Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)
Polítiques Públiques II(12044)
OBJECTIUS
Les polítiques públiques apareixen a tots els àmbits de la intervenció governamental, i en la seva elaboració i posada en pràctica hi participen, d’una forma o altra, nombrosos actors públics i privats. L’assignatura se centra a analitzar diferents aspectes sobre com es fan i com s’apliquen les polítiques públiques als estats contemporanis: a) les característiques dels actors que hi participen i les seves relacions; b) l’estructura institucional i els contextos que delimiten les accions i les polítiques; c) els instruments utilitzats i els resultats de les intervencions públiques i d) els procediments i les lògiques de decisió predominants en els entorns públics.
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
Tema 1. L’anàlisi de les polítiques públiques i les ciències polítiques
Ciències polítiques i perspectives d’anàlisi de les
polítiques públiques (integració teòrica i anàlisi empírica). El
poder polític i les polítiques públiques. L’aparell
conceptual per a la microanàlisi de les polítiques públiques.
Lectures: Aguilar, 1996, vol. 1, cap. 4; Parsons, 1995, pàg.
1-41; Subirats, 1991 a: DDAA, cap. 2; Gomà i Subirats, 1998, cap.
2.
Tema 2. Mercat, societat i estat: els actors i les polítiques públiques
La relació entre el mercat, la societat i l’estat. Tipus d’actors en les polítiques públiques: actors unitaris, actors col·lectius i organitzacions. Els recursos per a l’acció: materials, simbòlics i d’identitat. Acció intencional i acció estratègica. Lectures: Scharpf, 1997, cap. 3.
Tema 3. Les relaciones entre els actors: estructura i dinàmica
L’estat i les xarxes de polítiques públiques (policy networks). Com mesurar les relacions entre els actors? Models d’interacció entre actors i orientacions d’interacció. El paper dels actors en l’agenda i la formulació de les polítiques públiques. Lectures: Aguilar, 1996, vol. 2, cap. 1; Jordana, 1995 (article); Parsons, 1995, pàg. 110-131 i 184-207; Scharpf, 1997, cap. 4.
Tema 4. El paper de les institucions i les regles en l’anàlisi de les polítiques públiques
Les polítiques públiques i el disseny institucional. Varietats de
regles: constitucionals, col·lectives, operatives. Com influeixen
les institucions en el rendiment de les polítiques públiques?
Lectures: Majone, 1997, cap. 5; Ostrom, 1986; Scharpf, 1997,
cap. 2; Weaver i Rockman, 1993, cap. 1.
Tema 5. Els contextos de l’acció pública
Idees i valors en l’elaboració i la implementació de les
polítiques públiques. La disponibilitat de recursos (materials,
immaterials). La tècnica condiciona les alternatives de polítiques
públiques? El paper del capital social: confiança interpersonal i
eficàcia de les polítiques públiques.
Lectures: Bauer, 1994, cap. 2; Parsons, 1995, pàg. 153-175 i
207-223; Putnam, 1993, cap. 5.
Tema 6. Instruments per a la posada en pràctica de polítiques públiques
La definició d’instruments d’intervenció: regulacions,
transferències, prestacions, etc. El paper dels incentius i les
sancions. La configuració de models i exemples com a fórmula per a
la imitació. Les tècniques de planificació, programació i definició
d’objectius.
Lectures: Majone, 1997, cap. 6; Weiner i Vining, 1992, cap.
7.
Tema 7. L’avaluació de les polítiques públiques
Objecte de l’avaluació. Avaluació dels objectius i avaluació
de processos. La recepció i els efectes de les polítiques
públiques. Aproximació metodològica a l’anàlisi
cost-benefici. Les controvèrsies sobre els valors i
l’avaluació pluralista.
Lectures: Ballart, 1992, cap. 3, 4 i 5; Meny i Thoenig, 1992,
cap. 7; Weiner i Vining, 1992, cap. 9.
Tema 8. Decisions públiques en entorns complexos I: decisions unilaterals, jerarquies, interacció
L’elecció d’alternatives seguint criteris bàsics.
Decisions per majoria versus decisions per jerarquia. La
racionalitat del procés de decisió i els estils de decisió.
L’anàlisi de les decisions a partir d’estructures
d’interacció. La justícia local i els criteris de selecció
i/o d’assignació de recursos escassos.
Lectures: Aguilar, 1992, vol. 2, cap. 8; Meny i Thoenig,
1992, cap. 5; Parsons, 1995, pàg. 271-293; Scharpf, 1997, cap. 8.
Tema 9. Decisions públiques en entorns complexos II: negociacions, ajustaments, redefinicions
La lògica de la coordinació i el control a les organitzacions
públiques. Els processos d’ajustament incremental mutu. El
desenvolupament de les negociacions i els marcs institucionals. La
formació de consens i l’assoliment de pautes de cooperació
estable.
Lectures: Aguilar, 1996, vol. 2, cap. 3 i 4; Lindblom, 1992,
2a. part; March i Olsen, 1997, cap. 2; Scharpf, 1997, cap. 6.
Tema 10. L’estat i les polítiques públiques
Tipus de polítiques segons els seus efectes sobre la societat i els
individus. Provisió pública, regulació i mercat en les polítiques
públiques. Autonomia estatal i rendiment institucional.
Lectures: Meny i Thoenig, 1992, cap. 2; Gomà i Subirats,
1998, cap. 17 i 18; Ham i Hill, 1994, cap. 2.
TEMARI DE LES SESSIONS PRÀCTIQUES
En les sessions pràctiques s’introduirà un cas empíric de polítiques públiques, amb l’objectiu de presentar i discutir l’aplicació pràctica dels conceptes, teories i instruments d’anàlisi exposats a les sessions teòriques.
AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA
Per superar l’assignatura caldrà: a) realitzar una prova de continguts teòrics (70% de la nota final); b) preparar un treball que consistirà en un estudi de cas, que analitzi algun aspecte d’una política pública comentat prèviament amb el professor en les sessions practiques (30% de la nota final); el treball es podrà elaborar individualment o en grup (com a màxim de tres persones).
Bibliografia
AGUILAR, L. (ed.).
Antologías de política pública. 4 vol. Mèxic: Porrúa, 1996.
BALLART, X.
¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid:
Ministerio para las Administraciones Públicas, 1992.
BANC MUNDIAL.
El Estado en un mundo cambiante. Oxford, 1997.
BAUER, J. M. "Conceptual Frameworks for the Design of
Telecommunications Policy" A: BAUER; CABY; STEINFIELD. (ed.).
Telecommunications in Transition. Thousand Oaks: Sage, 1994.
DDAA. "Políticas públicas y organización administrativa".
Documentación Administrativa, 224-225. Madrid: Instituto
Nacional de Administración Pública, 1991.
DUNLEAVY, P.
Democracy, Bureaucracy and Public Choice. Harvester, 1991.
GOMÀ, R.; SUBIRATS, J. (ed.).
Políticas públicas en España. Barcelona: Ariel, 1998.
HAM, Ch.; HILL, M.
The Policy Process in the Modern Capitalist State. Brighton:
Wheatsheaf, 1984.
JORDANA, J. "El análisis de los policy networks: ¿una nueva
perspectiva sobre la relación entre políticas públicas y Estado?".
Gestión y Análisis de Políticas Públicas, 3, 1995.
LINDBLOM, Ch.
El proceso de elaboración de políticas públicas. Madrid:
Ministerio para las Administraciones Públicas, 1992.
MAJONE, G.
Evidencia, argumentación y persuasión en la formulación de
políticas. Mèxic: FCE, 1997.
MARCH, J.; OLSEN, J.
El redescubrimiento de las instituciones. Mèxic: FCE, 1997.
MENY, I.; THOENIG, J. C.
Las políticas públicas. Barcelona: Ariel, 1992.
OSTROM, E. "An agenda for the study of institutions".
Public Choice, 48, 1986.
PARSONS, W.
Public Policy. An Introduction to the Theory and Practice of
Policy Analysis. Aldershot: Edward Elgar, 1995.
PUTNAM, R.
Making Democracy Work. Princeton: Princeton University
Press, 1993.
ROSE, R.
El gran gobierno. Un acercamiento desde los programas
gubernamentales. Mèxic: FCE, 1998.
SCHARPF, F.
Games Real Actors Play. Actor-Centered Institutionalism in
Policy Research. Boulder: Westview, 1997.
SUBIRATS, J.
Análisis de políticas públicas y eficacia de la
administración. Madrid: Ministerio para las Administraciones
Públicas, 1989.
WEAVER, K.; ROCKMAN, B. R.
Do Institutions Matter? Washington: Brooking Institution,
1993.
WEIMER, D.; VINING, A.
Policy Analysis. Concepts and Practice. Englewood Cliffs:
Prentice Hall, 1992.