers de l’image et du son), 1992.

JEANNE, René i FORD, Charles. Historia ilustrada del cine. Madrid. Alianza Editorial, 1974.

RIPOLL, Xavier. Cent anys projectant cinema (1895-1995). Barcelona: PMAV (Departament d'Ensenyament), 1993. Format vídeo.

5.5.3. Bibliografia Bloc 2 / Tema 3

PRADERA, Alejandro. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994.

VIDAL, José Mª. Curso de Física. Barcelona: Herder, 1969.

JACOBSON, R. E. Manual de fotografia. Barcelona: Omega, 1993.

5.5.4. Bibliografia Bloc 3 / Tema 4

CLOQUET, Arthur. Initiation à l’image de film. Issoudun: Femis (Institut de Formation et d’Enseignement pour les métiers de l’image et du son), 1992.

COUTANT, Pierre-Antoine. La reproduction du son au cinéma. Issoudun: Femis (Institut de Formation et d’Enseignement pour les Métiers de l’Image et du Son), 1991.

BERNARD MAPPÉ, L. La película y el laboratorio cinematográfico. Andoain (Gipuzkoa): Escuela de Cine y Video, 1993.

JUIN, P.; CASTAN, D. Futuroscope. Le Guide technique. Poitiers: Futuroscope, 1994.

WYVER, J. La imagen en movimiento. València: Filmoteca Valenciana, 1991.

FIELDING, Raymond. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.

WYN, Michel. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.

WHEELER, Leslie J. Principles of Cinematography. Londres: Fountain Press, 1953 (2a. ed.: 1958).

D. A. Historia universal del cine. Madrid: Editorial Planeta, 1982. vol. I, cap. 1 i 2 (fascicles 79, 80 i 81).

AMYES, Tim. Técnicas de postproducción de audio en video y film. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.

VIVANCO, Felip. Impacto Imax. Barcelona: Ciencia y Vida. La Vanguardia, 10 de juny de 1995.

MEREDITH, Susan; MOTTRAM, Phil. Cine y efectos especiales. Ediciones PLESA, Madrid, 1987.

5.5.5. Bibliografia Bloc 4 / Tema 5

TALBOT-SMITH, Michael. Broadcast Sound Technology. Londres: Butterworths, 1990.

PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.

WYVER, J. La imagen en movimiento. València: Filmoteca Valenciana, 1991.

MILLERSON, Gerald. Técnicas de realización y producción en televisión. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1990.

RECUERO LÓPEZ, Manuel. Técnicas de grabación sonora. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1992.

ALTEN, Stanley, R. Audio in media. Belmont, CA: Wadsworth Publishing Company.

5.5.6. Bibliografia Bloc 5 / Tema 6

BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.

LUXERAU, François. Video. Principes et techniques. París: Editions Dujarric, 1989.

PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.

WYVER, J. La imagen en movimiento. València: Filmoteca Valenciana, 1991.

KING, G. J. Introducción a la televisión. Barcelona: Labor, 1976.

BROUSSAUD, G. Les vidéodisques. París: Masson.

MOMPIN POBLET, José. Estudios de grabación de TV. Barcelona: Orbis / Marcombo, 1986.

MILLERSON, Gerald. Técnicas de realización y producción en televisión. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1990.

TORRES URGELL, Luis i d'altres. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.

BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.

LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnológicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.

MATTHEWSON, D. K. Video. Madrid: Alhambra, 1983.

5.5.7. Bibliografia Bloc 6 / Tema 7

BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.

LUXERAU, François. Vídeo. Principes et techniques. París: Editions Dujarric, 1989.

PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.

WYVER, J. La imagen en movimiento. València: Filmoteca Valenciana, 1991.

MILLERSON, Gerald. Técnicas de realización y producción en televisión. Madrid: Centro de Formación RTVE, 1990.

BROUSSAUD, G. Les vidéodisques. París: Masson, 1986.

LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnológicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.

FERNÁNDEZ CASADO, José Luis; NOHALES ESCRIBANO, Tirso. Postproducción digital. Cine y vídeo no lineal. Andoaín: Escuela de Cine y Vídeo, 1999.