Llicenciatura en Biologia (3361)
Epistemologia i Història de la Biologia i de la Medicina(12334)
Identificació de l’assignatura
L’assignatura Epistemologia i Història de la Biologia i de la Medicina és una activitat
acadèmica optativa de 4,5 crèdits dins de la llicenciatura en Biologia de la Facultat de Ciències
de la Salut i de la Vida.
El curs està adreçat als estudiants de cinquè i serà impartit durant el primer trimestre del
Curs 2006-2007.
Coordinació i professorat
L’assignatura serà coordinada pel professor Albert Presas i Puig i impartida pels professors Albert Presas i Puig i Josep-Eladi Baños i Diez.
Objectius generals
El projecte docent pretén:
1. Mostrar a l’estudiant el caràcter històric i social de la biologia i de les
ciències de la salut, els seus mètodes i conceptes.
2. Presentar a l'estudiant la metodologia pròpia de la història de les ciències en general i
de la medicina i la biologia en particular, així com les indicacions necessàries per a la confecció
d'un treball sobre un dels aspectes històrics i epistemològics d'aquestes disciplines.
3. Presentar l’evolució històrica de la disciplina per ajudar l’estudiant a
entendre el seu desenvolupament i els debats actuals.
4. Ajudar l’estudiant a entendre l’origen i la transformació de conceptes i de
tradicions històrics concrets dels quals s’ha originat la biologia, especialment la seva
relació amb les ciències de la salut.
Criteris d’avaluació
L’avaluació es farà a partir:
- D’una prova de preguntes d'elecció múltiple (30%).
- De la confecció d’un treball per part de l’alumne sobre un tema a concretar
amb els docents. Aquest treball està dirigit a desenvolupar la capacitat de comprensió i de síntesi
d’un problema o tema determinats. El treball tindrà una extensió de 8-10 folis (aprox. 3.000
paraules) i s’anirà elaborant durant el curs sota la supervisió del docent (50%).
- De la presentació oral del treball (màxim 10 minuts) (20%).
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d’avaluació implica la
no-superació de l’assignatura.
Activitats complementàries
Tres visites a institucions lligades a temes del programa.
La institucionalització de l’atenció mèdica.
Història dels hospitals. El concepte d’hospital asilar. L’hospital com a centre
de formació mèdica. Evolució dels hospitals al segle XX. [Visita a l’antic Hospital de la
Santa Creu i actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau]
Naixement i desenvolupament de la indústria farmacèutica.
La farmàcia abans del segle XIX. L’aïllament dels productes naturals al segle XIX. Les
primeres indústries farmacèutiques a Alemanya. El creixement d’una nova indústria al segle
XX. Aparició de la indústria farmacèutica a Catalunya. [Visita al Museu Cusí d’Història de la
Farmàcia al Masnou]
L’obra científica de la Mancomunitat de Catalunya. La Societat Catalana de Biologia i l’Institut de Fisiologia de la Universitat de Barcelona. Les figures de Turró, Pi i Sunyer, Bellido i Carrasco i Formiguera. Relacions internacionals i obra científica [Visita a l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona]
Programa:
Tema 1. Filosofia natural al món antic
El concepte de malaltia a les primeres civilitzacions. Aristòtil. La medicina hipocràtica. La
biologia a Bizanci. Galè: teoria i pràctica galènica. Galenisme i medicina medieval.
Tema 2. Les ciències biològiques al Renaixement
Vesal i els estudis anatòmics. Alquímia, terapèutica i la medicina de Paracel. La filosofia natural
al segle XVII. El coneixement de les primeres estructures orgàniques i les seves funcions. Servet,
Harvey i el descobriment de la circulació de la sang. Borelli i la nova filosofia mecanicista.
Tema 3. Les qüestions biològiques a la Il·lustració
Les teories orgàniques i la mecànica. Carl von Linne. El debat sobre el preformisme. Descartes i el
dualisme cos-ment.
Tema 4. La biologia com a teoria general de la vida
Goethe i la biologia de l’època. Romanticisme i
Naturphilosophie. El naixement del terme
biologia. La teoria cel·lular i el seu impacte en les primeres dècades del segle XIX.
Tema 5. Els orígens de la fisiologia experimental
Els laboratoris de fisiologia experimental i les figures de Magendie i Bernard. El desenvolupament del mètode científic en les ciències mèdico-biològiques.
Tema 6. La teoria de l’evolució
L’obra de Darwin i la seva influència social i religiosa. Antiseleccionisme i neodarwinisme.
Tema 7. El naixement de la genètica
Investigacions empíriques sobre criança i híbrids vegetals. Qüestions de mètode: observació versus experimentació.
Tema 8. Els nous marcs epistemològics de desenvolupament
Les lleis de Mendel. La síntesi de la genètica i l'evolució. Els nous plantejaments de recerca a la biologia.
Tema 9. La diferenciació de les ciències de la vida i la cerca de teories generals
Institucions i teories biològiques a finals del segle XIX i principis del XX. Revolució industrial i el moviment sanitarista.
Tema 10. El desenvolupament de la microbiologia
Avenços tecnològics i observacions empíriques. La vinculació dels microorganismes a la malaltia:
Pasteur i Koch.
Tema 11. El coneixement de la resposta immunitària
Els mecanismes de defensa i protecció. La immunitat humoral i cel·lular: l’obra de Metchnikoff i Ehrlich.
Tema 12. Les bases històriques de la terapèutica farmacològica
L’aïllament dels principis naturals. El desenvolupament de la instrumentació de mesura: febre, termòmetres i antipirètics. L’aparició del mètode científic: Claude Bernard. Els primers medicaments racionals: els arsenicals i el concepte de ‘bales màgiques’. Identificació social i consideracions històriques sobre l’ús de substàncies d’abús.
Tema 13. El naixement de la biologia molecular
Les teories entre 1930 i 1950. El descobriment dels àcids nucleics. Un nou model: l’ADN i la seva estructura de doble hèlix. El dogma central de la biologia molecular: el traspàs d’informació per la connexió ADN-ARN-proteïna.
Tema 14. Immunització i vacunes
Conceptes prejennerians sobre resposta immunitària. Jenner i la vacunació antivariòlica. Pasteur i la vacunació antiràbica. La vacunació antipoliomielítica i el fi de la pòlio. Impacte social de les vacunacions. Situació de les vacunacions a l’inici del segle XXI.
Tema 15. El coneixement del cervell
Sensacions i emocions en la medicina grega. Descartes i la separació cos-ment. Thomas Willis i l’organització funcional del cervell. El descobriment de la conducció elèctrica als nervis. Els descobriments de Paulov. El naixement de la neurologia clínica. La teoria neuronal i Ramón y Cajal. El concepte de sinapsi. El desenvolupament de la teoria de la neurotransmissió: les figures de Langley, Dale i Loewi. La comunicació intracel·lular i el coneixement dels segons missatgers.
Tema 16. El desenvolupament de la biologia molecular i els inicis de la biotecnologia
L’ADN recombinable. Biotecnologia i obtenció de substàncies biològiques. L’exemple de Genentech i els fàrmacs d’origen biotecnològic. Aspectes històrics de l’anàlisi del genoma humà.
Tema 17. Importància històrica de les malalties
El concepte històric de malaltia. Les malalties socials i professionals. Les epidèmies a Europa i les seves conseqüències. Les malalties infeccioses i la colonització d’Amèrica. Malaltia i societat en el segle XX. L’estigmatització d’algunes malalties: el cas de la tuberculosi, el càncer i la sida. Les teories envers el càncer durant el segle XX.
Tema 18. Principis d'epistemologia aplicada a la biologia
Epistemologia de la resolució, de la precisió i de l'exactitud. El concepte de prova i de veritat. Inducció i deducció en recerca. Epistemologia de la causa. El concepte de biaix i de variable de confusió.
Lectures
HAGNER, M.
Scientific Medicine in the Age of Naturwissenschaften. A Historiographic Survey.
Max-Planck-Institut for History of Science, Preprint 197, 2002.
JORDANOVA, L.J.
The Social Construction of Medical Knowledge. Social History of Medicine, 1995, 8:361-82.
PORTER, D.
The Mission of the Social History of Medicine: An Historical Overview. Social History of
Medicine, 1995, 8:345-60.
WEBSTER, CH.
The Historiography of Medicine. P.Corsi i P.J. Weindling (eds): Information Sources for
the History of Science and Medicine. London: Butterworth Scientific, 1983, pp. 29-42.
Bibliografia de consulta
ACKERKNECHT, E. H.
A Short History of Medicine. Baltimore: Johns Hopkins Univ. Press, 1982.
BARONA, J. L.
Introducción a la medicina. València: Universitat de València, 1991.
BERNARD, C. l.
Introducció a l'estudi de la medicina experimental. Barcelona: Edicions Científiques
Catalanes, 1986.
BOWLER, P. J.
Evolution: the history of an idea. Berkeley: University of California Press, 1989.
CANGUILHEM, G.
El conocimiento de la vida. Barcelona: Anagrama, 1976.
DARWIN, C. H.
L'origen de les espècies. Barcelona: Edicions 62, 1988.
DAWKINS, R.
El gen egoista. Barcelona: Labor, 1979.
FISCHER, J. L.
Histoire de la génetique: pratiques, techniques et théories. París: Arpem, 1990.
GOULD, ST. J.
La falsa medida del hombre. Barcelona: Crítica, 1997.
JACOB, F.
La lógica de lo viviente: una historia de la herencia. Barcelona: Tusquets, 1999.
LÓPEZ PIÑERO, J. M.
Breve historia de la medicina. Madrid: Alianza, 2000.
MAYR, E.
The Growth of biological thought: diversity, evolution, and inheritance. Cambridge: The
Belknap Press of Harvard University Press, 1982.
MONOD, J.
El Azar y la necesidad: ensayo sobe la filosofía natural de la biología
moderna. Barcelona: Tusquets, 2000.
PORTER, R.
Medicine. A History oh Healing. Nova York: Marlowe & Co, 1997.
PORTER, R.
The greatest benefit to mankind: a medical history of humanity from
antiquity to the present. Londres: Harper Collins, 1997.
RUSE, M.
Monad to man the concept of progress in evolutionary biology. Cambridge, Mass.: Harvard
University Press, 1996.
WATSON, J. D.
La doble hélice. Barcelona: Plaza & Janés, 1978.