2005-2006

Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)


Teories de la Democràcia(12061) 


OBJECTIUS

Història de la teoria política contemporània. S'introdueixen les tradicions liberals i socialista dels segles XIX i XX, i les principals línies del debat al voltant de la democràcia liberal.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Tema 1. Introducció: principals etapes, temes i tradicions de la teoria política contemporània

Tema 2. La teoria política contemporània del segle XIX: liberalisme i democràcia representativa

2.1. L'utilitarisme: J. Bentham (1748-1832).

2.2. El constitucionalisme de B. Constant (1767-1830).

2.3. Raons de la democràcia i el principi d’igualtat: A. Tocqueville (1805-1859).

2.4. Llibertat, igualtat i la seva relació: J. St. Mill (1806-1873).

2.5. Els primers socialistes.

2.6. El comunisme. Materialisme històric. K. Marx (1813-1883).

2.7. L'anarquisme: autonomia individual, societat i federalisme. M. Bakunin (1814-1876), P. Kropotkin (1842-1921), etc.

2.8. La socialdemocràcia. Socialisme, revisionisme i reformisme. E. Berstein (1850-1932), K. Kautsky (1854-1938) i R. Luxemburgo (1870-1919).  

Tema 3. La teoria política contemporània de principis del segle XX: elitismes, feixismes i marxismes

3.1. La reacció realista: l'elitisme. Etapes i temes. G. Mosca (1858-1941), R. Michels (1876-1936) i J. A. Schumpeter (1883-1950).

3.2. Reflexions al voltant de la democràcia i el parlamentarisme a principis del segle XX. M. Weber (1864-1920).

3.3. Feixisme i totalitarisme. Antecedents, base social i pilars bàsics a Itàlia, Alemanya i Espanya. C. Schmitt i el concepte de "polític".

3.4. Corrents del marxisme en el segle XX.  

Tema 4. La teoria política contemporània de finals del segle XX

4.1. El debat al voltant d'una societat justa: Teoria liberal de la justícia (J. Rawls 1921-2002) i els seus crítics liberals: R. Dworkin i A. Sen. Libertarisme (R. Nozick 1938-2002). Comunitarisme (A. MacIntyre i M. Sandel). Liberalisme i comunitarisme (Ch. Taylor, M. Walzer). Republicanisme.

4.2. La teoria política a principis del segle XXI: el debat al voltant d'una societat multicultural.  

SESSIONS PRÀCTIQUES

Les pràctiques consistiran a la lectura, interpretació i debat de textos dels clàssics dels segles XIX i XX.  

AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Les condicions d'avaluació de l'assignatura comptaran de la manera següent: un 70% les classes de teoria i un 30% les classes de pràctiques. Per valorar l'assignatura caldrà tenir aprovades les dues parts.  

Bibliografia

ÁGUILA, R. et al. (ed.). La democracia en sus textos. Madrid: Alianza, 1998.

ANTÓN, J. Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. Madrid: Tecnos, 1999.

AXTMANN, R. Liberal Democracy into the Twenty-first Century. Manchester: Manchester University Press, 1996.

BOTELLA, J.; GONZALO, E. El pensamiento político en sus textos. Madrid: Tecnos, 1994.

BRONNER, S. E. (ed.) Twentieth Century Political Theory. Londres: Routledge, 1997.

CASTIÑEIRA, A. (dir.) El liberalisme i els seus crítics. Barcelona: Temes Contemporanis, 1996.

DAHL, R. La democracia y sus críticos. Madrid: Paidós, 1992.

HAMPSHER-MONK, I. Historia del pensamiento político moderno. Barcelona: Ariel, 1996.

KOLAKOVSKI, L. Las principales corrientes del marxismo. Madrid: Alianza, 1985.

KYMLICKA, W. Filosofía política contemporánea: una introducción. Barcelona: Ariel, 1995.

MÁIZ, R. (ed.) Teoria política contemporánea. València: Tirant Lo Blanch, 2001.

REQUEJO, F. Las democracias. Barcelona: Ariel, 1990.

SABINE, G. H. Historia de la teoría política. México: FCE, 1992.

VALENCIA, A.; FERNÁNDEZ, F. (ed.). La teoría política frente a los problemas del siglo XXI. Granada: Editorial Universidad de Granada, 2004.

VALLESPÍN, F. (coord.) Historia de la teoría política. 6 vol. Madrid: Alianza, 1992-95.

WOLIN, S. Política y perspectiva. Buenos Aires: Amorrortu, 1960.

ZAPATA-BARRERO, R. Ciudadanía, democracia y pluralismo cultural: hacia un nuevo contrato social. Barcelona: Anthropos, 2001. (Libros de la revista Anthropos).  

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona