2005-2006

Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques (3336)


Introducció als Mitjans Audiovisuals(13370) 


Tema 1. Implantació, consolidació i especificitat dels mitjans audiovisuals

La imatge i el so: del cinema mut a la televisió per escoltar. L'herència de la ràdio. Característiques del model de producció d'Hollywood: l'estudi-factoria i la política de gèneres. Cultura i criteris de mercat: models europeu i nord-americà. Desregulació a Europa i arrencada de la producció nacional. Programació de continguts i continguts per a la programació. Grans públics i públics fragmentats: fidelització i zapping. L'espectador com a productor: concepte i formes de la interactivitat. Relacions entre la indústria del cinema i la televisió: concurrència i convergència.

Tema 2. Ficció i no ficció

Problemes de definició. La frontera al cinema i el mestissatge ràdiotelevisiu. Els fets i la interpretació: el noticiari i el reporterisme cinematogràfics. La informació i l'entreteniment: espectacularització i populisme. Formes semidocumentals: del radiodrama a les ficcions de la realitat. La reconstrucció ficcional: legitimitat i frau. La història com a docudrama i el possible històric de l'era digital: la docuficció.

Tema 3. Concepte i construcció del realisme

Elements que contribueixen a la impressió de realisme: veritat i versemblança. Productivitat i explotació de la tradició del cinema directe i el seu impacte sobre la ficció. Recursos i procediments del realisme televisiu: del naturalisme a la hiperrealitat. La vida en directe o el triomf de la ficció: origen i formes del reality show. Redefinició de la frontera entre espai públic i vida privada. Televisió de proximitat: avantguarda, etnografia i vídeo domèstic. Imatge d'afeccionat i imatge professional; experts i profans. La personalització del relat: el serial documental, el vídeo diari.

Tema 4. Narrativa audiovisual: relats, fórmules, formats

Mostrar i contar: cinema narratiu i cinema d'atraccions. Estil clàssic d'Hollywood i films que produeixen films. Grans models narratius de la ficció nord-americana i europea: evolució amb els canvis econòmics i tecnològics. El poder creatiu de la mesura d'audiència i les anàlisis demogràfiques. El serial televisiu: laboratori de la narrativa popular. Valor estratègic i fenomen econòmic de la comèdia televisiva. El directe com a relat i la tribuna de la ficció. El programa flexible de l'era digital i l'explotació en cascada: narrativa i joc.

Tema 5. Formes de la reflexivitat i nou realisme

El cinema il·lusionista i el cinema que mira a la càmera. Retòrica de l'objectivitat documental i "cinema veritat". De la reacció antiHollywood a la televisió postmoderna. Formes d'autoreferència en la ficció i el documental televisius. La paròdia, la cita i l'homenatge: noves estratègies d'implicació de l’espectador. Imatge animada i reflexivitat. La imatge digital: el mag i l'enganyat.

Objectius

L'objectiu de l'assignatura consisteix a introduir l'alumne als mitjans audiovisuals des de perspectives diferents i complementàries, com poden ser les d'ordre estètic, socioculturals, econòmico-tecnològiques i institucionals, en les seves vessants productives i de distribució. Es tracta d'arribar a algunes de les claus del seu desenvolupament, privilegiant moments creatius d'especial rellevància i qüestions centrals en la seva definició i anàlisi, de tal manera que l'estudiant adquireixi recursos a fi d’analitzar i valorar la naturalesa d'aquests mitjans i els seus continguts.

Mètode d'avaluació

L'avaluació es farà a partir de les notes obtingudes, en primer terme, al treball pràctic, els termes del qual es plantejaran en la primera classe. El grau de participació desenvolupada per l'estudiant als seminaris i a les classes serà un component important d'aquesta avaluació. El treball pràctic consistirà a aplicar en el material triat com a objecte d'anàlisi els coneixements teòrics exposats i debatuts a classe. Serà un “treball progressiu”, del qual els estudiants hauran de donar compte en cada seminari assignat al seu grup, exposant per escrit i oralment els avenços del seu treball. La bibliografia recomanada i els textos complementaris seran una eina important en aquest procés. Hi haurà un examen final (70% de la nota) sobre el programa del curs, que podrà incloure alguna qüestió relativa al treball pràctic desenvolupat pels estudiants. El treball pràctic i l'examen hauran de superar un nivell mínim per contribuir a la mitjana de la nota final.

Bibliografia recomanada

ÁLVAREZ BERCIANO, Rosa. La comedia enlatada. De Lucille Ball a Los Simpson. Barcelona: Gedisa, 1999.
AUMONT, J.; BERGALA, A.; MARIE, M.; VERNET, M. Estética del cine. Espacio fílmico, narración, lenguaje. Barcelona: Ediciones Paidós, 1985.
BARNOW, Erik. The Image Empire. A History of Broadcasting in the United States. Vol. III. Oxford University Press, 1970.
BAZIN, André. "La evolución del lenguaje cinematográfico". A:  ¿Qué es el cine?.  Madrid: Ediciones Rialp, S.A., 1966.
COMOLLI, Jean-Louis. Filmar para ver. Escritos de teoría y crítica de cine. Buenos Aires: Ediciones Simurg/ Cátedra La Ferla (UBA), 2002.
DANEY, Serge. Le salaire du zappeur. Éditions Ramsay, 1988.
FEUER, Jane. "Genre Study and Television" i COLLINS, Jim. “Postmodernism and Television". A: Robert C. Allen (ed.).  Channels of Discourse, reassembled. Londres: Routledge, 1995. Pàg. 138 a 161, i 387 a 407.
FISKE, John. "Active audiences" i "Intertextuality". A: Television Culture. Londres. Nova York: Methuen, 1987. Pàg.. 62 a 84, i 108 a 128.
GITLIN, Tod. Inside Prime Time. Nova York: Pantheon Books, 1983.
GUBERN, Roman. Historia del cine. Vol. 1 i Vol. 2. Barcelona: Ediciones Danae, 1971.
NICHOLS, Bill. "Modalidades documentales de representación". A: La representación de la realidad. Barcelona: Paidós, 1997. Pàg. 65 a 114.
THOMPSON, Kristin. "La formulación del estilo clásico, 1909-1928" i "El modo de producción de Hollywood, 1930-1960". A: El cine clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997. Pàg. 171 a 256, i 347 a 369.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona