Llicenciatura en Biologia (3361)

Histologia Especial(12328) 

IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA

L'assignatura Histologia Especial és una matèria obligatòria del currículum de Biologia que s'imparteix al segon curs; consta de 9,5 crèdits, 5 de teòrics i 4,5 de pràctics.

COORDINACIÓ I PROFESSORAT

El coordinador de l'assignatura és Josep Lloreta. Col·laboren en les classes pràctiques i en algunes de teòriques Sílvia Hernández, Montserrat Arumí i Bea Bellosillo. Els temes d'Histologia Vegetal corren a càrrec de Jaume Ferrer. Alguns dels seminaris són impartits per diferents professors convidats.  

OBJECTIUS

a) Conèixer l'estructura microscòpica dels teixits, òrgans i sistemes de l'organisme humà i la seva correlació funcional.

b) Conèixer els mecanismes bàsics de reparació, regeneració i protecció de diversos teixits i òrgans.

c) Conèixer els mecanismes bàsics d'alteració patològica dels teixits.

d) Conèixer els trets fonamentals dels teixits vegetals.

e) Situar els teixits vegetals en el context dels òrgans principals.

f) Aprofundir en el coneixement del maneig del microscopi òptic, així com de l'aplicació dels microscopis de fluorescència, de llum polaritzada i electrònic.  

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

L'avaluació del rendiment acadèmic s'efectuarà de la manera següent (sobre un total de 10 punts):
Contingut teòric (6 punts)
—Prova d'elecció múltiple 60%
—Preguntes curtes 40%
Nota: Algunes de les preguntes curtes requeriran la identificació previa del teixit objecte d'avaluació a partir d'imatges microscopiques, a fi d'integrar els aspectes teòrics i pràctics de l'assignatura.
Contingut pràctic (4 punts)
—Quadern de pràctiques 10%
—Examen pràctic 90%
Nota: L'examen pràctic s'estructurarà en una sessió de demostració al microscopi òptic, en que l'alumne mostrarà al professor els trets de l'òrgan seleccionat i una altra amb diapositives d'imatges microscòpiques.

REQUERIMENTS DELS ESTUDIANTS

Requeriments imprescindibles per superar l'assignatura:
1. Lliurament del quadern de pràctiques.
2. Habilitat en el maneig i el centratge correctes del microscopi òptic; habilitat per observar i interpretar correctament una preparació amb el microscopi òptic.
3. Capacitat de reconèixer l'aspecte al microscopi òptic dels principals òrgans i teixits.

TEMARI TEÒRIC

Tema 1. Components i estructura microscòpica del teixit epitelial

Recapitulació sobre els components subcel·lulars dels diferents tipus de cèl·lules epitelials. Teixits epitelials de revestiment i teixits epitelials glandulars: característiques histològiques amb correlació funcional.

Tema 2. Components i estructura microscòpica del teixit connectiu

Recapitulació dels components del teixit connectiu. Característiques histològiques dels diferents tipus de teixit connectiu i la seva correlació funcional.

Tema 3. Components i estructura microscòpica del teixit nerviós. Meninges, epèndim i plexes coroideus

Recapitulació integrada dels components del teixit nerviós: neurones, astroglia, oligodendroglia, microglia i cèl.lules de l’epèndim. Estructura microscòpica de les meninges. La cèl.lula meningotelial. Irrigació del teixit nerviós: la barrera hemato-encefàlica. El líquid cèfalo-raquidi: teixits especialitzats en la seva producció i reabsorció.

Tema 4. Organització microscòpica del sistema nerviós central (I)

Organització microscòpica de l'escorça cerebral. Estructura microscòpica dels principals nuclis cerebrals, cerebel·losos i del tronc. Organització microscòpica del cerebel i de la medul·la espinal.

Tema 5. Organització del sistema nerviós perifèric

Organització del sistema nerviós perifèric: ganglis raquidis i vegetatius (sistemes simpàtic i parasimpàtic). Especialitzacions terminals cutànies.

Tema 6. Els òrgans dels sentits: Olfacció i oïda

Organització microscòpica del sistema olfactori (mucosa especialitzada i bulb). L'oïda. Equilibri i audició.

Tema 7. Els òrgans dels sentits: Histologia de l'ull

La còrnia. La conjuntiva tarsal i bulbar. El cristal·lí. La coroide. L'iris i la retina.

Tema 8. Aparell càrdio-circulatori (I): El cor

Estructura i organització microscòpica del cor. Estructura i característiques microscòpiques del sistema de conducció cardíac. El pericardi.

Tema 9. Aparell càrdio-circulatori (II): Artèries i capil·lars

Estructura general dels vasos sanguinis. Innervació i irrigació dels vasos sanguinis. Artèries: classificació, estructura i característiques morfofuncionals. Estructures implicades en la detecció i la regulació de la pressió arterial. Capil·lars: classificació, estructura i característiques morfofuncionals especialitzades dels diferents tipus de capil·lars. Estructures especialitzades en la regulació del flux sanguini a la xarxa capil·lar.

Tema 10. Aparell càrdio-circulatori (III): Venes. Sistema limfàtic. Patobiologia de les malalties càrdio-vasculars

Venes: classificació, estructura i característiques morfofuncionals. Estructura i característiques microscòpiques diferencials del sistema vascular limfàtic: capil·lars, vasos i conductes. Fonaments patobiològics generals de les malalties càrdio-vasculars.

Tema 11. Aparell respiratori (I)

Cavitat nasal. Nasofaringe. Sines paranasals. Orofaringe, hipofaringe i laringe.

Tema 12. Aparell respiratori (II)

Tràquea, bronquis, arbre bronquial principal. Vies respiratòries distals (dels bronquis als alvèols pulmonars). L'alvèol pulmonar com a unitat funcional. Mecanismes subcel·lulars per al manteniment de l'elasticitat i l'expansió dels alvèols. La pleura. Microanatomia de la caixa toràcica. Organització general del pulmó i de la seva irrigació.

Tema 13. L'aparell digestiu (I)

Estructura microscòpica del llavi, la cavitat oral, la llengua i les dents. Glàndules salivals majors: paròtida, submaxil·lar i sublingual. Glàndules salivals menors.

Tema 14. L'aparell digestiu (II)

Organització microscòpica general del tub digestiu. Estructura microscòpica de l'esòfag. La zona cardial. Estructura microscòpica i histofisiologia de l'estómac. El pílor.

Tema 15. L'aparell digestiu (III)

Estructura general del fetge. Distribució dels vasos sanguinis i de la xarxa biliar intrahepàtics. El lobel hepàtic: lobel clàssic, lobel portal i acin portal. Vies biliars extrahepàtiques. Vesícula biliar. Pàncrees exocrí. Estructura de la papil·la de Vater.

Tema 16. L'aparell digestiu (IV)

Estructura microscòpica del duodè, el jejú, l'íleum, el còlon, el recte i l'anus. Histofisiologia de l'intestí prim i de l'intestí gros. El peritoneu.

Tema 17. Aparell urinari (I)

Organització microscòpica general del ronyó: components del còrtex i de la medul·la renal. Components de la nefrona. Característiques microscòpiques i histofisiologia del glomèrul renal. Característiques diferencials amb repercussió funcional dels diferents tipus de túbul renal.

Tema 18. Aparell urinari (II)

L'aparell juxtaglomerular. Característiques microscòpiques dels vasos arterials, venosos i limfàtics del ronyó. Característiques de l'interstici renal. Estructura microscòpica de les vies urinàries (pelvis renal i urèters) i de la bufeta urinària.

Tema 19. Sistema endocrí (I): Hipòfisi, hipòtalem i glàndula pineal

Hipòfisi: organització microscòpica i components cel·lulars. Característiques microscòpiques essencials de l'hipotàlem. Característiques microscòpiques de la glàndula pineal.

Tema 20. Sistema endocrí (II): Tiroide i paratiroide

Tiroide: estructura, components cel·lulars i organització funcional. Paratiroide: estructura, components cel·lulars i característiques morfològiques dels diferents estadis funcionals.

Tema 21. Sistema endocrí (III): Sistema adrenal, paraganglis i sistema neuroendocrí difús

Còrtex adrenal: estructura microscòpica i components cel·lulars. Medul·la adrenal i paraganglis: característiques microscòpiques i relació amb el sistema nerviós perifèric. Sistema neuroendocrí difús.

Tema 22. Aparell genital masculí (I)

Estructura microscòpica i components cel·lulars del testicle. L'espermatogènesi.

Tema 23. Aparell genital masculí (II)

Conductes intratesticulars, epidídim, vesícules seminals i conductes deferents. Glàndules genitals accessòries. Característiques microscòpiques del penis. Estructura, característiques microscòpiques i elements bàsics de la patobiologia de la pròstata.

Tema 24. Aparell genital femení (I)

Estructura microscòpica, components cel·lulars i estadis morfofuncionals de l'ovari. L'oogènesi. Estructura de la trompa uterina. Estructura microscòpica del cos uterí. Característiques microscòpiques dels estadis funcionals de l'endometri.

Tema 25. Aparell genital femení (II)

Estructura microscòpica de la cèrvix, la vagina i la vulva. Estructura i estadis funcionals de la placenta. Estructura microscòpica, estadis funcionals i elements bàsics de la patobiologia de la glàndula mamària.

Tema 26. La pell i els seus annexos. Organització, correlació funcional i fonaments patobiològics

Estructura i composició cel·lular de l'epidermis. Estructura i composició cel·lular de la dermis. Característiques específiques del teixit connectiu cutani. Histofisiologia de la pell. Glàndules de la pell: glàndules sudorípares ectocrines i apocrines; glàndules sebàcies. Fol·licles pilosos; estructura i histofisiologia del pèl. Estructura de l'ungla. Regeneració cutània. Resposta de la pell a les cremades.

Tema 27. Organització, correlació funcional i fonaments patobiològics de l'aparell locomotor (I): Sistema òsteo-articular

Visió morfològica integrada i dinàmica de l'estructura òssia, el remodelament ossi i els processos cel·lulars multiorgànics implicats en l'equilibri del metabolisme fosfo-càlcic. Estructura de les articulacions amb correlació funcional. Les cèl·lules sinovials.

Tema 28. Organització, correlació funcional i fonaments patobiològics de l'aparell locomotor (II): El teixit muscular

Característiques dinàmiques del teixit muscular: característiques histoenzimàtiques, histomorfomètriques i ultraestructurals del múscul en condicions normals, en l'entrenament i en situacions patològiques.

Tema 29. La sang i l'hematopoesi

Elements cel·lulars de la sang perifèrica. Components del plasma. Limfa. Elements cel·lulars hematopoètics bàsics de la medul·la òssia. Hematopoesi embrionària i hematopoesi definitiva. Cèl·lules mare. Monocitopoesi. Granulopoesi. Eritropoesi. Megacariopoesi i trombopoesi. Precursors medul·lars de la limfopoesi.

Tema 30. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (I)

Estructura del gangli limfàtic, en correlació amb la limfopoesi i amb la producció de poblacions cel·lulars específiques de les respostes immunològiques.

Tema 31. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (II)

Estructura i característiques histofisiològiques del timus. Estructura i característiques histofisiològiques de les plaques de Peyer.

Tema 32. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (III)

Estructura i característiques histofisiològiques de la melsa. El teixit limfoide associat a les mucoses. El teixit amigdalar.

Tema 33. Estructura i característiques histofisiològiques dels òrgans i teixits relacionats amb el sistema immunitari (IV)

Visió integrada dels diferents òrgans i elements cel·lulars del teixit limfoide.

Tema 34. Sistemes histològics vegetals. Sistema histològic dèrmic

Concepte de sistema histològic vegetal. Tipus de sistemes histològics. Sistema histològic dèrmic. L'epidermis com a teixit protector. Cutícula de cutina. Cèl·lules epidèrmiques especialitzades: els estomes. Altres especialitzacions: tricomes. Teixits protectors en òrgans de llarga duració: el suro.

Tema 35. Sistema histològic fonamental

Situació. Teixits integrants. Parènquimes: clorofíl·lic, de reserva i lagunar. Col·lènquima: tipus. Característiques de la cèl·lula col·lenquimàtica. Esclerènquima. Tipificació de les cèl.lules esclerenquimàtiques. Lignina i lignificació.

Tema 36. Sistema histològic vascular

Situació. Els teixits conductors com a teixits compostos. Xilema. Cèl·lules conductores (elements traqueals): tipus. Floema. Cèl·lules conductores (elements cribosos): tipus. Feixos conductors. Mecanismes de conducció de la saba.

Tema 37. Meristemes

Concepte de meristema. Meristemes apicals. Meristema caulinar: zonació. Meristema radicular: zonació. Centre quiescent. Meristemes intercal·lars. Meristemes laterals. Càmbium vascular: situació i tipus. Creixement secundari i teixits secundaris: la fusta. Càmbium suberós.

Bibliografia

El llibre fonamental per a l'assignatura serà:

GARTNER, L. P.; HIATT, J. L. Histología. Texto y Atlas. Mèxic: McGraw-Hill Interamericana, 1997.



Es recomana també, entre els libres d'imatges, el següent:

EROSCHENKO, V.P. Di Fiore's atlas of histology with functional correlations. Philadelphia: Lippincott Wiliams and Wilkins, 2005.


Bibliografia per al mòdul d’Histologia Vegetal:

- BOWES, B.G. A Color Atlas of Plant Structure. Ames Iowa State (EUA) Univ. Press, 1996.

- FERRER, J. Las células de los tejidos vegetales. Barcelona: Vedrà, 1997.





Bibliografia complementària

A més de la bibliografia específica que es podrà proporcionar per complementar alguns temes concrets, es recomanen com a llibres de consulta els següents:

BOYA VEGUÉ J. Atlas de histología y organografía microscópica. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 1999.

FAWCETT, D. W. A textbook of histology. Londres: Chapman and Hall, 1994.

FAWCETT, D.W., JENSH R.P. Bloom and Fawcett: Concise Histology. Nova York: Chapman and Hall, 1997.

GUNNING, B.E.S. & STEER, M.W.- Plant Cell Biology. Structure and Function. Jones & Barlett Pub., 1996

JUNQUEIRA L.C., CARNEIRO J. Histología básica. Barcelona: Masson S.A. 1996.

PANIAGUA R. Citología e histología vegetal y animal: biología de las células y tejido animales y vegetales. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana, 1997.

STERNBERG, S. S. Histology for pathologists. Filadèlfia: Lippincott-Raven, 1997.

STEVENS, A., LOWE, J. Histología Humana. Madrid: Harcourt-Brace, 1998.

YOUNG, B., HEATH, J.W . Wheater's Histologia Funcional. Madrid: Harcout, 2000.