2005-2006

Llicenciatura en Lingüística (3342)


Psicolingüística(13303) 


Objectius

Conèixer els principals problemes i corrents teòrics plantejats en la psicolingüística

Manejar la bibliografia bàsica de la disciplina

Saber reconèixer els processos de l’activitat lingüística (comprensió, producció, adquisició, patologies, etc.)

Tenir una actitud crítica envers les teories presentades de manera que l’estudiant pugui esbossar arguments propis

Entendre els principals dissenys experimentals emprats en la disciplina

Formular-se qüestions clau sobre el comportament lingüístic i dissenyar estudis de nivell bàsic per intentar trobar-hi respostes

Presentar (oralment i per escrit) les recerques (bibliogràfiques, a partir de dades, plantejaments de problemes, etc.) de manera clara, organitzada i argumentada

Competències transversals

Sistèmiques


Anàlisi crítica: a partir de les lectures i les dades proveïdes al llarg del trimestre

Escepticisme científic: sobretot a partir de la reflexió posterior a les lectures i exposicions a classe, en contrast amb les dades del comportament lingüístic de què, de mica en mica, disposarà l’estudiant


Instrumentals analítiques:


(Les següents tres competències es treballaran a partir de situacions generals i particulars que hauran de servir per comprendre que l’actuació lingüística és el resultat de la interacció entre processos estrictament lingüístics i processos cognitius.)

Anàlisi de situacions i resolució problemes

Raonament inductiu (abstracció i generalització)

Raonament deductiu

Instrumentals operatives
Cerca documental: a partir d’activitats individuals i grupals.

Planificació de tasques: algunes activitats comporten que l’estudiant s’organitzi per tal de resoldre-les tant individualment com en grup

Instrumentals comunicatives
Comunicació oral i escrita: en la redacció de les tasques i en l’exposició davant del grup gran

Difusió de la informació: ídem anterior

Interpersonals
Treball en equip: per a l’activitat del treball en grup i la presentació oral

Treball autònom: per resoldre les diferents tasques al llarg del trimestre i fomentar la responsabilitat individual en el desenvolupament d’habilitats i adquisició de coneixements.

Competències específiques

Capacitat per descriure fenòmens del comportament lingüístic amb claredat

Habilitat per trobar dades i avaluar críticament anàlisis i conceptes teòrics

Destresa per formular anàlisis per resoldre problemes

Aptitud per analitzar els fets psicolingüístics i comunicatius

Versatilitat i disposició per interactuar amb equips interdisciplinaris

Judici per aplicar els coneixements lingüístics idonis s a situacions d’àmbits diversos

Solvència per llegir i comprendre articles científics i exposar-ne els principals continguts oralment i per escrit

Avaluació

Es combinen dos tipus d’avaluació: contínua (50%) i final (50%).

1) Elements de l’avaluació contínua (50%):


a) Valoració de l’exposició oral en grup (10%) i del treball escrit corresponent (10%). L’exposició oral –com també el corresponent treball escrit- consisteix en la presentació dels conceptes bàsics relacionats amb una patologia del llenguatge i s’hi avaluen elements de forma, contingut i ús de material de suport.

b) Valoració d’una tasca pràctica obligatòria (un problema a resoldre a partir d’un conjunt de dades, similar als practicats a les sessions de seminari) per parelles (10%).

c) Valoració de dos exercicis obligatoris individuals de resolució de problemes (ABP), realitzats durant el temps de treball personal de l’estudiant i esbossats en sessió de seminari (20%, a raó d’un 10% cadascun).

2) Elements de l’avaluació final (50%):

Prova teoricopràctica, o examen final, dels continguts (conceptes i procediments) tractats durant l’assignatura. L’examen consisteix en un conjunt de preguntes d’aplicació i preguntes de desenvolupament que permeten valorar aspectes complementaris. La qualificació final obtinguda suposa un 50% de la nota final.

Es considera requisit indispensable per superar l’assignatura haver obtingut una qualificació igual o superior a cinc punts en l’examen teoricopràctic.

Continguts

Bloc 1. Qüestions introductòries

Conceptes

Procediments

Actituds

Objectius i temes de la psicolingüística en relació amb la lingüística


Mètodes en psicolingüística

 


Mecanismes psicològics (memòria, processament serial i paral·lel, processos bottom-up i top-down, modularitat...)

Bases biològiques (comunicació animal, llenguatge i cervell)

Discriminació dels diferents objectius i temes de estudis

 

Identificació dels mètodes essencials en la disciplina. Aplicabilitat als diferents fenòmens.

Reconeixement dels diferents tipus de memòria i aplicació a dades d’índole diversa.


Comparació dels distints sistemes de comunicació i identificació de les àrees implicades en el llenguatge

Presa de consciència dels diferents enfocaments amb què es pot abordar el llenguatge.

Interès per conèixer els mètodes com a factor bàsic de la recerca.


Esforç per entendre els mecanismes implicats en la producció i comprensió del llenguatge.

Valoració de l’especificitat del llenguatge humà en relació amb altres sistemes de comunicació.

Bloc 2. Les paraules  

Conceptes

Procediments

Actituds

Reconeixement de paraules i accés al lèxic

La percepció: mètodes, factors i models
La producció: mètodes i models

Fonts de dades
Lapsus linguae; fenomen tip-of-the-tongue (TOT)

Adquisició del llenguatge (L1, L2, bilingües)





Patologies: evolutives (SLI, síndrome de Williams, autisme, etc.) i adquirides (afàsies, Alzheimer, esquizofrènia, etc.)

Identificació dels models d’accés al lèxic

Comparació entre processos de percepció i producció i esquematització dels diferents models.

Reconeixement i valoració de les dades que identifiquen els processos psicolingüístics de percepció i producció de paraules.
Identificació de les fases d’adquisició de mots en diferents situacions.

 

Anàlisi de la contribució dels dèficits del llenguatge com a resultat de lesions en el coneixement de les àrees del cervell implicades en el control del llenguatge.

Esforç per entendre els diferents models.

Interès per conèixer els mètodes com a factor bàsic de la recerca.


Presa de consciència de la importància de seleccionar les dades rellevants per aprofundir en els processos de percepció i producció de paraules.
Interès per formular-se preguntes al voltant del procés d’adquisició.


Desenvolupament de la capacitat crítica pel que fa a l’estudi de les patologies lingüístiques.

Bloc 3. Les oracions

 

Conceptes

Procediments

Actituds

La naturalesa de les representacions sintàctiques; el processament de les oracions

La comprensió de les oracions: models i mètodes
La producció de les oracions: model i mètodes



Fonts de dades
Lapsus linguae, pauses, autoreparacions

Adquisició del llenguatge (L1, L2, bilingües, attrition)



Patologies: evolutives (SLI, síndrome de Williams, autisme, etc.) i adquirides (afàsia de Broca, de Wernike, Alzheimer, Parkinson, etc.)

Reconeixement dels models de processament sintàctic.




Distinció dels processos de comprensió i producció d’oracions i esquematització dels diferents models.



Reconeixement i valoració de les dades que identifiquen els processos psicolingüístics de comprensió i producció d’oracions.
Identificació de les fases d’adquisició de la morfosintaxi en diferents situacions.

Anàlisi de la contribució dels dèficits del llenguatge com a resultat de lesions en el coneixement de les àrees del cervell implicades en el control del llenguatge.

Esforç per entendre els diferents models.




Interès per conèixer els mètodes com a factor bàsic de la recerca i desenvolupament de la capacitat crítica dels diferents models.

Presa de consciència de la importància de seleccionar les dades rellevants per aprofundir en el processament sintàctic.
Interès per formular-se preguntes al voltant del procés d’adquisició.


Desenvolupament de la capacitat crítica pel que fa a l’estudi de les patologies lingüístiques.

Recursos

Bibliografia bàsica
Altmann, G. (1997). The ascent of babel. Oxford: Oxford University Press. [Traducció espanyola, La ascensión de Babel] P37 .A4818 1999[Llibre introductori, de lectura ràpida i amena, de caire divulgatiu per a universitaris.]
Belinchón, M., Rivière, A. i Igoa, J. M. (199 2). Psicología del Lenguaje. Investigación y Teoría. Madrid: Trotta. P37 .B45 1992[Manual en espanyol; força detallat i útil per a molts dels temes, però és potser una mica dens.]
Harley, T. A. (2001). The Psychology of language. 2 nd Edition. Psychology Press. P37 .H37 2001[Manual de referència, ben organitzat i desenvolupat, que potser va una mica més enllà dels objectius del curs.]
Pinker, S. (1994). The language instinct. New York: William Morrow. [Traducció espanyola, El instinto del lenguaje] P106 .P5618 1995[Llibre amè, també de caire divulgatiu i provocatiu; els capítols 4, 5, 7, 9, 10 són el més interessants per a aquesta assignatura.]
Internet
Enllaços d’interès sobre tècniques en psicolingüística:
http://www.med.harvard.edu/AANLIB/home.html
http://www.portfolio.mvm.ed.ac.uk/studentwebs/session1/group25/how.htm
Per aprofundir en les bases neuroanatòmiques del llenguatge:
http://www.ruf.rice.edu/~lngbrain/main.htm
També “The Whole Brain Atlas”:
http://www.med.harvard.edu/AANLIB/home.html
Sobre llenguatge i memòria: Recurs interactiu on-line:
http://www.med.uwo.ca/physiology/courses/sensesweb/L12Memory/L12Memory.swf
Sobre el llenguatge dels ximpanzés:
http://www.gorilla.org/
Demostració de l'efecte McGurk:
http://www.media.uio.no/personer/arntm/McGurk_english.html
Base de dades de Victoria Fromkin d’errors de parla:
Max Plank Institute for Psycholinguistics
http://www.mpi.nl/corpus/sedb/

Base de dades sobre adquisició del llenguatge:
http://childes.psy.cmu.edu

Aula global

L’Aula Global contindrà una web de l’assignatura, amb indicació de l’organització i temporització del curs, presentacions en PowerPoint i textos explicatius en Word o pdf per a cada unitat elaborats per la professora, indicació de les lectures a realitzar, textos de les pràctiques, models de les pràctiques un cop efectuades i vincles d’interès per a algunes unitats.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona