Enginyeria en Informàtica (3371)

Art i Tecnologia(12454) 

Bloc I : Imatges

Descripció i objectius

Aquest curs és una aproximació a la cultura visual i a les tecnologies que l'han fet possible. Es compon de dos mòduls: 1- Del número al píxel i 2- Imatgeria digital
En el primer mòdul s'estudien dues històries paral·leles: la història del càlcul i la història de la comunicació visual, des de l'àbac i els pictogrames fins l'ordinador i les imatges digitals. En el segon mòdul s'estudia l'aplicació de l'infografia a la comunicació i a l'entreteniment.
En acabar aquest curs, l'estudiant ha de conèixer la història dels mitjans visuals i, en particular, el potencial comunicatiu i creatiu del digital.

Temari

Introducció a l'assignatura

Les dues cultures, de Newton a l'actualitat

Mòdul 1- Del número al píxel

Mòdul 2- Imatgeria digital

Tema 1 Ciberespai
Qualitats digitals: animació, generació i interacció

Tema 2- Animació

Animació per ordinador. Aplicacions. Historietes.

Tema 3- Cinema

Efectes especials. Efectes digitals. Cinema 3D.

Tema 4- Generació

Alternatives al foto-realisme. Síntesi visual. Imatges calculades.

Tema 5- Interacció

Programes interactius. Educatius i documentals. Jocs. Ficció.

Tema 6- Mitjà interactiu

Variables i caracterització. Perspectives de la creació digital

Avaluació

L'estudiant ha d'aprovar un examen i realitzar un treball.  

Bloc II: Música

CLASSE 1 (26.04.04) i CLASSE 2 (27.04.04)
Descripció dels paràmetres del so sobre un triple eix de coordenades:
- línees elementals de quantificació
Intensidad Amplitut [dB] (Vertical) Altura Freqüència [Hz] (Horitzontal) Duració Temps [seg] (Horitzontal ortogonal) quantificació doble sobre plans Timbre Espectre [dB-HZ] Melodía Trajectoria [Hz-seg] Articulació Envolvent dinàmica [dB-seg] (envelope, shape, forma, etc.)
- Quantificació doble sobre plans
Espai
Ubicació espacial de la font sonora: fixa o mòbil. Reflexions (reverberació ieco). El so present i les sensacions de proximitat o llunyania. Capacitat d'introduir modificacions substancials en la percepció de tots els paràmetres i determinar amb això la qualidad acústica (quantitat de reverberació), la ubicació espacial i moviment del so, les transformacions del timbre i durada i altura. En realitat, els fenòmens derivats de la espacialització del so són la base d'una bona part del que en música electroacústica i tècniques de post-producció de so s'anomenen EFECTES.

Schaeffer, P. 1966, Traité des objets musicaux. París, Éd. du Seuil.
Roads, C. 1996, The Computer Music Tutorial. Cambridge, MIT Press

CLASSE 3 (03.05.04) i CLASSE 4 (04.05.04)
Teoria dels espais musicals
Teoria i pràctica dels PITCH-CLASS-SETS (classes daltures i grups de notes). En especial l'espai de les classes residuals mód.12 i la seva relació amb la nomenclarura en el protocol MIDI. Grups de notes i la seva notació universal a través de: millor ordre i forma primària. Operacions: T (transposició), I (inversió), R (retrogradació), r (rotació) i M (multiplicació). El grup de Klein: O, R, I, IR=RI (O és el set original) Operadors neutres T0M1, operador d'inversió M-1. Aquest tema es tornarà a donar i a ampliar. Pel moment es poden estudiar les fómules de retrogradació i rotació. A és un set qualsevol i B=RA la seva retrogradació llavors: An=B#A-n-1 (#A vol dir "el nº de A", la quatitat d'elements del grup o set) i per a la rotació A és un set qualsevol i B=rrA la rotació d'ordre r de A, llavors: An=Bn+r, (n+r) mod #A (cada tantes rotacions, segons el nombre d'elements del set (#A) es torna a la posició original r0). La numeració dels elements va de 0 a (n-1), un set A de quatre elements, n=4, <3 6 8 2> es , a0=3 a1=6 a2=8 a3=2.

Morris, Robert. 1987 Composition with Pitch-Classes. Yale University Press

CLASSE 5 (10.05.04)
Ampliació dels conceptes sobre notació numèrica.
Exercici sobre creació d'una melodía.

CLASSE 6 (11.05.04)
Presentació en escriptura musical normalitzada de les melodíes realitzades a classe.
Descripció d'un programa professional de Notació Musical: Sibelius.
Audició de les melodíes i comentaris sobre tarjes de so i instruments MIDI.

CLASSE 7 (17.05.04)
El Pla espectral [dB-Hz] i la definició de Timbre.
1.Espectre base
2.Formants
3.Parcials: Tres regions formants bàsiques en els primers 16 harmònics com a definició aproximativa d'un timbre vocal.
Els gràfics espectrals com a representació unitària del Timbre.
La classificació de Pierre Schaeffer en set categories: 1.Sinusoide 2.Tònics 3.Grups tònics 4.Inharmònics 5.Bandas de frequències 6.Espectres de bandes 7.Soroll Blanc. Les infinites combinacions d'aquestes categories.
Els sistemes modificadors del timbre. Els filtres dins d'un laboratorio de música electroacústica. SMS de X. Serra (exemple de tractament del timbre a través dels seus factors determinats –línees espectrals discretes– e indeterminats –bandes de soroll–). Concepte de resonància. Definició més general del concepte de filtre.
Triángle de less vocals i Filtres pasius i actius
LPF Pasa-baixos (treu aguts) Controls: dBs/8va i freqüència de tall
HPF Pasa-alts (treu greus)
Pasa-Alts/Pasa-baixos (Banda d'ample variable)
Rebutja-banda (filtre de rebuig)
Diferència entre Filtres i Ecualitzadors
Equalitzadors: Gràfics i Paramètrics
Filtres resonants, les seves qualitats com a generador de senyal sinusoidal.
Exemple visuals i presentació del Programa Cool Edit, per a treball amb format Wave i MIDI.

CLASSE 8 (18.05.04)
Breu anàlisi de l'Amplitud como paràmetre independent. L'escala en dBs, el llindar absolut d'intensitat i la medició en VU-Meters. El 100% de senyal original i les deformacions: la distorsió per excés d'amplitud. Dispositius ADSR. Pla Dinàmic. Breu anàlisi de la Freqüència com a paràmetre independent. Freqüencímetres. El rang audible en so sinusoidal. La corva de Fletcher-Mundson (Stevens) i nocions bàsiques de Psicoacústica. Breu anàlisi de la Duració com a paràmetre independent. Ritme i ritme-freqüència. L'espessor del present. Problemes de memòria dels intérvalos temporales. Ejemples diversos amb pulsacions regulars. Metrònom. (Aquests quatre temes s'aniran ampliant a mesura que siguin referència en las pròximes classes)
Autors a consultar: Núñez, A., Jordá, S., Olson, H., Benade, A. H., Adell, J.-E. (veure bibliografía del curs)

CLASSE 9 (24.05.04)
Audició de músiques electròniques i comentaris sobre les actuals tècniques de composició musical i el seu origen històric. I. Xenakis. P. Schaeffer. M. Mathews. La Cultura del Altavoz (texto de G. Brncic) e introducción a los temas de la música acusmática.
La música electroacústica en general, la música mixta i els subgèneres de música electrònica popular actuals.

CLASSE 10 (25.05.04)
Demostració dels paràmetres del so amb un instrument musical: el violí.
Interacció dels paràmetres en la formació de tècniques especifiques d’execució.
Les modulacions –vibrato, trèmolo i daltres mixtes com trinats, glissandi trinats o trèmolats, etc.– i els mètodes de filtratge –sul tasto i sul ponticello– i la sordina.
Els cops d’arquet i les envolupants dinàmiques; varietats d’articulacions posibles als instrumentes de corda.
Els pizzicati com a model similar als impulsos.
Pizzicati Bartók com a mescla de senyals de corda i percussió.
Analogíes entre sistemes mecànics, acústics i electrònics.

CLASSE 11 (31.05.04)
Demostracions amb software musical: Gold Wave i d’altres.
Anàlisi de so i mètodes de síntesis aditiva i sustractiva.
Les técniques ADSR clàssiques i les noves posibilitats als ordenadors actuals.

CLASSE 12 (01.06.04)
Exemples de treballs possibles per l’obtenció dels crèdits.Exposició de treballs fets als cursos 2001, 2002 i 2003.
1. Monografía sobre Jean-Baptiste-Joseph Fourier en forma de CD-ROM interactiu.
2. Composició de música concreta amb els sons del Metro.

CLASSE 13 (07.06.04)
La modulació: Una técnica bàsica de la tecnología del so. Definicions en tres àmbits: Modulació com a técnica músical (canvi d'escala al sistema modal i canvi de tònica al sistema tonal fent servir acords. La modulació com a técnica de la Harmonía) Modulació al disseny: el Modulor de Le Corbusier com a exemple.
Modificació dels paràmetres del senyal a partir d'un altra senyal. Modulació de baixa freqüència i resultats de ordre rítmic. Modulació amb freqüències d'audio i resultats d'odre espectral.
Principals tractaments per modulació: modulació de freqüència FM, modulació d'amplitut AM (la ring modulation o modulació en anell -multiplicativa-. Breu comentari sobre sons diferencials i sumacionals) i diverses modulacions espectrals i espaials. Aplicació de la modulació als efectes de so. Segon comentari sobre C-sound. Modalitats generals de Waveshaping.

CLASSE 14 (08.06.04)
Ampliació dels temes de Síntesi i Modulació. Concert Acusmàtic: Audició comentada d'obres de música electrónica a l'Auditori (França)

Programa:

Daniel Teruggi: Instants d'hiver - Andrés Lewin-Richter: Estudio II - Julio Sanz: Si la piedra... - Charles Dodge: The Waves - Ake Parmerud: Alias - Karlheinz Stockhausen: Kontakte (versió electrónica)

CLASSE 15 (14.06.04) CLASSE 16 (15.06.04) i CLASSE 17 (21.06.04)
Preparació temes d'examen i comentari de treballs.

EXAMEN (22.06.04)
De 10.00 a 11.30h.

Avaluació
Avaluació inicial: comentari sobre un text de Luigi Russolo.
Treballs: els treballs que complementen l'obtenció de dos crèdits en aquesta part de la matèria Art i Tecnología poden desenvolupar-se en quatre àrees, sempre sota un aspecte molt concret, econòmic i eficient. És a dir un mínim de cinc (5) Pàgines si són escrits i d'un mínim de un (1) Minut de duració si són exemples de música o so. Els exemples de computació no tenen extensió física però s'ha de preveure que el seu temps de càlcul en una demostració sigui breu. 1. Imaginàris: 1.1. Creacions sonores, audiovisuals o 1.2. Escrits sobre una ficció musical-tecnològica (basats en certs aspectes demostrables, almenys en altres fonts literaries, científiques o artístiques) 2. Programes: algorítmes que realitzen alguna operació sobre sons. Les presentacions poden ser numériques, gràfiques o d'àudio. 3. Investigació: treballs de búsqueda de programes o teoríes per a enfocar el tema d'interès. La presentació ha de ser rigurosa en el tractament de les fonts consultades. (Bibliografía i comentaris que serveixin efectivamente a altres estudiants). Data de presentació dels treballs: fins al 31 de Maig 2004. Examen. Un màxim de quatre (4) preguntes basades en els següents temes: 1. Representació tridimensional del so. 2. Sèrie harmònica i formes d'ona de laboratorio. 3. Descripció de: a) Filtres b) ADSR 4. Operacions amb grups de notes 5. L'espai acústic. Simuladors d'espai en els estudis de grabació. 6. Obres i autors de música electroacústica de concert. 7. Principis i exemples de modulació electrónica.

Bibliografia

CAPRA, FRITJOF, La trama de la vida, Anagrama. Argumentos, Barcelona, 1998.
GIANNETTI, C., ArteVisión, Ed., MECAD, Sabadell, 2000.
GLEICK, JAMES, Caos, Seix-Barral, Barcelona, 1988.
GUBERN, R., Del Bisonte a la realidad virtual, Anagrama, Barcelona, 1996.
SHLAIN, LEONARD, Art and Physics, Quill William Morrow, New York. 1993.
SCHWARZ, H.P., Media Art History, Prestel Munich New York and ZKM, 1997.
AA.VV., Música y nuevas tecnologías, Eduardo Reck Miranda (ed.).L'Angelot. Barcelona.1999.
Aleph http://www.aleph-arts.org
Exploratorium http://www.exploratorium.edu
LEONARDO http://mitpress.mit.edu/e-journals/Leonardo/home.html
Rhizome http://www.rhizome.org
Walker Art Center http://www.walkerart.org