2004-2005

Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)


Dret Internacional Públic I(12177) 


OBJECTIUS

El principi de legalitat que ha de presidir l'acció dels òrgans de l'administració exigeix el coneixement de les normes de Dret internacional públic. L'assignatura pretén oferir una introducció als fonaments d'aquest ordenament jurídic. Les qüestions estudiades en aquesta assignatura tenen un caracter eminentment estructural o formal i poden agrupar-se en quatre grans blocs: la comunitat internacional, les fonts, les relacions entre el dret internacional públic i els drets interns i els membres de la comunitat internacional. En el primer bloc s’estudia el concepte de dret internacional públic i l’evolució històrica i institucionalització de la comunitat internacional. En les fonts s'examinen el costum internacional, els tractats internacionals i llur règim jurídic, els principis generals del dret, les resolucions de les organitzacions internacionals i els actes unilaterals. En els membres de la comunitat internacional s’estudia l'estat, incloent-hi la immunitat i la successió d’estats, el règim jurídic general de les organitzacions internacionals, algunes organitzacions internacionals universals (l’ONU) i regionals, altres subjectes de caràcter no estatal i la situació dels particulars.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

I. LA COMUNITAT INTERNACIONAL I EL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

Tema 1. La comunitat internacional

Idees generals. Formació històrica i evolució de la comunitat internacional. Naturalesa de la comunitat internacional. Estructura de la comunitat internacional i les seves transformacions. L'organització a la comunitat internacional.

Tema 2. Concepte de dret internacional públic

El dret internacional públic: concepte. Contingut del dret internacional públic. Classificació de les obligacions internacionals. Diferències i relacions amb altres ordres normatius: moral internacional i cortesia internacional. Dret internacional públic i dret internacional privat.

II. LA IDENTIFICACIÓ I LA CREACIÓ DE LES NORMES INTERNACIONALS

Tema 3. Les fonts del dret internacional

Idees generals. Els tractats internacionals: concepte i classes. El costum internacional: elements. El costum insternacional i els tractats internacionals. Els règims internacionals. La codificació del dret internacional. Els principis generals del Dret. Els mitjans auxiliars de determinació de les normes internacionals.

Tema 4. La conclusió dels tractats internacionals

Idees generals. La conclusió dels tractats: a) capacitat; b) plens poders; c) negociació, adopció del text i autenticació del text; d) manifestació del consentiment. La conclusió dels tractats segons el Dret espanyol. Les reserves als tractats internacionals.

Tema 5. Efectes i aplicació dels tractats internacionals

Entrada en vigor dels tractats. L'aplicació provisional dels tractats. Efectes dels tractats: a) en el temps; b) en l'espai; c) respecte a altres tractats. Els tractats i els tercers Estats. La interpretació dels tractats. Mesures per reforçar l'aplicació dels tractats.

Tema 6. La nul·litat, la terminació i la suspensió dels tractats

Idees generals. La nul·litat dels tractats: causes. La terminació dels tractats. La suspensió dels tractats. Procediment per als casos de nul·litat o terminació, de retirada d'una part o de suspensió de la seva aplicació.

Tema 7. Altres fonts del dret internacional públic

Idees generals. Les resolucions de les organitzacions internacionals. Els processos de creació i de determinació del costum internacional a través de les resolucions de les organitzacions internacionals. Els actes unilaterals. La conducta dels Estats: referència a la doctrina de l' estoppel.

III. LES RELACIONS ENTRE EL DRET INTERNACIONAL I ELS DRETS INTERNS

Tema 8. Les relacions entre el dret internacional i els drets interns

Idees generals. Posicions doctrinals.  La recepció del dret internacional general. La recepció del dret internacional convencional. La recepció de les resolucions de les organitzacions internacionals.

IV. ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL

A.) ELS ESTATS

Tema 9. L'Estat en el dret internacional

Idees generals. L'Estat com a subjecte de dret internacional. Unions d'Estats. El principi d'igualtat sobirana. El principi de no-intervenció. La immunitat de l'Estat. La successió d'Estats.

B.) LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

I. QÜESTIONS GENERALS SOBRE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

Tema 10. La subjectivitat i estructura de les organitzacions internacionals

Idees generals. Concepte i caràcters. La subjectivitat de les organitzacions internacionals. Classificació de les organitzacions internacionals. Els òrgans de les organitzacions internacionals. Els agents i funcionaris internacionals.

Tema 11. Les competències i el dret de les organitzacions internacionals

Idees generals. Naturalesa. Classes de competències. Els actes de les organitzacions internacionals: concepte i classes. La formació de la voluntat de les organitzacions internacionals. El dret intern de les organitzacions internacionals.

II. ORGANITZACIONS INTERNACIONALS UNIVERSALS I REGIONALS O LIMITADES

Tema 12. Les Nacions Unides

La Carta de les Nacions Unides. Naturalesa jurídica. Propòsits i principis. Estructura orgànica. Membres.

Tema 13. Les organitzacions internacionals universals

Idees generals. Els organismes especialitzats. Altres organitzacions internacionals universals.

Tema 14. Les organitzacions regionals o limitades

El regionalisme internacional. L'Organització d'Estats Americans. El Consell d'Europa. La Unió Africana. Organitzacions limitades: l'OCDE.

C) ALTRES SUBJECTES DE CARÀCTER NO ESTATAL I LA SITUACIÓ DELS PARTICULARS

Tema 15. Altres subjectes de caràcter no estatal i la situació dels particulars

La Santa Seu i la Ciutat del Vaticà. El Comitè Internacional de la Creu Roja. Els pobles: el principi de lliure determinació. La situació dels particulars: a) la persona humana; b) les organitzacions internacionals no governamentals; c) les empreses transnacionals.

MÈTODES I CRITERIS D'AVALUACIÓ

Durant el curs els estudiants seran avaluats en funció de llur participació a les classes pràctiques i de la qualificació de treballs escrits, ponències, respostes a qüestionaris, etc. La qualificació obtinguda per aquests conceptes constituirà la nota de pràctiques, la cual serà un terç de la qualificació final. Amb caràcter voluntari es podrà realitzar un treball de síntesi i comentari d'un llibre o article seleccionat pel professorat, sobre temes relacionats amb l'assignatura. La qualificació del treball pot augmentar fins a un punt la nota de pràctiques. L'examen final de l'assignatura tindrà dues parts; la primera part consistirà a l'exposició per escrit, durant una hora, de dos epígrafs del programa de l'assignatura a triar entre tres; la segona part consistirà a respondre per escrit, cinc preguntes que tenen una resposta breu, durant cinc minuts cadascuna. Ambdues parts tindran el mateix valor en la qualificació final i suposaran dues terceres parts de la nota final. La tercera part de la nota final de l'assignatura serà la nota de pràctiques. Els estudiants que no hagin superat amb suficiència aquesta qualificació, a l'examen final hauran de realitzar una prova addicional consistent en la resolució d'un cas pràctic. La seva qualificació substituirà la nota de pràctiques i suposarà, igualment, un terç de la nota final.

Bibliografia

CARRILLO SALCEDO, J.A. Curso de Derecho internacional público. Madrid: Tecnos, 1991.
CASANOVAS i LA ROSA, O. Casos y textos de Derecho Internacional Público. 4a. ed. 4a. reimpr. rev. Madrid: Tecnos, 1990.
DIEZ DE VELASCO, M. Instituciones de Derecho Internacional Público. 13a. ed. Madrid: Tecnos, 2001.
DIEZ DE VELASCO, M. Las organizaciones internacionales. 12a. ed. Madrid: Tecnos, 2002.
GONZÁLEZ CAMPOS, J.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L. I.; ANDRÉS SÁENZ DE SANTAMARÍA, M.P. Curso de Derecho Internacional Público. 7a. ed. (2a. ed. revisada). Madrid: Civitas, 2002.
GUTIÉRREZ ESPADA, C. Derecho Internacional Público. Madrid: Trotta, 1995.
JUSTE RUÍZ, J.; CASTILLO DAUDÍ, M. Derecho internacional público. València: Punto y Coma, 2000.
MARIÑO MENÉNDEZ, F. M. Derecho Internacional Público (Parte general). 3a. ed. rev. Madrid: Trotta, 1999.
PASTOR RIDRUEJO, J. A. Curso de Derecho Internacional Público y organizaciones internacionales. 8a. ed. Madrid: Tecnos, 2001.
REMIRO BROTONS, A. et al. Derecho Internacional. Madrid: McGraw Hill, 1997.
RODRÍGUEZ CARRIÓN, A. J. Lecciones de Derecho Internacional Público. 4a. ed. Madrid: Tecnos, 1998.
Alguns tractats i textos internacionals d'especial importància han estat traduïts privadament al català:
Carta de les Nacions Unides i Estatut de la Cort Internacional de Justícia, amb la Resolució 2625 (XXV) de l'Assemblea General de 24 d'octubre de 1970. Versió catalana i introducció de Miquel A. Marín. Barcelona: Bosch, 1984.
Els drets humans: els textos bàsics. Carles Duarte i Montserrat, Joan Ramon Solé i Durany. Barcelona: Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, 1988.
Conveni Europeu de Drets Humans. Carta Social Europea. Moià (Barcelona): Publicacions de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, 1987.
Les Nacions Unides i els Drets Humans. Xavier Pons Ràfols (dir.). Barcelona: Associació per a les Nacions Unides a Espanya, 1997.

Darrera actualització 24-11-2010
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona