2004-2005

Llicenciatura en Traducció i Interpretació (3341)


12885 Història de les Traduccions A / A2(12885) 


OBJECTIUS

L’assignatura ofereix una visió de conjunt dels episodis més importants de l’activitat traductora de la literatura catalana del Modernisme fins als anys setanta del segle XX. El curs  se centrarà en la descripció i anàlisi de d’una sèrie d’escriptors que van convertir el seu treball com a traductors en una activitat complementària del seu ofici d’escriptors.

PROGRAMA

1.-  El Modernisme.  Un nous  cànon per a la literatura catalana.  Política editorial –de la  “Biblioteca Popular de L’Avenç” a la “Biblioteca dels Grans Mestres”. Els traductors: Artur Masriera,  Joan Maragall  i Cebrià de Montoliu.

2.- El Noucentisme. Contribució dels escriptors a la fixació d’un model de llengua literària. El paper de Josep Carner com a director literari i com a traductor.

3. – Cultura d’entreguerres. Entre el mecenatge cultural – Fundació Bernat Metge- i el gran desplegament de les empreses editorials privades de caràcter popular i culte. Els traductors: Carles Riba, Marià Manent i Cèsar August Jordana. 

4.- Entre la represa cultural de postguerra i el replantejament editorial dels anys setanta. De l’edició de bibliòfil dels anys quaranta al “boom” editorial dels anys seixanta. Els traductors: Josep M. de Sagarra, Joan Oliver i Manuel de Pedrolo.

AVALUACIÓ

La qualificació final tindrà en compte la participació de l’alumne/a classe i consistirà en un petit treball orientat pel professor sobre algun apartat o qüestió poc conegut/da  d’un dels traductors  que seran estudiats durant el curs.  

BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA

BACARDÍ, M.;  FONTCUBERTA, J;  PARCERISAS, F. (eds) (1998): Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo- UAB-UPF-UV.  

BARJAU, E. (1982): “Carles Riba, traductor de Hölderlin” dins Primer Simposio Internacional sobre el Traductor y la Traducción, Madrid: APETI, p. 123-139.  

BARJAU, E. (1986): “Carles Riba, traductor de Rilke: Notes a Esbossos de versions de Rilke” dins Actes del Simposi Carles Riba, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 73-84.

CABRÉ, L.; ORTÍN, M. (1984): Aproximació a Josep Carner, traductor: els anys de l’Editorial Catalana (1918-1921), “Els Marges”, 31, p. 114-125.  

GALLÉN, E.; LLANAS, M.; PINYOL, R.; QUER, P. (eds.) (2000): L’Art de Traduir. Reflexions sobre la traducció al llarg de la història.  Vic: Eumo Editorial: UPF-UAB-UV (Biblioteca de Traducció i Interpretació, 4).    

MALLAFRÈ, J. (2000): Models de llengua i traducció catalana, “Quaderns. Revista de Traducció”, 5, p. 9-27.

MARCO, K. (2000): Funcions de les traduccions i models estilístics: el cas de la traducció al català al segle XX, “Quaderns. Revista de Traducció”, 5, p. 29-44.

MURGADES, J. (1994):  Apunt sobre Noucentisme i traducció, “Els Marges”, 50, p. 92-96.

OLIVA, S. (1993): “Shakespeare en catalán: problemas y soluciones” dins Skakespeare en España. Crítica, traducciones y representaciones. Universidad de Alicante: Pórtico, p. 193-217.

ORTÍN, M. (1996): “El pensament” dins La prosa literària de Josep Carner. Barcelona: Quaderns Crema,  p.  35-165

PERICAY, X.: TOUTAIN, F. (1996): El malentès del Noucentisme. Tradició i plagi a la prosa catalana moderna.  Barcelona: Proa.

SELLENT, J. (1998): La traducció literària en català al segle XX: alguns títols representatius, “Quaderns. Revista de Traducció”, 2, p. 23-32.  

TUR, J. (1974): Maragall i Goethe: les traduccions del  Faust. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalana.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona