Llicenciatura en Ciències del Treball (3335)

Sociologia del Treball i de les Organitzacions(12668) 

OBJECTIUS

L’objectiu d’aquesta assignatura és apropar l’estudiant al fenomen del treball en la seva dimensió social, prestant especial atenció en l’ estudi de les organitzacions, degut al fet que aquestes tenen una importància creixent com a forma d’estructuració social. En la introducció es revisaran les principals aproximacions teòriques al concepte de treball; se’n farà una revisió històrica; i es discutirà la transformació a la qual està sent sotmès en l’actualitat. El treball ha de ser analitzat des d’una perspectiva individual, corresponent a la Psicologia del Treball, i des d’una perspectiva social. Segons aquesta última, la que més ens interessa, hi ha dos mecanismes fonamentals d’estructuració del treball: les ocupacions i el mercat de treball, d’una banda; i les organitzacions, d’una altra. La segona part de l’ assignatura es dedicarà a les ocupacions; la tercera part, a les organitzacions i a la revisió de les diferents teories que expliquin el seu ressorgiment i funcionament. Finalment, es planejarà l’estudi del treball des d’un punt de vista menys estructural i més dinàmic, com a font de conflicte i poder. 

BIBLIOGRAFIA GENERAL

FINKEL, Lucila . La organización social del trabajo. Madrid: Pirámide. 1

FRIEDMAN, Georges; NAVILLE, Pierre. Tratado de Sociogía del Trabajo. 2 vol. Mèxic: Fondo de Cultura Económica. 1963.

HODSON & SULLIVAN. The Social Organisation of Work. Belmont, CA: Wadsworth (2nd. Edition). 1995.

MAYNTZ, Renate. Sociología de la Organización. Madrid: Alianza Editorial, 1990.

MINTZBERG, Henry. La estructuración de las organizaciones. Barcelona: Ariel. 1990

PERROW, Charles. Sociología de las Organizaciones. Madrid: McGraw-Hill. 1991

RAMIÓ, Carles & BALLART, Xavier. Lecturas de teoría de la organización. Madrid: Ministerio de Administraciones Públicas (UPF; not FJM) 1993

SCOTT, Richard W. Organizations: Rational, Natural and Open Systems. Englewood Cliffs (NJ): Prentice-Hall.

WATSON, Tony J. (1995) Sociology, work & industry. 3a. ed. Londresw: Routledge, 1995

TEMARI

TEMA 1. INTRODUCCIÓ GENERAL (1a setmana)

1.1. Corrents teòrics dins de la sociologia del treball.

1.2. Evolució històrica del concepte de treball.

1.3. El futur del treball. 

TEMA 2. L’EXPERIÈNCIA INDIVIDUAL DEL TREBALL (2a setmana)

2.1. Satisfacció laboral.

2.2. Alineació.

2.3. Compromís.

TEMA 3: ESTRUCTURACIÓ SOCIAL DEL TREBALL: OCUPACIONS (3a y 4a setmanes)

3.1. Estructura ocupacional: ocupacions i estatus (3a setmana)

3.2. Anàlisi ocupacional (4a setmana)

.- Mànagers (Tª del Principal-Agent).

.- Professions liberals.

.- Treballadors de coll blanc

.- Treballadors de coll blau.

3.3. Formació i ocupacions (5a setmana)

3.4. Altres dimensions d’estudi de les ocupacions

.- Reclutament i socialització

.- Carreras laborals.

.- Cultura i ideologia lligada a ocupacions.

.- Comunitats ocupacionals.

TEMA 4: ESTRUCTURACIÓ SOCIAL DEL TREBALL: ORGANITZACIONS

4.1. TEORIES CLÀSSIQUES (5a y 6a setmanes)

-Perspectiva weberiana.

-Organització Científica del Treball.

-Escola de les Relacions Humanes.

-Teoria de la racionalitat limitada.

-Model d’anarquies organitzades (Garbage Can Theory)

- Institucionalisme.

- Teoria de les Contingències.

4.2. NOVES ESCOLES PER UNA ANÀLISI DE LES ORGANIZACIONS (6a i 7a setmanes)

-Teoria de les despeses Transacció.

-Teoria ecològica.

- Teoria neoinstitucional.

- Xarxes organitzatives

- Poder en les organitzacions

- Toyotisme, postfordisme, especialització flexible i producció ajustada.

4.3. MERCATS INTERNS DE TREBALL (7a setmana)

TEMA 5. DIVISIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL (7a i 8a setmana)

TEMA 6. TREBALL COM A FONT DE PODER I CONFLICTE

6.1. FORMES NO INSTITUCIONALITZADES DE CONFLICTE (9ª setmana)

6.2. FORMES INSTITUCIONALITZADES DE CONFLICTE (10ª setmana)

6.1 Sindicats I associacions empresarials

6.2 Negociació col·lectiva

6.3.Concertación y neocorporatisme

BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA:

BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA:

Cadascun dels blocs temàtics que formen el programa té una bibliografia específica, d’aquesta les obres marcades en negreta constitueixen la lectura mínima. La bibliografia per cada tema constitueix un bon punt de partida per a la aprofundiment en el mateix, pensant, per exemple, a la presentació oral o la realització voluntària de un treball de curs.


Revistes especialitzats:

6. Sociología del Trabajo (Segle XXI Editores España)

7. Cuaderno de Relaciones Laborales (Escuela de Relaciones Laborales, UCM)

8. Work, Employment & Society (Cambridge University Press)

9. British Journal of Industrial Relations (London School of Economics)

10. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (REIS)

TEMA 1: INTRODUCCIÓ GENERAL

1.1. Introducció teòrica

1.2. Evolució històrica del concepte de treball

APPLEBAUM, Herbert.The Concept of Work: Ancient, Medieval, and Modern. Nova York: State University of New York Press, 199

ARENDT, Hanna La condición humana. Madrid: Piados, 1993 (cap. dedicado a “labor”)

BILBAO, Andrés, “Trabajo, empleo y puesto de trabajo”, Política y Sociedad, nº 34. 2002. Pàg. 69-81.

ERIKSON, Kai; VALLAS, Steven Peter (ed.) The Nature of Work. Sociological Perspectives. New Haven/ Londres: ASA & Yale University Press, 1990.

JOYCE, Patrick (ed.). The historical meanings of work. Cambridge: Cambridge University Press, 1987.

TILLY, Chris. TILLY, Charles. Work under Capitalism.Cap. 3 i7. Oxford: Westview Press, 1998.

GRINT, Keith. 1991. Cap. 2.

HODSON, SULLIVAN. A History of Work. Cap.1. Ciutat: edit, 1995. Pag.6-32.

HOWARD, Ann. The changing nature of work. San Francisco: Jossey-Bass Publishers, 1995.

NADAL, Jordi, CARRERAS, Albert (ed.). Pautas regionales de industrialización española (siglos XIX y XX). Barcelona: Ariel, 1990.

NADAL, Jordi. Moler, tejer y fundir. Barcelona: Ariel, 1992.

PRIETO, Carlos. Trabajo y orden social: de la nada a la sociedad de empleo y su crisis. Política y Sociedad, 34. 2000, pàg. 19-32. [Especialment, a partir de la pàg.21].

Sociología del Trabajo (Nueva Época), 33 (primavera’98). “Representación y significado del trabajo”. [Número monogràfic]

WATSON, Tony J. Cap. 2 i3. 1995

WEBER, Max. La ética protestante y el espíritu del capitalismo. 1969.

1.4. El futur del treball

· ALONSO, Luis Enrique Trabajo y ciudadanía: estudios sobre la crisis de la sociedad salarial. Madrid: Editorial Trotta, 1999.

· BOUFFARTIGUE, Paul.“¿Fin del trabajo o crisis del trabajo asalariado?”, Sociología del Trabajo (Nueva Época), 29 invern 96/97, pàg.91-110.

· CASTILLO, Juan José. (ed.). El trabajo del futuro. Madrid: Editorial Complutense.

· DE PAULA LEITE, Marcia; APARECIDO DA SILVA, Roque. “La Sociología del Trabajo frente a la restructuración productiva: una discusión teórica”, Sociología del Trabajo (Nueva Época), 25. Tardor 1995. pàg. 3-28.

· ERIKSON; VALLAS (ed.). 1990. Part V.

· FINKEL, Lucila. 1996, Cap.6

· RIFKIN. El fin del trabajo. Nuevas tecnologías contra puestos de trabajo: el nacimiento de una nueva era. Barcelona: Paidos, 1996.

· RITZER, George. La McDonalización de la sociedad. Barcelona: Ariel, 1996.

· Revista del Instituto de Estudios Económicos, 3,1999. Número monogràfic dedicat a “El mercado de trabajo a España”, Vol.2: “Nuevas oportunidades de empleo”.



TEMA 2: EL TREBALL COM A FENOMEN INDIVIDUAL

· BLAUNER, Bob. Alienation and Freedom. Chicago: Chicago University Press, 1964.

· CIRES (Centro de Investigaciones sobre la Realidad Social). “Orientación hacia el trabajo”. Madrid: CIRES, 1994

· CLARK, Andrew E. “Job Satisfaction in Britain”, en British Journal of Industrial Relations. Vol. 34, 2.1996. Pàg. 189-217.

· ERIKSON, Kai. “On Work and Alienation” A: ERIKSON; VALLAS (ed.). 1990. Cap.1.

· GALLIE, Duncan; WHITE, M.; CHENG, Y.; TOMLIMSON, M. Restructuring the Employment Relationship. Oxford: Clarendon Press, 1998.

· GALLIE, Duncan. “The Quality of Working Life: is Scandinavian Different?”. Madrid: CEACS (Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales), 2000 (Colección de Estudios: 2000/154).

· HALL, Richard H. 1994. Cap. 3.

· HODSON; SULLIVAN. Cap. 4 i 5. 1995.

· LINCOLN; KALLEBERG. “Commitment, Quits, and Work Organization in Japanese and U.S. Plants“. Industrial & Labor Relations Review, Vol. 50, 1. 1996. Pàg. 39-59.

· PÉREZ RUBIO, José Antonio. “Motivación y satifacción laboral: retrospectiva sobre sus formas de análisis”, 80. 1997. Pàg. 133-167.

· STONE, Eugene F. Job satisfaction: how people feel about their jobs and how it affects their performance. Nova York: Lexington Books, 1992

· WATSON, Cap. 4, pàg. 118/i s.

TEMA 3: ESTRUCTURACIÓ SOCIAL DEL TREBALL: OCUPACIONS

3.1. Estructura ocupacional: ocupaciones i estatus

· AUSTER, Carol J. 1996, Cap. 2 i 3.

· BLAU, Peter M.; DUNCAN, Otis D. The American Occupational Structure. Nova York: Wiley, 1967 [Conclusiones].

· CARABAÑA, Julio; GÓMEZ BUENO, Carmuca. Escalas de prestigio profesional. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1996.

Ø FUNDACIÓN TOMILLO/FUNDACIÓN ARGENTARIA. Empleo en España y Europa: un análisis comparado por sectores. Madrid: Fundación Argentaria (FJM), 1996.

Ø GARRIDO, Luis; RIVIERE GÓMEZ, Jaime. Prospectiva de las ocupaciones y la formación en la España de los noventa. Madrid: Instituto de Estudios y Análisis Económicos, 1991.

· GRUSKY, David (lectures relacionades amb ocupacioes i classe)

· GONZÁLEZ, Juan Jesús; CARABAÑA, Julio. Clases sociales: estudio comparativo de España y la Comunidad de Madrid. Madrid: Comunidad de Madrid, 1992

· HALL, Richard H. 1994, Cap. 4.

Ø IGLESIAS FERNÁNDEZ, Carlos; LLORENTE HERAS, Raquel. "Cambios en la demanda de ocupaciones laborales y procesos de terciarización en España", Información Comercial Española, 787. Setembre-octubre 2000. pàg. 95-114.

· HODSON; SULLIVAN, 1995. Part IV.

· SALIDO, Olga. La movilidad ocupacional de las mujeres en España. Madrid: CIS-Siglo XXI. pàg. 7-16.

· WATSON, Tony J. 1995, Cap. 5.

3.2. Análisis ocupacional

Mànagers

· ARROW, Kenneth.“The Economics of Agency”. cap. II A:PRATT, J. ;ZECKHAUSER, W. (ed.). Principals and Agents: The Structure of Business. Boston (MA): Harvard University School, 1985 [FJM, UPF]

· KOCHAN, Thomas i d’altres. (ed.). The Changing Nature of Work. Washington (DC): National Academy Press, 1999. Pàg. 134/i s. [UPF]

· McMILLAN, John. Games, Strategies and Managers. Oxford: Oxford University Press, 1992 [FJM]

· MIGUÉLEZ, Faustino; & PRIETO, Carlos. Las relaciones laborales en España. Madrid: Siglo XXI Editores, 1991 [“Empresarios y relaciones laborales: una perspectiva histórica”. Pàg.131-146; “Las prácticas empresariales de gestión de la fuerza de trabajo”. pàg.185-211].

· MILLER, Gary. Managerial Dilemmas. Cambridge: Cambridge University Press, 1992 [FJM]

· ZEITLIN, Maurice. The Large Corporation and Contemporary Classes. Cambridge: Polity Press, 1989. Cap. 1: “The Capitalist Class in the United States”. [FJM].

Professions liberals

· ABBOT. The System of Professions. Chicago: University of Chicago Press, 1988. [FJM]

· FREIDSON, Eliot . La profesión médica. Barcelona: Ediciones Península, 1978. [Edició en títol original: 1970].

· GUILLÉN, Mauro. “States, professions, and organizational paradigms : german scientific management, human relations, and structural analysis in comparative perspective” Working Papers, 17. Madrid: Instituto Juan March de Estudios e Investigaciones, 1991.

· JACKSON, J.A. Professions and Professionalization. Cambridge: Cambridge University Press, 1970.

· KOCHAN, Thomas i d’altres (ed.). The Changing Nature of Work. Washington (DC): National Academy Press, 1999 Pàg. 141/i s.[UPF].

· MACDONALD, Keith M. The sociology of professions. Londres: SAGE, 1995. [Cap. 1: “Sociological Analysis of Professions”].

· Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 59. Juliol-setembre 1992. [Monogràfic sobre “Organizaciones y profesiones”].

· RODRÍGUEZ, Josep; DE MIGUEL, Jesús. Salud y poder. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1990.

· CROMPTON, Rosemary; GALLIE, Duncan; PURCELL, Kate (ed.) Changing Forms of Employment. Londres: Routledge, 1996 [UPF, FJM]

· CROMPTON, Rosemary; JONES, G. White-Collar Proletariat. London: Macmillan, 1984.

· GALLIE, Duncan. “New technology and the class structure: the blue-collar/white-collar divide revisited”. The British Journal of Sociology, 3 Vol. 47. Nº 3. 1996. Pàg.447-473.

· KOCHAN, Thomas i d’altres (ed.) The Changing Nature of Work. Washington (DC): National Academy Press, 1999. Pàg 121/i.s. (UPF)

· LOCKWOOD, David. The Blackcoated Worker. Oxford: Clarendon Press, 1989 [FJM]

· SMITH, Chris; KNIGHTS, David; WILLMOTT, Hugh. (ed.). White-Collar Work. The Non-Manual Labour Process. London: Macmillan, 1991.

Supervisors

· CHILD, J.; PARTRIDGE, B. Lost Managers: Supervisors in Industry and Society. Cambridge: Cambridge University Press, 1982. [No UPF; no FJM].

· GORDON, David M. “Bosses of Different Stripes: A Cross-National Perspective on Monitoring and Supervision”. American Economic Review, 2. Vol.84. Pàg. 375-390.

· MASON, Geoff. “Production Supervisors in Britain, Germany and the United States: Back from the Dead Again?”. Work, Employment and Society, 4. Vol. 14. 2000. Pàg.625-645.

Treballs de coll blau

· MILKMAN, Ruth. Farewell to the factory: auto workers in the late twentieth century. Berkeley (CA): University of California Press, 1997.

· ROBERTS, Ian. Craft, Class and Control: The Sociology of a Shipbuilding Community. Edimburgh: Edimburgh University Press, 1993

Noves ocupacions en el sector serveis

· BLOSSFELD, Hans-Peter; GIANNELLI, Gianna; MAYER, Karl Ulrich. “Is There a New Service Proletariat?. The Tertiary Sector and Social Inequality in Germany”, 1999. A: ESPING-ANDERSEN (ed.). (1999) Changing Classes. Cap. 5 Londres: ISA/SAGE.

· CUADRADO ROURA, Juan R. (ed.) El sector servicios y el empleo en España. Evolución reciente y perspectivas de futuro. Madrid: Fundación BBV. [FJM].

· ESPING-ANDERSEN, Gosta. Fundamentos socials de las economías post-industriales. Barcelona: Ariel, 1999.Pàg. 139-150.

· GERSHUNY, Jonathan; MILES, Ian. Nueva economía de servicios: la transformación del empleo en las sociedades industriales. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.1998 [FJM, UPF].

· KOCHAN, Thomas i d’altres (ed.). The Changing Nature of Work. Washington (DC): National Academy Press, 1999. Pág. 108/i s [UPF].

· KORCZYNSKI, Marek; SHIRE, Karen; FRENKEL; TAM, May. “Service Work in Consumer Capitalism: Customers, Control and Contradictions”, Work, Employment & Society, 4. Vol. 14, 2000. Pàg. 669-687.

· RITZER, George. La macdonalización de la sociedad. Barcelona: Ariel, 1996-

3.3. Formació i ocupacions

· BOLLE, Michael; GUNNAR, John; MOELLER, Frank. Vocational training and job creation schemes in the countries of the European Community. Berlin: European Centre for the Development of Vocational Training, 1987.

· CORRUGEDO, I.; HERNÁNDEZ MARCH, J. Sistema educativo en España y la Unión Europea. Madrid: Fundación Empresa Pública, 1994.

· CRUZ CASTRO, Laura. Gobiernos, mercado de trabajo y formación profesional: un análisis comparativo de España y Gran Bretaña. Madrid: CEACS (Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales). 2000. (Colección Tesis Doctorales).

· COBO SUERO, Juan Manuel. “Educación”. A: Informe sociológico sobre la situación social en España. Vol. 2 Madrid: Fundación FOESSA, 1994.

· FINA, Lluís; TOHARIA, Luis; GARCÍA SERRANO, Carlos; MAÑÉ VERNET, Ferrán. “Cambio ocupacional y necesidades educativas de la economía española”, en SÁEZ FERNÁNDEZ, Felipe. (coord.). Formación y empleo. Madrid: Fundación Argentaria, 2000.

· FINKEL, Lucila .Op. cit.1996, Cap.4.

· FORM, William . “On the Degradation of Skills”. Annual Review of Sociology, 13, 1987. Pàg. 29-47.

· HALL, Richard H. 1994. Cap. 7.

Ø HEINZ, Walter R. From education to work: cross-national perspectives. Cambridge: Cambridge University Press, 1999.

· HODSON & SULLIVAN. 1995. Cap. 3.

· HOMS, Oriol. “Cualificación y formación en las empresas españolas”. A: MÍGUELEZ. PRIETO (ed.). 1995. Pàg. 117-129.

· HOMS, Oriol “La formación de los trabajadores: ¿a más formación, mayor cualificación?”. A: MIGUÉLEZ . PRIETO .(ed). 1999. Cap.3.

· PENN, Roger; ROSE, Michael; RUBERY, Jill (ed.). Skill and Occupational Change. Oxford: Oxford University Press, 1994.

Ø SÁEZ FERNÁNDEZ, Felipe (coord.) . Formación y empleo. Madrid: Fundación Argentaria, 2000.

4.4. Altres dimensions d’estudi de les ocupacions

· SICHERMAN, Nachum; GALOR, Oded. “A Theory of Career Mobility”. Journal of Political Economy, 1. Vol.98, 1990. Pàg. 169-192.

· GERSHUNY, Jonathan. “Post-industrial Career Structures in Britain”. A: ESPING-ANDERSEN (ed.). Changing Classes.Cap. 6. Londres: ISA/SAGE, 1993.
TEMA 4: DIVISIÓ INTERNACIONAL DEL TREBALL

· FINKEL, Lucila. Op. cit. Cap. 2. 1996.

· HODSON; SULLIVAN. Op. cit. Cap. 15 i 16.

TEMA 5: EL TREBALL COM A FONT DE PODER I CONFLICTE

· HALL, Richard H. Op. cit. Cap. 10. 1994.

5.1. Formes no institucionalitzades de conflicte laboral

· BURAWOY, Michael. Manufacturing consent: changes in the labor process under monopoly capitalism. Chicago: Chicago University Press, 1979.

· EDWARDS, Paul K. Conflicto en el trabajo: un análisis de las relaciones laborales en la empresa. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1990.

· FINKEL, Lucila. Op.cit. Cap. 5. 1996.

· JÓDAR, Pere. “Más allá de Braverman. El enfoque del proceso de trabajo y el problema de la reproducción”. Sociología del Trabajo (Nueva Época), 29. Hivern 1996/97. Pàg. 3-31.

· Sociología del Trabajo (Nueva Época), 26. “Braverman: veinte años después”. [Número monogràfic].

· STURDY, Andrew; KNIGHTS, David; WILLMOTT, Hugh (ed.). Skill and consent: contemporary studies in the labour process. Londres: Routledge, 1992.

5.2. Formes institucionalitzades del conflicte laboral

Negociació col·lectiva i vaga

· ALONSO, Luis Enrique; BLANCO, Juan.“La transformación de las bases del conflicto laboral”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). 1999. Pàg. 347-374.

· CLEGG, Hugh Armstrong. Sindicalismo en un sistema de negociación colectiva: teoría basada en la comparación de seis países. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1985.

· CROUCH, Colin; TRAXLER, Franz. Organized industrial relations in Europe: what future?. Aldershot, Hants.: Avebury, 1995.

· EDWARDS, Paul K.; HYMAN, Richard. “Strikes and Industrial Conflict: Peace in Europe?”. A: HYMAN; FERNER (ed.). Cap. 10. 1994.

· MIGUÉLEZ, Faustino; REBOLLO, O. “Negociación colectiva en los noventa”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). Op. cit.

· RUESGA BENITO, Santos M. (1995) “La negociación colectiva”, en MIGUÉLEZ & PRIETO (eds.).

Concertació social

· ESPINA, Álvaro (comp.). Concertación social, neocorporatismo y democracia. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1991.

· ESPINA, Álvaro. “El ‘Guadiana’ de la concertación neocorporatista en España”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). Cap. V.3. 1999.

· KATZENSTEIN, Peter J. Small states in world markets: industrial policy in Europe. Ithaca (NY): Cornell University Press, 1985.

· LASH, Scott. “The end of neo-corporatism?. The breakdown of centralised bargaining in Sweden”. British Journal of Industrial Relations. Vol. 23. 1985. Pàg. 215-239.

· ROCA JUSMET, Jordi “La concertación social”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). Op. cit. 1995.

· RUYSSEVELDT; VISSER (ed.). Op. cit. Cap. 1 i 10.

· SCHMITTER, Philippe. “Modern capitalism, organized interests and public policy”, [Seminari] political science 314; winter quarter, 1990-1991. Stanford: Stanford University, Department of Political Science, 1990.

· VISSER, Jelle. “Two cheers for corporatism, one for the market: industrial relations, wage moderation and job growth in the Netherlands”. British Journal of Industrial Relations, 2. Vol. 36. 1998. Pàg. 269-292.

Sindicats i associacions empresarials

· FLANAGAN, R. J.; MOENE, K. O.; WALLERSTEIN, M. Trade Union Behaviour, Pay-Bargaining, And Economic Performance. Oxford: Clarendon Press, 1993

· FREEMAN, Richard B.; MEDOFF, James L. What do unions do?. NovaYork: Basic Books, 1984.

· GALLIE, Duncan; PENN, Roger; ROSE, Michael (ed.). Trade unionism in recession. Nova York: Oxford University Press, 1996.

· HYMAN, Richard. “Changing Trade Union Identities and Strategies”. A: HYMAN; FERNER (ed.). Op. cit. Cap. 5. 1994.

· LÓPEZ NOVO, Joaquín. “Empresarios y relaciones laborales: una perspectiva histórica”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). 1995.

· MIGUÉLEZ, Faustino. “Las organizaciones sindicales”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). 1995.

· MIGUÉLEZ, Faustino. “Presente y futuro del sindicalismo en España”. A: MÍGUELES; PRIETO (ed.). Cap. III.1. 1999.

· OLSON, Mancur. The logic of collective action: public goods and the theory of groups. Cambridge (MA): Harvard University Press, 1971. [Traducció al castellà el 1992 per Noriega Editores].

· POOLE, Michael. Theories of trade unionism: a sociology of industrial relations. Londres: Routledge & Kegan Paul, 1981. [Traducció al castellà pel Ministeri de Treball i Seguretat Social (1991)].

· VISSER, Jelle. “European Trade Unions: the Transition Years”. A: HYMAN; FERNER (ed.). Op. cit. Cap. 4. 1994.

CRITERIS D’EVALUACIÓ:

L’avaluació de l’estudiant que cursi aquesta assignatura es durà a terme mitjançant dos criteris bàsics d’avaluació: examen i exposició oral. Aprovar l’examen i fer una exposició oral seran requisits indispensables per aprovar l’assignatura.

1. EXAMEN FINAL

Es farà un examen final sobre els continguts de l’assignatura. L’examen estarà format per dues parts: la primera d’elles correspondrà al temari impartit a classe; la segona, a les lectures obligatòries marcades per a cada tema del programa.

2. EXPOSICIÓ ORAL

Com a contribució al desenvolupament de la capacitat d’anàlisi i lectura de l’estudiant, aquest haurà de fer una exposició oral sobre un dels articles proposats a la bibliografia, o sobre algun altre article proposat pel professor en relació amb un tema del programa que si estigui desenvolupant. En aquesta exposició es valorarà: a) la claredat; b) la concisió; c) el coneixement del contingut de la lectura; d) l’anàlisi d’aquesta; e) el sentit crític l’anàlisi i f) la capacitat per relacionar la lectura amb el temari. L’exposició oral suposarà un 20% de la nota final.