Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Gramàtica i Anàlisi del Discurs A2 (català) II(12875) 

Objectius i continguts (descripció general):

Objectius conceptuals:

• Comprendre i analitzar textos orals i escrits.
• Conèixer les característiques discursives i gramaticals de diversos gèneres i registres, amb solucions genuïnes.
• Analitzar i descriure recursos lèxics, gramaticals i estilístics de textos: selecció i adequació del lèxic i la fraseologia; anàlisi gramatical.

Objectius procedimentals:

• Usar recursos estilístics variats en la producció de textos.
• Comprendre, analitzar i comentar textos orals i escrits.
• Produir escrits adequats, coherents i correctes de diversos gèneres.

Continguts dels crèdits teòrics:

• Gramàtica descriptiva i contrastiva entre oralitat i escriptura.
• Aspectes contrastius de la gramàtica i el discurs en català i en castellà.

Continguts dels crèdits pràctics:

• Anàlisi gramatical, lèxica i estilística de textos orals i escrits.
• Correcció i producció de textos amb un nivell de dificultat creixent.
• Tècniques d’anàlisi lingüística (nivells pragmàtic, informatiu, discursiu).

Competències

Competències generals

1. Instrumentals

1. Capacitat d'anàlisi i síntesi
2. Anàlisi de situacions i resolució de problemes
3. Raonament crític
4. Cerca documental i de fonts de recerca
5. Gestió de la informació
6. Organització i planificació
7. Creativitat
8. Comunicació oral i escrita en llengües pròpies
9. Coneixement de la cultura pròpia 1.

2. Interpersonals

1. Habilitat en les relacions interpersonals
2. Capacitat de treball en equip
3. Capacitat de treball individual  

3. Sistèmiques

1. Aplicació de coneixements a la pràctica
2. Capacitat d'aprenentatge autònom i de formació continuada
3. Adaptació a noves situacions

Competències específiques

1. Excel·lència en el domini de la llengua pròpia, escrita i oral

2. Capacitat per poder reflexionar sobre el funcionament de la llengua (iniciació)

3. Destresa per a la cerca d'informació / documentació (iniciació)

4. Observació, anàlisi i descripció meticulosa dels fenòmens del discurs.

5. Capacitat de raonar l'explicació lingüística de fenòmens gramaticals i discursius.

6. Capacitat de manejar la bibliografia bàsica de l'àrea epistemològica i de trobar les dades concretes, necessàries per a una anàlisi o per a la producció d'un discurs.

7. Formulació de les opinions personals de manera clara i coherent.

8. Capacitat de controlar la qualitat normativa dels discursos produïts.

9. Increment de la consciència sobre els processos de construcció del significat textual: control metacognitiu sobre el que s'entén i el que no s'entén, i formulació d'hipòtesis sobre les raonsd'aquests fets.

Continguts:

Teoria

1r. Oralitat i escriptura. Aspectes socioculturals, cognitius, pragmàtics i discursius. La interacció entre modes: escrit per ser llegit o escoltat. Gèneres orals i escrits.

2n. Descripció de la parla. Característiques discursives, gramaticals i lèxiques de la parla. Imbricació sintàctica: ordre dels mots, el·lipsi, interjeccions i vocatius.

3r. Descripció de la prosa I. La gramaticalitat en la prosa: composició oracional i complexitat sintàctica. Densitat lèxica: precisió, terminologia. Llegibilitat: indicis gramaticals, lèxics i semàntics; recomanacions.

4t. Descripció de la prosa II. Llenguatge planer i llegibilitat: objectius, recerques i recomanacions. L’extensió de l’oració. Variació estilística. Puntuació i entonació.

5è. Aspectes contrastius 1. Estudis de retòrica contrastiva. Llenguatge administratiu català i castellà. Criteris general. Tractament: vós.

6è. Aspectes contrastius 2. Aprofundiment en qüestions gramaticals diferencials respecte del castellà: pronoms en i hi, usos preposicionals, oracions de relatiu.

7è. Gèneres acadèmics. Registre: nivell de formalitat, grau d’especificitat, despersonalització. Seqüències discursives: definició, citació, explicació.

8è. Seqüències narratives. Superestructures narratives. L’aspecte verbal, marcadors discursius. La inserció de seqüències: descripció i diàleg en la narració.

9è. Seqüències argumentatives. Superestructures argumentatives. Components: tesi, arguments, exemples. La teoria de l’argumentació: topoï. Tipus d’arguments.

10è. Figures retòriques. Figures d’estil basades en la construcció sintàctica (el·lipsi, asíndeton, paral·lelisme, hipèrbaton). Figures del pensament: paradoxa i ironia. Figures del sentit: metàfora i metonímia.

Pràctica

Anàlisi i comentari d’escrits que són transcripcions de l’oral, simulacions, etc. Redacció d’escrits per ser oralitzats.

Transcripció d’un fragment de parla i transformació en prosa. Anàlisi de seqüències conversacionals. Redacció de diàlegs.

Avaluació de la densitat lèxica de fragments diversos. Redacció d’escrits amb graus diversos de complexitat sintàctica.

Anàlisi i comentari de textos amb graus de llegibilitat divers. Transformació d’escrits poc llegibles i poc planers.

Comparació i anàlisi d’un escrit administratiu català i castellà; identificació dels trets característics de l’estil català contemporani.

Anàlisi comparativa de fragments de textos catalans i castellans traduïts. Exercicis d’anàlisi i reformulació de frases. Pràctiques de redacció de textos que utilitzin aquests recursos.

Realització i comentari de tests diversos per analitzar el nivell de formalitat, el grau d’especificitat i el grau de despersonalització de fragments de textos.

Anàlisi comparativa d’una notícia i d’un conte per contrastar l’organització diferent de les dades. Identificació dels trets gramaticals de la narració.

Anàlisi de seqüències argumentatives: identificació de tesis, arguments, etc. Identificació dels diversos tipus d’arguments. Producció de breus argumentacions.

Identificació i comentari d’exemples de les figures retòriques en textos diversos. Producció d’escrits breus que utilitzen aquests recursos.

Lectures obligatòries del curs:

Daniel Cassany. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries. Les Naus d’Empúries, 172. 1993. Reimpressió, 2002.

Lluís Payrató. “Introducció”, a: Payrató, Lluís ed. Oralment. Barcelona: Publicacions de l’Abadia. Inclòs en el dossier.

 

Bibliografia per a l'estudiant:

1r tema: Oralitat i escriptura.

CASSANY, Daniel. (1987) Descriure escriure. Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries. 1a part: El codi escrit.

CASTELLÀ, Josep Maria; VILÀ I SANTASUSANA, Montserrat (2002) "La llengua oral formal: un espai intermedi entre oralitat i escriptura", dins Vilà i Santasusana, Montserrat coord. Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona: Graó. 19-30.

GREGORY, Michael i CARROLL, Susan. (1978) Language and Situation. Londres: Routledge & Kegan Paul. Versió espanyola: Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales. Mèxic. FCE. 1986. Capítol IV: "Modos del discurso."

ONG, Walter J. (1982) Orality and Literacy. The Technologizing of the Word. Londres: Methuen & Co. Ltd. Versió espanyola: Oralidad y escritura. Mèxic: FCE.

PAYRATÓ, Lluís. Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l'anàlisi funcional de textos. Barcelona: Editorial UOC. 2003.

2n tema: Descripció de la parla.

BLECUA, José Manuel. (1982) Qué es hablar. Barcelona: Salvat.

SCHIFFRIN, Deborah. (1988) "El análisis de la conversación", dins Newmeyer, F. J. comp. Linguistics: The Cambridge Survey. IV. Language: The Social-cultural context. Cambridge: CUP. Versió espanyola: Panorama de la lingüística moderna. IV: El lenguaje: contexto socio-cultural. Madrid: Visor. 1992, 299-328.]

TUSÓN VALLS, Amparo (1995) Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries.

3r i 4t temes: Descripció de la prosa I i II.

COROMINA, Eusebi. (1994) "El llenguatge eficaç." dins Camps, Anna ed. (1994), Context i aprenentatge de la llengua escrita. Barcelona: Barcanova. p. 153-174.

IVAP / EAPC / EGAP (1996) La millora de la comunicació entre l'Administració i els ciutadans. Ponències de les jornades sobre simplificació del llenguatge. Donostia: IVAP.

RICHAUDEAU, Francois. coord. (1984) Recherches actuelles sur la lisibilité. París: RETZ. Versió castellana: La legibilidad. Investigaciones actuales. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez / Pirámide. 1987.

5è i 6è temes: Aspectes constrastius 1 i 2

CONNOR, ULLA (1996) Contrastive Rhetoric. Cross-cultural aspects of second-language writing. Cambridge: Cambridge University Press.

GODDARD, C. i WIERZBICKA, A. (1997) "Discurso y cultura", dins Van Dijk, Teun A. coord. (1997), Discourse Studies: A Multidisciplinary Introduction. Volume 2. Discourse as Social Interaction, Londres, Sage. Versión castellana: Estudios sobre el discurso Una introducción multidisciplinaria. Volumen 2: El discurso como interacción social, Barcelona, Gedisa, 2000: 331-365.

DUARTE, Carles; ALSINA, Àlex; SIBINA, Segimon. (1991) Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya.

LACREU, Josep (1990) Manual d'ús de l'estàndard oral. València: Institut de Filologia Valenciana / Universitat de València. 2a ed. 1992.

7è tema: Gèneres acadèmics

BJÖRK, Lennart; BLOMSTAND, Ingegerd. (2000) La escritura en la enseñanza secundaria. Los procesos del pensar y del escribir. Barcelona: Graó.

CASSANY, Daniel; GARCÍA DEL TORO, Antonio. (1999) Recetas para escribir. San Juan (Puerto Rico). Plaza Mayor. [Manual de redacció acadèmcia per a estudiants hispanoamericans]

CROS, Anna (1995): "El discurso académico como un discurso argumentativo. El argumento de autoridad en la primera clase de un curso académico", Comunicación, Lenguaje y Educación, 25, 95-106.

8è i 9è tema: Seqüències narratives i argumentatives

GARRIDO DOMÍNGUEZ, A. (1993) El texto narrativo. Madrid. Síntesis. RIBAS, Montserrat (2002) "De la explicación a la argumentación", Textos, 29, 11-20, gener-març 2002.

PLANTIN, Christian. (1996) L'argumentation. París: Seuil. col. "mémo". Versió espanyola: La argumentación, Barcelona: Ariel, 1998.

10è tema: Figures retòriques

LABORDA, Xavier. De retòrica. La comunicació persuasiva. Barcelona: Barcanova.

MEDINA, Jaume. (2000) L'art de la paraula. Tractat de retòrica i poètica. Barcelona: Proa.