Llicenciatura en Humanitats (3351)

Literatura Alemanya A(11590) 

El gènere de la novel·la de formació és especialment important per a la literatura de parla alemanya per la significació singular que el pietisme primer i l'idealisme després van atorgar al terme "Bildung". A les obres enquadrables dins aquest gènere es reflecteixen amb claredat tant l'ideal de formació predominant a partir de finals del segle XVIII, com les contradiccions sorgides en intentar fer-lo realitat. L'assignatura pretén estudiar el fenòmen a través de tres obres canòniques.

Tema 1. Introducció general al curs: explicació del programa, la bibliografia i l'avaluació.

Tema 2. Definició operativa del génere. Evolució del terme "Bildung". Antecedents de la novel·la de formació. Condicions per al seu desenvolupament.

Tema 3. El paradigma: Johann Wolfgang von Goethe, Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister.

3.1 Estructura triàdica de la novel·la. Elements cohesionadors: personatges (Mignon, arpista, emisaris...), temàtica amorosa, leitmotive.
3.2· Génesi de l'obra: el fragment La missió teatral de Wilhelm Meister (1777-1786). Importància del teatre per a la burguesia: Shakespeare redescobert pel Sturm und Drang vs. la reforma teatral empresa per Gottsched.
3.3· Paral·lelisme entre el personatge de Hamlet i el de Wilhelm. El teatre com a espai formatiu i com a mirall del món.
3.4· El narrador i la seva visió irònica del protagonista.
3.5· La Societat de la Torre, guia del protagonista. La utopia individual i social de la Societat de la Torre. Androgínia i misogínia. Els desplaçats per la utopia: l'"ànima bella", Aurelie, Mignon i l'arpista

Tema 4. Respostes al model: Les anti-novel·les de formació (1)

4.1· Recepció dels Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister per part dels primers romantics: Friedrich Schlegel, Novalis
4.2· Sàtira i perversió formal: E.T.A. Hoffmann, Punts de vista del gat Murr
Anatomia d'una estructura pretesament accidental. Linearitat i circularitat. Intertextualitat.
Paral·lelisme i divergències entre Murr i Kreisler. Discurs amorós i discurs sobre l'artista genial.
Entorn burgès i entorn cortesà: el Mestre Abraham com a vincle entre tots dos.

Tema 5. Respostes al model: Les anti-novel·les de formació (2)

5.1· Evolució de la novel·la de formació des del romanticisme tardà fins l'època guillemina.
5.2· Inversió dels valors heretats i impressionisme: Robert Walser, Jakob von Gunten
Implicacions estructurals de la forma "dietari"
Evolució cap al no res: nihilisme i vitalisme
L'Institut Benjamenta - poètica de la domesticació
Intertextualitat: conte de fades, relats de l'Antic Testament

Tema 6. Conclusions

Bibliografia

Bibliografia
Lectures obligatòries:
Johann Wolfgang von Goethe, Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Trad. de Josep Murgades. Barcelona: Ed.62/ "la Caixa"1985.
E.T.A. Hoffmann, Puntos de vista y consideraciones del gato Murr sobre la vida en sus diversos aspectos y biografía fragmentaria del maestro Johannes Kreisler en hojas de borrador casualmente incluidas. Trad. de Eustaquio Barjau y Marisa Siguan. València: Pre-textos1998.
Robert Walser, Jakob von Gunten. Un dietari. Trad. de Teresa Vinardell. Barcelona:Quaderns Crema 1999

Bibliografia recomanada:
Miguel Salmerón, La novela de formación y peripecia. Madrid: Antonio Machado Libros 2002.
Jorge Larrosa (ed), Trayectos, escrituras, metamorfosis. La idea de formación en la novela. Barcelona: PPU 1994. Estudi de la literatura de parla alemanya al segle XIX a través d'autors, períodes i gèneres exemplars.