Llicenciatura en Lingüística (3342)

Pragmàtica(13290) 

Objectius

Assolir una visió general de la contribució de la informació contextual al significat lingüístic i els seus efectes sobre les dimensions estructurals del llenguatge natural. Amb aquest propòsit, caldrà considerar diversos components pragmàtics des de diferents perspectives i examinar la relació entre aquests components i la semàntica, la sintaxi i la entonació. A l’acabar el curs l’estudiant hauria de saber identificar fenòmens pragmàtics i parlar-ne analíticament i esbossar solucions a problemes lingüístics de naturalesa pragmàtica. Les competències específiques a desenvolupar són les següents:

·        Identificar fenòmens pragmàtics en el llenguatge natural

·        Tenir consciència de la importància del context i la dinàmica entre els interlocutors i el seus estats cognitius en la comunicació lingüística.

·        Esbossar solucions a problemes lingüístics de naturalesa pragmàtica

·        Reconèixer components inferencials del significat: pressuposició, implicatura, implicació lògica

·       Parlar analíticament de l’expressió de referents i de la resolució d’expressions referencials

·        Segmentar discursos en una estructura atencional/retòrica i estudiar-ne l’impacte sobre els elements atencionals

·        Distingir entre la manipulació de referents i l’embalatge informatiu dins del component atencional.

Continguts

1. La pragmàtica lingüística: definicions i abast. Tipologia de fenòmens pragmàtics. Gramaticalita estructural, anomalia semàntica i ‘fortuna’ pragmàtica ( felicity).

2. Significat lògic i significat pragmàtic. Inferència: implicació lògica, implicatura, pressuposició. Revisions de Grice.

3. Il.locució i actes de parla. Alguns aspectes de dixi personal, espaial i temporal.

4. Anàfora I: expressió i resolució anafòriques.

5. Estructura textual i del discurs: components atencional i intencional. Marcadors i connectors.

6. Anàfora II: resolució anafòrica local.

7. Perspectiva dinàmica del significat. Estadis informatius, common ground i actualització informativa.

8. Estructura informacional de l'oració: tema-rema, "topic-comment" i altres.  

Estructura de l’assignatura

Classe teòrica:                                             1h.30mins.     dimarts, 17:00-18:30

Classe pràctica:                                           0h.45mins.     dimecres, G1 i G2

Lectures i pràctiques fora de l’aula:          5h.15mins.     (estimació)

Hi haurà 8 pràctiques, consistents en exercicis i problemes, i lectures setmanals. Les pràctiques fora de classe seran individuals i es lliuraran els dimecres de la setmana següent abans de la classe pràctica, ja que en parlarem durant la sessió (per tant, no s’avaluaran els lliuraments posteriors a la fi del termini).

 

Aula Global

Els materials de l’assignatura es penjaran a l’Aula Global (llevat de les lectures)

Avaluació

Basada en les 8 pràctiques fetes durant el curs, la discussió bibliogràfica i la participació a classe en general (50%) i una prova final (50%).

Calendari

	teoria (dimarts)	pràctica (dimecres)
S01	12 abril	13 abril
S02	19abril	20 abril
S03	26 abril	27 maig
S04	03 maig	04 maig
S05	10 maig	11 maig
S06	17 maig	18 maig
S07	24 maig	25 maig
S08	31 maig	01 juny
S09	07 juny	08 juny
S10	14 juny	15 juny

Dossier de lectures

Per ordre d’introducció a l’assignatura

1.      Bach, Kent (1997). The semantics-pragmatics distinction: What it is and why it matters. Linguistiche Berichte 8, 33-50.

2.      Levinson, Stephen (1983). Pragmatics. Cambridge University Press. Capítol 1.

3.      Hurford, James & Brendan Heasley (1983). Semantics: a coursebook. cambridge University Press. 232-249.

4.      Prince, Ellen (1981). Toward a taxonomy of given-new information. Dins P. Cole, ed., Radical pragmatics, 223-255. Associated Press.

5.      Givón, Talmy (1992). The grammar of referential coherence as mental processing instructions. Linguistics 30, 5-55.  [fragment petit]

6.      Gundel, Jeanette, Nancy Hedberg & Ron Zacharski (2001). Definite descriptions and cognitive status in English: Why accommodation is unnecessary. Journal of English Language and Linguistics 5, 273-295.

7.      Grosz, Barbara & Candace Sidner (1986). Attention, intentions, and the structure of discourse. Computational Linguistics 12, 175-204.

8.      Mann, William, Christian Matthiessen & Sandra Thompson (1992). Rhetorical structure theory and text analysis. Dins W. Mann i S. Thompson, eds., Discourse description: Diverse linguistic analyses of a fund-raising text, 39-78. John Benjamins. [fragment petit]

9.      Vallduví , E. (en prensa). Teoria de dinàmica de centres: les relacions anàforiques locals. Dins Rudolf Ortega, ed., Actes del Segon Taller de Ciències del Llenguatge (Report GRLMC n/97). Tarragona: Grup de Recerca en Ling. Matemàtica i Enginyeria del Llenguatge (URV).

10. Vallduví, E. (1994). Updates, files, and focus﷓ground. Dins Peter Bosch i Rob van der Sandt, eds.,  Focus and natural language processing, vol. 3, 649﷓658 (IBM Working Papers of the Institute for Logic and Linguistics 8). Heidelberg: IBM Deutschland.

Bibliografia general

BASSOLS, M. (2001). Les claus de la pragmàtica. Vic: Eumo Editorial.

DAVIS, S., editor (1991). Pragmatics. Oxford: Oxford University Press.

ESCANDELL, M.V. (1996). Introducción a la pragmática. Barcelona: Ariel.

GAZDAR, G. (1979). Pragmatics. New York: Academic Press.

GREEN, G.M. (1989). Pragmatics and natural language understanding. Hillsdale, N.J.: Lawrence Erlbaum Associates.

LEECH, G. (1990). Principles of pragmatics. London: Longman.

LEVINSON, S.C. (1983). Pragmatics. Cambridge, Eng.: Cambridge University Press.

MEY, J. (2001). Pragmatics. An introduction (2a ed.). Oxford: BlackwellPAYRATÓ, L. (2003). Pragmàtica, discurs i llengua oral. Barcelona: Editorial UOC.

REYES, G. (1990). La pragmàtica lingüística. Barcelona: Montesinos.

SCHLIEBEN-LANGE, B. (1984). Pragmàtica lingüística. Madrid: Gredos.

YULE, G. (1996). Pragmatics. Oxford: Oxford University Press.