Diplomatura en Gestió i Administració Pública (3331)

Gestió Sanitària(10282) 

OBJECTIUS

L’assignatura pretén oferir una visió general del model de sistema sanitari vigent a Catalunya i a Espanya i de les principals diferències amb els altres models sanitaris occidentals. Es coneixerà el punt de vista de la funció asseguradora i de la funció proveïdora de serveis. També es mostraran els principals instruments de planificació, gestió i avaluació vigents en el sistema sanitari.

TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES

Temes 1 i 2. Models i sistemes sanitaris

El sistema nacional de salut com a model. La construcció del sistema a Espanya i la seva posterior evolució. La Llei General de Sanitat. La descentralització de competències. L’evolució recent d’altres sistemes nacionals de salut europeus.
El model sanitari català. La creació del Servei Català de la Salut. La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. El paper dels municipis i de la iniciativa privada. La creació de consorcis i el model de contractació.
Els èxits i els fracassos dels sistemes nacionals de salut. Iniciatives desburocratitzadores i liberalitzadores. Tendències de futur i principals reptes dels sistemes nacionals de salut.
El model de Barcelona. El Consorci Sanitari de Barcelona i la Corporació.  

Tema 3. Instruments de planificació

Els instruments de planificació dels sistemes nacionals de salut. El pla de salut de Catalunya: la metodologia emprada i l’impacte dels objectius de salut sobre el model de contractació i les avaluacions.
La redacció del pla de serveis sanitaris i sociosanitaris de Catalunya i el seu possible paper en l’evolució del model sanitari.  

Tema 4. La funció asseguradora

El punt de vista de l’assegurança de serveis sanitaris. El desenvolupament d’assegurances públiques en els sistemes nacionals de salut.
El paper de les asseguradores privades i la seva funció complementària en el marc dels sistemes nacionals de salut (diferències entre dues complementarietats distintes, per exemple Espanya i França). Les asseguradores privades en països sense sistema nacional de salut. El cas de les asseguradores als Estats Units.

Tema 5. La compra de serveis sanitaris

La compra de serveis. Els diferents models existents. El contracte programa de l’Insalud i l’evolució del model de contractació de serveis de l’SCS.
L’experiència de les HMO als Estats Units. L’impacte d’aquesta experiència en el món occidental: incentivació de serveis alternatius a l’hospitalització (hospital de dia, cirurgia sense ingrés, hospitalització a domicili, serveis sociosanitaris, etc.) i concepte de disease management (gestió de casos potenciant la interrelació de nivells assistencials).  

Tema 6. Els instruments de suport al procés clínic

La cultura dels protocols. El seu naixement i la seva aportació a la cultura mèdica tradicional. El disseny d’algoritmes d’actuació diagnòstica i terapèutica. Els avantatges i les limitacions.
La cultura del consens. El seu impacte en la cultura sanitària i mèdica en particular: brainstorming, metaplan, Delphi, grup nominal i conferències de consens dels NIH. Les principals limitacions dels instruments de consens.
La cultura de l’evidència. Les principals fonts d’informació i dades; i les aportacions de l’evidència en l’elaboració de les guies de pràctica clínica.  

Tema 7. Els instruments de mesura i avaluació de la producció clínica

La producció clínica dels hospitals: la mesura del consum de recursos i la mesura de la severitat de les patologies. La creació del banc de dades de la gestió clínica. Els sistemes basats en l’isoconsum de recursos. Els seus avantatges i les seves limitacions. Els principals instruments per a l’anàlisi comparativa de la producció clínica entre hospitals i entre serveis mèdics.
La producció clínica de l’assistència primària: els principals inconvenients en la implantació d’un sistema de mesura de la producció clínica a l’assistència primària. La producció clínica sociosanitària.
La variabilitat de la pràctica clínica: la seva mesura i avaluació. Els estudis d’efectivitat dels programes sanitaris. La influència dels models organitzatius i de l’entorn en els resultats de l’activitat clínica. El concepte de appropriateness (justificació, adequació) i els instruments de mesura. La necessitat de desenvolupar la cultura de l’avaluació dels serveis sanitaris i de la pràctica clínica a tots els nivells.  

Temes 8 i 9. La reforma de l’atenció primària i de l’atenció especialitzada

Les principals característiques de la reforma de l’atenció primària. El procés d’implantació a Catalunya i a Espanya. El seus encerts i les qüestions pendents.
Els nous models de gestió de l’atenció primària. La diversificació de proveïdors. Les aportacions de les entitats de base associativa. El repte de la major implicació dels professionals. El procés de reforma de l’atenció especialitzada.  

Tema 10. Els reptes de futur del sistema sanitari

El finançament, el manteniment dels principis d’universalitat i equitat. La desburocratització. La millor efectivitat de les actuacions sanitàries. La pressió de la indústria de la tecnologia i la farmacèutica. L’accessibilitat dels nous col·lectius marginals. El manteniment de l’estat del benestar i la viabilitat dels sistemes nacionals de salut.  

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

a.) Examen final: 80 punts.
b.) Debat a classe i treball: 20 punts.

Bibliografia

CASAS, M. Los grupos relacionados con el diagnostico. Experiencia y perspectivas de utilización. Barcelona: Masson, 1991.
CUERVO, J. i d’altres. Gestión de hospitales. Barcelona: Vicens Vives, 1994.
DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL. Plan de Salud de Cataluña 1999-2001.
ELOLA, J. Sistema Nacional de Salud: evaluación de su eficiencia y alternativas de reforma. Barcelona: S.G. Editores, 1994.
FULLS ECONÒMICS DEL SISTEMA SANITARI. "Processos de canvi en els sistemes sanitaris". Núm. 34, juliol 2000.
FUNDACIÓ LA CAIXA. Anuario Social de España, 2003.
FUNDACIÓ JAUME BOFILL. Les tendències de l'evolució de la sanitat a Catalunya. Barcelona: Mediterrània, maig 1997.
GUTIERREZ MARTÍ, R. Nuevo modelo de gestión hospitalaria. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo. Servicio de Publicaciones del Instituto Nacional de la Salud, núm. 1421, 1984.
GUTIERREZ MARTÍ, R. i d’altres. La calidad de la asistencia hospitalaria. Barcelona: Editorial Doyma, 1986.
INFORME SESPAS 2002. Invertir para la salud, prioridades en salud pública. Vol. I i II. Valencia: Escuela valenciana de estudios para la salud, 2002.
LAÍN ENTRALGO, P. Historia de la Medicina. Madrid: Salvat, 1977.
LEY DE COHESIÓN Y CALIDAD DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD. BOE Nº 128 del 29 de mayo de 2003. Pàgina 20567.
LEY GENERAL DE SANIDAD. Ley 14/86 de 25 de abril. BOE nº 101. Página 15207.
LIBRO BLANCO DE LA SEGURIDAD SOCIAL. Madrid: Publicaciones del Ministerio de Sanidad y Seguridad Social, 1977.
LÓPEZ CASASNOVAS, G. i d'altres. El sistema sanitario español: informe de una década. Madrid: Fundación BBV. Documenta, 1999.
LÓPEZ PIÑERO, J. M. Breve historia de la medicina. Madrid: Salud Alianza Editorial, 2000.
LÓPEZ PIÑERO, J. M. Introducción a la Medicina. Barcelona: Crítica, 2000.
LLEI D'ORDENACIÓ SANITÀRIA DE CATALUNYA (LLOSC). Llei 15/1990 de 9 de juliol.
NAVARRO, V. L'Estat del benestar a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Societat i Territori: Perspectives. Novembre 2003.
RICO, A. Descentralización y reforma Sanitaria en españa (1976-1996). Madrid: Instituto Juan March de Estudios e Investigaciones, 1998.
SERVEI CATALÀ DE LA SALUT. El sistema sanitari català davant dels nous reptes. Barcelona: SCS, 2000.