Llicenciatura en Humanitats (3351)

Literatura Alemanya B(11591) 

Les obres estudiades en aquesta assignatura articulen l'acció a partir d'un moment de ruptura o discontinuïtat que ho canvia tot. L'objectiu del curs és analitzar similituds i diferències entre aquestes obres, tot explorant quines dimensions (formal, cognitiva, emocional...), a banda de la temporal, hi adopta també la noció de discontinuïtat.

Tema 1. Introducció

1.1 Discontinuïtat i relat.
1.2 Discontinuïtat i memòria.
1.3 Discontinuïtat i revolució.
1.4 Discontinuïtat i epifania.

Tema 2.

La discontinuïtat com a buit: Heinrich von Kleist (1808), Die Marquise von O (La marquesa d'O... i altres narracions. Traducció de Feliu Formosa. Pròleg d'Antonia Fonyi. Barcelona: Ed. Destino/ UPF, 1997)

Tema 3.

La discontinuïtat com a nexe entre móns paral·lels: Franz Kafka (1925), Der Proceß (Novelas. El desaparecido. El proceso. El castillo (textos originales). Traducción prólogo y notas: José Rafael Hernández. Madrid: Valdemar, 2001)

Tema 4.

La discontinuïtat com a fals parèntesi: Marlen Haushofer (1969), Die Mansarde (La buhardilla. Traducción de Nieves Trabanco. Gijón: Ediciones Trea, 1998)

Tema 5.

La discontinuïtat com a estímul i com a límit: Peter Handke (1972), Wunschloses Unglück (Desgracia impeorable. Traducción de Eustaquio Barjau. Madrid: Alianza, 1989)

Les classes s'impartiran en català.