Enginyeria Tè;cnica en Informàtica de Sistemes (3372)

Art i Tecnologia(12454) 

Bloc I : Imatges

Descripció i objectius

Aquest curs és una aproximació a la cultura visual i a les tecnologies que l'han fet possible. Es compon de dos mòduls: 1- Del número al píxel i 2- Imatgeria digital
En el primer mòdul s'estudien dues històries paral·leles: la història del càlcul i la història de la comunicació visual, des de l'àbac i els pictogrames fins l'ordinador i les imatges digitals. En el segon mòdul s'estudia l'aplicació de l'infografia a la comunicació i a l'entreteniment.
En acabar aquest curs, l'estudiant ha de conèixer la història dels mitjans visuals i, en particular, el potencial comunicatiu i creatiu del digital.

Temari

Introducció a l'assignatura

Les dues cultures, de Newton a l'actualitat

Mòdul 1- Del número al píxel

Mòdul 2- Imatgeria digital

Tema 1 Ciberespai

Qualitats digitals: animació, generació i interacció

Tema 2- Animació

Animació per ordinador. Aplicacions. Historietes.

Tema 3- Cinema

Efectes especials. Efectes digitals. Cinema 3D.

Tema 4- Generació

Alternatives al foto-realisme. Síntesi visual. Imatges calculades.

Tema 5- Interacció

Programes interactius. Educatius i documentals. Jocs. Ficció.

Tema 6- Mitjà interactiu

Variables i caracterització. Perspectives de la creació digital

Avaluació

L'estudiant ha d'aprovar un examen i realitzar un treball.  

Bloc II: Música

CLASSE 1 i CLASSE 2
Descripció dels paràmetres del so sobre un triple eix de coordenades:
- línees elementals de quantificació I
- Quantificació doble sobre planos
Espai
Ubicació espacial de la font sonora: fixa o mòbil

Schaeffer, P. 1966, Traité des objets musicaux. París, Éd. du Seuil.
Roads, C. 1996, The Computer Music Tutorial. Cambridge, MIT Press

CLASSE 3 i CLASSE 4
Teoria dels espais musicals
Teoria i pràctica dels PITCH-CLASS-SETS
Grups de notes i la seva notació universal a través de: millor ordre i forma primaria.
Operacions: T (transposició), I (inversió), R (retrogradació), r (rotació) i M (multiplicació).
El grup de Klein: O, R, I, IR=RI (O es el set original)
Operadors neutres T0M1, operador de inversió M-1.

Morris, Robert. 1987 Composition with Pitch-Classes. Yale University Press

CLASSE 5
Ampliació dels conceptes sobre notació numèrica.
Exercici sobre creació d'una melodía.

CLASSE 6
Presentació en escriptura musical normalitzada de les melodíes realitzades a classe.
Descripció d'un programa professional de Notació Musical: Sibelius.
Audició de les melodíes i comentaris sobre tarjes de so i instruments MIDI.

CLASSE 7
El Pla espectral [dB-Hz] i la definició de Timbre.
1.Espectre base 2.Formants 3.Parcials: Tres regions formants bàsiques en els primers 16 harmònics com a definició aproximativa d'un timbre vocal.
Els gràfics espectrals com a representació unitària del Timbre.
La classificació de Pierre Schaeffer en set categories: 1.Sinusoide 2.Tònics 3.Grups tònics 4.Inharmònics 5.Bandas de frequències 6.Espectres de bandes 7.Soroll Blanc. Les infinites combinacions d'aquestes categories. Els sistemes modificadors del timbre. Los filtros dentro de un laboratorio de música electroacústica. SMS de X. Serra (ejemplo de tratamiento del timbre a través de sus factores determinados –líneas espectrales discretas– e indeterminados –bandas de ruido–). Concepto de resonancia. Definición más general del concepto de filtro. Triángulo de las vocales y Filtros pasivos y activos LPF Pasa-bajos (quita agudos) Controles: dBs/8va y frecuencia de corte HPF Pasa-altos (quita graves) Pasa-Altos/Pasa-bajos (Banda de ancho variable) Rechaza-banda Diferencia entre Filtros y Ecualizadores Ecualizadores: Gráficos y Paramétricos Filtros resonantes, sus cualidades como generador de señal sinusoidal. Ejemplos visuales y presentación del Programa Cool Edit, para trabajo con formato Wav y MIDI.

CLASSE 8
Breve análisis de la Amplitud como parámetro independiente. La escala en dBs, el umbral absoluto de intensidad y la medición en VU-Meters. El 100% de señal original y las deformaciones: la distorsión por exceso de amplitud. Dispositivos ADSR. Plano Dinámico. Breve análisis de la Frecuencia como parámetro independiente. Frecuencímetros. El rango audible en sonido sinusoidal. La curva de Fletcher-Mundson (Stevens) y nociones básicas de Psicoacústica. Breve análisis de la Duración como parámetro independiente. Ritmo y ritmo-frecuencia. El espesor del presente. Problemas de memoria de los intérvalos temporales. Ejemplos varios con pulsaciones regulares. Metrónomo. (Estos cuatro temas se irán ampliando a medida que sean referencia en las próximas clases) Autores a consultar: Núñez, A., Jordá, S., Olson, H., Benade, A. H., Adell, J.-E. (ver bibliografía del curso)

CLASSE 9
Audició de músiques electròniques i comentaris sobre les actuals tècniques de composició musical i el seu origen històric. I. Xenakis. P. Schaeffer. M. Mathews. La Cultura del Altavoz (texto de G. Brncic) e introducción a los temas de la música acusmática.
La música electroacústica en general, la música mixta i els subgèneres de música electrònica popular actuals.

CLASSE 10
Demostració dels paràmetres del so amb un instrumente musical: el violí.
Interacció dels paràmetres en la formació de tècniques especifiques d’execució.
Les modulacions –vibrato, trèmolo i daltres mixtes com trinats, glissandi trinats o trèmolats, etc.– i els mètodes de filtratge –sul tasto i sul ponticello– i la sordina.
Els cops d’arquet i les envolupants dinàmiques; varietats d’articulacions posibles als instrumentes de corda.
Els pizzicati com a model similar als impulsos.
Pizzicati Bartók com a mescla de senyals de corda i percussió.
Analogíes entre sistemes mecànics, acústics i electrònics.

CLASSE 11
Demostracions amb software musical: Gold Wave i d’altres.
Anàlisi de so i mètodes de síntesis aditiva i sustractiva.
Les técniques ADSR clàssiques i les noves posibilitats als ordenadors actuals.

CLASSE 12
Exemples de treballs possibles per l’obtenció dels crèdits.

CLASSE 13
La modulació: Una técnica bàsica de la tecnología del so.
Definicions en tres àmbits:
- Modulació com a técnica músical
- Modulació al disseny: el Modulor de Le Corbusier com a exemple.
- Modulació de baixa freqüència i resultats de ordre rítmic.
- Modulació amb freqüències d’audio i resultats d’odre espectral.
Principals tractaments per modulació: modulació de freqüència FM, modulació d’amplitut AM i diverses modulacions espectrals i espaials. Aplicació de la modulació als efectes de so.
Segon comentari sobre C-sound.
Modalitats generals de Waveshaping.

Bibliografia

CAPRA, FRITJOF, La trama de la vida, Anagrama. Argumentos, Barcelona, 1998.
GIANNETTI, C., ArteVisión, Ed., MECAD, Sabadell, 2000.
GLEICK, JAMES, Caos, Seix-Barral, Barcelona, 1988.
GUBERN, R., Del Bisonte a la realidad virtual, Anagrama, Barcelona, 1996.
SHLAIN, LEONARD, Art and Physics, Quill William Morrow, New York. 1993.
SCHWARZ, H.P., Media Art History, Prestel Munich New York and ZKM, 1997.
AA.VV., Música y nuevas tecnologías, Eduardo Reck Miranda (ed.).L'Angelot. Barcelona.1999.
Aleph http://www.aleph-arts.org
Exploratorium http://www.exploratorium.edu
LEONARDO http://mitpress.mit.edu/e-journals/Leonardo/home.html
Rhizome http://www.rhizome.org
Walker Art Center http://www.walkerart.org