Llicenciatura en Biologia (3361)
Patologia Molecular i Cel·lular(12338)
ITINERARI RECERCA BIOMÈDICA
Patologia Molecular de Sistemes (12338)
L’itinerari Recerca Biomèdica s’emmarca en el cinquè curs de la llicenciatura en Biologia i comprèn dues assignatures específiques trimestrals de 4,5 crèdits, definides en el pla d’estudis com a Patologia Molecular i Cel·lular i Patologia Molecular de Sistemes, així com un període de pràctiques de laboratori (20 crèdits). Les assignatures de teoria es desenvolupen durant el primer trimestre (setembre-desembre) i el període de pràctiques comprèn dos trimestres (gener-juny).
Temari de teoria
Les dues assignatures previstes en el pla d’estudis són complementàries i es desenvolupen seguint un temari conjunt per maximitzar la integració de les matèries. Tractaran la patologia humana com una equació el resultat de la qual depèn de la contribució de múltiples variables moleculars que alteren processos cel·lulars bàsics. S’estudiaran aquests elements a nivell molecular i cel·lular per integrar-los en el context de patologies de gran interès sociosanitari. El programa incidirà en l’estudi en profunditat de paradigmes il·lustratius ja que aquests permeten reconstruir en profunditat el procés des de l’alteració molecular fins a la patologia final en l’individu. El paradigma comprendrà l’aplicació de diagnòstic molecular i teràpies (farmacològiques o biològiques) experimentals, dirigides a dianes moleculars. S’inclourà la discussió de models experimentals (cel·lulars o animals) i articles científics actualitzats.
Període de pràctiques
Juntament al programa teòric, l’itinerari comprèn un semestre
de pràctiques que finalitza amb la presentació d’un treball
de fi de carrera. Aquest període és fonamental per a la percepció i
l'experimentació directa per part de l’estudiant de
l’entorn professional del laboratori de biomedicina i suposa
la culminació del període de llicenciatura.
El programa de pràctiques d’aquest itinerari es
defineix com un període de formació de l’estudiant en el
procés investigador en el laboratori de biomedicina. Aquesta
formació es durà a terme mitjançant el desenvolupament d’un
projecte d’investigació supervisat dins del grup receptor, i
l’assistència de l’alumne a un programa de seminaris
d’investigació.
Objectius educatius
Es pretén que l’alumne:
- Adquireixi un coneixement avançat sobre bases moleculars
subjacents al desenvolupament de grans patologies amb interès
sociosanitari. Donat el caràcter avançat dels continguts es
requereix a l’alumne un domini de les matèries impartides al
llarg de la llicenciatura (bioquímica, biologia molecular, biologia
cel·lular, fisiologia, genètica, histologia, immunologia...).
- Apliqui el coneixement molecular de processos
fisiopatològics al seu diagnòstic i teràpia.
- Adquireixi una base conceptual sòlida sobre tecnologies i
sistemes experimentals emprats en investigació biomèdica.
CONTINGUT
60 classes teòriques de 50 min. Tipus
lecture o seminari.
I) PATOLOGIA DEL CÀNCER.
II) PATOLOGIA INFLAMATORIA.
III) PATOLOGIA MOLECULAR D’ENFERMETATS
NEUROPSIQUIÀTRIQUES.
IV) CONTROL DE L’EXPRESSIÓ GÈNICA.
V) BASES MOLECULARS DE L’ENFERMETAT CARDIOVASCULAR.
VI) GENÈTICA MOLECULAR I PATOLOGIA.
3 sessions d’Aprenentatge basat en problemes ( PBL.
Problem based learning )
Els alumnes es divideixen en dos grups de nou persones.
Cada grup designarà un tutor i un secretari entre els alumnes amb
l’objectiu de coordinar la discursió i desenvolupament de les
sessions.Els problemes es desenvoluparan en tres sessions de dues
hores cadascuna, una per setmana, tres sessions/setmanes per
problema.
Cada cas de PBL serà coordinat per els seguents professors.
El tema de cada PBL es presentarà a la primera sessió respectiva de
cadascun.
PBL 1. Cristina Pujades i Fernando Giráldez
PBL 2. Jose Aramburu
PBL 3. Miguel Beato, Juan Valcárcel i col·laboradors CRG.
5 sessions de Biocinema
Es projectaran cinc pel·licules amb el següent calendari.
Previ a cada pel·licula es lliurarà un guió als alumnes que
contindrà un questionari amb dues parts. La primera conté un resum
de la pel·licula i aquells punts que haurien de ser preparats per
l’alumne abans de la mateixa. La segona compren una sèrie de
questions a discutir en debat darrera la pel·licula. La anàlisi de
la pel·licula i resposta al questionari es lliuraran individualment
per cada alumne al llarg del curs (no en el mateix dia de la
projecció) i seran considerats per l’avaluació final.
Outbreak. 4/10/02 Moderador: Jose Aramburu
Lorenzo's Oil. 18/10/02 Moderador: Mariano Sentí.
Viaje alucinante. 8/11/02 Moderador: Jose Aramburu
Awakenings. 22/11/02 Moderador: Josep Eladi Baños
La amenaza de Andrómeda. 29/11/02 Moderador: Mariano
Sentí
Avaluació
La qualificació final de les assignatures es compondrà de
l’avaluació dels apartats següents:
Contingut de les classes teòriques:
50%: mitjançant un examen de preguntes d’elecció
múltiple.
Avaluació del programa de PBL:
20%: mitjançant un comentari d’article.
20%: plantejament i resolució d’un cas de PBL (
problem based learning).
10%: valoració de l’assistència i participació en les
sessions de PBL (
problem based learning).
Avaluació del programa pràctic
L’avaluació del programa pràctic es basarà en la
presentació d’un treball de fi de carrera per l’alumne
i en la qualificació de les activitats realitzades per part dels
tutors responsables.
Avaluació per part de l’alumne
Assignatures: mitjançant formularis normalitzats i en
coordinació amb l'OCAA, de manera anàloga a l’avaluació
d’assignatures al llarg de la llicenciatura.
Programa de pràctiques: l’alumne completarà un
informe/qüestionari en el qual avaluarà el programa,
l’activitat realitzada, la tutoria, el grup i el centre
receptor.
PROGRAMA DE PATOLOGIA CEL·LULAR I MOLECULAR
ITIN RB-1. 30/09/02 1100-1200: Fases moleculars de la transformació tumoral. Quines alteracions són comunes en els tumors respecte a las cél·lules normals? Quuin ordre segueix l’aparició de aquestas alteracions?. Antonio García de Herreros (IMIM/UPF).
ITIN RB-2. 30/09/02 1200-1300: Mecanimes de carcinogènesis química i física. Rafael de la Torre (IMIM/UPF)
ITIN RB-3. 01/10/02 1100-1200: Les causes del càncer. El càncer com a problema sanitari. Sessió no presencial. Nuria Malats (IMIM/UPF).
ITIN RB-4. 02/10/02 1100-1200: MORFOLOGIA I TERMINOLOGIA DEL CÀNCER I ELS SEUS PRECURSSORS. Visió general dels conceptes bàsics sobre els diferents tipus de tumors i les seves lesions precursores, la seva diversitat morfològica i la correlació entre els aspectes patològics i la seva conducta biològica. I. Josep Lloreta (IMAS/UPF).
ITIN RB-5. 02/10/02 1200-1300: MORFOLOGIA I TERMINOLOGIA DEL CÀNCER I ELS SEUS PRECURSSORS. Visió general dels conceptes bàsics sobre els diferents tipus de tumors i les seves lesions precursores, la seva diversitat morfològica i la correlació entre els aspectes patològics i la seva conducta biològica. II. Josep Lloreta (IMAS/UPF).
ITIN RB-6. 03/10/02 1100-1200: Herencia i càncer: gens d’alta penetrancia. A algunas famílies els factors hereditaris tenen un paper fonamental al desenvolupament tumoral. Si bé la majoria de les variants que existeixen al genoma tenen una penetrancia variable, existeixen mutacions a alguns gens que suposen un considerable risc per a desenvolupar càncer. Es discutiran aspectes sobre les mutacions amb una elevada penetrancia i sobre les actituts preventives a les persones amb risc de desenvolupament tumoral. Xavier Estivill (CRG/UPF).
ITIN RB-7. 04/10/02.1100-1200: Mecanismes moleculars en neoplasias hematològiques. Leucemies agudes, linfomes T, linfomes B i exemples amb implicació de gens supresors, com p53 y Rb. Kiko Soler (IMAS/UPF).
ITIN RB-8. 07/10/02 1100-1200: Tumors hematopoyétics. Translocacions que afecten a gens de receptors antigènics en linfocits. Alteracions cromosómiques i moleculars dels linfomes no Hodgkin: linfoma de Burkitt, linfoma folicular, linfoma difuso de cél·lula gran, linfoma del mant i linfoma marginal. Kiko Soler (IMAS/UPF).
ITIN RB-9. 07/10/02 1200-1300. Senyalització intracel·lular i càncer. I. Ras i càncer. Ramón Mangues (Hospital Sant Pau).
ITIN RB-10. 09/10/02 1100-1200: Cicle cel.lular i Càncer. Els senyals extracel.lulars controlen la proliferació cel.lular. Punt de restricció, complexs ciclina-CDK i els seus substrats. A quins nivells trobem alteracions del cicle en cèl.lules tumorals? Per què són tan diverses aquestes alteracions, fins i tot dins d’un mateix tipus de tumor? Aplicacions en el diagnòstic i la teràpia. Xavier Mayol (IMIM/UPF).
ITIN RB-11. 09/10/02 1200-1300: Senyalització intracel·lular i càncer. II. Alteració en cascades de tirosina-quinases. I. Tumors depenents de receptors acoplat a tirosina-quinasa. Càncer de mama i erb2. Joaquín Arribas (Hospital Universitario Vall d'Hebron).
ITIN RB-12. 10/10/02 1100-1200: Respostes cel·lulars danvant el dany al DNA. Tipus de dany genètic. Concepte de checkpoint. Mecanismes de detecció de lesions del DNA. Mecanismes efectors: reparació del DNA; detenció del cicle cel·lular; inducció d’apoptosis. Enfermetats derivades de la malfunció dels mecanismes de salvaguarda de la integritat genètica: ataxia-telangiectasia; anemia de Fanconi; síndrome de Li-Fraumeni; càncer hereditari de mama i ovari. Gabriel Gil (IMIM/UPF).
ITIN RB-13. 11/10/02 1100-1200: Apoptosis i càncer. Maquinaria bioquímica de l’apoptosis. Estímuls apoptótics intrínsecs, extrínsecs i mixtes. Mutacions de la maquinaria apoptótica a cèl·lules cancerosas. Terapia antitumoral i apoptosis. Noves estrategies antitumorals i de prevenció dels seus efectes secundaris basades a la modulació de l’apoptosis. Gabriel Gil (IMIM/UPF).
ITIN RB-14. 11/10/02 1200-1300: Càncer de colon. La ruta d’ APC. Regulació de la funció transcripcional de la b-catenina. Qué gens son activats per beta-catenina? Cóm influeixen al desenvolupament del càncer de colon? Altres efectes d’APC. Antonio García de Herreros (IMIM/UPF).
ITIN RB-15. 14/10/02 1100-1200: Tumors hormono-depenents: càncer de mama i próstata. Paper d’ hormones esteroideas en neoplasias. Miguel Beato (CRG/UPF).
ITIN RB-16. 14/10/02 1200-1300: Invasió i metástasis. Quins canvis necesita patir una cél·lula tumoral per a invadir el teixit adyacent? Invasió y transició epitelio-mesénquima. És la desdiferenciació epitelial irreversible?. Antonio García de Herreros (IMIM/UPF).
ITIN RB-17. 15/10/02 1200-1300: Càncer i inestabilitat genètica. La inestabilitat genètica és típica de les cèl.lules tumorals; quines conseqüències té? Origen i tipus d’inestabilitat. Control de la mitosi i els seus checkpoints. Bases moleculars de la inestabilitat cromosòmica. Com ens podem beneficiar de la inestabilitat de les cèl.lules tumorals?. Xavier Mayol (IMIM/UPF).
ITIN RB-18. 16/10/02 1100-1200: Angiogénesis i càncer. El creixement tumoral es depenent del proces de neovascularització o angiogénesis. Per això, se estan realizant grans esforços d’ investigació per a descubrir, a nivel molecular, els mecanismes que dirigeixen la formació de nous vasos sanguíneos als tumors sólids. Aquests estudis pretenen definir noves dianes terapéutiques que ens permiten controlar l’enfermetat atacant la cèl·lula endotelial en lloc de la cèl·lula tumoral. La classe revisarà els coneixements actuals sobre l’angiogénesis, així com el potencial terapéutic de la seva inhibició en el procés neoplàsic. Jaume Piulats (Laboratorio de Bioinvestigación. Merck Farma y Química , S.A).
ITIN RB-19. 17/10/02 1100-1200: Inmunitat i càncer (I). Models experimentals de resposta inmunitària enfront a tumors. Concepte de “vigilància” antitumoral. Antígens específics de tumor i antígens associats a tumor: paradigmes. Infeccions víriques i càncer. Presentació dels antígens tumorals i reconeixement pels linfocits T. Inmunitat innata i càncer: les cèl·lules NK. Disfunció inmunitària i càncer: inmunodeficiencia secundaria i síndromes paraneoplásics. Aplicacions diagnòstiques de la detecció d’antígens associats a tumor. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-20. 18/10/02 1100-1200: Inmunitat i càncer (II). Inmunoteràpia antitumoral: principis bàsics. Models experimentals. Aplicació clínica de la inmunoteràpia cel·lular i les seves limitacions: el paradigma del melanoma. Mecanismes “d’evasió" de les cèl·lules tumorals. Trasplant de progenitors hematopoyétics i inmunoterapia cel·lular en leucemies. Estrategies per a estimular la resposta antitumoral. Vacunació i càncer. Anti CD20 i anti Her2/neu com a paradigmes de l’aplicació clínica d’anticossos monoclonales contra tumors: resultats. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-21. 21/10/02 1100-1200: El tractament del càncer: present. Joan Albanell (Servei. Oncologia Medica. Hospital Clinic. Universitat de Barcelona).
ITIN RB-22. 21/10/02 1200-1300: El tractament del càncer: futur. Ramón Alemany (Institut Catalá d'Oncologia).
II) PATOLOGÍA INFLAMATORIA. 10 temes (22 d’octubre al 4 de novembre).
ITIN RB-23. 22/10/02 1100-1200: Inflamació. Concepte i paper fisiològic en resposta a la lesió tisular. Inflamació aguda i crónica: manifestacions locals i sistémiques. Agents desencadenants de la inflamació. Resposta inmunitària i inflamació. Coagulació, angiogènesis i reparació tisular a la reacció inflamatoria. Elements cel·lulars i mediadors moleculars participants a la reacció inflamatòria. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-24. 23/10/02 1100-1200: ASPECTES MORFOLÒGICS DELS PROCESSOS INFLAMATORIS. Característiques microscòpiques dels diferents tipus de respostes inflamatòries i lesions estructurades (abscessos, granulomes, etc), amb la seva correlació macroscòpica i clínica bàsica. Josep Lloreta (IMAS/UPF).
ITIN RB-25. 24/10/02 1100-1200: Mediadors moleculars a la inflamació: mecanismes d’acció i regulació (I). Proteasas plasmátiques. Mediadors lipídics. Amines. Péptids proinflamatoris. Óxid nítric. Radicals lliures. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-26. 25/10/02 1100-1200: Mediadors moleculars a la inflamació: mecanismes d’acció i regulació (II). Quimioquines. La red de citoquines proinflamatories i antiinflamatories. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-27. 28/10/02 1100-1200: Cèl·lules participants a la reacció inflamatoria (I). Intervenció dels leucocits (linfocits T y B, neutrófils, eosinófils, basófils monocits) i cèl·lules d’origen hematopoyétic residents en els teixits (mastocits, macrófags i cèl·lules dendrítiques). Molécules implicades als processos d’activació i comunicació intercel·lular. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-28. 28/10/02 1200-1300: Cèl·lules participants a la reacció inflamatoria (II). Paper de les cèl·lules endotelials i plaquetes. Resposta dels fibroblasts i cèl·lules epitelials a la inflamació. Molécules implicades als processos d’activació i comunicació intercel·lular. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-29. 29/10/02 1100-1200: Alternatives a la terapia antiinflamatoria. Glucocorticoides i antiinflamatoris no esteroideos (AINES). Nous fàrmacs antiinflamatoris: inhibidors de la ciclooxigenasa (COX) i antagonistes de citoquines. Inmunosupresors. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-30. 30/10/02 1100-1200: La Artritis Reumatoide com a paradigma de patologia inflamatoria crònica autoinmune. Definició. Manifestacions clíniques, analítiques i histopatológiques. Etiologia i fisiopatologia: incógnites. Models experimentals. Teràpia anti inflamatoria i inmunosupresora: resultats. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-31. 31/10/02 1100-1200: L’enfermetat de Crohn com a paradigma de patologia inflamatoria crònica intestinal. Definició. Manifestacions clíniques i histopatológiques. Etiologia i fisiopatologia: incógnites. Models experimentals. Terapia antiinflamatoria i inmunosupresora: resultats. Miguel López-Botet (UPF).
ITIN RB-32. 4/11/02 1100-1200: Inflamació i patologia infecciosa: inmunopatologia de les hepatitis víriques. Tipus d’hepatitis víriques. Manifestacions clíniques locals i sistémiques. Histopatologia. Fisiopatologia. Aproximacions terapèutiques. Miguel López-Botet (UPF).
III) PATOLOGIA MOLECULAR D’ENFERMETATS NEURO-PSIQUIÀTRIQUES. 12 temes (4 al 18 de novembre)
Enfermetats neuro-psiquiàtriques.
ITIN RB-33. 4/11/02 1200-1300: Genètica de les enfermetats
mentals. Encara no existeix un coneixement adequat sobre les bases
biològiques de les enfermetats psiquiàtriques. Es resumirà
l’estrategia general que es segueix als estudis genètics
d’aquestes patologias. Xavier Estivill (CRG/UPF).
ITIN RB-34. 5/11/02 1100-1200: Trastorns d’ansietat i depresió. L’ansietad i la depresió sovint coexisteixen en les persones que pateixen algun d’aquests trastorns, però les seves bases biològiques son encara desconegudes. Es revisaran els estudis genètics i moleculars dels trastorns d’ansietat i la depresió. Xavier Estivill (CRG/UPF).
ITIN RB-35. 6/11/02 1100-1200: Trastorns de la conducta alimentaria. Els factors socials tenen un important pes a la anorexia, bulimia i obesitat; malgrat tot, els factors genètics semblen jugar també un paper important en el desenvolupament d’aquestes patologias. Es discutirà el coneixement actual de les bases genèticas i moleculars dels trastorns alimentaris. Xavier Estivill (CRG/UPF).
ITIN RB-36. 7/11/02 1100-1200: Genètica dels trastorns psicótics. L’esquizofrenia i el trastorn bipolar tenen un important component genètic. Estudis familiars i d’associació en casos i controls han apuntat a numeroses regions del genoma potencialment implicades en aquestes enfermedats. Xavier Estivill (CRG/UPF).
ITIN RB-37. 8/11/02 1100-1200: Genètica del retras mental. El síndrome de Down i el síndrome del cromosoma X fràgil son les causes genèticas més frecuents de retras mental. Nivells excesius de dosis en gens esencials en el síndrome de Down i una expansió d’un triplete a la regió promotora del gen FMR1 en el síndrome del cromosoma X fràgil son les causes de aquestes patologias. Mara Dierssen (CRG).
ITIN RB-38. 11/11/02 1100-1200: Genètica de la sordera neurosensorial. Bases moleculars de la sordera congènita deguda a mutacions a les conexines. Mutacions al genoma mitocondrial i sordera progresiva. Xavier Estivill (CRG/UPF).
ITIN RB-39. 11/11/02 1200-1300: Drogodependencies. Rafael Maldonado (UPF).
Trastorns del movimient
ITIN RB-40. 12/11/02 1100-1200: Parkinson. Fisiopatologia de
l’enfermetat. Factors genètics. Factors ambientals. Models
animals de l’enfermetat. Nous enfoques per al tractament del
Parkinson. Fernando Berrendero (UPF).
ITIN RB-41. 13/11/02 1100-1200: Enfermetat d’Huntington y Ataxias hereditaris. Un grup d’ enfermetats hereditaries neurodegeneratives estan associades a trastorns del movimient. En aquestes enfermetats son degudes a expansions de trinucleótidos que “conllevan” sovint ganancia de funció per a les cèl·lules que tenen la mutació. Xavier Estivill (CRG/UPF).
Neurodegeneracio y trastorns genètics de l’excitabilitat
ITIN RB-42. 14/11/02 1100-1200: Enfermetats
neurodegenertives: Alzheimer. Miguel Valverde, Paco Muñoz (UPF).
ITIN RB-43. 15/11/02 1100-1200: Patologia vascular cerebral.
Miguel Valverde, Paco Muñoz (UPF).
ITIN RB-44. 18/11/02 1100-1200: Canalopatias: Defectes
genètics de canals voltatje- i lligant-depenents. Miguel Valverde,
Paco Muñoz (UPF).
IV) FRONTERAS DE LA PATOLOGÍA MOLECULAR. MECANISMOS BÁSICOS DE EXPRESIÓN GÉNICA Y SU REGULACIÓN. 3 temas y 1 seminario (19 al 21 de Noviembre).
ITIN RB-45. 19/11/02 1100-1200: Basic principles in
eukaryotic gene regulation.Eukaryotic genomes (promoters,
enhancers, split genes, gene networks) and their packaging in
chromatin and chromosomes. The machinery for eukaryotic
transcription (polymerases, general transcription factors,
coactivators and corepressors) and chromatin dynamics
(ATP-dependent remodelling complexes, histone modifying enzymes,
DNA methylating complexes) and how it is used for integrated
regulation, as exemplified by the mechanism of action of sterid
hormones. Crosstalk signalling to transcription.Transcriptional
territories and chromatin domains. Miguel Beato/Albert Jordan.
Review (attached pdf file): Lemon, B. & Tjian, R.
(2000). Orchestrated response: a symphony of transcription factors
for gene controlî Genes & Dev. 14, 2551-2569.
ITIN RB-46. 20/11/02 1100-1200: Processing of the
primary transcripts and control of alternative splicing. Expression
of eukaryotic genes requires processing of the primary transcripts
to generate translatable mature mRNAs. Processing includes covalent
modifications at the 5í and 3í end of the transcript, as well as
removal of non-coding intervening sequences (introns). The process
of intron removal (splicing) is carried out by the spliceosome, a
large macromolecular complex composed of 5 small nuclear RNAs
(snRNAs) and close to 150 proteins. Splicing can be regulated in
different cell types or during development to control the level of
expression of genes and gene families, and to generate different
mRNAs encoding distinct proteins, thus expanding the coding
capacity of genes. Juan Valcarcel/Josep Vilardell.
Review:Maniatis T, Tasic B. Alternative pre-mRNA splicing
and proteome expansion in metazoans. Nature. 2002 Jul
11;418(6894):236-43. PMID: 12110900
SEMINARIO
20/11/02 12.00 to 13.00: Topic to be defined, but it should
integrate or connect various steps of gene regulation. Miguel Beato
y colaboradores: CRG, Programme Gene regulation.
ITIN RB-47. 21/11/02 1100-1200: Translational control of
gene expression.Biological significance of the translational
control of gene expression:- Stablishing assimetry: local
regulation of protein synthesis, mRNA transport, regulation of gene
expression in the absence of transcription, dosage compensation,
etc:
- Development
- Neurons
- Cell cycle
Basic mechanistical notions of translation initiation:
- The 3' and 5' UTRs and the close loop model.
Global and mRNA specific translational control:
- Changes in the activity of eIFs
- RNA binding proteins (sequence specific)
Translational control mediated by specific UTR binding
proteins
- Repression
- Activation
FátimaGebauer/Raul Méndez.
Review: Gray, N.K. & Wickens, M. (1998). Control of
translation initiation in animals. Annu. Rev. Cell Dev. Biol. 14,
399-458
V) BASES MOLECULARES DE LA ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. 8 temas. (22 de Novembre al 2 de Desembre)
Professor: Mariano Sentí (IMIM/UPF).
ITIN RB-48. 22/11/02 1100-1200: Principis generals de
la Biología Molecular de la malatia cardiovascular. Aproximació
genètica a la malaltia cardiovascular. Models animals genèticament
modificats en la recerca cardiovascuslar. Aproximació a la
transferència genètica en la malaltia cardiovascular.
ITIN RB-49. 25/11/02 1100-1200: Genética molecular de les malalties congènites del sistema cardiovascular.
ITIN RB-50. 25/11/02 1200-1300: Biologia celular i molecular de la hipertrofia cardíaca i la insuficiència cardíaca.
ITIN RB-51. 26/11/02 1100-1200: Bases moleculars de les arritmies.
ITIN RB-52. 27/11/02 1100-1200: Biologia de la pared arterial : Endoteli. Inflamació i aterogènesi.
ITIN RB-53. 28/11/02 1100-1200: Lipoproteïnes, oxidació lipoproteica, i aterogènesi.
ITIN RB-54. 29/11/02 1100-1200: Genètica molecular de l’obesitat i la diabetes.
ITIN RB-55. 2/12/02 1100-1200: Gens de la hipertensió com marcadors genètics de malaltia.
VI) FRONTERES DE LA PATOLOGIA MOLECULAR. GENÈTICA MOLECULAR I PATOLOGIA. GENÒMICA I PATOLOGIA HUMANA.
ITIN RB-56. 2/12/02 1200-1300: Mutacions genòmiques i patologia humana. Les duplicacions segmentàries del genoma humà constitueixen un factor fonamental en l'evolució del genoma dels primats però tambié són una font d'enfermetats humanes. Es revisarà l'arquitectura de les duplicacions segmentàries del genoma humà i la seva relació amb enfermetat. Xavier Estivill (CRG/UPF).
ITIN RB-57. 3/12/02 1100-1200. Del gen a la funció: gens i proteïnes del cromosoma21. La identificació de gens en el sinus del projecte genoma planteja el repte de determinar la funció de les proteïnes per a les que aquests gens codifican. El cromosoma 21 y la síndrome de Down suposen un repte en elucidar la funció dels gens d'aquest cromosoma i la seva su relació amb el retard mental i altres alteracions en la síndrome de Down. Xavier Estivill (CRG/UPF).
ITIN RB-58. 4/12/02 1100-1200. Models murins d'enfermetats humanes. Els models murins que emulen les mutacions que succeixen en les enfermetats humanes permeten dilucidar la funció de les proteínes, a la vegada que constitueixen una eina fonamental per poder corregir els defectes genètics i moleculars. Es mostraran diferents estratègies per desenvolupar caracteritzar ratolins transgènicss i knockouts. Mariona Arbonés (CRG).
ITIN RB-59. 5/12/02 1100-1200. Reptes del tractament de les enfermetats: teràpia gènica. La teràpia gènica constitueix una estratègia per corregir les enfermetats humanes. Es presentaran les estratègies de teràpia gènica en un model murí de càncer de pàncrees. Cristina Fillat (CRG).
Aprenentatge basat en problemes (PBL, Problem based learning
).
PBL 1. Cristina Pujades i Fernando Giráldez (Sesiones PBL
RB1-3. 1/10/02 à 15/10/02).
PBL 2. Jose Aramburu. (Sesiones PBL RB4-6. 17/10/02 à
5/11/02).
PBL 3. Miguel Beato, Juan Valcárcel, y colaboradores CRG.
(Sesiones PBL RB7-9. 19/11/02 à 5/12/02).
BIBLIOGRAFÍA.
1) GENERAL (disponible en la biblioteca).
Patología molecular de sistemas y celular, patología hereditaria
y biología molecular:
Cells, Tissues and Disease. (February 1998). by Guido Majno,
I. Ioris, Isabelle Joris. Blackwell Science Inc; ISBN: 0865424241.
The Metabolic and Molecular Bases of Inherited Disease. 8th
edition (December 15, 2000). Charles R. Scriver, William S. Sly,
Barton Childs, Arthur Beaudet, Charles R. Scriver MDCM, David
Valle, Kenneth Kinzler, Bert Vogelstein, William Sly. McGraw-Hill
Professional Publishing; ISBN: 0079130356.
Molecular Cell Biology. (4th edition October 1999). by
Harvey Lodish, Arnold Berk, S. Lawrence Zipursky, Paul Matsudaira.
W H Freeman & Co.; ISBN: 071673706X. Contiene CD-ROM.
Essential Cell Biology: An Introduction to the Molecular
Biology of the Cell. (July 1997). by Bruce Alberts, Dennis Bray,
Alexander Johnson, Julian Lewis, Peter Walter, Keith Roberts,
Martin Raff. Garland Pub; ISBN: 0815320450.
Cáncer
Molecular Basis of Cancer. 2nd edition (June 22, 2001). by
John Mendelsohn (Editor), Peter M. Howley, Mark A. Israel. W. B.
Saunders Co; ISBN: 0721672914.
Cancer. Principles and practice of oncology. 6
th edition (2001). By Vincent T de Vita, Jr., Samuel
Hellman, Steven A. Rosenberg. Lippincott Williams & Wilkins
Publishers; ISBN: 0-781-72387-6.
Molecular Biology in Cancer Medicine. 2nd edition (September
15, 1999). by Razelle Kurzrock, Moshe Talpaz. David Fulton Pub;
ISBN: 1853176761.
Patología Inflamatoria
Physiology of Inflammation (Methods in Physiology
Series). 1st edition (January 15, 2001). by Klaus Ley (Editor).
Amer Physiological Society; ISBN: 019512829X.
Fundamental Immunology. (4
th edition, January 15, 1999). by William E. Paul
(Editor). Lippincott Williams & Wilkins Publishers; ISBN:
0781714125. Contiene CD-ROM.
2) ESPECÍFICA DE TEMES.
La bibliografia i material addicional a utilizar en classes
específiques s' actualizarà a la WEB de l'assignatura al Campus
Global.
ITIN RB-18. ANGIOGÈNESIS I CÀNCER.
Dr. J. Piulats
Laboratori de Bioinvestigació. Merck Farma y Química , S.A.
Barcelona. España.
Els treballs pioners de Folkman i els seus
col·laboradors van establir, a la dècada dels setenta, que els
tumors sòlids eren dependents del procéss angiogènico (1) i aquesta
afirmació va obrir la possibilitat i la esperança per a una nova
via de teràpia. Malgrat això, els coneixements de l'època sobre els
mecanismes moleculars que modulen la formació de nous vasos eren
molt escases i per això s' ha hagut de dedicar pràcticament un
quarto de segle per aprodundir en la investigació de
l'angiogènesis tumoral.
Avui coneixem amb major precisió com es formen els vasos
sanguinis tumorals. El procés és sumament complex i es caracteriza
per la coexistència de múltiples vies regulades pels factors
angiogènics: inductors i inhibidors. El coneixement d'aquelles vies
ens suggereix com funciona el procés d'inducció
(“switch”) del genotip angiogènic d'un tumor i a la
vegada ens ofereix dues conseqüèncis pràctiques: la possibilitat
d'establir el valor pronòstic de l'angiogènesis tumoral i definir
noves dianes per a la teràpia.
Les dues principals estratègias terapèutiques orientades a
bloquejar la formació dels vasos sanguinis en el tumor són: la
teràpia antiangiogènica, que pretén inhibir els vasos de nova
formació, i la denominada teràpia vascular (“vascular
targeting drugs”) que persegueix la destrucció dels vasos ja
existents en tumors que contenen cèl·lulas endotelials activades. A
la seva vegada, la teràpia antiangiogènica pot considerar-se
directa quan s'adreça especifícament a dianes de la cèl·lula
endotelial davant d'una teràpia indirecta orientada a bloquejar
proteïnas angiogènques produïdes per la pròpia cél·lula tumoral.
(2,3)
Els conceptes anteriors ja suggereixen que el nombre
potencial de dianes és molt ampli i en conseqüència la
versatilitat de la teràpia antiangiogènica pot ser més gran que la
quimioteràpia en la que les seves dianes fonamentals (DNA,
topoisomerases i microtúbuls) són més limitades a causa de la
seva toxicitat i carència de selectivitat. Per això, la
teràpia antiangiogènica deuria orientar-se a facilitar
l'estabilització de l'enfermetat mitjançant fàrmacs segurs i
protocols de tractament a llarg termini. (4)
Actualment esta sent valorats 71 compostos en asssajos
clínics en oncologia i més de 10000 pacients de 17 països ha
estat tractats amb agents antiangiogènicos. S'estima que la
inversió, pública i privada, realizatda en la investigació de
l'angiogènesi tumoral arriba als 4 bilions de dòlars. (5)
El seminario realiztarà una actualizació de la situació
actual dels assajos i investigacions en curso fent émfasi sobre les
potencials avantatges i/o inconvenients de la estratègia
antiangiogènica en el tractamient de la neopàasia. (6)
Bibliografia
1. Folkman J. Anti-angiogenesis: new concept for therapy of solid
tumors. Ann. Surg. 1972; 175:409-16
2. Folkman J. Looking for a good endothelial address. Cancer
Cell: March 2002, 113-115
3. Folkman J., Browder T., Palmblad J. Angiogenesis
Research: Guidelines for Translation to Clinical Application.
Thromb. Haemost. 2001; 86: 23-33
4. Kerbel R.S., Clinical Trials of Antiangiogenic Drugs:
Opportunities, Problems, and Assessment of Initial Results. J. of
Clinical Oncology , vol.19, nº 18, (Sept. 15 Supplement) 2001: pp45
s-51
s.
5. News and Views. June 2002. Angiogenesis Foundation.
Antiangiogenesis State of the Art Highlighted at Florida Summit.
6. Piulats J., Mitjans F. Angiogenesis Switch Pathways.
From: Principles of Molecular Oncology. Ed. By: M.H. Bronchud, M.A.
Foote, W.P. Peters, and M.O. Robinson. Humana Press Inc. (2000).