Llicenciatura en Estudis d'Àsia Oriental (3352)

Política exterior de Xina(25594) 

L’objectiu de l’assignatura és familiaritzar l’estudiant amb l’acció exterior de la República Popular Xinesa. El programa s’estructurarà en quatre parts. La primera part, introductòria, es dedicarà a l’estudi dels instruments d'anàlisi de les polítiques exteriors en general i de la xinesa en particular (actors, institucions i processos). La segona part se centrarà en l’anàlisi històrica dels grans eixos i etapes de la política exterior xinesa des de la seva entrada en contacte amb el món occidental, com a base per entendre les relacions exterior de la Xina contemporània. La tercera part abordarà l’estudi de les relacions exteriors de la Xina contemporània: les relacions de la Xina amb els seus veïns asiàtics i amb la resta del món, amb les grans potències no asiàtiques i amb el tercer món. També s’estudiaran les relacions multilaterals de la Xina. Finalment, es dedicarà una quarta part a l’estudi d’alguns dels conflictes més importants de la Xina, així com a alguns dels temes transversals més rellevants de la política exterior xinesa.

I. L'ANÀLISI DE LA POLÍTICA EXTERIOR

Tema 1. Aproximació a l'estudi de la política exterior.

Marc teòric i definicions conceptuals. Dimensions materials i instruments de la política exterior. El procés d’elaboració de la política exterior i els actors implicats. Els factors condicionants.

Tema 2. Aproximació a l'estudi de la política exterior xinesa.

Aproximacions teòriques a l’estudi de la política exterior xinesa: de les primeres aproximacions quasi-mitològiques a l’objectivació de l’estudi de la política exterior. Objectius i prioritats de la política exterior xinesa. Les institucions. El procés de presa de decisions. El lideratge. Factors condicionants: el paper de la ideologia.

II. L'EVOLUCIÓ DE LA POLÍTICA EXTERIOR XINESA DE L’ÈPOCA IMPERIAL A L’ACTUALITAT

Tema 3. La política exterior xinesa en perspectiva històrica.

Antecedents: els primers contactes de la Xina amb el món occidental. El període imperial i el sistema de tributs. La resposta xinesa a l'imperialisme occidental.

Tema 4. La política exterior xinesa als segles XVIII i XIX.

Les guerres de l’opi. La guerra dels Boxers. El “segle de la humiliació” i el despertar del nacionalisme xinès modern.

Tema 5. La guerra civil xinesa i la fundació de la República Popular Xinesa.

La visió del món maoista. Evolució de la política exterior xinesa durant la guerra freda. L’impacte de l’ordre bipolar. Els fets de Tianamen i la posició internacional de la Xina. Les reformes dels sistema comunista xinès i l’ascens econòmic dels anys noranta.

III. ÀREES GEOGRÀFIQUES DE LA POLÍTICA EXTERIOR XINESA

A. La política exterior xinesa en l’àmbit regional

Tema 6. La Xina i el Nord-est d’Àsia.

Les relacions amb Japó: de la rivalitat històrica a l’apropament progressiu. La Xina i Corea del Nord: de l’aliança de la guerra freda al refredament gradual de les relacions. La Xina i Corea del Sud: de l’enfrontament a la cooperació.

Tema 7. La Xina i el Sud-est asiàtic. Interessos i conflictes regionals.

Les relacions bilaterals de la Xina amb els principals països de la regió. Els conflictes territorials. Les relacions econòmiques i comercials. L’impacte econòmic de la diàspora xinesa a la regió.

Tema 8. La Xina i l’Àsia central i meridional.

La intensificació de les relacions entre la Xina les repúbliques de l’Àsia central: la importància del recursos energètics. Les relacions amb l’Índia: conflictes territorials i lluita pel lideratge regional.

B. La política exterior xinesa en l’àmbit universal

Tema 9. La política exterior de la Xina i les organitzacions multilaterals.

La participació de la Xina a Nacions Unides. La Xina i les relacions amb les organitzacions i altres institucions regionals: ASEAN, ARF, APEC. La voluntat de lideratge de la Xina envers el Tercer Món: discurs i límits materials.

Tema 10. Les relacions de la Xina amb la URSS (i amb Rússia).

Orígens i evolució de l’aliança comunista. El distanciament entre la URSS i la Xina als anys seixanta. L’impacte de la fi de la guerra freda sobre les relacions sino-russes. Els principals focus de tensió en les actuals relacions sino-russes.

Tema 11. Les relacions de la Xina i els Estats Units.

L’enfrontament de la guerra freda. La normalització de les relacions a la dècada dels anys setanta. La intensificació dels intercanvis econòmics entre els anys vuitanta i els anys noranta. Els principals focus de tensió de les relacions sino-americanes: Taiwan, el dèficit comercial i el lideratge regional.

Tema 12. La Xina i Europa.

La lenta construcció de les relacions entre la Xina i la Unió Europea. Interessos, continguts i límits de les relacions sino-europees.

IV. TEMES ACTUALS DE LA POLÍTICA EXTERIOR XINESA

Tema 13. El conflicte amb Taiwan.

La importància de Taiwan en la definició de la política exterior xinesa. Antecedents i evolució històrica del conflicte. De la política d’“una única Xina” a la política “d’una Xina, dos sistemes”: l’impacte de la reincorporació de Hong Kong i Macao sobre la qüestió de Taiwan.

Tema 14. El conflicte del Tibet.

Orígens històrics i evolució. Els Drets Humans i els drets de les minories a la Xina.

Tema 15. La Xina enfront la globalització.

L’impacte del creixement econòmic xinès sobre el sistema econòmic internacional. L’entrada a l’OMC. L'impacte sanitari: la SIDA i el SARS. El repte mediambiental. L'efecte d'Internet i les noves tecnologies de la informació sobre la política exterior xinesa.

Mètodes i criteris d’avaluació

Els estudiants hauran realitzar un examen final i dos treballs breus, el contingut dels quals serà especificat en començar el curs.

Pràctiques

Els crèdits pràctics de l'assignatura seran avaluats a partir de l’assistència i participació a les sessions de pràctiques així com de la realització dels exercicis que es vagin suggerint al llarg del curs.

BIBLIOGRAFIA

CHEN JIAN. Mao´s China and the Cold War, The New Cold War History. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 2001.
Council on Foreign Relations, Editor’s Choice: The Rise of China. Nova York: Council on Foreign Relations, 2002
DENG, YONG & WANG, Fei-ling (eds.), In the Eyes of the Dragon: China views the world. Lanham, MD: Rowman and Littlefield, 1999.
FUNABASHI, Y., OKSENBERG, M. & WEIS, H. China. Una potencia emergente en un mundo de interdependencia. Madrid: INCIPE, 1994.
GARVER, JOHN. Foreign Relations of the People´s Republic of China. Nova Jersey: Prentice Hall, 1993
IAIN JOHNSON, ALASTAIR I ROSS, ROBERT S. Engaging China: The Management of an Emerging Power. London: Routledge, 1999.
KIM, SAMUEL (ed.), China and the World: Chinese Foreign Policy Faces the New Millenium, 4a edició, Boulder: Westview Press, 1998.
LAMPTON, DAVID MICHAEL. The Making of Chinese Foreign and Security Policy in the Era of Reform, 1978-2000, Palo Alto: Stanford University Press, 2001
LARDY, NICHOLAS R. Integrating China into the Global Economy. Washington: Brookings Institution Press, 2002.
LIANG, QIAO & XIANGSUI, WANG. L a guerre hors limites, París:Rivages, 2003 (1ª ed. En xinès, 1999)
METZGER, TH. A. & MYERS, R. H. Greater China and U.S. Foeign Policy. The choice between Confrontation and Mutual Respect, Stanford: Hoover Institution Press, 1996
NATHAN, ANDREW J. & ROSS, ROBERT S. The Great Wall and the Empty Fortress. Nova York: Norton, 1997.
NATHAN, ANDREW J. & GILLEY, BRUCE. Los nuevos dirigentes de China, Barcelona: Ed. del Bronce, 2004 (1ª ed. en anglès, 2002).
ROY, DENNY. China´s Foreign Relations, Rowman and Littlefield, 1998.
SAICH, TONY (2001): Governance and Politics of China, 3a edició, Nova York: Palgrave.
SOLER MATUTES, J. (coord), El despertar de la nueva China. Implicaciones del ingreso de China en la Organización Mundial del Comercio,Madrid: La catarata, 2004.