Llicenciatura en Comunicació Audiovisual (3333)

Història del Món Contemporani(11650) 

Objectius

El curs té com a objectiu introduir els conceptes necessaris per entendre les relacions polítiques del món contemporani des d’una vessant històrica, i analitzar l’organització i el contingut de les institucions polítiques que afecten el ciutadà des d’una perspectiva tant internacional com estatal, nacional i municipal. Es reflexionarà, així mateix, sobre els principals reptes de futur que afronten aquestes institucions en un món en constant procés de canvi. L’assignatura s’estructura en tres parts: els principals conceptes del sistema polític, les principals institucions polítiques i la ciutadania i els actors del sistema polític. Finalment, s’analitzaran els reptes fonamentals del món contemporani.

Tema 1. Principals conceptes del sistema polític

1.1.  Sistema polític i estat.
1.1.1. La política com a gestió del conflicte social.
1.1.2. Formes polítiques preestatals: societats acèfala i segmentada, ciutat-estat, imperi burocràtic i feudalisme.
1.1.3. Evolució i principals dimensions de l’estat: de la monarquia a l’estat de dret, democràtic, liberal i social.
1.2. Poder polític. 
1.2.1. Definició i tipus de poders polítics.
1.2.2. Força, influència i autoritat.
1.2.3. Legalitat, legitimitat i legitimació.

Tema 2. Principals institucions polítiques

2.1 Institucions internacionals.
2.1.1. Evolució històrica.
2.1.2. Principals organitzacions internacionals.
2.1.3. Reptes actuals: una única potència. La globalització. 
2.2. La Unió Europea. Sistema polític.
2.2.1. Orígens de la Unió Europea. Els tractats constitutius.
2.2.2. Les institucions de la Unió Europea: Parlament, Consell, Comissió, Tribunal de Justícia i de Comptes, Assemblea de les Regions.
2.2.3. Reptes actuals: la Constitució europea. L'Europa dels pobles, dels ciutadans o dels estats. 
2.3. L’estat espanyol. Sistema polític.
2.3.1. Orígens de l’estat espanyol. La Constitució espanyola.
2.3.2. Les institucions de l’estat espanyol: les Corts Generals, el Govern. Els tribunals de justícia.
2.3.3. Reptes actuals: multinacionalitat. Regions i nacions. 
2.4. La Generalitat de Catalunya. Sistema polític.
2.4.1. Introducció històrica. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
2.4.2. Les institucions de la Generalitat: el Parlament, el Govern, els tribunals de justícia.
2.4.3. Reptes actuals: competitivitat i autogovern. 
2.5. L’organització territorial de Catalunya. 
2.5.1. Introducció històrica.
2.5.2. Les diputacions provincials, les comarques i els municipis.
2.5.3. Reptes actuals: subsidiarietat i finançament. 

Tema 3. Ciutadania i actors del sistema polític

3.1. Acció política ciutadana.
3.1.1. Concepte de ciutadania. La ciutadania i la política.
3.1.2. Formes convencionals i no convencionals d’acció política.  
3.2. Actors polítics.
3.2.1. Partits polítics i eleccions.
3.2.2. Sindicats i sector empresarial.
3.2.3. Organitzacions i associacions socials.
3.2.4. Mitjans de comunicació.
3.2.5. Grups de pressió. 

Tema 4. Reptes actuals

4.1. Participació ciutadana en la política.
4.2. Llibertat i terrorisme.
4.3. Justícia distributiva.
4.4. Moviments migratoris i multiculturalitat.  

Mètode d'avaluació

1. Dos exercicis escrits que es faran a finals d’octubre i a finals de novembre i que consistiran en el desenvolupament d’un tema d’entre els que s’hagin realitzat fins a aquell moment (20% i 20% de la nota, respectivament). 
2. Prova final, que consistirà en el desenvolupament d’un tema interrelacionat d’entre els que conformen el temari (60% de la nota). 
3. Es tindrà en compte la participació activa a classe.

Bibliografia

Bibliografia recomanada
CAMINAL, M. Manual de ciencia política. Barcelona: Tecnos, 2003.
DÍEZ DE VELASCO, M. Las organizaciones internacionales. Madrid: Tecnos, 2003.
MANGAS, A.; LIÑAN, D. J. Instituciones y derecho de la Unión Europea. Madrid: Tecnos, 2002.
VALLÈS, J. M. Ciencia política. Una introducción. Barcelona: Ariel, 2003. Bibliografia complementària
ANDUIZA, E.; BOSCH, A. Comportamiento político y electoral. Barcelona: Ariel, 2004.
BELTRAN, S. L’Assemblea de Regions d’Europa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració. (Papers de Recerca).
CHORDÁ, F.; MARTÍN, T.; RIVERO, I. Diccionario de términos históricos y afines. Madrid: Istmo, 1990.
GUERRERO, E. El Parlamento. Madrid: Síntesis, 2004.
HERMANN, K.; HILDEMANN, W. Atlas histórico mundial. Vol. I . De los orígenes a la Revolución Francesa. Madrid: Istmo, 2003.
HERRERO DE MIÑÓN, M. i d'altres. Uniformidad o diversidad de las comunidades autónomas. Barcelona: Generalitat de Catalunya/ Institut d'Estudis Autonòmics, 1994.
KINDER, H.; HILGEMANN, W. Atlas histórico mundial. Vol. II. De la Revolución Francesa a nuestros días. Madrid: Istmo, 1999.
MELLÓN, J. A. Las ideas políticas en el siglo XXI. Barcelona: Ariel, 2002.
PAGÈS, J. L’autonomia política de Catalunya. Orígens, competències i organització de la Generalitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995. (Guies).
ROMÁN, P. Sistema político español. Barcelona: Ariel, 2001.
SMITH, A. D. La nació en la història. València: Catarroja Afers/ Universitat de València, 2002.
TORNER, C. (ed.). Catalunya no governamental. Aportacions de cinc ONG catalanes a la governació. Barcelona: Pòrtic/ Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, 2001.
VIVAS, E. Mumbai (foro social mundial 2004). Balance y perspectivas de un movimiento de movimientos. Barcelona: Icaria, 2004. (Más Madera).