Llicenciatura en Economia (3322)
Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses (3323)

Economia Regional(11868) 

Tema 1. Economia geogràfica

1.1. Mercat del sòl i organització espacial de l'economia (I).
Les economies d’escala en el transport contribueixen històricament a la formació de les ciutats. Vinculem estructura productiva i transport amb organització espacial de l'economia.
Bibliografia
BAIROCH, 1983.
VON THÜNEN, 1826.
1.2. Mercat del sòl i organització espacial de l'economia (II).
Partint de la ciutat monocèntrica de Von Thünen construïm un model de mercat del sòl més complet per estudiar la localització de les empreses i dels consumidors en la geografia urbana.
Bibliografia
ALONSO, 1964.
1.3. Ciutat i creixement local (I).
Les economies d’aglomeració o externalitats positives entre empreses d’una mateixa regió expliquen la dimensió de les ciutats. Relacionem rendiments marginals amb dinàmiques de creixement.
Bibliografia
ARTHUR, 1989.
CICCONE, 2002.
MARSHALL, 1890.
1.4. Ciutat i creixement local (II).
Esbrinem empíricament la naturalesa de les externalitats que alimenten el creixement local (inter o intrasectorials) i el rol de la competència.
Bibliografia
GLAESER i d’altres, 1992.
HENDERSON i d’altres, 1995.
JACOBS, 1969.
1.5. Noves tecnologies de comunicació i futur de les ciutats.
Les noves tecnologies de comunicació emancipen l’intercanvi d’informació de la tirania de la distància. Si es dilueixen les economies d’aglomeració, desapareixeran les ciutats?
Bibliografia
JAFFE i d’altres, 1993.
1.6. El sistema de ciutats.
La llei de Zipf identifica una regularitat sorprenent entre les dimensions relatives de les ciutats d’una mateixa regió.
Bibliografia
ROSEN; RESNICK, 1980.
ZIPF, 1949.

Tema 2. La ciutat segregada

2.1. Mesurar la segregació urbana.
Les ciutats són motors del creixement econòmic, però la prosperitat que generen es reparteix heterogèniament sobre l’espai urbà. Veiem dues mesures possibles de la segregació urbana entre grups socioeconòmics diferents i les dificultats d’aquesta mesura.
Bibliografia
BELL, 1954.
DUNCAN; DUNCAN, 1955.
2.2. La segregació urbana a Europa i als Estats Units.
La segregació ètnica actual en les grans ciutats europees i la història del segle XX de la segregació negra als Estats Units com a preludi a l’anàlisi dels mecanismes socioeconòmics de la segregació.
Bibliografia
CUTLER i d’altres, 1999.
MASSEY; DENTON, 1993.
SCHNELL; OSTENDORF, 2002.
2.3. Els mecanismes de la segregació urbana (I).
La segregació urbana pot ser institucionalitzada o reflectir un fenomen d’equilibri que agrega decisions aïllades. Veiem un mecanisme descentralitzat psicosociològic de segregació: les preferències comunitàries.
Bibliografia
BODY-GENDROT, 1993.
SCHELLING, 1971.
2.4. Els mecanismes de la segregació urbana (II).
Un mecanisme econòmic descentralitzat de segregació urbana basat en un model de béns públics locals, que avaluem segons criteris d’eficiència i d’equitat. El model opera també amb béns públics semilocals, com veiem amb un exemple numèric.
Bibliografia
BÉNABOU, 1993.
SACERDOTE, 2001.
TIÉBOUT, 1956.
2.5. Els costos i els beneficis de la segregació.
La localització endògena dels agents econòmics en l’espai urbà dificulta l’avaluació empírica dels costos i beneficis de la segregació: el problema d’identificació. A curt termini, la segregació és beneficiosa; a llarg termini, la segregació concentra la pobresa.
Bibliografia
CUTLER; GLAESER, 1997.
EDIN i d’altres, 2002.
WILSON, 1987.

Tema 3. Atur, desigualtat i delinqüència a les ciutats

3.1. El desaparellament espacial.
La teoria del desaparellament espacial ( spatial mismatch) vincula la creixent distància geogràfica entre zones de residència i llocs de treball derivada de la suburbanització a l’atur crònic enregistrat en alguns barris. Mesurem empíricament aquesta relació.
Bibliografia
KAIN, 1968.
WEINBERG, 2000.
3.2. El desaparellament social.
La segregació urbana també estableix barreres entre entorns socials de perfils econòmics diferents. Analitzem la incidència d’aquesta segregació social en el mercat laboral i en la mobilitat intergeneracional de les rendes del treball.
Bibliografia
BORJAS, 1992.
BOWLES; GINTIS, 2002.
CALVÓ-ARMENGOL; JACKSON, 2003.
3.3. La geografia urbana de la delinqüència.
La delinqüència és un fenomen urbà. Un model d’incentius de localització espacial dels delinqüents amb equilibris múltiples reprodueix geografia urbana de la delinqüència. Una anàlisi de les polítiques públiques mostra els límits d’aquest model.
Bibliografia
BECKER, 1968.
FREEMAN i d’altres, 1996.
WACQUANT, 1999.
3.4. La delinqüència, fenomen socioeconòmic.
El rol del mimetisme i de la imitació en la decisió de cometre delictes, modelitzat i contrastat empíricament amb les taxes de delinqüència a les ciutats nord-americanes.
Bibliografia
GLAESER i d’altres, 1996.
LUDWIG i d’altres, 2001.
3.5. Els disturbis urbans.
La segregació residencial genera barris amb perfils econòmics molt homogenis i una cultura social molt atapeïda. Aquesta forta cohesió social afavoreix els disturbis urbans.
Bibliografia
BODY-GENDROT, 1993.
CHWE, 1999.
3.6. Les epidèmies de problemes socials.
La concentració urbana de la precarietat econòmica crea pous de pobresa on els problemes socials i econòmics s’alimenten mútuament.
Bibliografia
CRANE, 1991.
CALVÓ-ARMENGOL; ZENOU, 2003.

Bibliografia

ALONSO. Location and Land Use. Cambridge: Harvard University Press, 1964.
ARTHUR. “Competing Technologies, Increasing Returns and Lock-In by Historical Events”. Economic Journal. 1989.
BAIROCH, P. De Jéricho à México. Villes et Economie dans l’Histoire. París: Gallimard, 1983.
BECKER. “Crime and Punishment: An Economic Approach”. Journal of Political Economy. 1968.
BELL. “A Probability Model for Measurement of Ecological Segregation”. Social Forces. 1954.
BÉNABOU. “Workings of a City: Location, Education and Production”. Quarterly Journal of Economics. 1993.
BODY-GENDROT. Ville et Violence. L’Irruption de Nouveaux Acteurs. París: PUF, 1993.
BORJAS. “Ethnic Capital and Intergenerational Mobility”. Quarterly Journal of Economics. 1992.
BOWLES; GINTIS. “The Inheritance of Inequality”. Journal of Economic Perspectives. 2002.
CALVÓ-ARMENGOL; JACKSON. “The Effects of Social Networks on Employment and Inequality”. American Economic Review. 2003.
CALVÓ-ARMENGOL; ZENOU. “Does Crime Cause Unemployment? The Role of Social Networks”. Annales d’Economie et de Statistiques. 2003.
CHWE. “Structure and Strategy in Collective Action”. American Journal of Sociology. 1999.
CICCONE. “Aglomeration Effects in Europe”. European Economic Review. 2002.
CRANE. “The Epidemic Theory of Ghettos and Neighborhood Effects on Dropping Out and Teenage Childbearing”. American Journal of Sociology. 1991.
CUTLER; GLAESER. “Are Ghettos Good or Bad?”. Quarterly Journal of Economics. 1997.
CUTLER; GLAESER; VIGDOR. “The Rise and Decline of the American Ghetto”. Journal of Political Economy. 1999.
DUNCAN; DUCAN. “A Methodological Analysis for Segregation Indices”. American Sociological Review. 1955.
EDLIN; FREDRIKSSON; ASLUND. “Ethnic Enclaves and the Economic Succes of Immigrants: Evidence from a Natural Experiment”. Quarterly Journal of Economics. 2002.
FREEMAN; GROGGER; SONSTELIE. “The Spatial Concentration of Crime”. Journal of Urban Economics. 1996.
GLAESER; KALLAL; SCHEINKMAN; SHLEIFER. “Growth in Cities”. Journal of Political Economy. 1992.
GLAESER; SACERDOTE; SCHEINKMAN. “Crime and Social Networks”. Quarterly Journal of Economics. 1996.
HENDERSON; KUNCORO; TURNER. “Industrial Development in Cities”. Journal of Political Economy. 1995.
JACOBS, J. The Economy of Cities. Nova York: Free Press, 1969.
JAFFE; TRAJTENBERG; HENDERSON. “Geographic Localization of Knowledge Spillovers as Evidenced by Patent Citations”. Quarterly Journal of Economics. 1993.
KAIN. “Housing Segregation, Negro Employment, and Metropolitan Decentralization”. Quarterly Journal of Economics. 1968.
LÖSCH, A. The Economics of Location. Yale: Yale University Press, 1954. [Primera edició en alemany, 1941].
LUDWIG; DUNCAN; HIRSCHFIELD. “Urban Poverty and Juvenile Crime: Evidence from a Randomized Housing-Mobility Experiment”. Quarterly Journal of Economics. 2001.
MARSHALL, A. The Principles of Economics. Londres: Macmillan, 1890.
MASSEY; DENTON. American Apartheid. Cambridge: Harvard University Press, 1993.
ROSEN; RESNICK. “The Size Distribution of Cities: an Examination of the Pareto Law and Primacy”. Journal of Urban Economics. 1980.
SACERDOTE. “Peer Effects with Random Assignment: Results from Dartmouth Roommates”. Quarterly Journal of Economics. 2001.
SCHNELL; OSTENDORF. Studies in Segregation and Desegregation. Hampshire: Ashgate, 2002.
SCHELLING. “Dynamic Models of Segregation”. Journal of Mathematical Sociology. 1971.
TIÉBOUT. “A Pure Theory of Local Expenditures”. Journal of Political Economy. 1956.
VON THÜNEN, J. H. Der Isolierte Staat in Beziehung auf Landschaft und Nationalökonomie. Hamburg, 1826. [Traducció anglesa: WARTENBERG. von Thünen's Isolated State. Oxford: Pergamon Press, 1966].
WACQUANT, L. Les Prisons de la Misère. París: Raisons d’Agir, 1999.
WEINBERG. “Black Residential Segregation and the Spatial Mismatch Hypothesis”. Journal of Urban Economics. 2000.
WILSON, W. The Truly Disadvantaged. The Inner City, the Underclass, and Public Policy. Chicago: Chicago University Press, 1987.
ZIPF. Human Behavior and the Principle of Least Effort. Nova York: Addison-Wesley, 1946.