Llicenciatura en Biologia (3361)

Bioquímica, Immunologia, Hematologia i Genètica Clíniques(12341) 

Identificació de l'itinerari de Laboratori d'Anàlisis Clíniques

L’itinerari d’Anàlisis Clíniques forma part de les peculiaritats de la llicenciatura en Biologia de la UPF, on a més d'un temari comú clarament orientat cap a la Biologia Humana s’ofereix a l’estudiant la possibilitat de completar la seva formació tot seguint un dels tres itineraris proposats al cinquè curs. Es tracta que l'estudiant pugui escollir uns crèdits teòrics i pràctics (i per tant són crèdits optatius) que el conduiran cap a una de les insercions professionals següents: Indústria Sanitària, Laboratori d’Anàlisis Clíniques i Recerca Biomèdica.

L’itinerari de Laboratori d’Anàlisis Clíniques, com els altres itineraris, té la durada d'un any acadèmic complet i inclou una càrrega lectiva teòrica i pràctica.

El pla d’estudis oficial determina 9 crèdits teòrics que es distribuiran al primer trimestre del curs acadèmic, juntament amb les assignatures optatives establertes com a generals del cinquè curs, i 20 crèdits pràctics a realitzar en laboratoris d’anàlisis clíniques i ambientals durant el segon i el tercer trimestres del curs. El curs i la llicenciatura culminaran amb la realització d'un treball final de graduació.

El projecte de l’itinerari de Laboratori d’Anàlisis Clíniques desenvolupa els aspectes de docència teòrica i les bases per al desplegament de l’activitat pràctica dels estudiants en un laboratori d’anàlisis clíniques, així com les normes d’avaluació dels alumnes i de les entitats col·laboradores.

La distribució dels crèdits teòrics del cinquè curs de l'itinerari que ens ocupa és la següent:

Matèries Crèdits Definició

Microbiologia i Parasitologia Clíniques i Anàlisis Ambientals	2	Microbiologia i parasitologia clíniques, anatomia patològica, anàlisi i control ambientals
Bioquímica, Immunologia, Hematologia i Genètica Clíniques	7	Bioquímica clínica, genètica clínica, hematologia clínica, immunologia clínica. Tecnologia de la reproducció assistida

COORDINACIÓ I PROFESSORAT

El coordinador de l’itinerari és el Dr. Mariano Sentí. Els doctors Carles Alonso, Jaume Bosch, Miguel López-Botet, Luis Pérez Jurado, Anna Veiga, Mercè López, Francesc Solé, Lourdes Florensa i altres professors de la UPF col·laboraran en la docència teòrica. Les pràctiques seran tutelades per tutors en contacte permanent amb el coordinador.

OBJECTIUS GENERALS

S’entén per anàlisis clíniques l’àrea de les ciències bàsiques que mitjançant mètodes analítics, proves funcionals i/o de laboratori i la seva correlació fisiopatològica ajuda al diagnòstic, pronòstic, terapèutica i prevenció de la malaltia. Les anàlisis clíniques són la base comuna de les disciplines següents: hematologia i hemoteràpia, bioquímica clínica, microbiologia i parasitologia, immunologia, genètica i tècniques de reproducció assistida.

Els científics del laboratori d’anàlisis clíniques examinen i analitzen fluids corporals, teixits i cèl·lules; estudien bactèries, paràsits i altres microorganismes; analitzen el contingut químic dels fluids; tipifiquen sang per a transfusions, i determinen nivells de fàrmacs en sang. Els científics del Laboratori d’Anàlisis Clíniques han de saber desenvolupar tests bacteriològics, microscòpics, immunològics, hematològics, biològics i químics complexos i analitzar-ne els resultats. També utilitzen un equip de laboratori sofisticat per a proves diagnòstiques i tenen la base científica adequada per a la tecnologia del DNA i les aplicacions de biologia molecular.

L’àmbit laboral dels científics de laboratori d’anàlisis clíniques és ampli: hospitals i altres centres d’atenció mèdica, laboratoris de referència, serveis de transfusió, clíniques privades, corporacions de tecnologia de DNA i enginyeria genètica, laboratoris o centres de recerca, àrees de desenvolupament de productes, centres de reproducció assistida, etc.

Els objectius generals de l’itinerari són els següents:

- Mitjançant les matèries teòriques (primer trimestre) s’ha de proporcionar a l’estudiant un coneixement avançat dels mecanismes pels quals l'organisme manté l’homeostasi, de les causes de la variació biològica i de la fisiopatologia associada amb les proves analítiques realitzades rutinàriament en els laboratoris d’anàlisis clíniques. Es requereix de l’estudiant un domini conceptual de diferents assignatures impartides durant la llicenciatura (bioquímica, microbiologia, biologia molecular, fisiologia, fisiopatologia, genètica, histologia, immunologia...).

- Conèixer la metodologia analítica, la indicació i selecció de diagnòstics i les fonts d’error analític.

- Avaluar els resultats analítics i la seva interpretació clínica.

- A l'etapa del desplegament de l’activitat pràctica (segon i tercer trimestres), l’estudiant passarà rotativament per diverses àrees de laboratori, en què es familiaritzarà amb els principis dels mètodes analítics d'una manera organitzada, segura i eficient. Així mateix, adquirirà les habilitats per desenvolupar programes de control de qualitat utilitzats al laboratori i analitzarà i interpretarà els resultats analítics en termes d'estàndards, controls, qualitat i significat clínic.

- És un objectiu de l’itinerari la realització d’un treball de fi de carrera. Aquest treball s’hauria d’iniciar el primer trimestre en el moment de la docència teòrica, entre un llistat proposat pel coordinador en funció de les propostes dels responsables de les matèries docents. El treball constarà d’un disseny experimental a desenvolupar durant el període de pràctiques de laboratori, a l’àrea funcional adient. Valguin com a exemples “Actualització de la utilitat de marcadors biològics del càncer” o “Nous paràmetres en el diagnòstic de la cardiopatia isquèmica: el paper de les troponines”.

Metodologia docent

a càrrega lectiva teòrica de l’itinerari es concentra al primer trimestre. Les metodologies emprades en l’itinerari seran la classe teòrica, les classes actives, els seminaris d’aprenentatge basat en problemes i el biocinema.
I.  Les classes teòriques s’impartiran diàriament amb una duració de 50 minuts, combinant el format de lliçó magistral amb el comentari d’articles prèviament lliurats. Serà obligatòria la seva lectura i anàlisi, i l’habilitat per fer-ho serà avaluada oportunament.
II. En les “classes actives" els alumnes exposaran per grups part del contingut teòric, Els grups seran de 5 alumnes, agrupats lliurement, i cada grup farà l'exposició en una de les classes actives. Cada membre del grup participarà en una part de l'exposició i serà avaluat individualment pel professor.
III.  Aprenentatge basat en problemes (PBL, problem-based learning): part del contingut de les assignatures es discutirà en tres seminaris d’aprenentatge basat en problemes. Els estudiants es dividiran en dos grups de 10 alumnes, que treballaran un cas-problema durant dues o tres setmanes, amb sessions setmanals de dues hores. Cada grup designarà un tutor i un secretari entre els estudiants per tal de coordinar la discussió i el desenvolupament de les sessions. Els estudiants són exposats a una situació que han de resoldre amb tots els mitjans al seu abast (llibres, revistes, bases de dades, Internet...), i hauran de treballar en grup a fi de seleccionar els elements del cas, distribuir les tasques, procedir a la seva resolució i elaborar les conclusions. L’objectiu fonamental d’aquestes sessions és adquirir les habilitats per obtenir informació i adoptar l’hàbit de la discussió en grup. Les funcions principals dels seminaris de PBL són:
a) Garantir que, paral·lelament a l’adquisició de coneixements, es desenvolupi un sistema de capacitats i hàbits necessaris per a l’activitat intel·lectual.
b) Propiciar l’assimilació de coneixements al nivell de la seva aplicació creadora i no tant al nivell reproductiu.
c) Ensenyar a l’alumne a aprendre, dotant-lo dels mètodes de coneixement i de pensament científic.
d) Promoure la formació de motius per a l’aprenentatge i de les necessitats cognoscitives.
e) Contribuir a la formació de conviccions, qualitats, hàbits i normes de conducta.
Les habilitats que es busca desenvolupar mitjançant els PBL es poden agrupar en sis punts:
-Habilitats per a la resolució de problemes
-Habilitats interpersonals i de treball en grup
-Habilitats d'autoconfiança i autodirecció
-Habilitat d’autoavaluació
-Habilitats per al maneig de canvis en el procés de resolució del problema
-Habilitats d’aprenentatge continu (al llarg de tota la vida)
3 sessions de PBL
Cada PBL serà coordinat pels professors següents:
PBL 1. Carlos-Alonso Tarrés
PBL 2. Mariano Sentí
PBL 3. Luis Pérez-Jurado i Anna Veiga
IV.  Biocinema: un altre format adient és el visionat d'una pel·lícula comercial. Es preveu la realització de 5 sessions, en les quals es projectarà una pel·lícula que consideri aspectes vinculats a la llicenciatura en Biologia. Els estudiants disposaran d’una guia de visionat prèvia, que comprendrà un resum de la pel·lícula i alguns punts que hauran de ser preparats per l’estudiant abans de la seva projecció. Quan finalitzi es realitzarà una sessió de discussió conjunta sobre unes qüestions que s'entregaran a cada estudiant. L’anàlisi de les pel·lícules i la resposta a les qüestions plantejades es lliuraran individualment al coordinador al llarg del curs (no en el mateix dia de la projecció de cada pel·lícula). Cada qüestionari serà avaluat pels tres coordinadors d’itineraris, que atorgaran un diploma i un premi als millors tres treballs en acabar el trimestre. Paral·lelament, tots els treballs avaluats favorablement (que hagin estat aprovats) tindran una repercussió positiva en la nota final de l'avaluació teòrica.
Les pel·lícules i el calendari de projecció són els següents:
Outbreak. 4-10-2002
Lorenzo’s Oil 18-10-2002
Viaje alucinante 8-11-2002
Awakenings 22-11-2002
La amenaza de Andrómeda 29-11-2002

Avaluació de l’itinerari

S’avaluen separadament les assignatures teòriques i el període de pràctiques.
Avaluació de les assignatures de teoria
La qualificació final de les assignatures es compondrà de l’avaluació dels apartats següents:
Contingut de les classes teòriques
50%: mitjançant un examen de preguntes d’elecció múltiple.
Avaluació del programa de Problem based learning (PBL)
20%: mitjançant un comentari d’article.
20%: plantejament i resolució d’un cas de PBL ( Problem based learning).
10%: valoració de l’assistència i participació en les sessions de PBL ( Problem based learning).

PROGRAMES DE LES ASSIGNATURES DE L’ITINERARI

I. MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA CLÍNIQUES I ANÀLISIS AMBIENTALS

Identificació de l'assignatura

L'assignatura Microbiologia i Parasitologia Clíniques i Anàlisis Ambientals és una matèria que forma part de l’itinerari de Laboratori d’Anàlisis Clíniques, que consta de 2 crèdits.

Coordinació i professorat

L'assignatura serà coordinada i impartida pel Dr. Carles Alonso-Tarrés, microbiòleg clínic de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat.

Objectius generals

Els objectius generals que es proposa que els alumnes assoleixin són:
1. Comprensió del paper del Laboratori de Microbiologia Clínica. Cal que els estudiants aprenguin quins són els objectius principals de la microbiologia clínica: quin és el seu paper en el diagnòstic diari, en la posada al dia de les tècniques i en la realització de resums epidemiològics útils per a la resta de professionals sanitaris.
2.  Coneixement de les tècniques diagnòstiques més freqüents usades als laboratoris de microbiologia. Es donarà prioritat a les tècniques orientades als diagnòstics, cercant sempre la importància clínica de les troballes de laboratori.
3. Coneixement de les grans síndromes infeccioses i els seus agents causals més freqüents. Nocions clíniques sobre les infeccions més importants (per freqüència, urgència o gravetat) a la nostra àrea geogràfica i sobre els seus agents causals.
4.  Nocions sobre microbiologia ambiental: tècniques i interpretació. Es farà èmfasi en les anàlisis d’aigües per detectar Legionella i en les anàlisis d’aire i superfícies de zones que requereixen un control, principalment quiròfans).

Programa de l'assignatura

Part 1. La microbiologia clínica

ITIN LA-1. Objectius del Laboratori de Microbiologia Clínica. El diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses. La comunicació entre el clínic i el microbiòleg. Ètica del microbiòleg clínic: secret professional.

Part 2. Tècniques de diagnòstic directe i indirecte

ITIN LA-2. Tècniques de recollida de mostres. Transport. Tipus de mostres. Importància de la tècnica de recollida en la interpretació dels resultats. Patogens primaris i patogens oportunistes. Recollida de mostres per microorganismes anaerobis. Etiquetatge. Petició. Transport a laboratoris propers i llunyans.

ITIN LA-3. Processament inicial de mostres. Observació al microscopi òptic. Tècniques de tinció. Examen macroscòpic. Preprocessament: centrifugació, fluïdificació, homogeneïtzació. Importància de l’examen microscòpic directe per a la interpretació dels resultats. Examen en fresc. Tinció de Gram. Tincions histològiques. Microscòpia de fluorescència.

ITIN LA-4. Tècniques de cultiu bacteriològic convencional. Automatització. Tècniques immunològiques de diagnòstic. Aplicació a les tècniques de diagnòstic directe i indirecte. Tècniques de biologia molecular. Medis de cultiu que s’utilitzen per a cada tipus d’infecció que es vol diagnosticar. Incubació. Lectura. Automatització. Tècniques immunològiques de detecció d’antigen. Detecció d’anticossos: tipus de tècniques. Tècniques d’amplificació d’àcids nucleics (aquest darrer apartat s’impartirà en el decurs d’una sessió d’ensenyament basat en problemes o PBL).

Part 3. Grans síndromes infeccioses. Microorganismes causals

ITIN LA-5. Infeccions urinàries i genitals. Cistitis, pielonefritis i abscés renal: tècniques diagnòstiques i interpretació. Infeccions genitals: uretritis, prostatitis, cervicitis, malaltia inflamatòria pèlvica, vaginitis, vaginosi, balanitis.

PBL LA-1a G1.

ITIN LA-6. Infeccions del tracte respiratori inferior. Infeccions del tracte respiratori superior, de la cavitat oral i del coll. Pneumònia: tècniques d’obtenció de mostres respiratòries per estudi convencional i tècniques de diagnòstic ràpid. Traqueïtis. Laringitis, faringoamigdalitis, sinusitis, rinitis. Infeccions víriques de punt de partida respiratori. Tuberculosi. Fongs patògens primaris.

ITIN LA-7. Sèpsies i infeccions generalitzades. Bacterièmia i septicèmia. Endocarditis. Infecció de catèter intravascular. Brucel·losi, febre tifoïdal, tularèmia, pesta, carboncle, malària, leishmaniosi.

ITIN LA-8. Infeccions del tracte gastrointestinal. Agents de gastroenteritis: bacteris, virus, paràsits. Aplicació de les tècniques diagnòstiques: cultiu, detecció d’antigen, examen microscòpic.

ITIN LA-9. Infeccions del sistema nerviós central. Meningitis. Encefalitis. Abscés cerebral. Microorganismes causals. Infeccions oportunistes.

PBL LA-1a G2.

ITIN LA-10. Infeccions de pell i parts toves. Micosis superficials. Impetigen, erisipela. Infeccions de ferida quirúrgica i d’úlceres de decúbit. Infeccions subcutànies agudes i cròniques. Processament i interpretació de mostres.

ITIN LA-11. Osteomielitis. Microorganismes que es troben en mostres de moll d’ós, de teixits i de líquids normalment estèrils. Agents causals d’osteomielitis i artritis. Microorganismes que es troben al moll de l’ós. Processament i interpretació de mostres que provenen de territoris normalment estèrils.

PBL LA-1b G1.

Part 4. Anàlisi microbiològica ambiental

ITIN LA-12. Tècniques per a la determinació de la qualitat microbiològica de l’aigua. Anàlisi microbiològica de sistemes d’aire. Detecció de Legionella.Mètodes de recollida de mostres d’aire. Aplicabilitat pràctica. (classe activa, Grup 1).

Bibliografia

Llibres:
BETTY ANN FORBES; DANIEL F. SAHM; ALICE WEISSFELD . Bailey & Scott's Diagnostic Microbiology.  11a. ed. Mosby, 2002.
ELMER W. KONEMAN; STEPHEN D. ALLEN; WILLIAM M. JANDA; PAUL C. SCHRECKENBERGER; WASHINGTON C. WINN, JR. Color Atlas and Textbook of Diagnostic Microbiology. 5a. ed. Lippincott, 1997. [N'hi ha traducció a l’espanyol].
D. A. Guia per a la prevenció i el control de la legionel·losi. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 2001.
PATRICK R. MURRAY; ELLEN JO BARON; MICHAEL A. PFALLER; FRED C. TENOVER; ROBERT H. YOLKEN. Manual of Clinical Microbiology. 7a. ed. ASM Press, 1999.
RAFAEL ROTGER ANGLADA. Microbiología sanitaria y clínica. Editorial Síntesis, 1997.

1. Environmental Microbiology. Alan H. Varnam i Malcolm G. Evans. ASM Press, Washington DC 2.000. 160 pp. ISBN 1-55581-218-X. (44 $ a Amazon, 49,95 $ a www.asmpress.org)
2. Manual of Environmental Microbiology, 2a. edició. Christon J. Hurst, Ronald L. Crawford, Guy R. Knudsen, Michael J. McInerney i Linda D. Stetzenbach. ASM Press, Washington DC 2.002. 1.138 pp. ISBN 1-55581-199-X. (124,95 $ a www.asmpress.org)
3. Ecología microbiana y microbiología ambiental. Atlas, Ronald i Bartha, Richard. ISBN 84-7829-039-7 2.001. 696 pp. (6.863 pts + 4,00% IVA a Díaz de Santos)

www:
http://www.seimc.org/. Pàgina de la Sociedad de Enfermedades Infecciosas y Micobiología Clínica. A l’apartat Protocolos y Revisiones hi ha una pàgina, Protocolos Microbiológicos, on es recullen alguns procediments de microbiologia clínica.
http://www.asmusa.org/. Pàgina de l' American Society for Microbiology.
http://cisat.isciii.es/bes/. Pàgina de l’ Instituto de Salud Carlos III.
http://www.cdc.gov/ i http://www.cdc.gov/mmwr/index.html. Pàgines del Center for Disease Control i la seva publicació principal (MMWR, Morbidity and Mortality Weekly Report).
http://www.eurosurv.org/update. Projecte de la Unió Europea per al control de les malalties infeccioses.
http://www.acmcb.es/societats/microbio/index.htm. Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica, pertanyent a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.
http://www.comb.es/cat/barrimedic/especialitats/microbiologia/links/. Enllaços relacionats amb la microbiologia clínica.

II. Bioquímica, Immunologia, Hematologia i Genètica Clíniques, i Tècniques de Reproducció Assistida

Aquesta assignatura imparteix una matèria que forma part de l’itinerari de Laboratori d’Anàlisis Clíniques.

Coordinació i professorat

L'assignatura serà coordinada pel Dr. Mariano Sentí. L’assignatura compta amb una professora associada, la doctora Anna Veiga. Els doctors Jaume Bosch, Miguel López-Botet, Francesc Solé, Lourdes Florensa, Mercè López, Luis Pérez-Jurado, Joan Grimalt i altres professors de la UPF també hi tindran responsabilitats docents.

Objectius generals

- Proporcionar a l’estudiant un coneixement avançat dels mecanismes pels quals l'organisme manté l’homeostasi, de les causes de la variació biològica i de la fisiopatologia associada amb les proves analítiques realitzades rutinàriament en els laboratoris d’anàlisis clíniques. Es requereix de l’estudiant un domini conceptual de diferents assignatures impartides durant la llicenciatura (bioquímica, biologia molecular, fisiologia, fisiopatologia, genètica, histologia, immunologia...).
- Conèixer la metodologia analítica, la indicació i selecció de diagnòstics i les fonts d’error analític.
- Avaluar els resultats analítics i la seva interpretació clínica.

II.a. Tècniques de Reproducció Assistida

Professorat: Dra. Anna Veiga, Institut Dexeus de Barcelona, i professora associada de la UPF.

Programa:
ITIN LA-13. La infertilitat. Història. Epidemiologia. Causes d’infertilitat masculina i femenina. Estudi de la parella infèrtil. Introducció a les tècniques de reproducció assistida: inducció de l’ovulació; inseminació artificial amb semen de donant (IAD), amb semen de la parella (IAM); fecundació in vitro (FIV); donació d'oòcits, subrogació. Classe teòrica

ITIN LA-14. El Laboratori d’Andrologia. Equipament i personal. Valoració de la mostra de semen: el seminograma. Classificació de les anomalies del seminograma. Proves diagnòstiques en el Laboratori d’Andrologia. Mètodes de preparació de les mostres de semen i de teixit testicular. Classe teòrica

ITIN LA-15. El Laboratori de Fecundació in vitro. Equipament i personal. Recuperació i classificació d’oòcits. Valoració de la fecundació. Valoració del desenvolupament embrionari. Transferència embrionària. Eficiència de la FIV. Classe teòrica

PBL LA-1b G2.

ITIN LA-16. Microinjecció intracitoplasmàtica d’embrions (ICSI). Instrumental i metodologia. Preparació de mostres de semen i de teixit testicular per ICSI. Resultats. Classe teòrica.

ITIN LA-17. Congelació: bases teòriques. Congelació de mostres de semen. Congelació de teixit testicular. Congelació d’embrions. Congelació d’oòcits i teixit ovàric. Indicacions, metodologia i resultats. Classe teòrica.

PBL LA-2a G1.

ITIN LA-18. Diagnòstic preimplantacional. Indicacions. Mètodes de biòpsia: biòpsia d’oòcits, d’embrions, de blastòcits. Mètodes de diagnòstic: hibridació in situ fluorescent (FISH), reacció en cadena de la polimerasa. Resultats. Noves indicacions i futur de la tècnica. Classe teòrica

II.b. Bioquímica Clínica

Part I. Introducció a la bioquímica clínica

ITIN LA-19. Introducció a la bioquímica clínica. Magnituds bioquímiques. Utilització de les magnituds bioquímiques. Bioquímica bàsica. Proves especials. Laboratori d’Urgències. Automatització i informatització. Personal de laboratori. Jaume Bosch (IMIM). Classe teòrica.

ITIN LA-20. Principis bàsics del Laboratori de Bioquímica Clínica. Obtenció de mostres. Mostres de sang. Mostres d’orina. Altres tipus de mostres. Factors preanalítics i analítics que influencien els resultats. Interpretació de dades bioquímiques Valors de referència. Sensibilitat, especificitat i valor predictiu. Jaume Bosch (IMIM). Classe teòrica.

ITIN LA-21. Tècniques analítiques i instrumentació. Conceptes bàsics de fotometria i espectrofotometria. Transmitància i absorbància. Llei de Beer. Espectrofotometria d’emissió de flama. Espectrofotometria d’absorció atòmica. Turbidimetria. Nefelometria. Radioactivitat. Electroquímica. Electroforesi. Cromatografia. Principis d’enzimologia. Immunoanàlisi. Jaume Bosch. Classe teòrica.

PBL LA-2a G2.

Part II. Estudi bioquímic de la patologia metabòlica

ITIN LA-22. Equilibri de líquids i electròlits. Compartiments del líquid corporal. Sodi. Hipernatrèmies i hiponatrèmies. Potasi. Hiperpotassèmies i hipopotassèmies. Osmolaritat plasmàtica i urinària. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

ITIN-LA 23. Gasos sanguinis i pH. Concentració de ions hidrogen. PH i pK. Determinació de Pco2, Po2 i pH. Sistema Tampó. Valoració de l'equilibri àcid-base. Equació de Henderson-Hasselbach. Mecanismes respiratoris i renals en la regulació de l'equilibri àcid-base. Acidosi metabòlica i respiratòria. Alcalosi metabòlica i respiratòria. Interpretació dels resultats de laboratori. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe activa (grup 2).

PBL LA-2b G1.

ITIN-LA 24. Proteïnes. Funcions fisiològiques. Principals proteïnes sanguínies i el seu significat clínic. Reacció de fase aguda. Anàlisi de proteïnes. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

ITIN LA-25. Enzims. Conceptes bàsics. Mètodes de determinació dels enzims. Enzims hepàtics, cardíacs i de l'esquelet i el seu significat clínic. Enzims pancreàtics i el seu significat clínic. Altres enzims d'utilitat clínica. Isoenzims i determinació de la seva concentració. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

ITIN LA-26. Avaluació analítica del metabolisme lipídic. Metabolisme de les lipoproteïnes. Apoliproteïnes. Classificació de les dislipèmies. Estudi de les dislipèmies: colesterol, triglicèrids, colesterol LDL, colesterol HDL. Altres lipoproteïnes. Paper del laboratori en el diagnòstic i el tractament de les dislipèmies. Dislipèmies i malaltia cardiovascular. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

Part III. Diagnòstic bioquímic de la patologia orgànica

ITIN LA-27. 28-10-2002. 11-12.   Funció cardíaca. Infart agut de miocardi. Marcadors cardíacs: isoenzims de la creatina quinasa i isoformes, isoenzims de la lactat-deshidrogenasa, mioglobina, troponines cardíaques. Utilitat clínica dels marcadors cardíacs. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

ITIN LA-28. 28-10-2002. 12-13. Investigació bioquímica de la funció hepàtica. Funcions bioquímiques del fetge. Metabolisme de la bilirubina. Icterícia. Anàlisi de la capacitat de síntesi del fetge. Anàlisi de la integritat cel·lular. Enzims en la patologia hepàtica. Malaltia hepàtica aguda i crònica. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

ITIN LA-29. 29-10-2002. 11-12. Estudi analític de la funció gàstrica, intestinal i pancreàtica. Hormones gastrointestinals i el seu significat clínic. Enzims del tracte gastrointestinal i el seu significat clínic. Estudi analític de les malalties gàstriques. Estudi analític de les malalties pancreàtiques. Malabsorció i el seu diagnòstic bioquímic. Tests de la funció gàstrica. Tests de la funció exocrina del pàncrees. Tests de funció intestinal. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

ITIN LA-30. 30-10-2002. 11-12. Investigació bioquímica de la funció renal. Funcions del ronyó. Diagnòstic bioquímic de la insuficiència renal. Anàlisi microscòpica de l’orina. Anàlisi química de l’orina. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

ITIN LA-31. 31-10-2002. 11-12.   Estudi analític de l’hipòfisi. Hormones de la hipòfisi anterior i el seu significat clínic. Hormones de la hipòfisi posterior i el seu significat clínic. Diagnòstic bioquímic dels tumors hipofisaris. Proves d'estimulació i supressió de la hipòfisi. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

ITIN LA-32. 4-11-2002. 11-12. Estudi analític de la funció tiroide. Síntesi i acció de les hormones tiroides. Magnituds bioquímiques en el diagnòstic de les malalties de la tiroide. Hipotiroidisme. Hipertiroïdisme. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

ITIN LA- 33. 4-11-2002. 12-13. Exploració analítica de la funció de les glàndules suprarenals. Activitat cortical i medul·lar. Síntesi i catabolisme de les catecolamines. Feocromocitoma. Síntesi i catabolisme d'hormones del còrtex suprarenal. Valoració bioquímica de la hipofunció suprarenal. Valoració bioquímica de la hiperfunció suprarenal. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe activa (grup 3).

ITIN LA-34. 5-11-2002. 11-12. Toxicologia clínica. Concentració de fàrmacs. Causes d'intoxicació i utilitat de les magnituds bioquímiques. Intoxicació per metalls. Etanol. Joan Nolla (IMAS/UPF). Classe teòrica.

ITIN LA-35. 6-11-2002. 11-12. Bioquímica del càncer: marcadors tumorals. Aplicació clínica dels marcadors tumorals. Mètodes per a l’avaluació dels marcadors tumorals. Marcadors tumorals específics. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica.

Part IV. Exàmens bioquímics especials

ITIN LA-36. 7-11-2002. 11-12. Valoració i suport nutricionals. Requeriments dietètics. Magnituds bioquímiques per a la valoració nutricional. Valoració nutricional preoperatòria. Suport nutricional. Nutrició oral i parenteral. Monitorització bioquímica. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe activa (Grup 4).

 ITIN LA-37. 8-11-2002. 11-12. Oxidació. Metabolisme oxidatiu. Radicals lliures. Peroxidació lipídica. Sistemes de protecció. Montserrat Fitó (IMIM). Classe teòrica.

 ITIN LA-38. 11-11-2002. 11-12. Bioquímica clínica de l’envelliment. Teories de l’envelliment. Radicals lliures i envelliment. Canvis de les magnituds bioquímiques a l’envelliment. Marcadors bioquímics de l’envelliment. Mariano Sentí (IMIM/UPF). Classe teòrica. 

Bibliografia
BURTIS, C. A.; ASHWOOD, E. R. Tietz Fundamentals of Clinical Chemistry. 5a. ed. Filadèlfia: ed WB Saunders, 2001. [Un dels millors llibres de bioquímica clínica. Molt complet].
GAW, A.; COWAN, R. A.; O’REILLY, D. J.; STEWART, M. J.; SHEPHERD, J. Bioquímica clínica. 2a. ed. en espanyol. Churchill Livingstone, 2001. [Didàctic i precís].
DEVLIN, T. M. Bioquímica. Libro de texto con aplicaciones clínicas. 3a. ed. en espanyol. Reverté, 1999. 

www:

CC- American Associations for Clinical Chemistry - Advancing Clinical Laboratory Sicence Worldwide
Clinical Laboratory Sciencie Internet Resources©.url
Link of interest in Clinical Chemistry.url

II.c. Immunologia Clínica

Professorat: Miguel López-Botet, UPF
Programa:
ITIN LA-39. 11-11-2002. 12-13. Tècniques analítiques aplicades a l’exploració funcional del sistema immunitari (I). Tècniques basades en la reacció antigen-anticòs: principis generals. Aplicació per a la detecció de molècules en mostres biològiques. Detecció qualitativa i quantitativa. Especificitat i sensibilitat. Normalització i comparació de dades. Controls de qualitat. Determinació de la concentració plasmàtica d’Igs i de factors del C’: tècniques, indicacions clíniques i interpretació dels resultats. Anàlisi del CH50 com a indicador de la funció del sistema del C’. Tècniques aplicades per a la determinació d'autoanticossos. Interpretació clínica dels autoanticossos. Tècniques aplicades en el diagnòstic de la patologia al·lèrgica. (Classe del professor: 1 h)

ITIN LA-40. 12-11-2002. 11-12. Tècniques analítiques aplicades a l’exploració funcional del sistema immunitari (II). Aplicacions clíniques de la citometria de flux en el diagnòstic d’immunodeficiències i hemopaties malignes. Anàlisi funcional dels limfòcits: proves in vivo i in vitro. Estudi de la funció fagocítica. Indicacions i interpretació clínica. Problemes de normalització i comparació de dades. (Classe del professor: 1 h)

ITIN LA-41. 13-11-2002. 11-12. Immunoteràpia. La vacunació en la prevenció d'enfermetats infeccioses: evolució històrica i principis generals. Tipus de vacunes: paradigmes. Pautes de vacunació i complicacions. Disseny de vacunes: requisits bàsics i estratègies. Aplicacions clíniques de la immunoteràpia passiva per administració de gammaglobulines. Noves aplicacions clíniques dels anticossos monoclonals com agents farmacològics. Immunoteràpia cel·lular: aproximacions tècniques, resultats i limitacions (Classe del professor: 1 h)

ITIN LA-42. 14-11-2002. 11-12. El Lupus Eritematós Sistèmic (LES) com a paradigma de patologia autoimmune (I)

ITIN LA-43. 15-11-2002. 11-12. El Lupus Eritematós Sistèmic (LES) com a paradigma de patologia autoimmune (II) Què denominem LES? Amb quines manifestacions clíniques i histopatològiques pot presentar-se aquest tipus de patologia? Què ignorem sobre aquestes enfermetats? Descripció d'un cas clínic. Quines determinacions d’autoanticossos estan indicades per al diagnòstic de LES? Quines altres proves de laboratori estan indicades per al diagnòstic, pronòstic i seguiment evolutiu del LES? Plantejament terapèutic en el LES: present i futur. (Presentació alumnes)

ITIN LA-44. 18-11-2002. 11-12. El trasplantament de progenitors hematopoètics (TPH) a la teràpia de la leucèmia mieloide crònica (I).

ITIN LA-45. 18-11-2002. 12-13. El trasplantament de progenitors hematopoètics (TPH) a la teràpia de la leucèmia mieloide crònica (II). Què es l'LMC? Descripció d’un cas típic. Resultats a l’aplicació del TPH al·logènic per a la teràpia de l'LMC. Estratègies per a la recerca i selecció del donant: paper del laboratori de histocompatibilitat. Tècniques aplicades per a l’estudi d’histocompatibilitat. Controls de qualitat. Complicacions del TPH: l’enfermetat “empelt” contra hoste (EICH) i l’efecte antileucèmic. Immunoteràpia antitumoral posttrasplantament: mètodes, beneficis i riscos. Valoració crítica de resultats i futur a la teràpia de l'LMC. (Presentació alumnes: 2 h)

ITIN LA-46. 19-11-2002. 11-12. Les immunodeficiències combinades severes (SCID) (I).

ITIN LA-47. 20-11-2002. 11-12. Les immunodeficiències combinades severes (SCID) (II).  Manifestacionss clíniques. Proves analítiques per al diagnòstic d’una SCID. Diagnòstic diferencial amb altres immunodeficiències primàries. Diagnòstic genètic de les SCID. Alternatives terapèutiques: del TPH a la teràpia gènica. Valoració crítica de resultats. (Presentació alumnes: 2 h)

Bibliografía general
PAUL, W. E. Fundamental Immunology. 4a. ed. Filadelfia/Nueva York: Lippincott-Raven Publishers, 1999.
ROSE, N. R. et al.  Manual of Clinical Laboratory Immunology. 5a. ed. Washington D.C.: ASM Press, 1997.
FARRERAS-ROZMAN. Medicina interna. 14a. ed. Barcelona: Harcourt, 1999.
RODÉS, J.; GUARDIA, J. Medicina interna . Barcelona: Masson, 1997.
En relació amb els temes 4-6 es proporcionarà als estudiants bibliografia especialitzada amb prou antelació perquè puguin preparar les presentacions.

II.d. Hematologia Clínica

Programa:
ITIN LA-48. 20-11-2002. 12-13. Grups sanguinis: anàlisi i aplicacions. Mercè López (IMAS).

ITIN LA-49. 21-11-2002. 11-12. Immunohematologia. Hemoderivats autòlegs i homòlegs. Mercè López (IMAS).

ITIN LA-50. 22-11-2002. 11-12. Aplicacions diagnòstiques de les proves d’hemostàsia. Concepte de trombofília. Mercè López (IMAS).

ITIN LA-51. 25-11-2002. 11-12. Caracterització morfològica de les cèl·lules que integren el compartiment de maduració i diferenciació hemopoètic. Lourdes Florensa (IMAS).

ITIN LA-52. 25-11-2002. 12-13. Aplicació de la citoquímica al diagnòstic hematològic. Lourdes Florensa (IMAS).

ITIN LA-53. 26-11-2002. 11-12. Aplicació de l'immunofenotip al diagnòstic hematològic. Lourdes Florensa (IMAS).

ITIN LA-54. 27-11-2002. 11-12. Classificació de les hemopaties. Lourdes Florensa (IMAS).

ITIN LA-55. 27-11-2002. 12-13. Tècniques del laboratori de citogenètica i biologia molecular: citogenètica convencional, hibridació in situ fluorescent (FISH) (sondes centromèriques, sondes específiques de locus, sondes de pintat cromosòmic), sondes de FISH multicolor (R x FISH, M-FISH i SKY) i hibridació genòmica (HGC) comparada. PCR i seqüenciació. Francesc Solé (IMAS).

ITIN LA-56. 28-11-2002. 11-12. Aplicació de l’estudi genètic per al diagnòstic de les neoplàsies limfoides. Francesc Solé (IMAS).

ITIN LA-57. 29-11-2002. 11-12. Aplicació de l’estudi genètic per al diagnòstic de les neoplàsies mieloides. Francesc Solé (IMAS).

Bibliografia recomanada
LLIBRES
HEIM, S.; MITELMAN, F. Cancer Cytogenetics. Nova York: Alan R Liss, Inc, 1995.
SANDBERG, A. A. The chromosomes in human cancer and leukemia. Elsevioer/North-Holland, NovaYork, 1990.
SOLÉ, F.; CABALLIN, M. R.; COLL, M. D. Capítol 7: "Técnicas citogenéticas". A: WOESSNER, S. "Técnicas en citología hematológica". Ed. Medici, 1990. Pàg. 179-217.
WOESSNER, S.; FLORENSA, L.; SOLÉ, F.; PÉREZ, E.; ESPINET, E.; LLOVERAS. Capítol 2: "Soporte tecnológico al diagnóstico citohematológico: citoquímica, inmunología, cultivos celulares in vitro, ultraestructura, citogenética y biología molecular". A: SANS-SABRAFEN. Hematología clínica. 4a. ed.). Ed. Doyma, 2001. Pàg. 29-56.
WOESSNER, S.; FLORENSA, L. La citología óptica en el diagnóstico hematológico. 4a. ed. Madrid: Acción Médica. FEHH, 2001.
JAFFE, E.; HARRIS, N. L.; STEIN, H.; VARDIMANW.  World Health Organization. Classification of tumours. Pathology and Genetics of tumors of haematopoietic and lymphoid tissues. Lió: IARC Press, 2001.
Technical Manual. American Association of Blood Banks. 14a. ed. 2002.
Practical Transfusion Medicine. Ed. M. F. Murphy. D. H. Pamphilon. Blackwell Science. Regne Unit, 2001.
ARTICLES
SOLÉ, F.; ESPINET, B.; WOESSNER, S. "Recomendaciones para la realización del estudio citogenético de las neoplasias hematológicas". Sangre, 44(1), 1998. Pàg. 73-75.
ESPINET, B.; LLOVERAS, E.; SOLÉ, F. "Técnicas de hibridación in situ (HIS). Fundamento y aplicaciones en neoplasias hematológicas". Sangre, 44 (4), 1999. Pàg. 261-267.
ORTEGA, M.; COLL, M. D.; SOLÉ, F.; CABALLIN, M. R. "Enfermedad mínima residual. Metodologías e implicaciones clínicas". Sangre, 44 (4), 1999. Pàg. 283-290.
SOLÉ, F.; CIGUDOSA, J. C. "Aplicación de las técnicas de hibridación in situ al estudio de las neoplasias hematológicas". Sangre, 44 (4), 1999.

II.e. Genètica Clínica

Professorat: Dr. Luis Pérez-Jurado, UPF; Dra. Mónica Bayés, UPF
Programa:Classes presencials
ITIN LA-58. 2-12-2002. 11-12. Conceptes bàsics per a genètica diagnòstica. Patrons d’herència, anàlisi de genealogies, càlcul empíric de risc pre- i postanàlisi, aplicació del teorema de Bayes. Mesures de control de qualitat en un laboratori de genètica diagnòstica.

ITIN LA-59. 2-12-2002. 12-13. Citogenètica. Mètodes d’identificació cariotípica. Citogenètica molecular. Indicacions específiques de les diferents tècniques i aplicacions.

ITIN LA-60. 3-12-2002. 11-12. Diagnòstic molecular. Disseny experimental i recursos bioinformàtics per a ús al laboratori. Disseny de reactius per a diferents tècniques. Identificació i obtenció de clons genòmics i de cDNAs.

ITIN LA-61. 4-12-2002. 11-12. Diagnòstic molecular directe. Estratègies i mètodes de rastreig i confirmació de mutacions i polimorfismes. Determinació empírica del mètode d’elecció depenent de l’enfermetat. Anàlisi del genoma mitocondrial.

ITIN LA-62. 5-12-2002. 11-12. Diagnòstic molecular indirecte. Anàlisi de STRs i SNPs. Estudis en cèl·lules somàtiques. Anàlisi d’amplificació gènica i pèrdua d’heterocigositat. Aplicacions al diagnòstic forense. Diagnòstic de paternitat. Identificació d’individus.