Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)

Llengua Normativa A (Català)(12855) 

Temari

 

1. Llengua i variació lingüística. El concepte de norma lingüística: tipus. Normativa i estàndard. Normativitat, correcció, gramaticalitat, adequació. L'Institut d'Estudis Catalans. Obres de referència (prescriptives i descriptives).

2. Els pronoms relatius. L'ordre dels elements i la duplicació pronominal.

3. Canvi i caiguda de preposicions. La preposició a davant de complement directe. Preposicions amb expressions locatives i temporals. L'ús de les preposicions per i per a.

4. La concordança entre subjecte gramatical i verb. Altres casos de concordança. Aspectes sintàctics de les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi passat). Perífrasis verbals.

5. Usos dels verbs ser i estar. Qüestions sobre la referència: abús de pronoms forts i de possessius. Qüestions sobre la coordinació i la subordinació.

6. Creativitat i lèxic: recursos de formació de paraules, manlleus i calcs. Formació de paraules en les gramàtiques catalanes. Aspectes ortogràfics: ús del guionet, e epentètica.

7. Normativa lèxica i manlleus, variació dialectal i funcional. El diccionari normatiu: DIEC. Altres diccionaris i fonts de referència.

8. L'apostrofació: casos conflictius.

9. Norma oral catalana: fonètica i morfologia.

10. Flexió nominal: gènere i nombre. Flexió verbal. Casos conflictius.

Bibliografia

Bibliografia recomanada

BADIA i MARGARIT, Antoni M. (1994). Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. (Biblioteca Universitària, 22).

FABRA, Pompeu (1995). Gramàtica catalana. Edició facsímil de la 7a ed. de 1933. Barcelona: IEC.

MESTRES, J. M. [et al.] (2000). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. 2a ed. Barcelona: EUMO; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Rosa Sensat.

PUJOL, Josep M.; SOLÀ, Joan (2000). Ortotipografia: Manual de l'editor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a edició. Barcelona: Columna.

SOLÀ, Joan (1994). Sintaxi normativa estat de la qüestió. 2a edició. Barcelona: Empúries.

Bibliografia complementària

COSTA CARRERAS, Joan; NOGUÉ SERRANO, Neus [coord.] (2001). Curs de correcció de textos orals i escrits: Pràctiques autocorrectives. Vic: EUMO.

- (1956). Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.

Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998. INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA (1991). Documents de la Secció Filològica I. Barcelona: IEC.

- (1993). Documents de la Secció Filològica II. Barcelona: IEC.

- (1996). Documents de la Secció Filològica III. Barcelona: IEC.

- (1997). Documents normatius 1962-1996. Barcelona: IEC.

- (1997). Diccionari de la llengua catalana. 3a reimpr. Barcelona: Palma de Mallorca: València: Edicions 3 i 4; Edicions 62; Editorial Moll; Enciclopèdia Catalana; Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

- (2003). Documents de la Secció Filològica IV. Barcelona: IEC.

- [et al.] (dir.) (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.

Fonts de consulta electròniques:

http://pdl.iecat.net/

http://www.termcat.net

http://www.gencat.net/llengcat http://www.grec.net/

Manuals i sistemes d'autoaprenentatge:

RUAIX I VINYET, J. (2000). Català complet: Curs superior de llengua catalana. Moià: Josep Ruaix.

CASTELLANOS, J.A. (1999). Quadern. Normativa bàsica de la llengua catalana (amb exercicis autocorrectius). 7a ed. Barcelona: Universitat Autònoma. Institut de Ciències de I'Educació.

Divercat. Curs de llengua catalana. Nivell mitjà. [CD-ROM.]

UNIVERSITAT POMPEU FABRA. Servei d'autoformació en llengua catalana. Campus Global. Formació Contínua.