Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (3334)

Relacions Internacionals I(12035) 

OBJECTIUS

L'objectiu d'aquesta assignatura és familiaritzar l'estudiant amb els conceptes bàsics i amb els instruments d'anàlisi de la disciplina de les Relacions Internacionals. Així, és concebuda com la base conceptual que s'aplicarà a l'anàlisi de la societat internacional contemporània, objecte d'estudi de l'assignatura Relacions Internacionals II.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

I. INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS INTERNACIONALS

Tema 1. Les Relacions Internacionals com a disciplina acadèmica

Concepte de relacions internacionals. La qüestió terminològica. L'estudi de la guerra com a problemàtica: la recerca de la pau i la seguretat. Context històric: l'impacte de la I Guerra Mundial en la gènesi de la disciplina. Context acadèmico-institucional: l'origen anglosaxó de la disciplina i la seva influència sobre l'agenda d'estudi. Connexió amb disciplines afins. El caràcter transdisciplinar de les Relacions Internacionals.

Tema 2. La teoria internacional. Tradicions de pensament i debats en la formulació teòrica de les Relacions Internacionals

La tradició hobbesiana: anarquia o estat de naturalesa. La tradició grociana: ordre o societat d'Estats. La tradició kantiana: emancipació o comunitat mundial. El debat entorn dels valors (realisme vs. idealisme). El debat entorn dels mètodes (tradicionalisme vs. cientifisme). El debat paradigmàtic als anys setanta (realisme, tradicionalisme, estructuralisme): actors i agenda internacional.

Tema 3. Les aproximacions teòriques clàssiques a les Relacions Internacionals

Fets i idees: canvis en la societat internacional i evolució de la formulació teòrica. L'aproximació realista: anàlisi de la societat internacional en clau de guerra freda (conflicte i seguretat). L'aproximació transnacionalista: anàlisi de la societat internacional en clau de distensió (interdependència i cooperació). L'aproximació estructuralista: anàlisi de la societat internacional en clau de desigualtat (el problema del subdesenvolupament).

Tema 4. Evolució i panorama actual de la teoria de les Relacions Internacionals en les dues últimes dècades: noves aproximacions

L'evolució del debat paradigmàtic: neorrealisme (realisme estructural) i neoliberalisme (institucionalisme liberal). L'impacte de la fi de la guerra freda sobre la teoria de les Relacions Internacionals. El post-positivisme.

II. LA SOCIETAT INTERNACIONAL

Tema 5. La societat internacional

Concepte de societat internacional. Concepte de comunitat internacional. Concepte de sistema internacional. Anarquia i ordre a la societat internacional. Estabilitat i canvi a la societat internacional. L'expansió mundial de la societat internacional europea. Els elements de la societat internacional: actors, estructura i dinàmica.

A.) L'ESTRUCTURA

Tema 6. El poder a les relacions internacionals

Definició. L'evolució del concepte de poder. Poder relacional i poder estructural. Poder fort ( hard power) i poder suau ( sotf power). Definició de polaritat, hegemonia, policentrisme i interdependència. Tipus de sistemes internacionals segons l'estructura de poder interestatal. La distribució del poder a la societat internacional contemporània.

Tema 7. La seguretat a les relacions internacionals

El concepte de seguretat: definició, evolució i dimensions. La seguretat col·lectiva. La seguretat compartida. La seguretat global. Mesures de foment de la confiança. Comunitats de seguretat.

B.) ELS ACTORS DE LA SOCIETAT INTERNACIONAL

Tema 8. Concepte d'actor internacional

Definició d'actor internacional: funció i capacitat. L'evolució del concepte d'actor internacional. Tipologia.

Tema 9. Els Estats

L'Estat, actor internacional: els elements constitutius i l'atribut de la sobirania. Origen i evolució del sistema interestatal. La política exterior. El poder dels Estats a les relacions internacionals: recursos tangibles i recursos intangibles. Jerarquia entre Estats: el concepte de potència. Evolució del concepte de potència. La presència internacional de les entitats polítiques subestatals.

Tema 10. Les Organitzacions Internacionals Governamentals (OIG)

L'Organització Internacional i les OIG. Definició d'OIG. Desenvolupament històric del fenomen de les OIG. La funció política de les OIG a la societat internacional: la cooperació institucionalitzada. Funcions i camp d'actuació de les OIG. Tipologia. Estructura interna.

Tema 11. Les forces transnacionals I

Definició de forces transnacionals. Les Organitzacions No Governamentals (ONG): definició, evolució del fenomen de les ONG i funció de les ONG com actors internacionals. Les empreses transnacionals (ETN): definició, evolució del fenomen de les ETN i funció de les ETN com actors internacionals.

Tema 12. Les forces transnacionals II

L'individu. La societat civil i l'opinió pública internacional. Els moviments socials transnacionals. Grups terroristes internacionals. Grups i xarxes del crim transnacional organitzat a la societat internacional contemporània.

C.) LA DINÀMICA

Tema 13. El conflicte

Definició de conflicte. Tipologia de conflictes. La dinàmica del conflicte: etapes del conflicte. La utilització de la violència en les relacions internacionals. La guerra: definició i tipus de guerres. La conflictivitat internacional contemporània: els conflictes armats intraestatals i els conflictes no armats transnacionals (socioeconòmics, mediambientals i culturals). Mitjans de resolució pacífica dels conflictes.

Tema 14. La cooperació

Definició de cooperació. Institucions i procediments institucionalitzats de cooperació. Àmbits de cooperació. La cooperació internacional per al desenvolupament: definició; origen i etapes; tipus.

Tema 15. La integració

Definició d'integració. La concepció jurídico-institucional de la integració. La concepció política. La integració com a comunitat de seguretat. La concepció econòmica de la integració. Els nous processos d'integració regional: el regionalisme i la regionalització.

MÈTODE I CRITERIS D'AVALUACIÓ

Durant el curs els estudiants seran avaluats en funció de la seva participació en les classes pràctiques; la qualificació obtinguda per aquest concepte constituirà la nota de pràctiques, que equivaldrà a una tercera part de la qualificació final.

L'examen final tindrà dues parts. La primera consistirà a l'exposició per escrit, durant trenta minuts, d'un tema a triar entre dos. La segona consistirà a respondre per escrit, durant vint-i-cinc minuts, cinc preguntes que tenen una resposta breu. Ambdues parts tindran el mateix valor en la qualificació final i constituiran dues terceres parts de la nota final.

La tercera part de la nota final serà la nota de pràctiques, que els estudiants obtindran amb la participació a les classes pràctiques i amb la realització d'exercicis específics. Els estudiants que no hagin superat amb suficiència aquesta qualificació, hauran de realitzar una prova addicional a l'examen final. La seva qualificació substituirà la nota de pràctiques i suposarà, igualment, un terç de la nota final. Per a la preparació d'aquesta part serà imprescindible treballar el material utilitzat al llarg del curs a les classes pràctiques.

SESSIONS DE PRÀCTIQUES

Les pràctiques s'agruparan en quatre sessions de dues hores cadascuna. Les pràctiques s'avaluaran en base a la participació dels estudiants a les sessions i als exercicis obligatoris corresponents a cadascuna d'elles. Els estudiants que no segueixin el curs regularment (assistència a classe) no han d'assistir a les pràctiques, ni realitzar els exercicis obligatoris. A l'examen final hauran de respondre directament a la pregunta corresponent a pràctiques. El calendari i la distribució de les sessions pràctiques seran comunicats pel professorat en començar el trimestre.

Bibliografia

ARENAL, C. DEL Introducción a las relaciones internacionales. Reimp. 3a. ed. Madrid: Tecnos, 1993.

ATTINÀ, F. El sistema político global. Introducción a las relaciones internacionales. Barcelona: Paidós, 2001.

BARBÉ, E. Relaciones Internacionales. 2a. ed. Madrid: Tecnos, 2003.

BULL, H. The Anarchical Society. A Study of Order in World Politics. Londres: Macmillan, 1997. (1a. ed. 1977).

CALDUCH, R. Relaciones Internacionales. Madrid: Ediciones de las Ciencias Sociales, 1991.

CARR, E. H. La crisis de los veinte años (1919-1939). Una introducción al estudio de las relaciones internacionales. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2004. [1a. ed. en anglès, 1939].

COULOUMBIS, T. A.; WOLFE, J. Introduction to International Relations. Power and Justice. 5a. ed. Englewood Cliffs: Prentice Hall, 1996.

ÉTHIER, D. Introduction aux relations internationales. Montreal: Paramètres/Les Presses de l'Université de Montréal, 2003.

GARCÍA PICAZO, P. Teoría breve de relaciones internacionales. Madrid: Tecnos, 2004.

GOLDSTEIN, J. S. International Relations. Nova York: Lognman, 1999.

HOCKING, B.; SMITH, M. World Politics. 2a. ed. Englewood Cliffs: Prentice Hall, 1995.

HOLSTI, K. J. International Politics. A Framework for Analysis. 6a. ed. Englewood Cliffs: Prentice Hall, 1992.

KEGLEY, Ch. W.; WITTKOPF, E. R. World Politics. Trend and Transformation. 5a. ed. Nova York: St. Martin's Press, 1995.

MERLE, M. Sociología de las relaciones internacionales. 2a. ed. Madrid: Alianza, 1991.

MEDINA, M. Teoría y formación de la sociedad internacional. Madrid: Tecnos, 1983.

MESA, R. La nueva sociedad internacional. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1992.

MOREAU DEFARGES, Ph. L'ordre mondial. 3a. ed. París: Armand Colin, 2003.

SMOUTS, M. C.; BATTISTELLA, D.; VENNESSON, P. Dictionnaire des relations internationales. París: Dalloz, 2003.

SODUPE, K. La teoría de las relaciones internacionales a comienzos del siglo XXI. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2003.

STRANGE, S. La retirada del Estado. La difusión del poder en la economía mundial. 2a. ed. Barcelona: Icaria/IntermonOxfam, 2003.

TRUYOL Y SERRA, A. La sociedad internacional. 2a. ed. Madrid: Alianza, 1993.

Papers, 41. Barcelona: UAB, 1993. [Monogràfic: "Actores internacionales"].