Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)
Polítiques Públiques II(12044)
OBJECTIUS
Les polítiques públiques apareixen a tots els àmbits de la intervenció governamental, i en la seva elaboració i posada en pràctica hi participen, d’una forma o altra, nombrosos actors públics i privats. L’assignatura se centra a analitzar diferents aspectes sobre com es fan i com s’apliquen les polítiques públiques als estats contemporanis: a) les característiques dels actors que hi participen i les seves relacions; b) l’estructura institucional i els contextos que delimiten les accions i les polítiques; c) els instruments utilitzats i els resultats de les intervencions públiques i d) els procediments i les lògiques de decisió predominants en els entorns públics.
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
Tema 1. L’anàlisi de les polítiques públiques i les ciències polítiques
Ciències polítiques i perspectives d’anàlisi de les polítiques públiques (integració teòrica
i anàlisi empírica). El poder polític i les polítiques públiques. L’aparell conceptual per a
la microanàlisi de les polítiques públiques.
Lectures: Aguilar, 1996, vol. 1, cap. 4; Parsons, 1995, pàg. 1-41; Subirats, 1991 a: DDAA,
cap. 2; Gomà i Subirats, 1998, cap. 2.
Tema 2. Mercat, societat i estat: els actors i les polítiques públiques
La relació entre el mercat, la societat i l’estat. Tipus d’actors en les polítiques públiques: actors unitaris, actors col·lectius i organitzacions. Els recursos per a l’acció: materials, simbòlics i d’identitat. Acció intencional i acció estratègica. Lectures: Scharpf, 1997, cap. 3.
Tema 3. Les relaciones entre els actors: estructura i dinàmica
L’estat i les xarxes de polítiques públiques (policy networks). Com mesurar les relacions entre els actors? Models d’interacció entre actors i orientacions d’interacció. El paper dels actors en l’agenda i la formulació de les polítiques públiques. Lectures: Aguilar, 1996, vol. 2, cap. 1; Jordana, 1995 (article); Parsons, 1995, pàg. 110-131 i 184-207; Scharpf, 1997, cap. 4.
Tema 4. El paper de les institucions i les regles en l’anàlisi de les polítiques públiques
Les polítiques públiques i el disseny institucional. Varietats de regles: constitucionals,
col·lectives, operatives. Com influeixen les institucions en el rendiment de les polítiques
públiques?
Lectures: Majone, 1997, cap. 5; Ostrom, 1986; Scharpf, 1997, cap. 2; Weaver i Rockman, 1993,
cap. 1.
Tema 5. Els contextos de l’acció pública
Idees i valors en l’elaboració i la implementació de les polítiques públiques. La
disponibilitat de recursos (materials, immaterials). La tècnica condiciona les alternatives de
polítiques públiques? El paper del capital social: confiança interpersonal i eficàcia de les
polítiques públiques.
Lectures: Bauer, 1994, cap. 2; Parsons, 1995, pàg. 153-175 i 207-223; Putnam, 1993, cap. 5.
Tema 6. Instruments per a la posada en pràctica de polítiques públiques
La definició d’instruments d’intervenció: regulacions, transferències, prestacions,
etc. El paper dels incentius i les sancions. La configuració de models i exemples com a fórmula per
a la imitació. Les tècniques de planificació, programació i definició d’objectius.
Lectures: Majone, 1997, cap. 6; Weiner i Vining, 1992, cap. 7.
Tema 7. L’avaluació de les polítiques públiques
Objecte de l’avaluació. Avaluació dels objectius i avaluació de processos. La recepció i els
efectes de les polítiques públiques. Aproximació metodològica a l’anàlisi cost-benefici. Les
controvèrsies sobre els valors i l’avaluació pluralista.
Lectures: Ballart, 1992, cap. 3, 4 i 5; Meny i Thoenig, 1992, cap. 7; Weiner i Vining, 1992,
cap. 9.
Tema 8. Decisions públiques en entorns complexos I: decisions unilaterals, jerarquies, interacció
L’elecció d’alternatives seguint criteris bàsics. Decisions per majoria versus
decisions per jerarquia. La racionalitat del procés de decisió i els estils de decisió.
L’anàlisi de les decisions a partir d’estructures d’interacció. La justícia local
i els criteris de selecció i/o d’assignació de recursos escassos.
Lectures: Aguilar, 1992, vol. 2, cap. 8; Meny i Thoenig, 1992, cap. 5; Parsons, 1995, pàg.
271-293; Scharpf, 1997, cap. 8.
Tema 9. Decisions públiques en entorns complexos II: negociacions, ajustaments, redefinicions
La lògica de la coordinació i el control a les organitzacions públiques. Els processos
d’ajustament incremental mutu. El desenvolupament de les negociacions i els marcs
institucionals. La formació de consens i l’assoliment de pautes de cooperació estable.
Lectures: Aguilar, 1996, vol. 2, cap. 3 i 4; Lindblom, 1992, 2a. part; March i Olsen, 1997,
cap. 2; Scharpf, 1997, cap. 6.
Tema 10. L’estat i les polítiques públiques
Tipus de polítiques segons els seus efectes sobre la societat i els individus. Provisió pública,
regulació i mercat en les polítiques públiques. Autonomia estatal i rendiment institucional.
Lectures: Meny i Thoenig, 1992, cap. 2; Gomà i Subirats, 1998, cap. 17 i 18; Ham i Hill,
1994, cap. 2.
TEMARI DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES
En les sessions pràctiques s’introduirà un cas empíric de polítiques públiques, amb l’objectiu de presentar i discutir l’aplicació pràctica dels conceptes, teories i instruments d’anàlisi exposats a les sessions teòriques.
AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA
Per superar l'assignatura caldrà: a) realitzar una prova de continguts teòrics (60% de la nota final); b) preparar un treball que consistirà a un estudi de cas que analitzi algun aspecte d'una política pública comentat prèviament amb el professor en les sessions practiques (20% de la nota final); el treball s'haurà d'elaborar individualment; c) participar en les sessions pràctiques i de debat de l'assignatura (20% de la nota final). Per tal d'aprovar l'assignatura s'hauran d'aprovar les tres parts. Si es suspèn una de les tres parts, les altres queden immediatament suspeses.
Bibliografia
AGUILAR, L. (ed.).
Antologías de política pública. 4 vol. Mèxic: Porrúa, 1996.
BALLART, X.
¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid: Ministerio para las Administraciones
Públicas, 1992.
BANC MUNDIAL.
El Estado en un mundo cambiante. Oxford, 1997.
BAUER, J. M. "Conceptual Frameworks for the Design of Telecommunications Policy" A: BAUER;
CABY; STEINFIELD. (ed.).
Telecommunications in Transition. Thousand Oaks: Sage, 1994.
DDAA. "Políticas públicas y organización administrativa".
Documentación Administrativa, 224-225. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública,
1991.
DUNLEAVY, P.
Democracy, Bureaucracy and Public Choice. Harvester, 1991.
GOMÀ, R.; SUBIRATS, J. (ed.).
Políticas públicas en España. Barcelona: Ariel, 1998.
HAM, Ch.; HILL, M.
The Policy Process in the Modern Capitalist State. Brighton: Wheatsheaf, 1984.
JORDANA, J. "El análisis de los policy networks: ¿una nueva perspectiva sobre la relación
entre políticas públicas y Estado?".
Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 3, 1995.
LINDBLOM, Ch.
El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid: Ministerio para las
Administraciones Públicas, 1992.
MAJONE, G.
Evidencia, argumentación y persuasión en la formulación de políticas. Mèxic: FCE, 1997.
MARCH, J.; OLSEN, J.
El redescubrimiento de las instituciones. Mèxic: FCE, 1997.
MENY, I.; THOENIG, J. C.
Las políticas públicas. Barcelona: Ariel, 1992.
OSTROM, E. "An agenda for the study of institutions".
Public Choice, 48, 1986.
PARSONS, W.
Public Policy. An Introduction to the Theory and Practice of Policy Analysis. Aldershot:
Edward Elgar, 1995.
PUTNAM, R.
Making Democracy Work. Princeton: Princeton University Press, 1993.
ROSE, R.
El gran gobierno. Un acercamiento desde los programas gubernamentales. Mèxic: FCE, 1998.
SCHARPF, F.
Games Real Actors Play. Actor-Centered Institutionalism in Policy Research. Boulder:
Westview, 1997.
SUBIRATS, J.
Análisis de políticas públicas y eficacia de la administración. Madrid: Ministerio para las
Administraciones Públicas, 1989.
WEAVER, K.; ROCKMAN, B. R.
Do Institutions Matter? Washington: Brooking Institution, 1993.
WEIMER, D.; VINING, A.
Policy Analysis. Concepts and Practice. Englewood Cliffs: Prentice Hall, 1992.